Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
escorcollar V 734 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escorcollar Freqüència total:  734 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

incomprensió dels escassos assistents. "Preguem per ell." "Per què?", escorcollava la senyora Magdalena Blasi. "Mai no he engolit, i em reca, el consolador
així davant la casa. S'aturà, es buscà la clau, i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques. Per fi la trobà en una de les que ja havia palpat.
la gola... —Sileta, germana meva... Dolça Sileta... Sileta... Els dits escorcollaven febrosament el pany, forcejaven. Tornava a cridar-la, sempre en veu baixa
Aigua als camins, castanyes per terra. Uns guàrdies i uns milicians han escorcollat la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners
la dona. La veu més antipàtica, decideix: —Caldrà que procedim a escorcollar el pis. —Com vulguin. —Vinguin —fa l'altra veu—. Totes dues. Ja
que ha vist de primer, quan s'eixugava en sortir de la dutxa. —Diu que escorcollen les cases d'aquesta banda... —Sí —assenteix la noia—. Només són dos homes
que me'n vagi... —No vindran, aquí —fa la dona, segura—. Ja han escorcollat una vegada. Tenen coses estranyes; s'imaginen que en haver passat ells
que ha empal·lidit. L'individu, però, s'adreça als seus acompanyants: —Escorcolleu-lo. Li trobareu els trossos a la butxaca dreta. Hi són, naturalment, i
: —És per aquí. S'inclina a deixar la noia a terra, es torna a redreçar i escorcolla les tenebres mentre la respiració se li aferma, alentida. —Espera't
igual que una erera, triant del forment nielles, escorcollen mon cos d'home per fer la part de la fera. 12
violetes, fins a la trista i a la més opaca que entre el carbó d'un moll escorcolla la misèria dels lladres del cotó i de l'alcohol, sempre és una dona
mossèn Ferro Vell; i en la dolça blavor dels ullets, fatigats d'escorcollar pels arxius els pergamins florits d'or i de grana, li lluu un pic de
á qui temía la Madrona, que no havían d' entrar allí per rés, y á escorcollar al meteix temps lo passat y present de la cusidora. Son parlament
cor. Mes, seguint la conducta de son sexe, cregué qu' era encara hora d' escorcollar, de fingirse indiferent y descreguda pera obrir lo sumari á que subjectan
maror, s' arribá á la cantonada de la Rambla de Santa Madrona, qu' escorcollá de cap á cap ab la vista. Lo sol daurava l' extens y torrat devanter del
hi aturés: deixava 'l cabás á terra, y plantada com una doneta tafanera, escorcollava ab los ulls per entre 'ls enagüets si li veya las camas. Una nina ab
qu' era l' hora dels misteris, dels enredos, dels amors d' amagatotis! Y escorcollava ab los ulls, flayrava, escoltava com un cassador. No podía havérseli
i, sota un posat taujà, molt més intel·ligent que l'altre. Jo veia que m'escorcollava constantment. Darrera les meves cabòries i exaltacions descobria les
agre, amb no sé què de molestós que es desprenia de tot ell. Veia que m'escorcollava amb els seus ulls petits i rodonets, que no aconseguien d'animar la seva
i totes les dolors d'aquell home provenien de la luxúria. Jo no cessava d'escorcollar-lo. Ell era el tipus de l'esfondrat, i no jo. Passada la primera
No duia diners a la butxaca de l'armilla. On els havia deixats? Vaig escorcollar les butxaques interiors. Quin sobresalt! No hi havia la cartera. Només,
ho vaig fer, mig adormit..." Encara esperava. Vaig regirar el llit, vaig escorcollar per terra. M'havien robat tot el diner que portava. Vaig tornar al
ens ho hem d'acabar tant si tenim gana com no, perquè allà on dormirem t'escorcollen tot el que portes, i a mi no m'agrada que es pensin que visc de caritat. —
de Tarragona, tu! —Però escolta; ¿on hem de dormir avui, que ens han d'escorcollar tot el que portem? —Tens raó, que no t'ho havia dit. Dormirem a l'asil
crisis de nostàlgia les havia de tenir forçosament a l'abast. Quan hagué escorcollat tots els mobles es va quedar decebut enmig de la cambra, sense saber on
eren a Missa del Gall... Tot era ridícul, intolerable, estúpid. Acabava d'escorcollar com un adolescent ofuscat el dormitori de la seva dona en busca d'unes
inquiet. —Descanseu —vaig dir als obrers—. Teniu, feu un cigarret. M'escorcollava les butxaques buscant el paquet; al meu voltant els obrers esperaven. De
i Gomorra! Domètios ha matat el bell novici. —Domètios? Per què? —No escorcollis, patró, et dic: porqueria i pudor. Es girà cap al monestir. Els monjos
"La cebeta de la vella per tot cas i tot remei." "I, escorcolla que escorcollaràs, amb ses mans ennegrides, la vella es va treure de les
de la vella per tot cas i tot remei." "I, escorcolla que escorcollaràs, amb ses mans ennegrides, la vella es va treure de les faldilles una ceba
amics. No havíem mai vist un pellago més deseixit i alegre. En Quimet va escorcollar de seguida al fons de la butxaca, sota del mocador, i ens va ensenyar amb
amb més pena, posar la cara entre els quatre cairons, allandar els ulls, escorcollar la tenebra, i res, no vaig veure res. Ni tan sols entrellucava la grípia.
instant a instant. I en realitat és així car ha esmerçat moltes hores a escorcollar arxius, a recórrer i estudiar tots els indrets de la barriada. I
cap a l'església del Sant Esperit. Uns sorges s'atansen als grups, escorcollen els homes, i, quan ja els saben inermes, amb l'excusa que les dones
què és d'anar resseguint els arxius públics i particulars de Catalunya, escorcollar també els de les terres estrangeres que estigueren més lligades amb la
i plàcid d'ella, el més triomfalment radiant de tots els somriures. Jo escorcollava la forma del mentó —i allí, també, trobava la gentilesa d'amplaria, la
fos: la justícia, en una paraula". La justícia. Heu sentit? Si tornem a escorcollar l'obra de Barbey d'Aurevilly ens colpiran a l'atzar alguns dels obstacles
del forn ni sota dels llits ni als armaris. Tothom ja estava cansat d'escorcollar i de regirar i algú començava de dir estirabots i de riure. Però la
metòdicament destruïda. Jornades d'angoixa i de terror! Els ulls escorcollaven ansiosos el cel, buit de consols i d'esperances, estada del mal i les
sentí en son cos, tan groguenc, tota la gelor dels glaciars. Anhelós escorcollà ses espaioses butxaques i anà treient gentils mirallets, vanos de colors
maneres. Els caricaturistes dibuixaren imatges de detectius escorcollant el país amb ulleres de llarga vista, mentre l'elefant, al darrera llur,
i l'altra a la mà, i vaig començar a grapejar dolçament al meu volt i a escorcollar el paviment, però sense èxit. Vaig eixamplar el meu cercle, i vaig
les minyones quan les enviava a casa la cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba; inquiria per entre els matalassos i en tots els
comprar-lo, li havía fet adquirir claus duplicades. Amb febrosa agitació escorcollà els pocs papers del calaix, consistents en comptabilitat de la casa,
dintre tots els foradets, i pescar en els nius de les formigues, i escorcollar la terra i les soques dels arbres, i fins les buines dels bous, on solen
mala notícia. —Aviat sortirem de dubtes —digué la velleta, tota calmosa, escorcollant-se les butxaques. —Vés a la meva cambra i porta'm les ulleres. —Jo la
brasa vermella perduda en la foscor. —Que té cerilles? L'home, després d'escorcollar-se totes les butxaques inútilment produí al fi una flameta groga. La
an el capçal del llit amb el dit a la rumiadora, i, rumia que rumiaràs, escorcollava d'ací d'allà, per dintre el front, tota la ciència, i al cap de poca
de la contribució mallorquina al desenvolupament de la ciència, i en escorcollar les seves causes, en trobaríem moltes, exteriors a nosaltres mateixos,
Cavendish, l'any 1785, en el seu anàlisi de l'aire, havia volgut escorcollar si extraient aproximadament 21 volums d'oxigen i una determinada

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »