×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estridència |
Freqüència total: 342 |
CTILC1 |
tot m'assec? —Us haurem de retirar els punts. No... És interromput per l' | estridència | d'un timbre que sona a la darrera cabina, on seu el de la veu afemellada, | embriagueses i altres herbes —vostè ja m'entén—, anar-se'n sense crits ni | estridències | , sense molestar ni fer soroll, sense perdonar la vida als qui es queden | nostre país. És en tot i pertot. El seu cant, o els seus xiscles, d'una | estridència | excessiva, els sentireu des de quarts de cinc del matí, que és l'hora que | de l'obesitat i les seves paraules brollen acompassadament, sense | estridències | , com tamisades pel seu bigoti espès, descurat, que li cau pengim-penjam | per a l'acció. El més estàtic esdevé el més moral. Sobretot cap | estridència | , cap desordre. Als prestatges de les biblioteques ningú no toca els | inspirades. El regionalisme mallorquí floria en exquisitats. Les | estridències | d'una /Publicitat\ o els assaigs d'un Francesc Cambó haurien | distinció opaca, familiar i casolana que es comença a perdre entre les | estridències | cosmopolites i que Maria Antònia heretà d'alguna àvia del segle | havia estat inoportú morint-se a la posada de Can Valent. Era l'única | estridència | que havia comès en tota la vida, però era una estridència fora de lloc. | Era l'única estridència que havia comès en tota la vida, però era una | estridència | fora de lloc. Per més que a l'/Ateneo\ fossin liberals, allò no | acadèmiques una expressió d'estàtua. Na Maria Antònia no sentia les | estridències | ni les ordinarieses: aquesta criatura d'excepció, l'encís de la qual | Hortènsia les tranquil·litzava. La jove Marquesa de Lió, amb la seva | estridència | guacamaiesca, deia perquè la sentís tothom: "/Yo he visto a Miguel | aquell amor per la noia ciutadana, blava d'ulls, de veu sense | estridències | , harmoniosa de línies. Ella és d'una bellesa sense gaire esclat, que | No hi ha res d'especial ni de màgic en l'estructura orgànica malgrat les | estridències | dels déus. L'exemple el tenim amb els cristalls, que no tenen vida i, per | i els féu caure silenciosament, curant que no es produís la més petita | estridència | . Potser sigui veritat que aquestes coses sempre ocorren així. Només quan | del poble s'arreplegaven entorn de la taula camilla i ritualment, sense | estridències | , consumien la xocolata amb ensaïmada de sempre. I en canvi els | punt que he arribat a creure que aquest equilibri tan savi per a evitar l' | estridència | arrauxada és un dels elements cabdals del nostre tarannà. Aquest | no destorba la classificació lògica de les gràcies terrenals. | Estridència | just en el moment que, amb contemporitzadora utilització de les males | El sol i el cant de les cigales s'ha confós en una roent, enlluernadora | estridència | . Cap altre remor que l'orella pugui copsar no torba la profunda quietud | que ja era més a prop: no estava pas a un quart de milla: era l'atenuada | estridència | i grinyolament d'una llunyana maquinària? No. I va venir encara més a | se les heu amb el "Miserere del Trobador" s'ajunten amb les | estridències | d'un clarinet que interpreta el famós "Hi ha cap pell de | és negrosa, tràgica, el camp visual estret, repercuteixen xocs enormes, | estridències | agudíssimes, hi ha carbonija en cel i terra, i us trontolla el pujar i | El primer barret de palla triomfa per la blancor inèdita de la seva | estridència | engomada. El perill comença quan de l'inèdit passem a l'originalitat. El | són els de glòria.— Amb l'opaca articulació que vibra després de les | estridències | explosives. I més tard encara: —Déu vos salvi, Maria, plena sou de | encantadorament desert. Que eren belles totes les coses apartades de les | estridències | humanes! Era l'home l'única font de la lletjor, de l'extravagància... Oh | vólen ser destorbada. Sería jusgat, tot això que acabèm de dir, com una | estridencia | ; com se jusgaría d'una incorrecció, en una festa d'etiqueta. —Es trist | i dònes no necessiten més que el desafinat piano de manubri que omple d' | estridencies | l'espai d'aquell solar, tancat per unes tapies grollerament pintades d'un | haurien ja perdut llur patetisme; tindrien un regust melangiós sense | estridències | , com una melodia perduda al lluny. Quan us anunciarien que un infant | carn, però vestida amb elegant simplicitat, sempre amatent a moderar les | estridències | de la moda i a reservar els braços i l'escot, que tan exquisits tenia, i | a donar fè de vida. És més; el veritable feminisme està divorciat de l' | estridencia | . El veritable feminisme ha d'ésser a base de persuasió i amor i jo crec | fer trencadissa de les fórmules que els representen, té l'intensitat i l' | estridencia | a que l'humorisme jovenil sol entregar-se. Per això mateix que el parlar | deslliurança. A vegades per excepció, Innocenci era ensurtat per alguna | estridència | : esgarips de la masovera esdernegada de tan empaitar un vedell escàpol; | no gaire lluny, es posava a gatxejar escandalosament. I les seves | estridències | alarmadores eren respostes per altres gaigs. Tota la feram de la rodalia | el Corbo, l'enginy i la duresa; el Cuereta, la impetuositat i l' | estridència | , i el Cisteller, la fortitud i la calma. Reunits, formaven un conjunt | fondals inexplorats, plens de quietud i de misteri, escarnien aquestes | estridències | profanadores amb sarcàstica impertinència. En Ponsa va arribar vermell, | que una dotzena de locomotores a tota pressió hi desvaporaven. I aqueixes | estridències | anaven barrejades amb una sorda i profunda remor d'huracà. Els ulls, | de punta com si anés a fer un petó, aclucava els ullets, ofegava les | estridències | a la gorja i tot l'esclat eren moviments alternatius nerviosos de cap, | remarcable: impressió que ell procurava accentuar, no pas amb romàntiques | estridències | , ans amb una amanerada, però clàssica, contenció. Quan encara ser | conscient que en aquells versos que ara semblen una joguina hi havia una | estridència | perillosíssima. /Adéu Espanya\, deia, a /la trista | es trasmuden. Tot degota llibertat i alegria, aleshores, amb una bella | estridència | . Aquells rocatams i pedregots, aquells enfurancs i llombs ferosos, | que toca el cornetí, el qual sosté amb energia que la Noguera és terra d' | estridències | , de tabals, de platerets i de grans cops de trombons. L'altre, per | de Pou (l'Elefant), que l'incitava a cridar més, a una major | estridència | , encara. Tot i la mort dels dos fills, l'Elefant no havia perdut | Has pensat mai, amic Claudi, ara que vius les seqüències de les teves | estridències | , si han estat útils a Catalunya? Asserena't, Claudi, asserena't i | sobre una bèstia endormiscada, es traduïen per precipitacions i | estridències | . —No res de fluixedat —deia entre si mateix, excitant-se—. No res de | i inhabilita per l'acció. El més estàtic devé el més moral. Sobretot cap | estridència | , cap desordre. A les estanteries de les biblioteques ningú no toca els | inspirades. El regionalisme mallorquí floria en exquisitats. Les | estridències | d'una /Publicitat\ o els assaigs plens de doctrina d'un Francesc | distinció opaca, familiar i casolana que es comença a perdre entre les | estridències | cosmopolites, i que Maria Antònia heretà d'alguna àvia del segle | havia estat inoportú en morir-se a la posada de Ca'n Valent. Era l'única | estridència | que havia comés en tota la vida, però era una estridència molt fora de | Era l'única estridència que havia comés en tota la vida, però era una | estridència | molt fora de lloc. Per més que a l'Ateneo fossin lliberals, allò | acadèmiques una expressió d'estàtua. Na Ma. Antònia no sentia les | estridències | ni les ordinarieses: aquesta criatura d'excepció, l'encís de la qual | s'escampa per la gran esplanada, barrejat amb el trepidar d'un camió i l' | estridència | d'una clàxon. Quan el Soldà ha dit l'oració, torna a sortir de la |
|