Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tindries l'ala socarrada ni et rosegarien els dubtes... I jo no seria un	escarràs	de feina ni un sac de misèries i podria gaudir tranquil·lament d'aquest
. D'experiència, rai! D'això ens en sobra a les que anem tot el dia com un	escarrassot	, amb una mà al safareig i l'altra a la cassola, amb una mà a la xarxa i
—Pobre Josep! —Ho pots ben dir: "Pobre Josep!". Sóc ben bé l'	escarràs	! Compadida, Mònica li va allargar la mà. Josep va refusar-la. Es miraren
quan no quedava en la casa més dona que la mare per a dur tot el pes de l'	escarràs	, una pulmonia, arreplegada al sortir calenta del forn per arreglar els
en el treball professional, i no perdre inútilment uns anys fent d'	escarràs	sense profit, i desgastant la salut en una tasca desproporcionada a la
tindrà compte de tot; però, mentrestant, jo no tinc més remei que fer d'	escarràs	tot un mes, sense soldada ni profit, a menys que pugui fer guanyar
cadires en despullar-se; i li servien de mosso, de cambrer, de ragatxo i	escarràs	: tot això prou; però tractant-se d'aquelles perdius, d'aquelles llebres,
que una hora tonta governa implacable el destí de les dones. Ella fa d'	escarràs	; però al fons del fons d'aquesta revolta contra la submissió, hi ha una
de quint pis, sota terrat, i il·luminades per la llum fatigada d'un gas d'	escarràs	que comparteix les oscil·lacions de damunt de taula amb el panteix
el sereno, i suposàrem que, en definitiva, això volia significar l'	escarràs	. La societat amb persones excepcionals sempre m'ha plagut, i no hi havia
de descansar, venia vi a la menuda al celler d'algun hisendat, o servia d'	escarràs	en alguna taverna. Tothom la cridava i la manava a tort i a dret; no
mesos enrera eren uns pobres: ell pescava a sa canya i ella servia d'	escarràs	per ses cases: s'última paraula d'ets oficis miserables. Missenyora Lilí,
agradava de tabolejar amb ells, especialment amb el que venia a ésser l'	escarràs	i el pallasso de la colla, per mal nom el "burro". El "burro" era el
li haig de respondre!... ¿Qui voldrà ficar-se a casa nostra per servir d'	escarràs	i d'infermera? —Ah, Innocenci!, si cerquessis bé... Les mans d'Eugènia
s'hauran de ventar... Jo he vist cases del Vallès on el batre és tot un	escarràs	; a can Feliu, emperò, el batre era un joc i encara mal jugat per gent de
o ajudant a descarregar un carro; però fóra crueltat fer-lo treballar d'	escarràs	massa estona. El pobre Quimet no es va quedar curt de talla, però sí
foll. Ni que l'haguessin mort, no podia ser gentil amb ells. Fer d'	escarràs	de quatre ganduls, li pesava damunt la consciència com un pecat del qual
del pis dinaven i en venien veus i riallades d'homes. —Passi —digué l'	escarràs	, bo i conduint-lo un tros de passadís enllà i obrint una porta. Tota
havia fugit d'ell. Aniria a trobar Fe a la dispesa. Hi faria les paus! L'	escarràs	que li obrí la porta va dir-li: —Ahir es va embarcar! Ell només pogué
seus que havien estat establerts a Bilbao. Al poc temps treballava com un	escarràs	; la pols del carbó li feia la pell més negra i les dents més blanques; ja
l'ull. Havia fugit de la família, havia caminat quatre hores, havia fet d'	escarràs	tota una vesprada, ell, un hereu de casa bona, per a menjar només amb la
el treball. Una feina de bèsties. Treballaven de l'alba a la nit com	escarrassos	. En les nits de lluna treballaven de nit i tot. Ell brandia l'aixada
allò mateix amb llur religió. Com que la meva germana tenia tants d'	escarrassos	en perspectiva, no compliria amb l'església sinó delegant-ho a d'altres:
que li havia caigut damunt la labor? Sense badar boca, vaig recordar quin	escarràs	no havia estat fins que la tia-àvia del senyor Wopsle s'hagué corregit
enginyer, i el meu fuster, i el meu lampista, i el meu jardiner, i el meu	escarràs	de totes les feines —digué Wemmick, en resposta als meus compliments.—
