×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escola |
Freqüència total: 24252 |
CTILC1 |
els esclafaven, els destrossaven i escanyaven el sacerdot i els dos | escolanets | , fills seus." "Que bé!", s'extasiava la senyora Tecleta Marigó. "Si | amb art els uns als altres, amb l'acompanyament de declamacions d'alta | escola | , una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res. Ai, parlant | el Sagristà, anomenat així perquè de petit havia fet molts anys d' | escolà | a l'església de Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a | era Quim Bisa. Quim Bisa era l'únic record bo que li havia deixat l' | escola | . Encara que molt diferents de caràcter —i potser per això mateix—, | separava d'ell un moment. Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a l' | escola | ; però hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els nois | a comprendre. Maria Àgueda, en vista d'allò que havia passat a l' | escola | , l'envià aleshores de nits a prendre lliçons a casa d'un vell professor | la persegueixen... El veu en aquell dia en què, acabat de sortir de l' | escola | , entrà a casa tot traspostat —era encara molt petit. Va córrer cap a ella | s'havien celebrat a vegades curses de braus. Els nois, a la sortida de l' | escola | , s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els crits i les | la "fàbrica", en aquell espai on cada capvespre, a la sortida de l' | escola | , els nois s'aturaven a jugar. El carro fou posat quasi tocant a la paret | vostè —li digué després, parlant-ne amb mossèn Anselm—, havíem anat a | escola | plegats i mai no ens havíem barallat. La nostra amistat no es veié mai | contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els mestres d' | escola | eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprobiós que poguessin presentar | per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats tinguin | escoles | obertes... Z Zero ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, | en l'actual conflicte. Diu que un conegut seu (un tècnic de l' | Escola | de Guerra) va anar a Londres per treballar a favor del Govern: però els | com una imatge autèntica del front, ben diferent dels cadets de l' | Escola | Popular de Guerra, amb leguis impecables i uniformes flamants, que hom | que comentava la preparació teòrica del seu tinent, just sortit de l' | Escola | de Guerra. "Per les explicacions que ens fa, ja es veu que en sap molt; | en castellà, hauria fet poesies horacianes segons fórmula de l' | escola | salmantina, i potser hauria escrit un diari en el català adulterat del | però els seus dits creen a l'entorn d'ell un inexplicable encís. Ha estat | escolà | a Montserrat, però ara ve de París, i la seva música ja ha donat la volta | mateixa edat; eren tots dos fills de cases humils; havien anat junts a l' | escola | —el poc temps que hi havien anat—; havien plegat fems junts els matins | cel cobert d'estrelles i tornava amb el cel ja estrellat. El nen anava a | escola | . Marina acompanyava el menut fins al roquissar i tornava sola per la vora | poble, portava al canal i a la masia. S'acostava l'hora de la sortida d' | escola | , i Marçal no trigaria a aparèixer, amb la seva petita figura. En | joiosament, i, en la salutació, ella hi veuria l'alegria de la sortida d' | escola | , l'alegria de la llibertat, però hi veuria, sobretot, l'alegria de | reverències, el combregar avançava pel mig del carrer; davant anava l' | escolà | , amb la creu, i fent sonar la campaneta, que avisava de lluny l'arribada; | vell abric gris tan ample, trescant pels carrers de Ciutat, rondant les | escoles | de pàrvuls i les guarderies, em semblà normal dins la seva anormalitat. | estrets, poc transitats i no freqüentant massa sovint les mateixes | escoles | . Fou després quan decidí de no fer mai el mateix camí i escarnir una | aquest em posarà panxa en l'aire. —Animal! Brut! Auxili!, vaig cridar. S' | escolà | , que tancava l'església, em va sentir i vengué esclata-butzes. Sort | Quin esglai! Només de pensar-hi se'm posa sa pell de gallina, me cregui! S' | escolà | m'entrà a la sagristia i em féu beure aigo del Carme. —Devia ésser un | els solars, els crits, els infants que jugaven en eixir de l' | escola | , la dona arreplegava la roba del terrat, l'home | matí arribaven els lents carros de l'horta. Els xiquets van a | escola | . S'escolta la campana veïna de l'església. El treball, el tenaç | espantosa, una mena de bromerot agut i inaguantable. Al costat d'aquesta | escola | alcorànica, podríem dir-ne de joguina, en una altra entradeta, una | És rar trobar aquesta mena d'embarcacions. Probablement era un vaixell | escola | ; algú ha dit que era finlandès, però ha passat tan lluny que no hi ha | No hi ha criat, per criat que sigui i per molt que pertanyi a l'antiga | escola | , que en un moment de la vida no es cregui creditor del somriure d'una | de Tahití, els veterans de la darrera guerra, els nens i les nenes de les | escoles | , els capellans de la missió, una representació de les forces vives del | de fer una festa i els petons reglamentaris als nens i a les nenes de les | escoles | . Entre algun francès de la colònia he sentit comentar molt favorablement | veuen cerimònies d'aquesta mena... Mr. F. G.. —I els nens de les | escoles | ! I els capellans tocant la trompa! Jo. —Què voleu! No tothom | remarcable a clavar l'arpó i un plongeon i un crol de la millor | escola | . Un dia Timi va somiar córrer món, fugir de l'àrea limitadíssima de la | miquetes de goma aràbiga, el mastegava amb els ulls en blanc... Temple i | escola | Els evangèlics de Borabora no es prenen les coses de l'ànima gaire a la | Aquest edifici és tocant al wharf de Vaitapé, al costat de l' | escola | i darrera un pitiporoo gegant, magnífic, de soca enorme i copa | vestits de senyor, anant en bicicleta, fumant en pipa i prenent cafè. L' | escola | de Borabora, d'una arquitectura encara més simple que la casa dels cants, | que les uniformen i els donen a totes plegades un clima d'hospici. A l' | escola | , aquesta canalla aprenen el que s'acostuma a ensenyar en una institució | Malborough s'en va-t-en guerre, Frère Jacques... A la porta de l' | escola | hi ha sempre un nen d'un any i mig amb una panxeta de caoba lluent que | a vegades a casa d'un indígena i en general no es belluga dels volts de l' | escola | . Jo he llegit els quatre llibres de Gerbault; m'ha dit que ara en té un | lletres antigues, sobretot en la transcripció de còdexs i documents. Les | escoles | i els escriptoris d'alguns monestirs foren fins i tot famosos més enllà | i dels marxants i burgesos que faran rutllar —i de quina manera— les | escoles | de la Junta de Comerç. No es pot ésser massa optimista a considerar | grup d'afers especials. I aquest fet, àdhuc no admetent el criteri de l' | escola | filològica que troba en els mots l'expressió rigorosa d'una actitud | i el folklore. Amb una bona fe admirable i una paciència benedictina l' | escola | castellana ha despullat milers de documents i ha regirat i conjuminat les | de vegades amb bonhomia i d'altres amb les urpes; en general, la nostra | escola | erudita no ha tingut temps de dedicar-se a aquests jocs d'engrescament | el designi neogòtic. Aquesta il·lació dels fets, que era vigent a l' | escola | castellana fins a una data ben propera, està avui sotmesa a forta revisió | les aules de la Universitat de Cervera, on els jesuïtes havien deixat una | escola | que, a través de Suárez, s'empeltava amb el juspopularisme escolàstic i, | terra. Noves paraules d'Agur Ni amb aquest cant de tan perfecta | escola | , ni amb mots apresos al més savi lèxic, ni amb rares | i declaraven seriosament que la poetessa els pareixia influïda per l' | escola | de Bleuler. ¡Ai, millor haurien dit del dimoni! A darrera hora, Aina |
|