Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. —Ja se us veu, que sou competent —ironitza ell. —Qüestió de pràctica —s'	estarrufa	l'altre amb falsa modèstia—. En tinc el cul pelat, d'aquestes coses...
els torna freds que tenien oblidats. Recorden com s'	estarrufa	el núvol baix de cendra dels olivers, i vénen amb nosaltres.
del coll, amb llaços a la cintura caiguda, amb els sotes de tarlatana per	estarrufar	. Les sabates de xarol brillaven a la claror; els mitjons eren blancs, ben
que de sofre només se'n podia donar a les gallines, que, als coloms, els	estarrufava	el fetge. I mentre enraonava, els coloms eren els amos del terrat.
Quan li ficava la mà sota del pit volia picar-la. N'hi havia que s'	estarrufaven	de ploma i no es movien, n'hi havia que fugien i, neguitosos, esperaven
de professors i de metges, i això era un motiu perquè l'oncle i la mare s'	estarrufessin	d'orgull i d'alegria. L'encontre amb l'Aladern Un matí, en arribar a
posat dos damunt la branca que tocava al meu cap. He fet l'adormit. Veia	estarrufar	-se les plomes de llurs pits quan la gorja se'ls inflava pel cant. Els he
tanta hostilitat declarada, no sap exactament el que ha de fer. Ara tot s'	estarrufa	per a caçar la gelor i ara, d'improvís, ve a picar els vidres. Per què?
És un dimoni misogin, que fa petar la xerrada amb els músics o s'	estarrufa	lleugerament per a deixar-se retratar. Duu una carota negra, coronada amb
moment que el jove sent la foguerada de l'amor, que pessigolleja, que s'	estarrufen	les plomes, que venen desigs de cantar i que's cerca una bardiça o un
que gosi respirar d'esporuguida davant meu, així que arrugo el front i	estarrufo	les venerables barbes blanques." "Ara, d'enlloc ni de ningú no rebrà
xic al mig del carrer, com a casa seva; si entra una tira de sol, s'hi	estarrufen	i s'hi pentinen; si passa un altre gat, sel miren i, si no és del
esventrats en una cursa de braus; allí la supèrbia, de pelatge cresp, s'	estarrufava	, tot pensant en aquells, que desitjava calcigar sota ses peülles de porc;
cobert de blanor de ploma, així un gras ocell. Com un ànec molsut, ell s'	estarrufa	vora les aigües. Vist de l'altura, hi ha en ell alguna cosa de massa bla,
es tirava endavant i que els bíceps s'inflaven i que els seus cabells s'	estarrufaven	, lleus, damunt la seva clepsa: —Què és això del tropitxo? —Trompitxol,
bèsties que, dissecades, fan el mateix goig que vives. En enravenar-se i	estarrufar	-se, ell mateix ja es disseca. Resulta, llavors, un esplèndid paravent
, treballa, si pot, per tornar-la rica; quan una dona arruïna un home, s'	estarrufa	davant d'un mirall... i el planta, i si l'home s'arriba a matar per
menjar, s'han hagut de vendre la dentadura. CLI Els ocells, per	estarrufar	-se, tenen plomes. Les dones, per estarrufar-se, necessiten modistes.
CLI Els ocells, per estarrufar-se, tenen plomes. Les dones, per	estarrufar	-se, necessiten modistes. CLII Quan hom no és del mateix pare
tan difícil d'endevinar i guarir el mal de la nena, com el que un jorn	estarrufà	el plomatge del passarell familiar, li clogué els petits ulls i el deixà
es van tornar pacífiques, transigents i mansoies i es passaven tot el dia	estarrufant	-se i fent la roda i descarregant corrents elèctriques per les plomes de
carenes lluents de blau de cel; aquests garrofers pomposos i augustos que	estarrufen	llurs branques molsudes en els petits planells de les solanes amarades de
creuà de braços i fent una ganyota que li era habitual i que li venia d'	estarrufar	els llavis i obrir desmesuradament els ulls petits, exclamà: —No sé què
des de la mirada d'una plaça contemplem la rutilant vega ponentina com s'	estarrufa	fins a l'infinit; tornem avall, cap al pont vell de l'Ebre, i, un cop
—prorrompé el senyor Coromines, guaitant-se'l amb llàstima. En Pau s'	estarrufà	la clenxa, adoptà un posat misteriós i digué en veu molt baixa: —M'ha fet
les lleugeres faldilles, ara les hi inflava com una bomba, ara li	estarrufava	els cabells, ara li doblegava el paper en què corria la ploma. però ella
nat amb els esperons posats, i per tant es creia ben bé un emperador, s'	estarrufà	tot com un vaixell a plena vela, s'adreçà envers ell, i gorgolà fins a
lloats, això és, enganyats. Aleshores, discrets, els personatges	estarrufen	les plomes com un paó, aixequen la cresta, mentre el descarat de
n'hauran fruït mentrestant els interessos. Són dignes de veure com s'	estarrufen	quan la gent els elogia o algú els assenyala amb el dit: "Aquell és el
teologia amb unes opinions tan banals i àdhuc vulgars. Nogensmenys ells s'	estarrufen	satisfets, i s'aplaudeixen tan efusivament que, ocupats dia i nit en
estar una estona quieta, escoltant. Tot d'una es va espolsar la cua, va	estarrufar	les plomes del pit, s'hi va donar uns quants cops de bec i va saltar a
per a mantenir el teu cos diminut? —Què series sense mi? —On aniries a	estarrufar	-te les plomes millor que damunt del paller? Què series sense mi!... —¿On
El seu primer instint va ésser de córrer cap a la porta; però el gatàs s'	estarrufà	, li llançà un bufit, i féu senyal de saltar-li al coll. Part de fora,
abric i, de l'altra banda del carrer, creuava la calçada cap a mi, tot	estarrufant	-se, seguit d'una colla de companys engrescadíssims, i de temps en temps
darrera els barrots de la qual un roser semblava no tenir prou test per a	estarrufar	-se. Ricard furgà amb el braç estirat i la cara arran dels ferros i un
dels llocs que arriba a rebre correspondència. (Helena semblava de cop	estarrufar	-se mentre mirava el timbre postal.) Em sembla que em decidiré a fer una
Calia enrolar-lo al carro, de totes passades. Feia un ventet suau que	estarrufava	les crineres estirades d'avorriment dels cavalls i omplia de pessigolles
i sorollosos. Us apagava el llum, us enfonsava un dit a les costelles, us	estarrufava	els cabells, us oprimia el nas a guisa de qui oprimeix el botó d'un
que fràgil! un pas en fals o un microbi engolit poden destruir-lo. I s'	estarrufava	com una lloca orgullosa dels seus pollets, disposada a agredir a tothom
en atènyer el solell i allí s'estremien voluptuosament com els ocells que	estarrufen	llurs plomes per tal de xopar-se de l'escalfor que els amara. Amb la
relapse a mans d'inquisidors. Més aviat diria's que sortia de pondre. S'	estarrufava	, s'estirava —les ales enlaire i una pota endarrera— i acabava per
un crim... —m'innova; i després del sil·labeig, la veu li cruix i se li	estarrufa	, com una coliflor d'hivern. —Un crim? —remarco, fingint que el fet
el baf de gallinassa li féu girar el cap. En un cabàs, la lloca s'	estarrufà	, tota rabiosa, obrí el bec i avançà el cap per picar-lo. D'entre les
després tota la pasta de la llevadura. Una vegada ben treballada, posis a	estarrufar	en un lloc calent durant algunes hores. Després es trenca la pasta, i
"Iberia" i en altres activitats li proporcionà bellugar-se i	estarrufar	-se amb la màxima brillantor. Jo no sé si les virtuts de Màrius —que les
i tenia un aire de pinsà borroner que s'està dalt d'una branca, que ara s'	estarrufa	, que ara s'allisa una plometa amb el bec i que totes li ponen. He dit que
del seu gendre, que era el general Cavalcanti. Recordo perfectament com s'	estarrufava	explicant-me la seva primera entrevista a París amb Emili Zola. En
un bon subjecte, agradós y servidor. Era baixet y primelís, però s'	estarrufava	la figureta ab un gech ample y curt y unes calses també curtes y
no han d'arribar en aquests extrems per administrar-se la calor. Poden	estarrufar	els pèls (i en el cas dels ocells, les plomes) i així augmenten la capa
fitxes. Les fitxes que m'afectaven. Dues històries escolars que em podien	estarrufar	de satisfacció. De sobte, el senyor director les va deixar damunt de la

Pàgina 1 (de 4)

50 següents