×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esqueixar |
Freqüència total: 592 |
CTILC1 |
sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que s' | esqueixa | per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia, respirà. Ella, Maria | seu desig llançat a un galopar desenfrenat, i sentí com si l'ànima se li | esqueixés | sota l'esforç. Tornà a la seva habitació, lentament; contra tots els seus | quatre dits, així, veu, venga fregades però amb esma, a poc a poc, per no | esqueixar | -la ni fer-la clarejar i sobretot pensant en aquella pelleta tan tendra i | efectes més prodigiosos del basalt i del granit, esquerdats, apedaçats o | esqueixats | per una remota commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent, | del segle XI, fou un part dificilíssim. En primer lloc, hagué d' | esqueixar | tots els lligams que la unien al món visigòtic —que eren molts, sobretot | temps futur. Ells saben la sentència de Samuel a Saül: —Déu ha | esqueixat | de tu, com una túnica, el reialme, i a un altre l'ha | i en el sarró la cítara dugué per companyona, i | esqueixava | la boca del lleó? Bé se'n recorda, la reial princesa, de la | endevinar, en son esguard de fel, que en son interior quelcom s' | esqueixa | , arrabassat de rel! —Jo, guardador d'ovelles, que he | de tot consol, no senten mai un crit de dol | esqueixar | el vel de les tenebres. Just a la vora, l'esplendor d'altres | que els vaixells guien damunt les ones i els vels | esqueixen | de les pregones boires que floten pels llunyedars. I jo que en | i va creixent l'esclat de les pupil·les que la nit | esqueixen | . Xiula a la boira la locomotora, i arriba un tren | fou, en el fons, un moment indecís, una etapa provisional, de la que s' | esqueixaria | , d'una banda, l'abstractisme pur, i de l'altra, un neofigurativisme | qualsevol esbombarho tot, y comprométrem. —Dona, en haventlas llegit, las | esqueixas | . —Una carta teva! Jo no sabría esqueixarla.— En Lluís atansá la cadira | . —Dona, en haventlas llegit, las esqueixas. —Una carta teva! Jo no sabría | esqueixar | la.— En Lluís atansá la cadira ple d' orgull. La Toneta comensava á | en reanimarse, en tranquilisarlos á tots, volía parlar y batallava pera | esqueixar | se 'l tel que se li posava á la gola, pera aixamplar ben bé 'ls pulmons | graciosíssim. Ens feia riure per les butxaques. Quan ell volia, tothom s' | esqueixava | , i per tal d'aconseguir-ho no reparava en res, ni a treure's les calces al | al nas, com si me l'estiressin amb unes tenalles, com si me l'haguessin | esqueixat | . I l'amic, que deia rancuniós: —Apa, adéu! Bon profit! Jo em vaig | Faltan armas? Es la freixa bastó que causa un tropell, lo ganivet carn | esqueixa | , la fóna prou rastre deixa y enfonza 'l roch al cervell. ¿Faltan balas? | veure, per tu engendrat, obrint-se una sortida, m' | esqueixà | les entranyes, i, en distòrcer-les amb sofriments i esglai, va | somogué l'aire amb un fragor horríson i les entranyes n' | esqueixà | amb el vòmit de llur fartum endiablat, llamps, pedra | abandonat al desconsol; més dures són, tanmateix, les que li | esqueixen | l'ànima, i, com que un mar de passió l'agita, cerca | cor. Zorbàs va tenir compassió de la vella cantant, el cor se li havia | esqueixat | de veure com els seus ulls marcits el fitaven amb tanta angoixa. —Al | dolents o bons! Tots em fan pena; quan veig un home, les entranyes se m' | esqueixen | , encara que sembli que tant me foti. Mira, em dic, aquest bajoc també | antigues afliccions les envaïen com un verí, la crosta del cor s' | esqueixava | i sorgia al cant fúnebre: —No t'esqueia, no mereixies estar ajaguda | sota la Verge, Zorbàs m'escrivia amb la seva ploma pesant i gruixuda que | esqueixava | el paper: "Aquí no hi ha res a fer, patró; aquí els monjos ferren les | on s'esmunyia un ramat de peixos i una gran manada de dofins saltaires | esqueixava | l'aigua. I com més alta era la nit més s'apartava el sant Pere porter. | de la lluita contra les supersticions, de les malalties, de l'art d' | esqueixar | el bacallà, de la poesia infantil, de la moda, dels jardins romàntics, | cops de sabre; la mànega d'un dels que el duien a pes de braços, fou | esqueixada | d'un tall... Tanmateix, la vara de l'autoritat municipal fou respectada, | en el desordre de la meva fantasía, va semblar-me insuperable. Vaig | esqueixar | una part del vora-viu de la meva roba, i vaig posar el troç llarg a terra | sigui. Vindrà l'hivern i li prendrà les fulles, potser la tempestat li | esqueixarà | una branca, potser el llamp el fereixi. Tant se val! A cada nova | que sigui la costa, mal que sagnin els peus en la roca viva, mal que | esqueixin | la carn arços i romegueres. Amunt, més amunt que les més altes muntanyes. | fosques, com arrugues en el front irat d'un destí implacable. Cels que s' | esqueixen | de sobte com si els trontollés un terratrèmol i panys de núvol que es | que tenen com a fets de la consciència individual. Ens semblaria que | esqueixàvem | una part vitalíssima i substancial de l'arbre de la pàtria, si | amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg | esqueixant | -se de riure. La Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà | A terra hi ha branques seques que les ventades fortes o el llamp han | esqueixat | . De tant en tant, el verd obscur d'un pi es destaca del verd alegroi de | que embolcallava aquelles regions era imponent i esglaiadora, quan no l' | esqueixava | la claror de la centella, apareixent l'Isidro espitregat, foll, canta que | No puc dir els gaudis d'amor pròpia, que hi havia en allò d' | esqueixar | el silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església, | les branques altes per tal de copsar les fulles tendres al capdamunt, i | esqueixen | la branca, i de vegades la soca i tot. Tot això és com si ho vegéssiu, en | guiar per una escala de cargol de fusta que ressonava de baix a dalt i | esqueixava | tota la seva sensibilitat anestesiada. El cap li giravoltava més que mai | talment un espectacle de negres en una platja d'antropòfags, àvids d' | esqueixar | -se en rialles. Fins que una facècia massa grossa —un dia en una excursió | amb els de la colònia, el feren fer d'àrbitre, i dintre l'aigua encara li | esqueixaren | el vestit de bany i l'abandonaren tot nu a la multitud i a l'espant de | palmells de les mans i respiraven amb delícia la fortor agre dels cossos. | Esqueixaven | mordales, partien abdòmens, separaven potes... S'entusiasmaven amb la | de dubtes, sabia que hi aniria, malgrat tot, sense remei. La boira s' | esqueixava | i la pluja feia la clucaina en la mar. L'Esteve anà seguint la badia. | per cas, trobar una ciutat més malaurada del que fou Atenes quan era | esqueixada | per trenta tirans? Mil tres-cents ciutadans, triats entre els millors, | pot caminar amb un pas igual i un estil constant la vida que nosaltres | esqueixem | amb tan gran diversitat de projectes. Car entre els altres mals el pitjor | Alexandre, de llançar Lisímac a un lleó, o que amb les teves dents l' | esqueixis | ? Teva és aquella boca, teva aquella ferotgia. ¡Oh com desitjaries de | mig torçats i estrompassant penosament les soques caigudes. La ventada | esqueixava | sovint el sostre atapeït de palmeres, on l'aigua penetrava a bell raig | que havia fet, rebia la més lleu atenció com si li oferissin un imperi, s' | esqueixava | de riure per comentar una broma banal, i si, en fer un giravolt, ell | ho afegia al pes que oprimia el cor del minyó. La boira invisible hagué d' | esqueixar | -se entorn d'Arnau per tal que aquest pogués defugir els cotxes que | a fer cara a l'enemic misteriós i impalpable que els rompia i els | esqueixava | sense deixar-se veure. —Potser no hi podrem arribar abans de l'hora, amb |
|