Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que s'	esqueixa	per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia, respirà. Ella, Maria
seu desig llançat a un galopar desenfrenat, i sentí com si l'ànima se li	esqueixés	sota l'esforç. Tornà a la seva habitació, lentament; contra tots els seus
quatre dits, així, veu, venga fregades però amb esma, a poc a poc, per no	esqueixar	-la ni fer-la clarejar i sobretot pensant en aquella pelleta tan tendra i
efectes més prodigiosos del basalt i del granit, esquerdats, apedaçats o	esqueixats	per una remota commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent,
del segle XI, fou un part dificilíssim. En primer lloc, hagué d'	esqueixar	tots els lligams que la unien al món visigòtic —que eren molts, sobretot
temps futur. Ells saben la sentència de Samuel a Saül: —Déu ha	esqueixat	de tu, com una túnica, el reialme, i a un altre l'ha
i en el sarró la cítara dugué per companyona, i	esqueixava	la boca del lleó? Bé se'n recorda, la reial princesa, de la
endevinar, en son esguard de fel, que en son interior quelcom s'	esqueixa	, arrabassat de rel! —Jo, guardador d'ovelles, que he
de tot consol, no senten mai un crit de dol	esqueixar	el vel de les tenebres. Just a la vora, l'esplendor d'altres
que els vaixells guien damunt les ones i els vels	esqueixen	de les pregones boires que floten pels llunyedars. I jo que en
i va creixent l'esclat de les pupil·les que la nit	esqueixen	. Xiula a la boira la locomotora, i arriba un tren
fou, en el fons, un moment indecís, una etapa provisional, de la que s'	esqueixaria	, d'una banda, l'abstractisme pur, i de l'altra, un neofigurativisme
qualsevol esbombarho tot, y comprométrem. —Dona, en haventlas llegit, las	esqueixas	. —Una carta teva! Jo no sabría esqueixarla.— En Lluís atansá la cadira
. —Dona, en haventlas llegit, las esqueixas. —Una carta teva! Jo no sabría	esqueixar	la.— En Lluís atansá la cadira ple d' orgull. La Toneta comensava á
en reanimarse, en tranquilisarlos á tots, volía parlar y batallava pera	esqueixar	se 'l tel que se li posava á la gola, pera aixamplar ben bé 'ls pulmons
graciosíssim. Ens feia riure per les butxaques. Quan ell volia, tothom s'	esqueixava	, i per tal d'aconseguir-ho no reparava en res, ni a treure's les calces al
al nas, com si me l'estiressin amb unes tenalles, com si me l'haguessin	esqueixat	. I l'amic, que deia rancuniós: —Apa, adéu! Bon profit! Jo em vaig
Faltan armas? Es la freixa bastó que causa un tropell, lo ganivet carn	esqueixa	, la fóna prou rastre deixa y enfonza 'l roch al cervell. ¿Faltan balas?
veure, per tu engendrat, obrint-se una sortida, m'	esqueixà	les entranyes, i, en distòrcer-les amb sofriments i esglai, va
somogué l'aire amb un fragor horríson i les entranyes n'	esqueixà	amb el vòmit de llur fartum endiablat, llamps, pedra
abandonat al desconsol; més dures són, tanmateix, les que li	esqueixen	l'ànima, i, com que un mar de passió l'agita, cerca
cor. Zorbàs va tenir compassió de la vella cantant, el cor se li havia	esqueixat	de veure com els seus ulls marcits el fitaven amb tanta angoixa. —Al
dolents o bons! Tots em fan pena; quan veig un home, les entranyes se m'	esqueixen	, encara que sembli que tant me foti. Mira, em dic, aquest bajoc també
antigues afliccions les envaïen com un verí, la crosta del cor s'	esqueixava	i sorgia al cant fúnebre: —No t'esqueia, no mereixies estar ajaguda
sota la Verge, Zorbàs m'escrivia amb la seva ploma pesant i gruixuda que	esqueixava	el paper: "Aquí no hi ha res a fer, patró; aquí els monjos ferren les
on s'esmunyia un ramat de peixos i una gran manada de dofins saltaires	esqueixava	l'aigua. I com més alta era la nit més s'apartava el sant Pere porter.
de la lluita contra les supersticions, de les malalties, de l'art d'	esqueixar	el bacallà, de la poesia infantil, de la moda, dels jardins romàntics,
cops de sabre; la mànega d'un dels que el duien a pes de braços, fou	esqueixada	d'un tall... Tanmateix, la vara de l'autoritat municipal fou respectada,
en el desordre de la meva fantasía, va semblar-me insuperable. Vaig	esqueixar	una part del vora-viu de la meva roba, i vaig posar el troç llarg a terra
sigui. Vindrà l'hivern i li prendrà les fulles, potser la tempestat li	esqueixarà	una branca, potser el llamp el fereixi. Tant se val! A cada nova
que sigui la costa, mal que sagnin els peus en la roca viva, mal que	esqueixin	la carn arços i romegueres. Amunt, més amunt que les més altes muntanyes.
fosques, com arrugues en el front irat d'un destí implacable. Cels que s'	esqueixen	de sobte com si els trontollés un terratrèmol i panys de núvol que es
que tenen com a fets de la consciència individual. Ens semblaria que	esqueixàvem	una part vitalíssima i substancial de l'arbre de la pàtria, si
amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg	esqueixant	-se de riure. La Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà
A terra hi ha branques seques que les ventades fortes o el llamp han	esqueixat	. De tant en tant, el verd obscur d'un pi es destaca del verd alegroi de
que embolcallava aquelles regions era imponent i esglaiadora, quan no l'	esqueixava	la claror de la centella, apareixent l'Isidro espitregat, foll, canta que
No puc dir els gaudis d'amor pròpia, que hi havia en allò d'	esqueixar	el silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església,
les branques altes per tal de copsar les fulles tendres al capdamunt, i	esqueixen	la branca, i de vegades la soca i tot. Tot això és com si ho vegéssiu, en
guiar per una escala de cargol de fusta que ressonava de baix a dalt i	esqueixava	tota la seva sensibilitat anestesiada. El cap li giravoltava més que mai
talment un espectacle de negres en una platja d'antropòfags, àvids d'	esqueixar	-se en rialles. Fins que una facècia massa grossa —un dia en una excursió
amb els de la colònia, el feren fer d'àrbitre, i dintre l'aigua encara li	esqueixaren	el vestit de bany i l'abandonaren tot nu a la multitud i a l'espant de
palmells de les mans i respiraven amb delícia la fortor agre dels cossos.	Esqueixaven	mordales, partien abdòmens, separaven potes... S'entusiasmaven amb la
de dubtes, sabia que hi aniria, malgrat tot, sense remei. La boira s'	esqueixava	i la pluja feia la clucaina en la mar. L'Esteve anà seguint la badia.
per cas, trobar una ciutat més malaurada del que fou Atenes quan era	esqueixada	per trenta tirans? Mil tres-cents ciutadans, triats entre els millors,
pot caminar amb un pas igual i un estil constant la vida que nosaltres	esqueixem	amb tan gran diversitat de projectes. Car entre els altres mals el pitjor
Alexandre, de llançar Lisímac a un lleó, o que amb les teves dents l'	esqueixis	? Teva és aquella boca, teva aquella ferotgia. ¡Oh com desitjaries de
mig torçats i estrompassant penosament les soques caigudes. La ventada	esqueixava	sovint el sostre atapeït de palmeres, on l'aigua penetrava a bell raig
que havia fet, rebia la més lleu atenció com si li oferissin un imperi, s'	esqueixava	de riure per comentar una broma banal, i si, en fer un giravolt, ell
ho afegia al pes que oprimia el cor del minyó. La boira invisible hagué d'	esqueixar	-se entorn d'Arnau per tal que aquest pogués defugir els cotxes que
a fer cara a l'enemic misteriós i impalpable que els rompia i els	esqueixava	sense deixar-se veure. —Potser no hi podrem arribar abans de l'hora, amb

Pàgina 1 (de 12)

50 següents