DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esqueixar V 570 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esqueixar Freqüència total:  570 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que s'esqueixa per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia, respirà. Ella, Maria
seu desig llançat a un galopar desenfrenat, i sentí com si l'ànima se li esqueixés sota l'esforç. Tornà a la seva habitació, lentament; contra tots els seus
quatre dits, així, veu, venga fregades però amb esma, a poc a poc, per no esqueixar-la ni fer-la clarejar i sobretot pensant en aquella pelleta tan tendra i
efectes més prodigiosos del basalt i del granit, esquerdats, apedaçats o esqueixats per una remota commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent,
del segle XI, fou un part dificilíssim. En primer lloc, hagué d'esqueixar tots els lligams que la unien al món visigòtic —que eren molts, sobretot
temps futur. Ells saben la sentència de Samuel a Saül: —Déu ha esqueixat de tu, com una túnica, el reialme, i a un altre l'ha
i en el sarró la cítara dugué per companyona, i esqueixava la boca del lleó? Bé se'n recorda, la reial princesa, de la
endevinar, en son esguard de fel, que en son interior quelcom s'esqueixa, arrabassat de rel! —Jo, guardador d'ovelles, que he
de tot consol, no senten mai un crit de dol esqueixar el vel de les tenebres. Just a la vora, l'esplendor d'altres
que els vaixells guien damunt les ones i els vels esqueixen de les pregones boires que floten pels llunyedars. I jo que en
i va creixent l'esclat de les pupil·les que la nit esqueixen. Xiula a la boira la locomotora, i arriba un tren
fou, en el fons, un moment indecís, una etapa provisional, de la que s'esqueixaria, d'una banda, l'abstractisme pur, i de l'altra, un neofigurativisme
qualsevol esbombarho tot, y comprométrem. —Dona, en haventlas llegit, las esqueixas. —Una carta teva! Jo no sabría esqueixarla.— En Lluís atansá la cadira
. —Dona, en haventlas llegit, las esqueixas. —Una carta teva! Jo no sabría esqueixarla.— En Lluís atansá la cadira ple d' orgull. La Toneta comensava á
en reanimarse, en tranquilisarlos á tots, volía parlar y batallava pera esqueixarse 'l tel que se li posava á la gola, pera aixamplar ben bé 'ls pulmons
graciosíssim. Ens feia riure per les butxaques. Quan ell volia, tothom s'esqueixava, i per tal d'aconseguir-ho no reparava en res, ni a treure's les calces al
al nas, com si me l'estiressin amb unes tenalles, com si me l'haguessin esqueixat. I l'amic, que deia rancuniós: —Apa, adéu! Bon profit! Jo em vaig
Faltan armas? Es la freixa bastó que causa un tropell, lo ganivet carn esqueixa, la fóna prou rastre deixa y enfonza 'l roch al cervell. ¿Faltan balas?
veure, per tu engendrat, obrint-se una sortida, m'esqueixà les entranyes, i, en distòrcer-les amb sofriments i esglai, va
somogué l'aire amb un fragor horríson i les entranyes n'esqueixà amb el vòmit de llur fartum endiablat, llamps, pedra
abandonat al desconsol; més dures són, tanmateix, les que li esqueixen l'ànima, i, com que un mar de passió l'agita, cerca
cor. Zorbàs va tenir compassió de la vella cantant, el cor se li havia esqueixat de veure com els seus ulls marcits el fitaven amb tanta angoixa. —Al
dolents o bons! Tots em fan pena; quan veig un home, les entranyes se m'esqueixen, encara que sembli que tant me foti. Mira, em dic, aquest bajoc també
antigues afliccions les envaïen com un verí, la crosta del cor s'esqueixava i sorgia al cant fúnebre: —No t'esqueia, no mereixies estar ajaguda
sota la Verge, Zorbàs m'escrivia amb la seva ploma pesant i gruixuda que esqueixava el paper: "Aquí no hi ha res a fer, patró; aquí els monjos ferren les
on s'esmunyia un ramat de peixos i una gran manada de dofins saltaires esqueixava l'aigua. I com més alta era la nit més s'apartava el sant Pere porter.
