×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escorcollar |
Freqüència total: 781 |
CTILC1 |
incomprensió dels escassos assistents. "Preguem per ell." "Per què?", | escorcollava | la senyora Magdalena Blasi. "Mai no he engolit, i em reca, el consolador | així davant la casa. S'aturà, es buscà la clau, i abans de trobar-la s' | escorcollà | totes les butxaques. Per fi la trobà en una de les que ja havia palpat. | la gola... —Sileta, germana meva... Dolça Sileta... Sileta... Els dits | escorcollaven | febrosament el pany, forcejaven. Tornava a cridar-la, sempre en veu baixa | Aigua als camins, castanyes per terra. Uns guàrdies i uns milicians han | escorcollat | la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners | la dona. La veu més antipàtica, decideix: —Caldrà que procedim a | escorcollar | el pis. —Com vulguin. —Vinguin —fa l'altra veu—. Totes dues. Ja | que ha vist de primer, quan s'eixugava en sortir de la dutxa. —Diu que | escorcollen | les cases d'aquesta banda... —Sí —assenteix la noia—. Només són dos homes | que me'n vagi... —No vindran, aquí —fa la dona, segura—. Ja han | escorcollat | una vegada. Tenen coses estranyes; s'imaginen que en haver passat ells | que ha empal·lidit. L'individu, però, s'adreça als seus acompanyants: — | Escorcolleu | -lo. Li trobareu els trossos a la butxaca dreta. Hi són, naturalment, i | : —És per aquí. S'inclina a deixar la noia a terra, es torna a redreçar i | escorcolla | les tenebres mentre la respiració se li aferma, alentida. —Espera't | igual que una erera, triant del forment nielles, | escorcollen | mon cos d'home per fer la part de la fera. 12 | violetes, fins a la trista i a la més opaca que entre el carbó d'un moll | escorcolla | la misèria dels lladres del cotó i de l'alcohol, sempre és una dona | mossèn Ferro Vell; i en la dolça blavor dels ullets, fatigats d' | escorcollar | pels arxius els pergamins florits d'or i de grana, li lluu un pic de | á qui temía la Madrona, que no havían d' entrar allí per rés, y á | escorcollar | al meteix temps lo passat y present de la cusidora. Son parlament | cor. Mes, seguint la conducta de son sexe, cregué qu' era encara hora d' | escorcollar | , de fingirse indiferent y descreguda pera obrir lo sumari á que subjectan | maror, s' arribá á la cantonada de la Rambla de Santa Madrona, qu' | escorcollá | de cap á cap ab la vista. Lo sol daurava l' extens y torrat devanter del | hi aturés: deixava 'l cabás á terra, y plantada com una doneta tafanera, | escorcollava | ab los ulls per entre 'ls enagüets si li veya las camas. Una nina ab | qu' era l' hora dels misteris, dels enredos, dels amors d' amagatotis! Y | escorcollava | ab los ulls, flayrava, escoltava com un cassador. No podía havérseli | i, sota un posat taujà, molt més intel·ligent que l'altre. Jo veia que m' | escorcollava | constantment. Darrera les meves cabòries i exaltacions descobria les | agre, amb no sé què de molestós que es desprenia de tot ell. Veia que m' | escorcollava | amb els seus ulls petits i rodonets, que no aconseguien d'animar la seva | i totes les dolors d'aquell home provenien de la luxúria. Jo no cessava d' | escorcollar | -lo. Ell era el tipus de l'esfondrat, i no jo. Passada la primera | No duia diners a la butxaca de l'armilla. On els havia deixats? Vaig | escorcollar | les butxaques interiors. Quin sobresalt! No hi havia la cartera. Només, | ho vaig fer, mig adormit..." Encara esperava. Vaig regirar el llit, vaig | escorcollar | per terra. M'havien robat tot el diner que portava. Vaig tornar al | ens ho hem d'acabar tant si tenim gana com no, perquè allà on dormirem t' | escorcollen | tot el que portes, i a mi no m'agrada que es pensin que visc de caritat. — | de Tarragona, tu! —Però escolta; ¿on hem de dormir avui, que ens han d' | escorcollar | tot el que portem? —Tens raó, que no t'ho havia dit. Dormirem a l'asil | crisis de nostàlgia les havia de tenir forçosament a l'abast. Quan hagué | escorcollat | tots els mobles es va quedar decebut enmig de la cambra, sense saber on | eren a Missa del Gall... Tot era ridícul, intolerable, estúpid. Acabava d' | escorcollar | com un adolescent ofuscat el dormitori de la seva dona en busca d'unes | inquiet. —Descanseu —vaig dir als obrers—. Teniu, feu un cigarret. M' | escorcollava | les butxaques buscant el paquet; al meu voltant els obrers esperaven. De | i Gomorra! Domètios ha matat el bell novici. —Domètios? Per què? —No | escorcollis | , patró, et dic: porqueria i pudor. Es girà cap al monestir. Els monjos | "La cebeta de la vella per tot cas i tot remei." "I, | escorcolla | que escorcollaràs, amb ses mans ennegrides, la vella es va treure de les | de la vella per tot cas i tot remei." "I, escorcolla que | escorcollaràs | , amb ses mans ennegrides, la vella es va treure de les faldilles una ceba | amics. No havíem mai vist un pellago més deseixit i alegre. En Quimet va | escorcollar | de seguida al fons de la butxaca, sota del mocador, i ens va ensenyar amb | amb més pena, posar la cara entre els quatre cairons, allandar els ulls, | escorcollar | la tenebra, i res, no vaig veure res. Ni tan sols entrellucava la grípia. | instant a instant. I en realitat és així car ha esmerçat moltes hores a | escorcollar | arxius, a recórrer i estudiar tots els indrets de la barriada. I | cap a l'església del Sant Esperit. Uns sorges s'atansen als grups, | escorcollen | els homes, i, quan ja els saben inermes, amb l'excusa que les dones | què és d'anar resseguint els arxius públics i particulars de Catalunya, | escorcollar | també els de les terres estrangeres que estigueren més lligades amb la | i plàcid d'ella, el més triomfalment radiant de tots els somriures. Jo | escorcollava | la forma del mentó —i allí, també, trobava la gentilesa d'amplaria, la | fos: la justícia, en una paraula". La justícia. Heu sentit? Si tornem a | escorcollar | l'obra de Barbey d'Aurevilly ens colpiran a l'atzar alguns dels obstacles | del forn ni sota dels llits ni als armaris. Tothom ja estava cansat d' | escorcollar | i de regirar i algú començava de dir estirabots i de riure. Però la | metòdicament destruïda. Jornades d'angoixa i de terror! Els ulls | escorcollaven | ansiosos el cel, buit de consols i d'esperances, estada del mal i les | sentí en son cos, tan groguenc, tota la gelor dels glaciars. Anhelós | escorcollà | ses espaioses butxaques i anà treient gentils mirallets, vanos de colors | maneres. Els caricaturistes dibuixaren imatges de detectius | escorcollant | el país amb ulleres de llarga vista, mentre l'elefant, al darrera llur, | i l'altra a la mà, i vaig començar a grapejar dolçament al meu volt i a | escorcollar | el paviment, però sense èxit. Vaig eixamplar el meu cercle, i vaig | les minyones quan les enviava a casa la cosidora, la planxadora; els | escorcollava | el farcell de la roba; inquiria per entre els matalassos i en tots els | comprar-lo, li havía fet adquirir claus duplicades. Amb febrosa agitació | escorcollà | els pocs papers del calaix, consistents en comptabilitat de la casa, | dintre tots els foradets, i pescar en els nius de les formigues, i | escorcollar | la terra i les soques dels arbres, i fins les buines dels bous, on solen | mala notícia. —Aviat sortirem de dubtes —digué la velleta, tota calmosa, | escorcollant | -se les butxaques. —Vés a la meva cambra i porta'm les ulleres. —Jo la | brasa vermella perduda en la foscor. —Que té cerilles? L'home, després d' | escorcollar | -se totes les butxaques inútilment produí al fi una flameta groga. La | an el capçal del llit amb el dit a la rumiadora, i, rumia que rumiaràs, | escorcollava | d'ací d'allà, per dintre el front, tota la ciència, i al cap de poca | de la contribució mallorquina al desenvolupament de la ciència, i en | escorcollar | les seves causes, en trobaríem moltes, exteriors a nosaltres mateixos, | Cavendish, l'any 1785, en el seu anàlisi de l'aire, havia volgut | escorcollar | si extraient aproximadament 21 volums d'oxigen i una determinada |
|