Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"tècnica". Però els predicadors del "progrés moral" antiprogressista	exclouen	per principi qualsevol rectificació de l'ètica imperant, i quan diuen
llibres, no seran, doncs, tan adults com pensàvem en un principi. Sense	excloure	d'altres factors, apuntats ací o no, aquest de la complexitat s'ha de
pífia... —Ah, no! —protesta l'altre—. Si us heu imaginat que em podríeu	excloure	amb aquesta facilitat... Ell ja no escolta. Silenciosament es va
mena d'irregularitats. Però la colònia és la colònia, i l'escàndol no	exclou	ni el tracte ni la promiscuïtat. Les conveniències a Papeete —dins
"dissociació racial". Però ni ens ha de sorprendre, ni la puc pas	excloure	com a definició de molts complexos que portem dintre nostre i que cal
Des de començaments del segle XIV els jueus havien estat	exclosos	de la banca i les operacions financeres o substituïts per catalans de la
constants, tenaços i assenyats? —que totes aquestes qualitats, bo i	excloent	-ne la mesquinesa d'alguns, assenyalà aquell jesuïta entre les virtuts del
sacerdots sorgeixen de totes les llenques de la comunitat nacional, sense	excloure	'n cap, i així transparenten a cada instant les variacions de les classes
d'una unitat a la Península l'haurien aconseguida els califes de Còrdova —	excloent	-ne els territoris dels reis, prínceps i comtes cristians, tots
revelat com a tendències que s'obren sempre pas per a manifestar-se. No	excloem	altres possibles maneres d'ésser. No ignorem que no es manifesten mai en
no viu en la història i des de la història, sinó des d'una rel pura que	exclou	tota contingència històrica, que renuncia tot el que es pot renunciar per
En dir que una de les formes de la vida catalana és el seny, no pretenc	excloure	, per consegüent, moltes de les realitats del viure català que, sense
i el sentit comú són actituds totalment contràries i que, per bé que no s'	exclouen	, de cap de les maneres no es complementen. El sentit comú —almenys en
és, doncs, de primer antuvi, experiència, però una experiència que no	exclou	la salvació, una experiència contínuament refrenada per la mesura. Ara
que dominen en general tota la vida de Catalunya. I aquests principis	exclouen	sempre l'extremada subtilesa, el verbalisme sense contingut, la paraula
amb decisió i fins i tot amb audàcia vers el futur. Per això el seny no	exclou	, sinó que moltes vegades postula l'atreviment i la gosadia, tot el que,
menys penosos. El seny és, en efecte, una manera d'ésser que n'	exclou	rigorosament d'altres, i encara que la seva significació sigui bastant
però en formular aquesta exigència desitja que res no sigui realment	exclòs	. Precisament perquè combat tota exageració, combat també l'exageració que
l'afirmació. La mesura engrandeix i empetiteix alhora; admet i a l'ensems	exclou	. L'home mesurat és, en suma, el que vol la justificació de tot el que és
La fecunditat de la limitació radica, doncs, en la voluntat de no	excloure	res o, si es vol, de participar en tot. La limitació veritablement
i de no dispersar-se; l'espai, de vegades ben reduït, que acota la mesura	exclou	de primer antuvi una crescuda quantitat de coses, d'idees, de realitats,
fecunda. Per l'altra, i justament per amor a la mesura, es procura no	excloure	allò que una actitud autènticament mesurada no pot deixar de reconèixer,
voluntat d'exclusió i, al mateix temps, respecte profund al que ha estat	exclòs	. En l'accepció vulgar, la mesura és aquella actitud que reconeix la
a res, però on tampoc no s'assoleix res. Però, en realitat, la mesura no	exclou	tampoc enterament el romanticisme, com no exclou totalment
realitat, la mesura no exclou tampoc enterament el romanticisme, com no	exclou	totalment l'utilitarisme: la mesura autèntica oscil·la perpètuament entre
dreta, com si cerqués un centre ocult i dinàmic. El cercle de la sardana	exclou	, però mai definitivament, perquè està sempre a punt de fer-se i de
qui vulgui sortir-ne. Per això és un cercle que uneix sense obligació i	exclou	sense càstig; és un moviment on la subordinació no és mai esclavitud i on
un lliurament autèntic. De primer antuvi sembla, per tant, que la ironia	exclou	la fe positiva, que no és sinó el mantell de la supèrbia, de l'orgull, de
oposar-se originàriament a la fe, però que no era sinó una manera d'	excloure	de la fe les coses que en són indignes, al·ludíem ja a una forma
com a decisius ni el moviment ni l'actitud, sinó l'objecte. La fe no	exclou	aleshores la separació i la distància; no exclou de cap de les maneres
sinó l'objecte. La fe no exclou aleshores la separació i la distància; no	exclou	de cap de les maneres allò que havia semblat combatre-la: la ironia.
