×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb extorquir |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
de l'Eufrates, fins a Fenícia i Damasc i Cilícia, però simplement per | extorquir | -ne tresors i destruir, si fa no fa com els antics emperadors de Babilònia | cada vegada més atenció al país Manda, fent-hi cavalcades, saquejant-lo, | extorquint | -ne tributs, però entretant traïnt cada vegada més llur convicció, que un | de davallar fins a l'Eufrates mitjà, fer creuar el riu al seu exèrcit, i | extorquir | tribut a Carchemish i a les altres ciutats síries fins a tan lluny com | a la mateixa Susa quan era capital persa, concorda amb Herodot que Cirus | extorquí | la senyoria dels Medes de la dinastia nadiua per força; però Herodot | general aconseguí, per fi, posar a rotllo els comandants de l'exèrcit que | extorquien | els pobles, mentre l'intendent Patiño i els seus dependents dreçaven les | policia i deixà de pensar bestieses. —I... qui diu que no em continuareu | extorquint | ? —Si em doneu el que us exigeixo, no us molestaré mai més. —Com ho puc | de cavaller. —Ja. De fet, ja estava tot dit. És clar que no el continuaria | extorquint | perquè d'on no n'hi ha, no en raja. I tots dos sabien qui era el guanyador | que s'hi havien afegit, més apressants que mai. El Feliu es deixava | extorquir | , no va tenir ni el coratge de negar-se quan el Genís, conjuminat amb el | l'enterrament, com si ignorés que ell era el Gobernador Civil, | extorquint | -lo, com si no sabés que ell era el Jefe Provincial del | 'm. —El que va robar? —Sí. Ton pare es va aprofitar de molta gent per | extorquir | -los. Abans, durant i després de la guerra. —Però jo... —Com et penses | en Lao Bei a l'Aimee—. ¿Per què es fica on no la criden? —Està intentant | extorquir | -lo —va dir l'Aimee. «Extorquir», nguh, aquesta era la | es fica on no la criden? —Està intentant extorquir-lo —va dir l'Aimee. « | Extorquir | », nguh, aquesta era la paraula que havia estat buscant. | i per què. Va arrodonir-ho descrivint com el dia abans havia intentat | extorquir | -me. —Tot això ha de constar en acta —va dir el jutge. Tenia alguns | de saber els secrets dels altres el que permet a Guillem de Lloberola | extorquir | i jugar a voluntat tant amb el seu germà com amb Antoni Mates, una | i se'l va endur captiu a la Masia Pólvora de Vila-Sana. Aquest milicià l' | extorquia | i li feia xantatge de denunciar-lo als membres del comitè que l'haurien |
|