Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tota la carn humana que abasta, amb preferència la dels nens, que són	espantats	, de generació en generació, per dides i per serventes, quan es comporten
ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de perills, cap eco no l'	espantarà	. Ningú, sinó ella, no contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la
i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'	espanta	que la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a
encara que aviat una lleona parirà científicament un tigre, no te m'	espantis	de res. Se m'aclarirà, o no, si Nèmesis em va pondre, o Leda, o
comentant: —Bonica, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un anyell: s'	espanta	de l'aire. L'heu vista com corria? —Es veu que està criada a l'ombra.
a la part exterior del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'	espantà	amb el soroll de la caiguda; potser Mates, amb impuls instintiu, va
capgira l'ordre moral establert. Els "humanismes" supervivents s'	espanten	davant d'això. La seva concepció de l'home i dels vincles socials és
públic escollit d'admiradors que tenia escampat per tota Europa. Erasme s'	espantà	en descobrir la perspectiva que s'obria al seu davant —precisament
és, de més a més, això, "temple de l'Esperit Sant". El moralista s'	espantava	de la caiguda, la reprovava aïradament, li dedicava severs escarafalls.
debe asustarnos. El Quixot té avatars infinits. Realment, no cal	espantar	-se. En algun diari he llegit que, un cop esclafat el feixisme a la
Pauet), quan el milicià entra a casa seva, diu que tot aquell luxe l'	espanta	. "Si pogués canviar tot això en un tancar i obrir d'ulls, de bon grat ho
A mig matí l'àvia es troba malament: ens sembla un atac cardíac. Tots ens	espantem	. L'avi plora, a la cambra. Després, quan ella ja està millor, l'avi li
ha moltes maduixes, verdes encara. Un cucut que venia cap a nosaltres, s'	espanta	i fa un cant estrany. 9 juny. Vaig a Barcelona, al matí.
nena menuda, aquest matí, ha perdut el plor i s'ha desmaiat. Tots ens hem	espantat	molt. El metge diu que és un fenomen d'espasme, sense cap importància. Fa
d'any —explica—. Aleshores em tornaran a destinar. —No comprenc com us	espantava	tant, doncs, la perspectiva de dormir amb un dels conferenciants... Ella
el cas millor, calia sotmetre's a un tractament molest i dolorós, que els	espantava	quasi tant com la ràbia mateix. El gos havia pujat de la ribera, pel camí
Fou al moment en què acabaven de passar el pont; l'estrèpit de les aigües	espantà	l'animal. Reculà amb un salt, amb les potes enlaire. L'home no el pogué
com aquells del darrer autumne nostre, s'amaguen dins les clavegueres i	espanten	la son dels nins amb una ganyota ferotge, el gaiato a la mà, el sac a
precisament avui que es compleix un any de la nostra separació. No t'	espantis	: no me'n vaig de cap. No quedàrem de veure'ns sinó d'enviar-nos una carta
cintura. La vida. Qui sabria com seria la vida? Ens	espantava	a voltes. A voltes ens besàvem en el cine. Altres voltes érem
fer rossolar una mica d'aigua fresca sobre la pell. Jo, que mai no m'he	espantat	de res i considero que la cosa més improductiva —quan es tracta de córrer
de maduixa. Encara que a Borabora anem amb un senzill pareu i no ens	espantem	de res, a mi em va semblar que aquests tres nois americans, rossos com un
amb els treballadors, no admetia aquest raonament tan erroni. Però l'	espantava	el caràcter anticlerical i ateu del moviment obrerista, que a Catalunya
o botiflers, foren els realitzadors de la política de Nova Planta. S'	espantaren	de la revolució, al camp i a la ciutat, malgrat haver-la preparada, i
(S'adona dels atuells que hi ha vora la porta.)] Ah, sí. T'has	espantat	? [(Pausa.)] Així la Xela no la coneixes? Ui! Ja tindràs temps,
de matar. Quin fàstic, oi? Però ara em venjaré. /Amèlia\ I no l'	espanta	que el tornin a tancar? /Andreu\ Tant se val. Però no tant se
Aquest? Qui és aquest? Fins que agafi una vara de freixe i: Au, a	espantar	les mosques! /Maria\ Ho diré al pare que m'heu tractat així.
Però què teniu? Què us passa? /Andreu\ Covard! No t'	espantis	que no et mataré. No en mato, de gallines. /Clavell\ Tu sí que
venjar-te, em trobes cara a cara. ¿Et creus que sóc l'Anguila, que s'	espanta	si li ensenyen les dents? Has xerrat massa, o potser has tornat a beure
i exposava les seves conviccions més o menys polítiques. Això darrer l'	espantava	un poc; ho trobava fort i tenia por de disgustar el marquès de Collera,
segura de no condemnar-se, perquè tots els pecats tenen remissió. No l'	espantava	l'altra vida. En realitat, acostumada com estava als desastres, no
l'altra vida. En realitat, acostumada com estava als desastres, no l'	espantava	res. Aquell pagès, però, li havia donat una lliçó (moral o social, no ho
tot i que les seves pretensions eren justes: —És clar —pensava— que l'he	espantat	oferint-li una canongia. Ho he fet amb prou delicadesa, però això té un
gent té por de ses paraules. Ella no en tenia. Don Valentí no l'havia	espantada	, encara que sí humiliada. Pobre home, ¡quina manera de tractar amb
teu amic —digué— fa mal de sortir amb aquesta. Qualsevol que ara entrés s'	espantaria	de veure'l amb una fúrcia. Creurien que l'havia treta del carrer de
Recordes com el sol rodava, baldufa negra, i s'	espantava	de caure darrera el Pení? Com si fos res tan decisiu
ximpleries i no t'espavilis... Ernestina. Sí, Júlia, sí; no t'	espantis	; és molt possible que m'hi casi amb en Pepe. Tots plegats hi teniu
Merceneta. Què significa això? Ernestina. M'has	espantat	! No t'hi sabia!... Merceneta. Tens un aspecte estrany,
La tropa ja arriba! Hi són a trompons! Fins duen canons! Són colla que	espanta	! Són trenta, quaranta! I més pel camí en deuen venir. Són trenta,
canta ja en l'afrau. Jovita Fugen els somnis que la llum	espanta	. Rosaura Dolç engany d'una nit, adéu-siau. Golferic
com voleu que ens desperti demà el renill del cavall que ens	espanta	i se'ns ha d'emportâ? —Adeussiau! No el sentiu com renilla
Va ser quan vaig arrencar a córrer i ell corria al meu darrera, no se m'	espanti	... ¿que no veu que no pot anar sola pels carrers, que me la robarien?... i
per les carreteres com un xiulet avalotant les gallines dels pobles i	espantant	les persones. —Agafa't fort que ara farem el maco. Quan em feia patir més
amb molt níquel, amb el gallet, crec! crec! i una porra de fusta. Per	espantar	la iaia, li deia, quan vingui la iaia, garrotada i disparem! I és que en
les ales i quan van ser a la galeria es van girar a mirar-me i vaig	espantar	-los amb el braç i van fugir volant. Vaig començar a buscar els nens fins
volta. I era així que els meus fills havien après a estar quiets, per no	espantar	els coloms i tenir la seva companyia. En Quimet ho va trobar molt bonic i
caps i l'ombra de les ales ens tacava la cara. La mare d'en Quimet, per	espantar	-los, va moure els braços com un molí i ni se la van mirar. Els mascles
nens i quan li vaig dir que dormien va fer una cara tan trista que em va	espantar	... Li vaig explicar que els nens i els coloms eren com una família... que
considerava com si fos germana seva se'm va arrencar a plorar i em vaig	espantar	molt. Era la primera vegada que veia plorar un home alt com un Sant Pau i
i era com si no hagués passat res. Ho havia d'acabar. I en comptes d'	espantar	els coloms perquè avorrissin les cries, em vaig posar a prendre'ls els

Pàgina 1 (de 66)

50 següents