×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esglai |
Freqüència total: 1187 |
CTILC1 |
ens serveixen les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l' | esglai | i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir | i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l' | esglai | que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré una lliçó més | ho poseu més car, gairebé fora del meu abast. I m'augmenteu també l' | esglai | , amb innovacions de sibil·la i llengua", es queixava per vici el client, | eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l' | esglai | de la fugida del temps com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa | "Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim | esglai | vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el | nom en la falsa il·lusió trista dels que l'han haguda, dins el veritable | esglai | de la boira ofegadora, únic patró de la barca silenciosa que prova de | preparat. Ell li digué que no tenia gana, i ella el mirà amb un començ d' | esglai | . El veié entrar a la seva habitació i el veié sortir poc després vestit | Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada, plena d' | esglai | . —És horrible, Mila. Ja ho has pensat bé? Has pensat en ton pare? Tu | la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no reflectien el menor | esglai | ; reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a | penes parlava; donava les seves ordres breument, i esperava, sempre amb l' | esglai | al cor. Havia enviat de seguida a Andreu al poble; però Andreu regressà | ja quasi a la sala principal contigua al menjador. Mila es deturà i sentí | esglai | per la seva mare, que no venia. Maria del Carme li assenyalà l'habitació | aquell moment s'acostava el Narro fill, que, entre les rialles d'ell i l' | esglai | de l'altre, l'ajudà a sortir del fangar. Després del fet estigueren | documents, un parell de cents de pessetes i ses claus de ca nostra. Quin | esglai | ! Només de pensar-hi se'm posa sa pell de gallina, me cregui! S'escolà m' | de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un | esglai | que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, | i una entre moltes vegades he retornat a tu, dona, pel súbit | esglai | de tocar com un fruit la divina dolçor reservada d'un | l'esperança, i m'endinso pel camí dels ulls, pel buit | esglai | on sento, enllà, el meu Déu, sempre enllà, més enllà | Capítol XXI "Sa meva neboda Maria Antònia" Pensava: —Quin | esglai | s'endurien es meus parents, i aquesta nyeu-nyeu de Remei, si no els | com un patge i ella rodonament decapitada. Sota l' | esglai | de Déu i del paisatge el poeta fugí. S'alçà un oratge | ella el veia nit i dia, tan alt a dalt d'un cim, que hi feia | esglai | , ample de braços, ert i omplint l'espai. Era de bronze, | del llop allarga i ageganta i estrafà veus de planys i crits d' | esglai | . Fon els camins i esborra les roderes, que als seus devots don | la pietat se'ns fa molt més humana si us veiem amb | esglai | i arran d'abim. Sencer, com us parí la vostra mare, ja les hem | però de seguida em vaig enrecordar que la senyora el coneixia. Però l' | esglai | el vaig tenir. I la senyora diu que va dir al milicià, vint-i-dos anys de | bé què era... ¿abandonament? Em van tocar el braç i vaig girar-me sense | esglai | i un home em preguntava si estava malalta i vaig sentir que obrien un | , sou de l'infinit la imatge i el crit: ¿Hauríeu vist mai, dins les nits d' | esglai | , entre nuvolades, damunt les onades, el "Castell d'Iràs i no Tornaràs"? | flotant sobre l'abisme de llàgrimes del cor, on ja l' | esglai | no vessa cap nova torrentada. A un reconet del regne vivia | virginal." "El poeta sentia ma grandesa, el meu goig i l' | esglai | del meu dolor, i tenia en son pit la flama encesa amb | A la Ventura se li escapa un os a mig rosegar, com si hagués sofert un | esglai | . Tots els ulls miren els plats, a la manera de les persones que volen | dir-nos que acabava de veure un dimoni dels petits a l'hort! Pensa quin | esglai | ! Totes les germanes hi van córrer amb la mare priora a dir una oració | Pere, que li ha seguit les passes de lluny, i ara se li asseu al costat. L' | esglai | fa enretirar Laura. Percep clarament el perill de la seva indefensió; | que ve el marit de la Ramoneta! Afanyi's! —balbegen les veus amb fals | esglai | . Un gemec espasmòdic: un udol de sofriment. El vell rellisca i cau a | s'adona que en el fons de l'esguard de la Muntanyola frisa el terror, l' | esglai | , la migradesa de tota la seva vida eixorca, abandonada de tothom, | Laura. Aleshores torna a mirar la germana; i ella, malgrat el terror i l' | esglai | , es recalca en la pròpia migradesa per respondre: —Sí; tot Comarquinal ho | a tremolar; no vol creure la sospita horrible i no gosa moure's, presa d' | esglai | ; però sent el manyoc espinós de la barba del vell que li puja pel coll, | el nebot, contrariat per tal com el pare Comerma no era al convent. L' | esglai | de veure que Laura surt d'aquella casa el paralitza, li lleva l'esma | exogàmia de llinatge i de poble practicada amb repugnància, quan no amb | esglai | : a despit d'una endogàmia generalment assegurada a nivell de la localitat | cadavre á baix al cel-obert, quan de prompte se sentí un gran xiscle d' | esglay | . La comitiva pará sos passos á mitja escala, tothom sorprés s' abalansá á | ab sa embullada cabellera, sos ulls esbarriats y son color trencat d' | esglay | . La pobra Madrona 's resigná á seguirla, muts los llabis y esberlat lo | exclamaren entre sí: "¡Una boja, pobreta!" Capitol XVIII L' | esglay | d' aquell matí causá á la Toneta un altre atach d' acistolia més | de tot arreu á aumentar la confusió dels ómnibus y carros, sembrant l' | esglay | en cada travessera, trencant la torrentada de la gent de peu. En Lluís, | , i que ell, vell i caduc, no n'hi tenia cap. Però em feia pena i | esglai | , una mena d'horror i de repulsió, que a la vellesa un home pogués | Sento calfred i tremolor. Endevino que el regent ha previst el meu | esglai | , que m'ha volgut jugar una mala passada. Ara deu esperar que correré i | Quan era petit i em trobava sol, se'm nuava el cor d' | esglai | i de dol i m'esfereïen visions estranyes. Dintre la buidor de | lassitud extrema, i aquella ombra de somni em va fer llançar un crit d' | esglai | , i vaig saltar del llit com saltaria de la caixa un catalèptic que es | —Saps què ets tu? —esclatà—. Un hipòcrita! Aquella sortida em produí un | esglai | sobtat, com l'assalt d'un lladre amb un ganivet obert a la mà. Vaig fer-me | Per què sóc un hipòcrita? —vaig exclamar, torbat. Ell devia copsar el meu | esglai | , i esclafí una rialla. Allò em tranquil·litzà tot desconcertant-me. | pànic. No; la paraula pànic no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era | esglai | . No era tampoc això. Era remordiment. Remordiment d'haver-me jugat i | d'anar al seu costat. I sentia una estranya angoixa, un indefinible | esglai | d'haver de dormir a la mateixa cambra que ell. Almenys que no estiguéssim | a risc de precipitar-nos-hi, al caire de la costa del mar. Una sensació d' | esglai | , d'estupor, i després una sensació de repòs. La lluminària és una barca | derruït, mossegat de quimeres, d'angúnies, remordiments, escrúpols, | esglais | , temences, insomnis? ¿I jo m'he cregut fallit, acabat, a vint anys, per | que alguns dies foren de veritable angoixa, de tristesa i àdhuc d' | esglai | , fos que el temps es presentés inclement o bé que Josep i jo ens |
|