Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens serveixen les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'	esglai	i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir
i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'	esglai	que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré una lliçó més
ho poseu més car, gairebé fora del meu abast. I m'augmenteu també l'	esglai	, amb innovacions de sibil·la i llengua", es queixava per vici el client,
eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'	esglai	de la fugida del temps com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa
"Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim	esglai	vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el
nom en la falsa il·lusió trista dels que l'han haguda, dins el veritable	esglai	de la boira ofegadora, únic patró de la barca silenciosa que prova de
preparat. Ell li digué que no tenia gana, i ella el mirà amb un començ d'	esglai	. El veié entrar a la seva habitació i el veié sortir poc després vestit
Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada, plena d'	esglai	. —És horrible, Mila. Ja ho has pensat bé? Has pensat en ton pare? Tu
la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no reflectien el menor	esglai	; reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a
penes parlava; donava les seves ordres breument, i esperava, sempre amb l'	esglai	al cor. Havia enviat de seguida a Andreu al poble; però Andreu regressà
ja quasi a la sala principal contigua al menjador. Mila es deturà i sentí	esglai	per la seva mare, que no venia. Maria del Carme li assenyalà l'habitació
aquell moment s'acostava el Narro fill, que, entre les rialles d'ell i l'	esglai	de l'altre, l'ajudà a sortir del fangar. Després del fet estigueren
documents, un parell de cents de pessetes i ses claus de ca nostra. Quin	esglai	! Només de pensar-hi se'm posa sa pell de gallina, me cregui! S'escolà m'
de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un	esglai	que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira,
i una entre moltes vegades he retornat a tu, dona, pel súbit	esglai	de tocar com un fruit la divina dolçor reservada d'un
l'esperança, i m'endinso pel camí dels ulls, pel buit	esglai	on sento, enllà, el meu Déu, sempre enllà, més enllà
Capítol XXI "Sa meva neboda Maria Antònia" Pensava: —Quin	esglai	s'endurien es meus parents, i aquesta nyeu-nyeu de Remei, si no els
com un patge i ella rodonament decapitada. Sota l'	esglai	de Déu i del paisatge el poeta fugí. S'alçà un oratge
ella el veia nit i dia, tan alt a dalt d'un cim, que hi feia	esglai	, ample de braços, ert i omplint l'espai. Era de bronze,
del llop allarga i ageganta i estrafà veus de planys i crits d'	esglai	. Fon els camins i esborra les roderes, que als seus devots don
la pietat se'ns fa molt més humana si us veiem amb	esglai	i arran d'abim. Sencer, com us parí la vostra mare, ja les hem
però de seguida em vaig enrecordar que la senyora el coneixia. Però l'	esglai	el vaig tenir. I la senyora diu que va dir al milicià, vint-i-dos anys de
bé què era... ¿abandonament? Em van tocar el braç i vaig girar-me sense	esglai	i un home em preguntava si estava malalta i vaig sentir que obrien un
, sou de l'infinit la imatge i el crit: ¿Hauríeu vist mai, dins les nits d'	esglai	, entre nuvolades, damunt les onades, el "Castell d'Iràs i no Tornaràs"?
flotant sobre l'abisme de llàgrimes del cor, on ja l'	esglai	no vessa cap nova torrentada. A un reconet del regne vivia
virginal." "El poeta sentia ma grandesa, el meu goig i l'	esglai	del meu dolor, i tenia en son pit la flama encesa amb
A la Ventura se li escapa un os a mig rosegar, com si hagués sofert un	esglai	. Tots els ulls miren els plats, a la manera de les persones que volen
dir-nos que acabava de veure un dimoni dels petits a l'hort! Pensa quin	esglai	! Totes les germanes hi van córrer amb la mare priora a dir una oració
Pere, que li ha seguit les passes de lluny, i ara se li asseu al costat. L'	esglai	fa enretirar Laura. Percep clarament el perill de la seva indefensió;
que ve el marit de la Ramoneta! Afanyi's! —balbegen les veus amb fals	esglai	. Un gemec espasmòdic: un udol de sofriment. El vell rellisca i cau a
s'adona que en el fons de l'esguard de la Muntanyola frisa el terror, l'	esglai	, la migradesa de tota la seva vida eixorca, abandonada de tothom,
Laura. Aleshores torna a mirar la germana; i ella, malgrat el terror i l'	esglai	, es recalca en la pròpia migradesa per respondre: —Sí; tot Comarquinal ho
a tremolar; no vol creure la sospita horrible i no gosa moure's, presa d'	esglai	; però sent el manyoc espinós de la barba del vell que li puja pel coll,
el nebot, contrariat per tal com el pare Comerma no era al convent. L'	esglai	de veure que Laura surt d'aquella casa el paralitza, li lleva l'esma
exogàmia de llinatge i de poble practicada amb repugnància, quan no amb	esglai	: a despit d'una endogàmia generalment assegurada a nivell de la localitat
cadavre á baix al cel-obert, quan de prompte se sentí un gran xiscle d'	esglay	. La comitiva pará sos passos á mitja escala, tothom sorprés s' abalansá á
ab sa embullada cabellera, sos ulls esbarriats y son color trencat d'	esglay	. La pobra Madrona 's resigná á seguirla, muts los llabis y esberlat lo
exclamaren entre sí: "¡Una boja, pobreta!" Capitol XVIII L'	esglay	d' aquell matí causá á la Toneta un altre atach d' acistolia més
de tot arreu á aumentar la confusió dels ómnibus y carros, sembrant l'	esglay	en cada travessera, trencant la torrentada de la gent de peu. En Lluís,
, i que ell, vell i caduc, no n'hi tenia cap. Però em feia pena i	esglai	, una mena d'horror i de repulsió, que a la vellesa un home pogués
Sento calfred i tremolor. Endevino que el regent ha previst el meu	esglai	, que m'ha volgut jugar una mala passada. Ara deu esperar que correré i
Quan era petit i em trobava sol, se'm nuava el cor d'	esglai	i de dol i m'esfereïen visions estranyes. Dintre la buidor de
lassitud extrema, i aquella ombra de somni em va fer llançar un crit d'	esglai	, i vaig saltar del llit com saltaria de la caixa un catalèptic que es
—Saps què ets tu? —esclatà—. Un hipòcrita! Aquella sortida em produí un	esglai	sobtat, com l'assalt d'un lladre amb un ganivet obert a la mà. Vaig fer-me
Per què sóc un hipòcrita? —vaig exclamar, torbat. Ell devia copsar el meu	esglai	, i esclafí una rialla. Allò em tranquil·litzà tot desconcertant-me.
pànic. No; la paraula pànic no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era	esglai	. No era tampoc això. Era remordiment. Remordiment d'haver-me jugat i
d'anar al seu costat. I sentia una estranya angoixa, un indefinible	esglai	d'haver de dormir a la mateixa cambra que ell. Almenys que no estiguéssim
a risc de precipitar-nos-hi, al caire de la costa del mar. Una sensació d'	esglai	, d'estupor, i després una sensació de repòs. La lluminària és una barca
derruït, mossegat de quimeres, d'angúnies, remordiments, escrúpols,	esglais	, temences, insomnis? ¿I jo m'he cregut fallit, acabat, a vint anys, per
que alguns dies foren de veritable angoixa, de tristesa i àdhuc d'	esglai	, fos que el temps es presentés inclement o bé que Josep i jo ens

Pàgina 1 (de 24)

50 següents