aquestes coses i les confessions de Sant Agustí, perquè això no	exclou	Sant Agustí, ni exclou el Kempis. Això és una profunda veritat
i les confessions de Sant Agustí, perquè això no exclou Sant Agustí, ni	exclou	el Kempis. Això és una profunda veritat humana, és un document
No vol dir, però, que una forma de procedir musculada i mecànica,	exclogués	de Pat i d'altres xicots com ell, la més baptismal innocència, i que de
pintor cristià. Ell pinta allò que creu. I torne a dir que no cal	excloure	'n les excepcions que, com tota regla, admetria aquesta afirmació
que un altre fet, però el pintor o el novel·lista n'ha de triar uns —i	excloure	'n els altres— per portar-los al quadre o a la narració. Aqueixa tria
tot— amb la realitat desacreditada, l'oblida, li gira l'esquena, l'	exclou	de l'àmbit de la pintura. Aleshores, el quadre pretendrà ésser un afer de
les èpoques i en tots els estils, una gamma extensa de categories, sense	excloure	'n, naturalment, la dels artistes mediocres. L'abundància de pintura feta
afegeix que "és tallant de cada part", amb la qual cosa sembla	excloure	que fereixi de punta, o sia que sigui d'estoc. Jaume el Conqueridor, en
ésser duta, en plena guerra, "sens altre guarniment". Hem d'	excloure	, en principi, que fos una peça que protegís únicament les espatlles o
o sia: coltell petit ("poc") i que talla, per bé que no hem d'	excloure	la seva possibilitat de ferir amb la punta. A Eiximenis trobem el terme
juliol, etc.). Això significa que guardabraços i espatllassos s'	exclouen	, ja que els espatllassos són més grans i es prolonguen, sobretot el de
a metres d'acord amb els criteris exposats a l'Apèndix IV.	Excloc	les de 1472 perquè no sé quin estil de mesures usen Lluís
ofensiu (pàg. 144) indica, en primer lloc, que els tres noms s'	exclouen	entre ells, o sia que quan un cavaller, entre les altres armes ofensives,
i, a més, el seu meravellós estat de salut, sense cap malaltia —que no	exclou	una certa falta d'ímpetu, que és el que jo he de suplir—, li permetria
o bé l'he limitat a l'anotació de fets, gairebé sense comentaris. Això no	exclou	que, en diversos altres moments de la meva vida —principalment en els
manada, que pot ésser interessant, però que, feta per compte d'altri, sol	excloure	del tot el risc. Entenguem-nos: un enginyer, un comptable, un expert
familiar i social, i a d'altres activitats, i a infinites causes —sense	excloure	les que la mandra, o el que fos, hi afegia—, que sovint m'interessaven
energia quasi sobrehumana en l'esforç d'ajustar-s'hi, amb un rigor que	exclou	qualsevol exhibició. Dos paisatges —pollancs, i un amb una barraca—
parlar com si hi hagués un sobreentès entre ell i jo; un sobreentès que m'	excloïa	dels "focs artificials" que disparava, com si no anessin per mi i ell

Pàgina 1 (de 49)

50 següents