×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estarrufar |
Freqüència total: 153 |
CTILC1 |
. —Ja se us veu, que sou competent —ironitza ell. —Qüestió de pràctica —s' | estarrufa | l'altre amb falsa modèstia—. En tinc el cul pelat, d'aquestes coses... | els torna freds que tenien oblidats. Recorden com s' | estarrufa | el núvol baix de cendra dels olivers, i vénen amb nosaltres. | del coll, amb llaços a la cintura caiguda, amb els sotes de tarlatana per | estarrufar | . Les sabates de xarol brillaven a la claror; els mitjons eren blancs, ben | que de sofre només se'n podia donar a les gallines, que, als coloms, els | estarrufava | el fetge. I mentre enraonava, els coloms eren els amos del terrat. | Quan li ficava la mà sota del pit volia picar-la. N'hi havia que s' | estarrufaven | de ploma i no es movien, n'hi havia que fugien i, neguitosos, esperaven | de professors i de metges, i això era un motiu perquè l'oncle i la mare s' | estarrufessin | d'orgull i d'alegria. L'encontre amb l'Aladern Un matí, en arribar a | posat dos damunt la branca que tocava al meu cap. He fet l'adormit. Veia | estarrufar | -se les plomes de llurs pits quan la gorja se'ls inflava pel cant. Els he | tanta hostilitat declarada, no sap exactament el que ha de fer. Ara tot s' | estarrufa | per a caçar la gelor i ara, d'improvís, ve a picar els vidres. Per què? | És un dimoni misogin, que fa petar la xerrada amb els músics o s' | estarrufa | lleugerament per a deixar-se retratar. Duu una carota negra, coronada amb | moment que el jove sent la foguerada de l'amor, que pessigolleja, que s' | estarrufen | les plomes, que venen desigs de cantar i que's cerca una bardiça o un | que gosi respirar d'esporuguida davant meu, així que arrugo el front i | estarrufo | les venerables barbes blanques." "Ara, d'enlloc ni de ningú no rebrà | xic al mig del carrer, com a casa seva; si entra una tira de sol, s'hi | estarrufen | i s'hi pentinen; si passa un altre gat, sel miren i, si no és del | esventrats en una cursa de braus; allí la supèrbia, de pelatge cresp, s' | estarrufava | , tot pensant en aquells, que desitjava calcigar sota ses peülles de porc; | cobert de blanor de ploma, així un gras ocell. Com un ànec molsut, ell s' | estarrufa | vora les aigües. Vist de l'altura, hi ha en ell alguna cosa de massa bla, | es tirava endavant i que els bíceps s'inflaven i que els seus cabells s' | estarrufaven | , lleus, damunt la seva clepsa: —Què és això del tropitxo? —Trompitxol, | bèsties que, dissecades, fan el mateix goig que vives. En enravenar-se i | estarrufar | -se, ell mateix ja es disseca. Resulta, llavors, un esplèndid paravent | , treballa, si pot, per tornar-la rica; quan una dona arruïna un home, s' | estarrufa | davant d'un mirall... i el planta, i si l'home s'arriba a matar per | menjar, s'han hagut de vendre la dentadura. CLI Els ocells, per | estarrufar | -se, tenen plomes. Les dones, per estarrufar-se, necessiten modistes. | CLI Els ocells, per estarrufar-se, tenen plomes. Les dones, per | estarrufar | -se, necessiten modistes. CLII Quan hom no és del mateix pare | tan difícil d'endevinar i guarir el mal de la nena, com el que un jorn | estarrufà | el plomatge del passarell familiar, li clogué els petits ulls i el deixà | es van tornar pacífiques, transigents i mansoies i es passaven tot el dia | estarrufant | -se i fent la roda i descarregant corrents elèctriques per les plomes de | carenes lluents de blau de cel; aquests garrofers pomposos i augustos que | estarrufen | llurs branques molsudes en els petits planells de les solanes amarades de | creuà de braços i fent una ganyota que li era habitual i que li venia d' | estarrufar | els llavis i obrir desmesuradament els ulls petits, exclamà: —No sé què | des de la mirada d'una plaça contemplem la rutilant vega ponentina com s' | estarrufa | fins a l'infinit; tornem avall, cap al pont vell de l'Ebre, i, un cop | —prorrompé el senyor Coromines, guaitant-se'l amb llàstima. En Pau s' | estarrufà | la clenxa, adoptà un posat misteriós i digué en veu molt baixa: —M'ha fet | les lleugeres faldilles, ara les hi inflava com una bomba, ara li | estarrufava | els cabells, ara li doblegava el paper en què corria la ploma. però ella | nat amb els esperons posats, i per tant es creia ben bé un emperador, s' | estarrufà | tot com un vaixell a plena vela, s'adreçà envers ell, i gorgolà fins a | lloats, això és, enganyats. Aleshores, discrets, els personatges | estarrufen | les plomes com un paó, aixequen la cresta, mentre el descarat de | n'hauran fruït mentrestant els interessos. Són dignes de veure com s' | estarrufen | quan la gent els elogia o algú els assenyala amb el dit: "Aquell és el | teologia amb unes opinions tan banals i àdhuc vulgars. Nogensmenys ells s' | estarrufen | satisfets, i s'aplaudeixen tan efusivament que, ocupats dia i nit en | estar una estona quieta, escoltant. Tot d'una es va espolsar la cua, va | estarrufar | les plomes del pit, s'hi va donar uns quants cops de bec i va saltar a | per a mantenir el teu cos diminut? —Què series sense mi? —On aniries a | estarrufar | -te les plomes millor que damunt del paller? Què series sense mi!... —¿On | El seu primer instint va ésser de córrer cap a la porta; però el gatàs s' | estarrufà | , li llançà un bufit, i féu senyal de saltar-li al coll. Part de fora, | abric i, de l'altra banda del carrer, creuava la calçada cap a mi, tot | estarrufant | -se, seguit d'una colla de companys engrescadíssims, i de temps en temps | darrera els barrots de la qual un roser semblava no tenir prou test per a | estarrufar | -se. Ricard furgà amb el braç estirat i la cara arran dels ferros i un | dels llocs que arriba a rebre correspondència. (Helena semblava de cop | estarrufar | -se mentre mirava el timbre postal.) Em sembla que em decidiré a fer una | Calia enrolar-lo al carro, de totes passades. Feia un ventet suau que | estarrufava | les crineres estirades d'avorriment dels cavalls i omplia de pessigolles | i sorollosos. Us apagava el llum, us enfonsava un dit a les costelles, us | estarrufava | els cabells, us oprimia el nas a guisa de qui oprimeix el botó d'un | que fràgil! un pas en fals o un microbi engolit poden destruir-lo. I s' | estarrufava | com una lloca orgullosa dels seus pollets, disposada a agredir a tothom | en atènyer el solell i allí s'estremien voluptuosament com els ocells que | estarrufen | llurs plomes per tal de xopar-se de l'escalfor que els amara. Amb la | relapse a mans d'inquisidors. Més aviat diria's que sortia de pondre. S' | estarrufava | , s'estirava —les ales enlaire i una pota endarrera— i acabava per | un crim... —m'innova; i després del sil·labeig, la veu li cruix i se li | estarrufa | , com una coliflor d'hivern. —Un crim? —remarco, fingint que el fet | el baf de gallinassa li féu girar el cap. En un cabàs, la lloca s' | estarrufà | , tota rabiosa, obrí el bec i avançà el cap per picar-lo. D'entre les | després tota la pasta de la llevadura. Una vegada ben treballada, posis a | estarrufar | en un lloc calent durant algunes hores. Després es trenca la pasta, i | "Iberia" i en altres activitats li proporcionà bellugar-se i | estarrufar | -se amb la màxima brillantor. Jo no sé si les virtuts de Màrius —que les | i tenia un aire de pinsà borroner que s'està dalt d'una branca, que ara s' | estarrufa | , que ara s'allisa una plometa amb el bec i que totes li ponen. He dit que | del seu gendre, que era el general Cavalcanti. Recordo perfectament com s' | estarrufava | explicant-me la seva primera entrevista a París amb Emili Zola. En | un bon subjecte, agradós y servidor. Era baixet y primelís, però s' | estarrufava | la figureta ab un gech ample y curt y unes calses també curtes y | no han d'arribar en aquests extrems per administrar-se la calor. Poden | estarrufar | els pèls (i en el cas dels ocells, les plomes) i així augmenten la capa | fitxes. Les fitxes que m'afectaven. Dues històries escolars que em podien | estarrufar | de satisfacció. De sobte, el senyor director les va deixar damunt de la |
|