×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb experimental |
Freqüència total: 2074 |
CTILC1 |
companys del "Ramel" és una explicació bastant perfecta del resultat | experimental | de la Polinèsia. Quan fugíem d'Europa i anàvem de cara al tròpic, tot | la mira amb els ulls atents, però neutres, d'un home de ciència: amb ulls | experimentals | . I la registra com si anotàs una data que no té finalitat pròpia i que ha | altres, perquè llur anàlisi a fons en termes mecànics exigeix dispositius | experimentals | que s'exclouen mútuament. Simultàniament, aquesta situació mateixa ens | ací, a Itàlia. L'entusiasme per les perspectives obertes pel nou mètode | experimental | d'abordar els problemes de les ciències de la natura —encoratjat d'igual | en Química, sinó que, a més, el meravellós refinament de la tècnica | experimental | en física ens ha proporcionat àdhuc els mitjans per a estudiar els | al comportament dels objectes atòmics obtingudes amb dispositius | experimentals | diferents, no poden en general combinar-se de la manera usual en la | atòmics individuals, similar a la que és a la base de les tècniques | experimentals | de la Física atòmica. Tanmateix, el reconeixement que la perfecció de | dels biològics. En primer lloc, hem d'adonar-nos que qualsevol dispositiu | experimental | amb el qual poguéssim estudiar el comportament dels àtoms que | els instruments de mesura necessaris per a la definició de les condicions | experimentals | , ens veiem, per aquesta raó, forçats a examinar més acuradament la | instruments de mesura, sinó també en la descripció dels propis resultats | experimentals | . Per altra banda, és igualment important de comprendre que aquesta | combinar resultats relatius a objectes atòmics, obtinguts en condicions | experimentals | diferents, per a donar una imatge completa per si sola de l'objecte. La | referent a la conducta d'un objecte atòmic, obtinguda sota condicions | experimentals | definides pot, nogensmenys, segons una terminologia emprada sovint en | qualsevol informació sobre el mateix objecte obtinguda per altres mitjans | experimentals | que excloguin el compliment de les primeres condicions. Encara que | que concerneixen el comportament dels àtoms, realitzades amb dispositius | experimentals | diferents i descrites mitjançant analogies diferents preses de les | en física atòmica, per a caracteritzar la relació entre resultats | experimentals | obtinguts per mitjà de dispositius diferents que poden ésser descrits amb | acomplir la tasca immediata de coordinació de la gran varietat de dades | experimentals | relacionades amb els fenòmens atòmics, que s'acumulaven dia a dia en | de les explicacions de la Física clàssica, la descripció de tots els fets | experimentals | ha d'ésser feta en termes clàssics. La raó és simplement perquè amb | què hem fet i què hem après; i, per tant, la descripció del dispositiu | experimental | i dels resultats de l'observació han de fer-se en un llenguatge sense | intent de subdivisió dels fenòmens exigeix un canvi del dispositiu | experimental | , que introduirà noves possibilitats d'interacció entre els objectes i els | controlables. En conseqüència, els resultats obtinguts sota condicions | experimentals | diferents no poden ésser englobats en una imatge única, sinó que han | aparents poden ésser superades per l'examen de les condicions | experimentals | sota les quals es manifesten els fenòmens complementaris, és el que ens | que l'estudi dels fenòmens complementaris exigeix dispositius | experimentals | que s'exclouen mútuament. La necessitat, en física atòmica, de | de la forma en què els fenòmens complementaris apareixen sota condicions | experimentals | mútuament exclusives (vegeu pàgina 74), exemple que ens situa | i, a fi de posar en relleu el caràcter d'exclusió mútua de les condicions | experimentals | sota les quals apareixen els fenòmens complementaris, vaig intentar | és a més essencial que hom tingui en compte tot el dispositiu | experimental | . De fet, la introducció de qualsevol nova peça en l'aparell, per exemple, | en l'espai i en el temps dels instruments que formen el dispositiu | experimental | — tot ús inequívoc dels conceptes espai-temps es redueix, en la descripció | adonem que, en el problema en qüestió no ens trobem davant un dispositiu | experimental | específic únic, sinó que ens referim a dos dispositius | relleu, altre cop, la necessitat de considerar tot el dispositiu | experimental | , l'especificació del qual és imperativa per a tota aplicació ben definida | en relació als efectes observables obtinguts amb un dispositiu | experimental | definit, el fet que els nostres plans de construcció o de manipulació | la nostra llibertat per a construir i manipular els dispositius | experimentals | troba la seva expressió pròpia en la possibilitat d'escollir els | s'havien aconseguit grans progressos a causa tant de les descobertes | experimentals | com de les noves i fructíferes aplicacions de la Mecànica quàntica. A | als arguments simples mencionats abans quan discutíem els muntatges | experimentals | adaptats a l'estudi dels fenòmens complementaris. En efecte, encara que | el punt principal ací, és que les dites mesures exigeixen dispositius | experimentals | que s'exclouen mútuament. L'argumentació d'aquest article quedava | De fet, és solament l'exclusió mútua de qualsevol dels dos dispositius | experimentals | , la qual permet la definició sense ambigüitat de quantitats físiques | circumstàncies especificades, incloent la descripció de tot el dispositiu | experimental | . Amb una tal terminologia, el problema de l'observació no presenta cap | a la representació lògica i inequívoca de les relacions entre fets | experimentals | . Aquesta actitud és també clara en el desenvolupament històric que ha | del quàntum, conservés la interpretació inequívoca de l'evidència | experimental | que ens defineix la massa i la càrrega elèctrica de l'electró i el nucli, | ben definides. D'acord amb la circumstància que en un dispositiu | experimental | determinat, poden tenir lloc diferents processos quàntics individuals, | quàntica, hom ha reeixit a descriure una quantitat immensa de resultats | experimentals | relacionats amb les propietats físiques i químiques de la matèria. Per | l'abast de les teories físiques clàssiques, la descripció del dispositiu | experimental | i el registre de les observacions han d'ésser fetes en el llenguatge | subdividir-lo de manera ben definida, requereix un canvi en el dispositiu | experimental | incompatible amb l'aparició del propi fenomen. En particular, la | instruments que són indispensables per a la definició de les condicions | experimentals | , ens incapacita per a associar sense restricció la determinació de les | dels conceptes d'espai i temps es refereix sempre a un dispositiu | experimental | que implica una transferència d'impuls i d'energia, incontrolable per | la descripció de les quals inclou la del conjunt del dispositiu | experimental | . Amb aquesta terminologia el problema de l'observació en física quàntica | La circumstància que, en general, amb un sol i mateix dispositiu | experimental | hom pugui observar enregistraments diferents és a vegades descrita, amb | diferents fenòmens individuals que poden aparèixer sota unes condicions | experimentals | determinades. És en aquest sentit que la Mecànica quàntica constitueix | és la nova relació que estableix entre fenòmens observats en condicions | experimentals | que exigeixen conceptes elementals diferents per a llur descripció. En | entre l'organisme i el que l'envolta. A més, qualsevol dispositiu | experimental | que permetés de controlar aquestes funcions, en l'extensió requerida per | XX i, com tothom sap molt bé, els progressos de les tècniques | experimentals | han fet possible d'enregistrar els efectes dels àtoms individuals i | quàntica esdevingué possible d'explicar un gran nombre de resultats | experimentals | sobre les propietats físiques i químiques de la matèria. No solament fou |
|