Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva mare era malgastadora i ja feia temps que li volia fer comprar un	esteranyinador	i una tela nova de matalàs, grisa i blanca. I un dia la mare d'en Quimet
la ploma digna de cimbrejar en un capell de demà; és la ploma digna d'un	estrenyinador	, però més decent. El pobre estruç, en el Parc, ha estat objecte de canvis
la porta gran. ¡Si sabessin que la minyona ha estat tres vegades amb l'	esteranyinador	als dits a punt d'enrunar el niu i la mestressa ha dat ordres de
de la cuina i no sé el què hi haurien fet si no hi haguessin vist un	esteranyinador	que vigilava allà al recó d'allò més antipàtic i escabellat que els feia
esdevé immanejable car s'entrebanca arreu com la llarga canya d'un	esteranyinador	. XVI El robament del pis d'Innocenci, en coincidir amb
havia creat gracioses anècdotes. El Dr. Estanyol era llarg i sec com un	esteranyinador	, i embolicat amb la toga semblava un papu o un dimoni dels
que'ls angelichs hi haguessin passat la llengua. Però així qu'escombres y	estranyinadors	comensaren a regnarhi, en aquella capella, s'hauría dit que la montanya
qu'es tòrt se vecha pòc; pero el que té els ulls com un renòc... Y en casa	estrañinaora	, be podria reparar c'allò es debia llevar,
havía més dònes qu'ella y sa cambrera, una histèrica alta y prima com un	esterenyinador	, més negra qu'un cuyro y sempre escabellada y mal vestida, encar que no
on hi havia l'armari de xicranda, la màquina de cosir i, en un recó, l'	esteranyinador	, i que donava a un pati enrajolat on la teva mare posava els testos. La
hi pogués entrar!— Casualment aquella era a la eixida ab un	estrenyinador	, escombres y drapaços a coll. —¿Ahónt vas tan carregada?— preguntà en
balcó era tancat, no hi arribavan pera espantarlo ni las escombras ni 'ls	estrenyinadors	, ni la escala de la botigueta: y 'l temps passava y lo lloro no 's movia.
lligat al cap y unas faldillas vellas, d' un cuarto al altre, are ab l'	estranyinador	passantlo pel sostre, are ab los espolsadors donant surras á las cadiras,
pot viure, ab mes ossos dels que 'ls hi corresponen, que 'ls netejan ab	estrenyinadors	perque torsan las dents del estrígol y qu' en compte d' arri 'ls
atenció per llurs figuras y enfarfegat vestir. Una d' ellas, alta com un	estrenyinador	, escollarada, espatlluda y ab certs rasgos que recordavan á la geganta de
fingit amohino... (¡Quín amohino 'l de las bestiolas!...) s' armá d' un	estrenyinador	y burxant y refregant la paret enruná del tot la jassa... Al retornar las
dur exercici de treure les teranyines També ha passat a la història l'	esteranyinador	, una altra mena de mànec coronat, però de longitud extraordinària. Les
verd d'aquestes fibres no té res a veure amb aquell daurat d'or vell dels	esteranyinadors	dels nostres avis, i el seu tacte sintètic queda a anys-llum de l'aspror
en els dos exemples següents: Ella treu les teranyines amb l'	esteranyinador	, però jo no ho faré; Ella treu les teranyines amb
però jo no ho faré; Ella treu les teranyines amb l'	esteranyinador	, mentre que jo ho he de fer amb una escombra. 21.2.1.2. Altres verbs