Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cortines s'agitaren amb tènue remor. A la casa del costat baté amb fort	estrèpit	una porta. A Mila li semblà com si el seu cor s'aturés de palpitar i
ran dels camps, i les aigües corrien amb terrorífic bramular, amb un	estrèpit	eixordador, entre lívids reflexos d'escumes, i muntaven, muntaven sense
en la fosquedat, una crida temorosa; però la seva crida es perdé entre l'	estrèpit	de les aigües. Cridà per segona vegada, i la veu se li ofegà a la gola;
imminents semblava congriar-se en l'aire. A poc a poc s'acostava l'	estrèpit	de les aigües; la terra tornava a vacil·lar; el cel s'enfosquia, i ell
romania allí, amb la seva petita ànima aterrida, ofegada de tenebres, d'	estrèpits	, d'amenaces. I tornava a cridar. Ara es tractava novament del ritu del
el seu cos era sotragat per forts tremolors. La veu sonava feble entre l'	estrèpit	de les aigües, monòtona, com el ritme d'una respiració panteixant, com si
perdut enmig d'una violenta borrasca: sonava remota, com ofegada entre l'	estrèpit	del vent i de les ones: "Sileta! Sileta!", com si sonés enmig d'un
com cors d'àngels que la precedeixen en el seu camí, i l'acompanyen, i l'	estrèpit	ample i difús de les campanes que ho omplen tot i fan tremolar l'espai i
Tot d'una, va veure's que un avió capotava i queia al mar amb gran	estrèpit	. El Canarias continuà navegant cap a Barcelona. Dormo a Premià. He
esclatant entre els núvols com flors de foc, el brunzir dels motors i l'	estrèpit	de les bombes. La gent de Barcelona estan amoïnats de tantes nits
L'home es redreça, molestat, mormola unes paraules que es confonen amb l'	estrèpid	de frens dels dos vehicles que s'aturen a la porta, i ell es gira cap als
miren cap a la banda de l'habitació del costat, on s'ha sentit un gran	estrèpid	. Ell i el vell hi corren mentre les dones, esfereïdes, s'arreceren
li talla la paraula i, immediatament, es desencadena per segona vegada l'	estrèpit	dels altaveus, ara esmortuït per la porta tancada. La dona, amb una
el balcó, que deixessis caure llibres a terra, que tanquessis amb	estrèpit	una porta, ella seguia dormint, enfonsada en la flonjor dels llençols,
el color roig del seu cabell, i el costum de fer batre les portes amb	estrèpit	; per la resta, la contradicció sembla que és l'essència de Nerina. Tan
de les aigües al rec. Fou al moment en què acabaven de passar el pont; l'	estrèpit	de les aigües espantà l'animal. Reculà amb un salt, amb les potes
amb aquell llum groguenc en totes les finestres, un	estrèpit	de ferros, els trens perdent llistons; els miserables trens que
accepta això amb uns crits, amb un escàndol de peus i mans i amb un	estrèpit	de criatures al·lucinades. Es projecta un film còmic de mers pallassos,
dels dansarins jeuen a terra i afegeixen llurs cants i grinyols a l'	estrèpit	de l'orquestra. Aleshores, dues o tres parelles continuen dansant, fins a
i pes. Tot podia passar, i no em va sorprendre ni l'	estrèpit	sobtat, els crits i els passos, ni els canons de fusell que
'l bes que des la porta li tirá l' afligit estudiant, ans de tancarla ab	estrépit	derrera seu. En Lluís entrá en son dormitori, perduda l' esma, vensut,
vida quotidiana d'aquell barri, l'incessant i feixuc rodolar de carros, l'	estrèpit	de ferro que puja a sotraguejar els pisos, la boira vivent de pols, la
un pot-pourri. Ella amb els seus crits, la música amb el seu	estrèpit	i el públic amb el seu furor lasciu, movien un terrabastall infernal. El
combois contínuament, fantàsticament encesos; amunt, avall, el gran	estrèpit	dels trens de càrrega, l'exhalació, com un dispar de llum, dels ràpids de
estic a punt d'adormir-me em desvetlla un tren amb un soroll infernal. L'	estrèpit	envaeix la sala. M'alço del banc astorat. Quin terrabastall! ¡Quina
deixen un rastre de perfum i de pressa. Portes que s'obren i tanquen amb	estrèpit	de vidres. Tots van tan de pressa que m'atropellen. Jo encara estic mig
i al Pati, i cap al Bassiet —demaneu-ne de cantons del poble— s'ou l'	estrèpit	de les descàrregues. —Ju-juiii!—. Les colles es criden les unes a les
arribar mes á temps, puig en lo precis moment de posarnos á salvo, un	estrepit	horrorós que 'ns deixá á tots atontats nos va anunciar que la catástrofe
explicar la presència del seu pare als peus del llit després d'aquell	estrèpit	. —Au, dorm! Cosme va recular unes passes; anava a donar un tomb a
la tortura en armes hòrrides contra el Botxí; llavors, contra l'	estrèpit	del seu giny poderós, podrà percebre trons infernals,
a l'impuls; llavors, tot d'una obrí amb sotrac i esgarrifós	estrèpit	els portals de l'Infern, i escarritxaren al frec, amb
avantpassats de la Natura, eterna mantenen l'Anarquia dins l'	estrèpit	de guerres sense fi, i això els aguanta. Car Eixut i
allò que ha de creuar. La seva orella eixordaven	estrèpits	de ruïna (comparant allò gran al que és minúscul)
retirant-se, derrotat contrari, amb menys tumult i menys hostil	estrèpit	; i aleshores Satan, amb menys angúnies, i àdhuc a
al judici universal pressosos vindran; llur son s'esvairà amb l'	estrèpit	. Llavors, davant dels Sants en assemblea, jutjaràs
la fosca, una treva agradívola i silenci a l'odiós	estrèpit	de la guerra. Sota l'ombriu mantell van retirar-se
se'ls apropi foc a l'altra banda, llançaran des de lluny amb un	estrèpit	com el del tro, damunt dels adversaris tals
flames, perbocades per les màquines de rogall cavernós, i llur	estrèpit	somogué l'aire amb un fragor horríson i les entranyes
sobre ells vers l'insondable Abisme. "L'Infern sentí l'insuportable	estrèpit	; l'Infern va veure el Cel que del cel queia, i,
la gent de les muralles mogué també una gran cridòria. I fou tan fort l'	estrèpit	, que semblava que el cel se n'hagués d'esquerdar i caure a trossos. Res
malalt que mira la casa d'enfront. Diàleg al balcó De sobte es sent un	estrèpit	de cristalls i una màscara, un nen, surt a un balcó cantant i cridant. Va
a cops furients de culata, la primera porta que li ha vingut a mà. Al	estrèpit	de sos cops, tots callen un moment, se'l contemplen primerament
de sopar?—, quan tot d'una el moneder d'argent de la menestrala queia amb	estrèpit	. En collir-lo i retornar-lo, don Paco s'enrogia de sentir que li deien —
la testa, passa una exhalació al davant meu, es baden portelletes amb	estrèpit	, el cor se m'estreny. Sento el meu nom, no sé per on, vull orientar-
probablement aquell vidre de la galeria que caigué a bocins amb un	estrèpit	que semblà una rialla. Capítol XII És que hi ha ningú capaç de
seguint l'exemple de Regnault, que va retratar a en Prim entre l'	estrèpit	de les batalles, o el de Besnard i Carrière, que reprodueixen en nocturns
Los instruments eran quasi tots de corda y fusta, y no se sentia l'	estrépit	de les cobles actuals que tocan en les lluminaries quatre balls que ningú
udolava, per abrivar l'encalç. A voltes un míser lludrigó feia encendre d'	estrèpit	tota la muntanya, i al cap d'una estona apareixia confiat, en un net de
que davant seu mateix acabava de caure una enorme branca d'avet, amb gran	estrèpid	. —Valga'm Sant Quirze gloriós! —exclamà en Bau, alçant els braços en
ens enfilem un xic més amunt —féu en Bau, cridant a grans crits perquè l'	estrèpid	dels trons no deixava sentir la veu. Varen seguir pujant i, cosa també

Pàgina 1 (d'11)

50 següents