×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esmenar |
Freqüència total: 752 |
CTILC1 |
les havia inventades. Si aquest ho havia fet "bé", no valia la pena d' | esmenar | -li la plana: bastava reproduir-lo al peu de la lletra. "Je prens | , pobra, fa compassió." Passà el temps. El fill de la Rutlla no sols no s' | esmenà | , sinó que es decantà més i més a la vagància, al beure i al joc. S'havia | de justificar-me davant vostè ara que ja m'és impossible corregir, | esmenar | tants d'errors. Si el temps, però, com en un miracle em concedís el do | Gràcies, sí, també els meus versos. Aquest és teu, poc que ho | esmeno | (ni podria: com més anem més s'inflecta per tu la | un pedant i un orgullós insuportable. A tot això afegia que si no m' | esmenava | a temps ell estava decidit a suspendre'm a final de curs. Les censures | em semblava més dolorosa que la primera. Car si alguna cosa pot | esmenar | l'infortuni d'un naixement és una sòlida i recta formació espiritual. No | Pot sé 'ns renyaría l' amo. Pep. Lo que jo fatx may ho | esmena | . Xich. Com que vos sabeu parlarli. Pep. [(ap.)] | mantenint les expressions amanerades espargides ací i allà; només he | esmenat | les encantadores faltes d'ortografia. Zorbàs agafava la ploma com si fos | a la manera del bou que té temps i paciència. Ara cal dir que els ulls ho | esmenaven | tot, perquè en aquesta cara graciosa, tallada d'esquerdes i crelles, sota | de la divisió traient a balquena exemples del que succeiria si no s' | esmenava | : "Les gens al començament pel divis foren partides". I aquests | encara que de tot d'una els béns confiscats sortien de l'illa, prest ho | esmenaren | perquè no tot el que es confiscava anés a parar a fora. Cal, per altra | consideren que la qualificació no és exacta, sempre serem a temps a | esmenar | les errades. Seré el primer a fer-ho de bon grat. El futur pot admetre | no pogueren res els bisbes que intentaren de forma sincera posar remei i | esmenar | aquell desgavell. Els capellans mallorquins feien una guerra a mort a | l'afecte del qual tradicionalment ens hem fet mereixedors. I sols podrem | esmenar | els disbarats comesos rebutjant el centralisme de la perfecta capital | normal a un país d'analfabets? Però llamentacions a part, res feren per | esmenar | -ho. I per manca de mitjans o pel que fos, ningú s'ha volgut acostar de bo | servint la veritat contra l'apetit transitori, edificant i no destruint, | esmenant | i no corrompent, il·luminant i no entristint. Profecia, (¿i què érem tots | no es tracta pas de corregir els defectes de l'obra precedent, ni d' | esmenar | els seus errors, ni de perfeccionar-la; es tracta simplement de bolcar-la | moral que podria ajudar-nos a rectificar moltes equivocacions i a | esmenar | moltes fallides, i ja de tots indrets la brillant improvització salta | set, el cansament i la vetlla forçada. I si res d'això no hi val i no s' | esmena | , quatre bales al cap sense procés, perquè la mala gent aprengui de viure. | i conscienciosa d'allò que el nou pensament portava de bo per a ampliar, | esmenar | i enriquir el dels temps passats—, sinó en l'aparició de maneres inèdites | al natural, i, si se li fan coneixedors alguns dels defectes que toco, | esmenar | -se. És l'únic fi que cal proposar-se en escriure, i també l'èxit que | ja no dic que vulgui aprovar, sinó que es digni llegir; incapaç d'ésser | esmenat | per aquesta pintura, que no llegirà. Teocrí fa coses bastant inútils; té | hi hà tantes senyoretes y senyores guapes, vritat? —s'apressà a | esmenar | la senyora de la casa. —Sens dubte, senyora, —vaig respondre, encorregut | una idea tèrbola neixia dictada per son bon esperit. Oh! si es pogués | esmenar | la realitat... si una mentida aconseguís fer la desgràcia més suau... | la cultura, i que realitzava sacrificadament un esforç considerable per | esmenar | els efectes perniciosos del marasme. Un dels èxits que