sol cop. —I què va semblar-vos el lloc? —Remaleït. Fangueig i boira i	escarràs	i aiguarells: aiguarells i fangueig i boira i escarràs. Ambdós execraren
Fangueig i boira i escarràs i aiguarells: aiguarells i fangueig i boira i	escarràs	. Ambdós execraren aquell indret amb paraules gruixudes; i gradualment
la seva idea fixa. En el moment en què la realitza, després de tot el seu	escarràs	i espera, li seguen l'herba sota els peus, li malmenen la seva idea i li
Els més pacífics —els "ximplets", com eren anomenats— feien d'	escarràs	en les feines més abjectes i pesades, i llurs estirabots eren el motiu de
una d'aquestes coses i tot el que comporta. Patiràs, és clar. Seràs un	escarràs	desesperat. I t'estaràs sola temps i més temps, mentre el teu company fa
Faig de grumet; de sargantana de moll; em glaço; em torro; em lloguen d'	escarraç	en un pesquer de balenes; em contracto per a una de les factories de la
La senyora Catrina començava a anar pesada i havia hagut de prendre un	escarràs	que l'ajudés en els quefers de la casa; i com no sabia tenir una agulla
de les quals amb prou feines començaven a injuriar les asprors de l'	escarràs	domèstic— quietes sobre la falda, amb immobilitat d'hipnosi o de
passà amb el Bessó en el Mas de Baix; que, després de fer de boerot i	escarràs	, es convertí en mosso fet i dret. Mes, abans, en morir la seva germana i
sí, però el seu lema és menjar, beure i no fer res, i jo sóc l'únic	escarràs	de la casa... —Àvia —va saltar el Simiet—, parleu amb poc respecte de les
baixa i amb la vista fita a la feina. Les aprenentes eren regularment l'	escarràs	i l'ase dels cops, tant de la mestressa, com de l'encarregada i les
la jova; deyan que havía sigut vistoseta, però'l sol, les gebrades, tot l'	escarràs	de la vida pagesa y més a més el didatge de vuyt fills, l'havían marfida
de la trilogía, aquella transfiguració d'aquella pobra tia Pona, l'	escarràs	de la familia, l'única supervivent de totes les tragedies, vella,
de la Mafalda: "Pobres formigues! Tota la vida treballant com un	escarràs	, i per què? Per tenir fills-formigues que es passaran també la vida
amb oli verdós i espès. Culleres i forquetes de Búger, plenes d'osques i	escarrassos	. Una paella, una greixonera, plats d'Inca. Per beure, el poalet de zinc o
En brollar de la boca dels poetes folklòrics, les cançons tenen grops i	escarrassos	, i esmussen com una fruita grenyal, i fan lletrada. Però, si llavors
sempre pendents de mi! Són molt feineres, no paren mai, ¡un parell d'	escarrassos	! Dues formiguetes... I encara que potser no us ho sembli, tenen bon cor.
més tard, a una i altra banda, les fèrtils terrasses que amb tant d'	escarràs	conreen avui els pobles riberencs. L'amplada del riu és de 70 a
del còm y perquè fou un temps lliure y gran senyora y avuy viu d'	escarrás	y rellogada; del còm y perquè les seves tradicions glorioses y lleys
per la patria. Daban bo de sentir aquellas tendres gargamellas que sens	escarrás	de cap mena, cantavan ab la més franca naturalitat, com á homes avesats á
o de bon pas, balladora o mólt de missa, delicada o	esquerraç	, que semblés un poc negada o fes l'aire de capaç,
mai a ningú encisares sota l'ull d'or del dia: és d'	escarràs	ta feina i el teu vestit de dol. Solcada, vas devora del solc. No hi ha
saqueig més despiadat. Primeres matèries, energia i mà d'obra, a preus d'	escarràs	, passen a alimentar la gran màquina metropolitana. Desenes d'Estats
a construccions sistemàtiques renovades i poder deixar la feina d'	escarràs	per als positivistes. Potser és el senyal del subdesenvolupament mental
ventura, arribàrem anit en aquesta ribera; remàrem amb molt d'	escarràs	cap al port, i a ningú de nosaltres no li vingué pensament de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents