Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al papa Climent IV, únic protector seu, que era precís cremar, per	estultes	, la major part de les versions més divulgades d'Aristòtil. Clamava
feren el seu retorn, l'oca, dintre una gàbia d'aviram de tota mena, ànecs	estults	, gallines polloses i galletots feréstecs, ignorant l'afrós destí que
és la meva mesura de sang; perquè, quant és a la meva sepultura, ets ben	estult	si et penses que m'interessa de podrir-me sobre la terra o sota". Canus
una ànima de càntir, i com que no pogué suportar més allò que ell creia	estulta	indiferència del minyó, cercà conversa a un respectable clergue. Pare i
claudicacions es succeïen com si res, amb esfereïdora rapidesa, amb un	estult	prendre i deixar, com si anés a preu fet. Havia tastat totes les emocions
ans al contrari, la reproductora del llinatge humà és aquella part tan	estulta	i tan ridícula que ningú no pot anomenar sense fer riure. Ella és la
i molt poderós, de coratge, perquè la temor sense remei és pròpia dels	estults	; en els intel·ligents, la raó expel·leix el terror i els ignorants troben
ícia. Ex.: brut, brutícia; magre, magrícia; avar, avarícia;	estult	, estultícia; púdic, pudicícia; just, justícia (Cp. justesa,
en dia, d'una pietat escolar que, o bé per imposició centralista, per	estulta	vanitat o per imperdonable inconsciència, tributa vassallatge a una
aturament o de minva de guany de pes. Augmentar a cegues amb l'entusiasme	estult	de veure l'infant gras és una temeritat. La guia que ha de regir els
poca-solta, plena de noms al·lusius, i semblava que el bastó com més	estult	era, més era el símbol de la nostra veterania. Tornàvem a escriure unes
m'arribés a succeir el que passa als bombers, que quan algú, per error o	estulta	diversió, els dóna l'alarma d'un foc que no existeix, tothom afirma no
una massa anònima, inconscient, que s'en diu públic, i que és qui, amb	estulta	indiferencia, s'aprofita del regalo dels vint, trenta o seixanta cèntims
de la causa per a produir aquell efecte; exigència d'una circumstància	estulta	, vana o falsa; esperança certa i infal·lible de l'efecte. b)
d'herbes sardòniques; es moren i riuen. 5. Què cerques, oh home	estult	mancat de consell propi i infidel al d'altri? Voluptats? Déu les reserva
passen per obres d'art les més insospitades nicieses; per poesia, les més	estultes	vacuïtats; una mena de pànic s'apodera dels disconformes que, per no anar
a instàncies de les primeres injustícies oficials. D'una de les més	estultes	equivocacions que va cometre l'art oficial francès de mitjans de segle va
en el país on s'havien traslladat. Mai no es tracta, tanmateix, d'	estults	. La gent del circ —la gent, principalment, dels circs familiars— sap
Si ho confessa, bé serà bo, perquè no enganyarà; però hom el tindrà per	estult	, perquè farà una venda a baix preu o no la farà. Si ho amaga, bé serà savi
comprar a preu baix, o li ho dirà per comprar a preu alt? Pla semblarà	estult	, si prefereix comprar a preu alt. I encara afegia: és de justícia no
Si prefereix morir a posar les mans sobre l'altre, ja serà just; però	estult	, perquè no s'estalvia la vida quan l'estalvia a l'altre. Igualment si,
fa, serà savi; però dolent. Si no ho fa, just; però serà necessàriament	estult	. Així d'una manera aguda i enverinada ell derrocava la justícia, natural
no sap pas fer-ho per la natural. Potser Carnèades mateix no creia pas	estult	el just, però com no podía explicar prou bé la veritat, volia demostrar
amistat o fidelitat, ¿per què no ho ha d'ésser per no fer mal? A més l'	estult	no sap què és bo, ni què és dolent; gairebé sempre és arrossegat pels
el bé del mal? Per tant totes aquelles obres que a Carnèades semblen	estultes	, si són bones, són sàvies; ara, que l'error hi ensopega amb enganyadores
virtut. Tot el que és fet amb innocència, ells indubtablement ho creuen	estult	; tot allò que la veritat aprova en les obres, la saviesa carnal ho pren
fretura d'humiliar... Són: los hi basta. ¿Per què l'	estulta	vanitat dispersa dels desigs orgullosos? Aquesta hora
ni sement dels homes que hi vivim. I sou vosaltres, amb les vostres	estultes	desavinences, que li esteu aplanant el camí. Sou vosaltres, que feu
el punt de partida en les estridències i en les intransigències d'aquella	estulta	i perniciosa campanya, que, quan arreu del món tot està en discussió i en
a l'anglesa, i altres coses per l'estil, propietat exclusiva de tota gent	estulta	i que viu i triomfa al món perquè el diable o vol així". Cansat de
trobat ni un que no hagi estat violat. L'avara ignorància dels uns i l'	estulta	cobejança dels altres, fa que aquests monuments siguin repetidament
menysprear les baixes passions personals i renunciar als egoismes	estults	exaltats per l'instint de conservació i negadors dels impulsos més
hi valen, l'escarni de la ignorància, els menyspreus del burocratisme, l'	estulta	qualificació de "dialecte?" Que ho fos i tot; que li manquessin les
la "Setmana tràgica" amb les escenes de bàrbar sectarisme, aquella	estulta	i abominable derivació anticlerical d'una protesta popular contra la
Sec, esgrogueït, mig caigut de barres. Pensaments	estults	rera la bufanda. —Si aprenc la llista dels papes (del
i s'exulta pels aeris caminals, llunt de la gentada	estulta	, de misèries humanals... Però el cos, magne fardell,
i minúscules coses del viurer quotidià i rutinari passava per orgull i	estulta	vanitat. Potser sí, acàs n'era de tou i inflat, empenyut per la divina
coneixer-la. Perque, jo l'adorava. Però, que és això d'adorar, paraula	estulta	i sense nervi? Jo em moría, jo em dessangrava gota a gota, jo hauría
voltat de boires i gebrada, lluny de tota frèvola remor i profanació	estulta	. Jo estic amarat i ella també de la quieta, de la mansa, de la
esvaint-te, desfàs l'encanteri. —Parla clar, parla fort—, et reclama l'	estult	, avesat a la impúdica xafogor del migdia. Prefereix
li faré dî un ofici, respectaré la treva del dol i del mig dol,	estulta	moda, però les entramenes em solleva un goig brutal que broda,
ens va fer aturar el taxi. El vaig veure aleshores, esgrogueït,	estult	, vermell de cara, al volant del seu cotxe, amb una americana
tacte ni mida, ho aboca pel broc gros tot en un sol instant. Bàrbar,	estult	, canalla! Perdoni, senyoreta, és un negat. Senyor Oh, veurà, jo
pròpies misèries. Aneu amb compte a no deixar-vos guanyar per no sé quina	estulta	benvolença que panseix el cor i falseja l'esperit. [Silenci.] Filla, la
i falsia, de la fam i també de les fartades, de l'	estulta	mansesa dels innúmers, de la fe i l'esperança gratuïtes. Quan
d'un bes ocult y en l'aire fugen cercant l'	estult	qui'ls cercles mira del aigua fins qu'ubriac s'hi
ni la malaltia, ni la vida que m'esperava, sense sorpreses, ni la gent	estulta	que em voltava, ni la mort. Jo m'inventaria els dies que haurien de
de Salomó Un fill savi alegrarà el pare, però un fill	estult	és la tristesa de la seva mare. No faran profit tresors
Qui pertorba la seva casa, heretarà vent, i l'	estult	serà esclau del savi de cor. El fruit del just és arbre de
L'home assenyat dissimula la ciència, però el cor dels	estults	publica llur niciesa. La diligència La mà dels diligents

Pàgina 1 (de 3)

50 següents