coronarà aquests | . Sa fesomia no és d'una bellesa sense tara, no; però m'apar que, si s' | esmenessin | sos defectes, no em resultaria tan encantadora. Oh la dama simpàtica! | Volguer ser d'altre modo del que se és per natura, encara que siga per a | esmenar | -nos, conformant nostra conducta amb una determinada moral, és viure com | greuge, puneix aquells que l'han feta?" No és per venjar-se ell, sinó per | esmenar | -los. XIII. ¿I per què no creuries el baró sapient capaç | aquell que preferirà els advertiments i les apel·lacions a llur honra per | esmenar | -los i instruir-los? Posa un tribú o un centurió cruel: farà que hi hagi | que, suprimint els dolents, visquin més segurs els altres. Al culpable, l' | esmenaràs | més fàcilment amb una pena menor, car hom vetlla més la seva conducta | revisar abans de deixar-lo compondre. Arnau els agafava un a un; llegia, | esmenava | . Anava creixent el pilot de fulls esmenats —plens de complicades | malaltís de la impremta... Arnau se'n veia la processó a la ment quan, | esmenada | tota La Unció, reposava, encenent una porra. Linotips, minerves, | que provoca per quelcom que depèn de la seva voluntat, és d'esperar que s' | esmeni | . Per de prompte hi ha un remei que és a la ma de tothom i consisteix que | impassible, sense parlar-li ni mirar-lo. Però aqueix càstig, lluny d' | esmenar | el comportament del jove i de suavitzar-lo, el feia més comprometedor, | Aspriu, penedit de tot cor de les seves negligències i vel·leïtats, pensà | esmenar | -se. Li semblava oir de bell nou aquelles paraules assenyades amb les | els deixebles, és que el mestre els imiti escarnint-los per tal d' | esmenar | -los. Quan és cosa d'elegir entre deures que porten un dubte, no és | humilment totes les reflexions i tots els consells d'en Boi, prometent | esmenar | -se i seguir-los al peu de la lletra, però això després d'haver castigat | cada vegada que he vist en perill la meva vida. El meu desig és ara | esmenar | tant com pugui el meu erro. Aniré a Cim-major. Cap il·lusió no poden | les causes dels meus mals negocis i dels meus passos en fals, i no sé | esmenar | -me. M'enamoro de les dones el dia que m'enganyen. Ofenc, sense voler, les | a França és fet sobre un text anterior que l'escriptor discutí, corregí, | esmenà | , aprofità i prengué com a fonament de totes les seves suggestions | els de l'"Avenç" que imprimiren els seus llibres podran | esmenar | -me, però no m'estranyaria d'haver pecat per carta de més que per carta de | feia un bot i cuitava a redreçar la pintura o a arranjar la pisa o a | esmenar | el que fos. Després, tornava a torturar-se amb les seves ambicions, que | causes dels meus mals negocis i dels meus passos en fals i no arribo a | esmenar | -me. M'enamoro de les dones el dia abans d'enganyar-me. Ofenc, sense voler | Però, en fi, les coses anaven d'aquella manera i res no ho hauria pogut | esmenar | . La quantitat de llistes que he passat a la Universitat no té fi. En el | ella fes a gratcient tal o tal cosa. Hi queia sense adonar-se'n, i no s' | esmenava | perquè ja ho portava a la base de les sangs, si és que això pot dir-se de | en els càstigs que haurien anat plovent sobre En Joan, si no s'hagués | esmenat | de la seva barroeria. Des d'aleshores les mans d'En Joan Barroer van | aquesta espina!" sanglotaven les tres Maries. "Estem segures que s' | esmenarà | ." El pare tocava l'ase. L'àvia li suplicà a cau d'orella: "No ens | obsequi. No l'autoritzaren pas per a comunicar-la al seu govern i menys a | esmenar | -la sense el consentiment dels signataris... —Oh, és que no va pas signada | de que m'estimin, i voldria canviar de manera d'ésser; faig el propòsit d' | esmenar | -me de debò, m'adormo i... a l'endemà torno a ésser el mateix de sempre. | no és pas la paraula escaient, senyor Pip. Proveu-ne una altra. Tot | esmenant | -me, vaig dir que li estava molt agraït per haver fet esment del senyor |
|