×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estult |
Freqüència total: 130 |
CTILC1 |
al papa Climent IV, únic protector seu, que era precís cremar, per | estultes | , la major part de les versions més divulgades d'Aristòtil. Clamava | feren el seu retorn, l'oca, dintre una gàbia d'aviram de tota mena, ànecs | estults | , gallines polloses i galletots feréstecs, ignorant l'afrós destí que | és la meva mesura de sang; perquè, quant és a la meva sepultura, ets ben | estult | si et penses que m'interessa de podrir-me sobre la terra o sota". Canus | una ànima de càntir, i com que no pogué suportar més allò que ell creia | estulta | indiferència del minyó, cercà conversa a un respectable clergue. Pare i | claudicacions es succeïen com si res, amb esfereïdora rapidesa, amb un | estult | prendre i deixar, com si anés a preu fet. Havia tastat totes les emocions | ans al contrari, la reproductora del llinatge humà és aquella part tan | estulta | i tan ridícula que ningú no pot anomenar sense fer riure. Ella és la | i molt poderós, de coratge, perquè la temor sense remei és pròpia dels | estults | ; en els intel·ligents, la raó expel·leix el terror i els ignorants troben | ícia. Ex.: brut, brutícia; magre, magrícia; avar, avarícia; | estult | , estultícia; púdic, pudicícia; just, justícia (Cp. justesa, | en dia, d'una pietat escolar que, o bé per imposició centralista, per | estulta | vanitat o per imperdonable inconsciència, tributa vassallatge a una | aturament o de minva de guany de pes. Augmentar a cegues amb l'entusiasme | estult | de veure l'infant gras és una temeritat. La guia que ha de regir els | poca-solta, plena de noms al·lusius, i semblava que el bastó com més | estult | era, més era el símbol de la nostra veterania. Tornàvem a escriure unes | m'arribés a succeir el que passa als bombers, que quan algú, per error o | estulta | diversió, els dóna l'alarma d'un foc que no existeix, tothom afirma no | una massa anònima, inconscient, que s'en diu públic, i que és qui, amb | estulta | indiferencia, s'aprofita del regalo dels vint, trenta o seixanta cèntims | de la causa per a produir aquell efecte; exigència d'una circumstància | estulta | , vana o falsa; esperança certa i infal·lible de l'efecte. b) | d'herbes sardòniques; es moren i riuen. 5. Què cerques, oh home | estult | mancat de consell propi i infidel al d'altri? Voluptats? Déu les reserva | passen per obres d'art les més insospitades nicieses; per poesia, les més | estultes | vacuïtats; una mena de pànic s'apodera dels disconformes que, per no anar | a instàncies de les primeres injustícies oficials. D'una de les més | estultes | equivocacions que va cometre l'art oficial francès de mitjans de segle va | en el país on s'havien traslladat. Mai no es tracta, tanmateix, d' | estults | . La gent del circ —la gent, principalment, dels circs familiars— sap | Si ho confessa, bé serà bo, perquè no enganyarà; però hom el tindrà per | estult | , perquè farà una venda a baix preu o no la farà. Si ho amaga, bé serà savi | comprar a preu baix, o li ho dirà per comprar a preu alt? Pla semblarà | estult | , si prefereix comprar a preu alt. I encara afegia: és de justícia no | Si prefereix morir a posar les mans sobre l'altre, ja serà just; però | estult | , perquè no s'estalvia la vida quan l'estalvia a l'altre. Igualment si, | fa, serà savi; però dolent. Si no ho fa, just; però serà necessàriament | estult | . Així d'una manera aguda i enverinada ell derrocava la justícia, natural | no sap pas fer-ho per la natural. Potser Carnèades mateix no creia pas | estult | el just, però com no podía explicar prou bé la veritat, volia demostrar | amistat o fidelitat, ¿per què no ho ha d'ésser per no fer mal? A més l' | estult | no sap què és bo, ni què és dolent; gairebé sempre és arrossegat pels | el bé del mal? Per tant totes aquelles obres que a Carnèades semblen | estultes | , si són bones, són sàvies; ara, que l'error hi ensopega amb enganyadores | virtut. Tot el que és fet amb innocència, ells indubtablement ho creuen | estult | ; tot allò que la veritat aprova en les obres, la saviesa carnal ho pren | fretura d'humiliar... Són: los hi basta. ¿Per què l' | estulta | vanitat dispersa dels desigs orgullosos? Aquesta hora | ni sement dels homes que hi vivim. I sou vosaltres, amb les vostres | estultes | desavinences, que li esteu aplanant el camí. Sou vosaltres, que feu | el punt de partida en les estridències i en les intransigències d'aquella | estulta | i perniciosa campanya, que, quan arreu del món tot està en discussió i en | a l'anglesa, i altres coses per l'estil, propietat exclusiva de tota gent | estulta | i que viu i triomfa al món perquè el diable o vol així". Cansat de | trobat ni un que no hagi estat violat. L'avara ignorància dels uns i l' | estulta | cobejança dels altres, fa que aquests monuments siguin repetidament | menysprear les baixes passions personals i renunciar als egoismes | estults | exaltats per l'instint de conservació i negadors dels impulsos més | hi valen, l'escarni de la ignorància, els menyspreus del burocratisme, l' | estulta | qualificació de "dialecte?" Que ho fos i tot; que li manquessin les | la "Setmana tràgica" amb les escenes de bàrbar sectarisme, aquella | estulta | i abominable derivació anticlerical d'una protesta popular contra la | Sec, esgrogueït, mig caigut de barres. Pensaments | estults | rera la bufanda. —Si aprenc la llista dels papes (del | i s'exulta pels aeris caminals, llunt de la gentada | estulta | , de misèries humanals... Però el cos, magne fardell, | i minúscules coses del viurer quotidià i rutinari passava per orgull i | estulta | vanitat. Potser sí, acàs n'era de tou i inflat, empenyut per la divina | coneixer-la. Perque, jo l'adorava. Però, que és això d'adorar, paraula | estulta | i sense nervi? Jo em moría, jo em dessangrava gota a gota, jo hauría | voltat de boires i gebrada, lluny de tota frèvola remor i profanació | estulta | . Jo estic amarat i ella també de la quieta, de la mansa, de la | esvaint-te, desfàs l'encanteri. —Parla clar, parla fort—, et reclama l' | estult | , avesat a la impúdica xafogor del migdia. Prefereix | li faré dî un ofici, respectaré la treva del dol i del mig dol, | estulta | moda, però les entramenes em solleva un goig brutal que broda, | ens va fer aturar el taxi. El vaig veure aleshores, esgrogueït, | estult | , vermell de cara, al volant del seu cotxe, amb una americana | tacte ni mida, ho aboca pel broc gros tot en un sol instant. Bàrbar, | estult | , canalla! Perdoni, senyoreta, és un negat. Senyor Oh, veurà, jo | pròpies misèries. Aneu amb compte a no deixar-vos guanyar per no sé quina | estulta | benvolença que panseix el cor i falseja l'esperit. [Silenci.] Filla, la | i falsia, de la fam i també de les fartades, de l' | estulta | mansesa dels innúmers, de la fe i l'esperança gratuïtes. Quan | d'un bes ocult y en l'aire fugen cercant l' | estult | qui'ls cercles mira del aigua fins qu'ubriac s'hi | ni la malaltia, ni la vida que m'esperava, sense sorpreses, ni la gent | estulta | que em voltava, ni la mort. Jo m'inventaria els dies que haurien de | de Salomó Un fill savi alegrarà el pare, però un fill | estult | és la tristesa de la seva mare. No faran profit tresors | Qui pertorba la seva casa, heretarà vent, i l' | estult | serà esclau del savi de cor. El fruit del just és arbre de | L'home assenyat dissimula la ciència, però el cor dels | estults | publica llur niciesa. La diligència La mà dels diligents |
|