DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estult A 119 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estult Freqüència total:  119 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al papa Climent IV, únic protector seu, que era precís cremar, per estultes, la major part de les versions més divulgades d'Aristòtil. Clamava
feren el seu retorn, l'oca, dintre una gàbia d'aviram de tota mena, ànecs estults, gallines polloses i galletots feréstecs, ignorant l'afrós destí que
és la meva mesura de sang; perquè, quant és a la meva sepultura, ets ben estult si et penses que m'interessa de podrir-me sobre la terra o sota". Canus
una ànima de càntir, i com que no pogué suportar més allò que ell creia estulta indiferència del minyó, cercà conversa a un respectable clergue. Pare i
claudicacions es succeïen com si res, amb esfereïdora rapidesa, amb un estult prendre i deixar, com si anés a preu fet. Havia tastat totes les emocions
ans al contrari, la reproductora del llinatge humà és aquella part tan estulta i tan ridícula que ningú no pot anomenar sense fer riure. Ella és la
i molt poderós, de coratge, perquè la temor sense remei és pròpia dels estults; en els intel·ligents, la raó expel·leix el terror i els ignorants troben
ícia. Ex.: brut, brutícia; magre, magrícia; avar, avarícia; estult, estultícia; púdic, pudicícia; just, justícia (Cp. justesa,
en dia, d'una pietat escolar que, o bé per imposició centralista, per estulta vanitat o per imperdonable inconsciència, tributa vassallatge a una
aturament o de minva de guany de pes. Augmentar a cegues amb l'entusiasme estult de veure l'infant gras és una temeritat. La guia que ha de regir els
poca-solta, plena de noms al·lusius, i semblava que el bastó com més estult era, més era el símbol de la nostra veterania. Tornàvem a escriure unes
m'arribés a succeir el que passa als bombers, que quan algú, per error o estulta diversió, els dóna l'alarma d'un foc que no existeix, tothom afirma no
una massa anònima, inconscient, que s'en diu públic, i que és qui, amb estulta indiferencia, s'aprofita del regalo dels vint, trenta o seixanta cèntims
de la causa per a produir aquell efecte; exigència d'una circumstància estulta, vana o falsa; esperança certa i infal·lible de l'efecte. b)
d'herbes sardòniques; es moren i riuen. 5. Què cerques, oh home estult mancat de consell propi i infidel al d'altri? Voluptats? Déu les reserva
passen per obres d'art les més insospitades nicieses; per poesia, les més estultes vacuïtats; una mena de pànic s'apodera dels disconformes que, per no anar
a instàncies de les primeres injustícies oficials. D'una de les més estultes equivocacions que va cometre l'art oficial francès de mitjans de segle va
en el país on s'havien traslladat. Mai no es tracta, tanmateix, d'estults. La gent del circ —la gent, principalment, dels circs familiars— sap
Si ho confessa, bé serà bo, perquè no enganyarà; però hom el tindrà per estult, perquè farà una venda a baix preu o no la farà. Si ho amaga, bé serà savi
comprar a preu baix, o li ho dirà per comprar a preu alt? Pla semblarà estult, si prefereix comprar a preu alt. I encara afegia: és de justícia no
Si prefereix morir a posar les mans sobre l'altre, ja serà just; però estult, perquè no s'estalvia la vida quan l'estalvia a l'altre. Igualment si,
fa, serà savi; però dolent. Si no ho fa, just; però serà necessàriament estult. Així d'una manera aguda i enverinada ell derrocava la justícia, natural
no sap pas fer-ho per la natural. Potser Carnèades mateix no creia pas estult el just, però com no podía explicar prou bé la veritat, volia demostrar
amistat o fidelitat, ¿per què no ho ha d'ésser per no fer mal? A més l'estult no sap què és bo, ni què és dolent; gairebé sempre és arrossegat pels
el bé del mal? Per tant totes aquelles obres que a Carnèades semblen estultes, si són bones, són sàvies; ara, que l'error hi ensopega amb enganyadores
virtut. Tot el que és fet amb innocència, ells indubtablement ho creuen estult; tot allò que la veritat aprova en les obres, la saviesa carnal ho pren
fretura d'humiliar... Són: los hi basta. ¿Per què l'estulta vanitat dispersa dels desigs orgullosos? Aquesta hora
ni sement dels homes que hi vivim. I sou vosaltres, amb les vostres estultes desavinences, que li esteu aplanant el camí. Sou vosaltres, que feu
el punt de partida en les estridències i en les intransigències d'aquella estulta i perniciosa campanya, que, quan arreu del món tot està en discussió i en
a l'anglesa, i altres coses per l'estil, propietat exclusiva de tota gent estulta i que viu i triomfa al món perquè el diable o vol així". Cansat de
trobat ni un que no hagi estat violat. L'avara ignorància dels uns i l'estulta cobejança dels altres, fa que aquests monuments siguin repetidament
menysprear les baixes passions personals i renunciar als egoismes estults exaltats per l'instint de conservació i negadors dels impulsos més
hi valen, l'escarni de la ignorància, els menyspreus del burocratisme, l'estulta qualificació de "dialecte?" Que ho fos i tot; que li manquessin les
la "Setmana tràgica" amb les escenes de bàrbar sectarisme, aquella estulta i abominable derivació anticlerical d'una protesta popular contra la
Sec, esgrogueït, mig caigut de barres. Pensaments estults rera la bufanda. —Si aprenc la llista dels papes (del
i s'exulta pels aeris caminals, llunt de la gentada estulta, de misèries humanals... Però el cos, magne fardell,
i minúscules coses del viurer quotidià i rutinari passava per orgull i estulta vanitat. Potser sí, acàs n'era de tou i inflat, empenyut per la divina
coneixer-la. Perque, jo l'adorava. Però, que és això d'adorar, paraula estulta i sense nervi? Jo em moría, jo em dessangrava gota a gota, jo hauría
voltat de boires i gebrada, lluny de tota frèvola remor i profanació estulta. Jo estic amarat i ella també de la quieta, de la mansa, de la
esvaint-te, desfàs l'encanteri. —Parla clar, parla fort—, et reclama l'estult, avesat a la impúdica xafogor del migdia. Prefereix
li faré dî un ofici, respectaré la treva del dol i del mig dol, estulta moda, però les entramenes em solleva un goig brutal que broda,
ens va fer aturar el taxi. El vaig veure aleshores, esgrogueït, estult, vermell de cara, al volant del seu cotxe, amb una americana
tacte ni mida, ho aboca pel broc gros tot en un sol instant. Bàrbar, estult, canalla! Perdoni, senyoreta, és un negat. Senyor Oh, veurà, jo
pròpies misèries. Aneu amb compte a no deixar-vos guanyar per no sé quina estulta benvolença que panseix el cor i falseja l'esperit. [Silenci.] Filla, la
i falsia, de la fam i també de les fartades, de l'estulta mansesa dels innúmers, de la fe i l'esperança gratuïtes. Quan
d'un bes ocult y en l'aire fugen cercant l'estult qui'ls cercles mira del aigua fins qu'ubriac s'hi
ni la malaltia, ni la vida que m'esperava, sense sorpreses, ni la gent estulta que em voltava, ni la mort. Jo m'inventaria els dies que haurien de
de Salomó Un fill savi alegrarà el pare, però un fill estult és la tristesa de la seva mare. No faran profit tresors
Qui pertorba la seva casa, heretarà vent, i l'estult serà esclau del savi de cor. El fruit del just és arbre de
L'home assenyat dissimula la ciència, però el cor dels estults publica llur niciesa. La diligència La mà dels diligents

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »