Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una sana moral de mercader que no pot permetre de cap manera que se l'	estafi	, col·locà Jeroni en un camí irreversible. És segur que més d'un cop es
del xinès. El xinès és un comerciant excel·lent que abusa i, si convé,	estafa	el maori; i gràcies al xinès, fi com un ratolí, sofert, auster, callat,
ixi del seu clos (ah ah! oh oh!) mentre ens	estafen	en el pes. Jubilem! Jubilem! Els orelluts esdevenen
un jutge dels més saberuts que el paper ja embruta amb els ets i uts. I t'	estafen	: quatre dobles eren plom; vès els traidors! i una dona segrestada m'ha
seu germà. Però, comprengui també que no tinc cap obligació de deixar-me	estafar	. Jo m'he assabentat de la situació de vostès. Sé perfectament que les
raó li sobra. És a dir, no li sobra, perquè el meu germà encara no li ha	estafat	res, i comprengui que el meu pare no ho toleraria, i primer aniria a
a la seva parenta i afirmava que aquella "mala bèstia" l'havia	estafat	. "El Frare" passava unes estones de misèria; li havien eixugat tots els
Al cap i a la fi, si se l'haguessin venut a un antiquari els hauria	estafat	de mala manera; i ara Déu sap on fóra, el ditxós tapís. És per
mossèn Galtes, com li diem, al rector. Estem renyits d'ençà que va	estafar	-me set pessetes, al truc, un vespre que érem als Lluïsos. Laura intenta
s'allunyaven recelosos de mi i una mica ofesos, com si els hagués	estafats	i, si més no, defraudats. Vaig observar, sobretot, que no em perdonaven
menjat. Són uns diners que no he pogut cobrar mai, com d'altres que m'han	estafat	impunement. Faig mal fet de dir això perquè desvetllarà cobejances al meu
perquè desvetllarà cobejances al meu entorn, car un home que es deixa	estafar	és una bona presa. El mestre nou era bon home i, sota un posat taujà,
una pila de francs. En dies així teníem la sensació que algú ens havia	estafat	. Eren jornades inacabables, sense gràcia i poesia, tot i l'alegria
necessitat; i arribàreu —no sabria trobar altra paraula més adequada— a	estafar	-me. És més fàcil subornar que convèncer. ¿Us imagineu que no em vaig
dia rera dia amb aquesta terrible obsessió. Som egoistes; no el vèiem, l'	estafàvem	: és cert. No valia la pena amoïnar-s'hi. Qui era ell? Sorrut, fred
amb comptagotes i et fan tot el que poden per no donar-te el que deuen i	estafar	-te en el pes. L'eslava, patró, et fa una bona pesada. I quan dorm
li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es deixava	estafar	un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte que planyer-se de la
ni bons pernils i cansalades al seu rebost. Una vegada un negociant va	estafar	-li amb una fallida fraudulenta una partida de diners i l'irascible pagès
m'ha costat més lliures, que no volia donar de dot a la meva filla. M'han	estafat	molts de diners, no sé si ho sabeu. El lladre... esquarterat el pugui
anap de cristall, aquestes coses no passarien. Ni el negociant m'hauria	estafat	, ni la muller m'hauria encobert certes marranades, que sospito, ni cap
I maleït sigui jo, que vaig consentir la carabassada! Mal m'haguessin	estafat	cent voltes... i què? No és pitjor això d'haver-me entrampat la màquina
—va dir lentament al cap d'una estona— va dient a tothom que jo li vaig	estafar	cinc mil pessetes? Arnau trobava una mena de plaer dolorós a dir els mots
pel noi. I bé, era qüestió d'emprendre Innocenci i de fer-li entendre que	estafava	els pares i s'estafava ell mateix. En Reixac demanà a Eugènia que
d'emprendre Innocenci i de fer-li entendre que estafava els pares i s'	estafava	ell mateix. En Reixac demanà a Eugènia que l'ajudés a salvar l'esgarriat.
per seguir el consell del seu padrí, per por d'ésser desposseït i	estafat	. El fet era que mai encara no havia viscut pel seu compte, que quan es
pagarés d'un germà difunt, la firma del qual era estrafeta, havia	estafat	la legítima a la pobra vídua. En Pruneda, com s'anomenava el jutge, no
era un propietari actiu, curós dels seus interessos, incapaç de deixar-se	estafar	una sola càrrega de mercaderia. Precisament perquè gairebé estava segur
amenaces de tirar per justícia. Si no tingués res per perdre i els pogués	estafar	, pensava Innocenci, et vindrien a tustar l'esquena i et dirien: "no
— li feia cor contra mi. —Res; no vull pagar, senzillament. No vull que m'	estafin	, —deia jo en so de pau, dolent-me qui-sap-lo haver entrat d'entrar a Roma
ànega.— Podeu estar segura que és un ou de gall dindi! Una vegada em van	estafar	així, i vaig tenir mals de cap i cabòries sense fi ni compte amb els
hores extra, però al moment de pagar els comptes no anaven mai bé, i els	estafaven	un parell d'hores a cada un. També havien de dur les eines de treball
amb saliva, no sé pas on anirem a parar." —Vostè creu, però, que poden	estafar	una persona, com m'han estafat a mi? Respongui'm, si us plau. —Li
a parar." —Vostè creu, però, que poden estafar una persona, com m'han	estafat	a mi? Respongui'm, si us plau. —Li aconsello, senyor, que pagui, calli
amb visible interès.— Tanmateix si aquest brètol del pèl roig us ha anat	estafant	de mica en mica, us serà difícil de saber la xifra, baldament sigui
els altres estafes de la terra són uns innocents comparats amb els que s'	estafen	a si mateixos; i jo vaig enganyar-me a mi mateix amb aquelles preteses.
negoci de Compeyson on érem associats? El negoci de Compeyson era d'	estafar	, de fer córrer bitllets robats, d'estrafer els escrits, i coses per
i malhumorat, sempre amb la pensa fixa en les víctimes que li havien	estafat	. Rondinava setmanes senceres i era debades que algú pretengués
mossos una mesura d'or per cada una de pedra que en traguessin; però els	estafà	, com en les escales de Montgrony, i es damnà. Observi's que és la mateixa
que sostenien que era un acte perfectament just, meritori i patriòtic,	estafar	a Pau Garcia. VII Hispània era una publicació quinzenal
a la fosca, sota les cordes dels estenedors, invisible al públic. No l'	estafava	als qui ajudaven a mantenir-lo pagant religiosament els tributs
—em dic, en davallar l'escala del casal—. I, adéu, Maracaibo! ¿Qui	estafà	a qui, en l'afer del guixolenc i les bessones?" —¡Cocos de agua! ¡
Els turcs es planyien, mansament, filosòficament, que el grec els	estafava	, tant quan els comprava com quan els venia; però eren absolutament
ja heu espremut prou? ¿No us he dit que ja no tinc un clau? Ja no podeu	estafar	-me més! Un tracte! ¿Qui pot tenir un tracte amb vós, comandant Silva, o
les dues! —diu la gent, sorpresa. Cada dia tenim la sensació que ens han	estafat	el temps. Ara, jo no puc pas figurar-me el que vostès opinen. Em sembla,
s'hi acosta? Potser els municipals volen agafar a un senyor que ha	estafat	unes pessetes, o ha donat un crit subversiu, o ha pegat a una dona.
que serveixin bé; denunciarem, sempre que'l cas es presenti, tots els que	estafen	l'agricultor, i potser hauría d'arribar més enllà la pena per aquests
la seva bata blava i el seu aire honestíssim, tenia unes balances que	estafaven	el pes als clients. Tornant al faetó i a la parròquia, penso que ens hi
esperaria sens dubte la puntada de peu del sulfuradíssim cambrer,	estafat	per un client d'aspecte tan inofensiu. El nostre amic, després d'aquella
un fragment d'amfiteatre o un trosset de galta d'algun déu antic. El que	estafaven	els cotxers eren quantitats ínfimes, i per aquest guany il·lícit feien
normal, vull dir el que no se li sabia una relació amb els verbs robar,	estafar	i assassinar, tenia el camp més que lliure per a fer el que li donés la

Pàgina 1 (de 5)

50 següents