de la lluita contra les supersticions, de les malalties, de l'art d'esqueixar el bacallà, de la poesia infantil, de la moda, dels jardins romàntics,
cops de sabre; la mànega d'un dels que el duien a pes de braços, fou esqueixada d'un tall... Tanmateix, la vara de l'autoritat municipal fou respectada,
en el desordre de la meva fantasía, va semblar-me insuperable. Vaig esqueixar una part del vora-viu de la meva roba, i vaig posar el troç llarg a terra
sigui. Vindrà l'hivern i li prendrà les fulles, potser la tempestat li esqueixarà una branca, potser el llamp el fereixi. Tant se val! A cada nova
que sigui la costa, mal que sagnin els peus en la roca viva, mal que esqueixin la carn arços i romegueres. Amunt, més amunt que les més altes muntanyes.
fosques, com arrugues en el front irat d'un destí implacable. Cels que s'esqueixen de sobte com si els trontollés un terratrèmol i panys de núvol que es
que tenen com a fets de la consciència individual. Ens semblaria que esqueixàvem una part vitalíssima i substancial de l'arbre de la pàtria, si
amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure. La Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà
A terra hi ha branques seques que les ventades fortes o el llamp han esqueixat. De tant en tant, el verd obscur d'un pi es destaca del verd alegroi de
que embolcallava aquelles regions era imponent i esglaiadora, quan no l'esqueixava la claror de la centella, apareixent l'Isidro espitregat, foll, canta que
No puc dir els gaudis d'amor pròpia, que hi havia en allò d'esqueixar el silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església,
les branques altes per tal de copsar les fulles tendres al capdamunt, i esqueixen la branca, i de vegades la soca i tot. Tot això és com si ho vegéssiu, en
guiar per una escala de cargol de fusta que ressonava de baix a dalt i esqueixava tota la seva sensibilitat anestesiada. El cap li giravoltava més que mai
talment un espectacle de negres en una platja d'antropòfags, àvids d'esqueixar-se en rialles. Fins que una facècia massa grossa —un dia en una excursió
amb els de la colònia, el feren fer d'àrbitre, i dintre l'aigua encara li esqueixaren el vestit de bany i l'abandonaren tot nu a la multitud i a l'espant de
palmells de les mans i respiraven amb delícia la fortor agre dels cossos. Esqueixaven mordales, partien abdòmens, separaven potes... S'entusiasmaven amb la
de dubtes, sabia que hi aniria, malgrat tot, sense remei. La boira s'esqueixava i la pluja feia la clucaina en la mar. L'Esteve anà seguint la badia.
per cas, trobar una ciutat més malaurada del que fou Atenes quan era esqueixada per trenta tirans? Mil tres-cents ciutadans, triats entre els millors,
pot caminar amb un pas igual i un estil constant la vida que nosaltres esqueixem amb tan gran diversitat de projectes. Car entre els altres mals el pitjor
Alexandre, de llançar Lisímac a un lleó, o que amb les teves dents l'esqueixis? Teva és aquella boca, teva aquella ferotgia. ¡Oh com desitjaries de
mig torçats i estrompassant penosament les soques caigudes. La ventada esqueixava sovint el sostre atapeït de palmeres, on l'aigua penetrava a bell raig
que havia fet, rebia la més lleu atenció com si li oferissin un imperi, s'esqueixava de riure per comentar una broma banal, i si, en fer un giravolt, ell
ho afegia al pes que oprimia el cor del minyó. La boira invisible hagué d'esqueixar-se entorn d'Arnau per tal que aquest pogués defugir els cotxes que
a fer cara a l'enemic misteriós i impalpable que els rompia i els esqueixava sense deixar-se veure. —Potser no hi podrem arribar abans de l'hora, amb

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »