Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sembla una reina amb mil diamants. És com un somni, com un conte de	fades	. La meva filla, que ha estat tota la guerra sense veure cases altes,
cadet—, és un alt empleat d'/El Siglo\. Repartia títols com una	fada	generosa. La seva exuberància harmonitzava amb l'exuberància d'aquell
amb àngels, l'infern amb els dimonis; han inventat les	fades	i les bruixes, les mares, les aimies. I les pàtries.
pueril, la que Jesús somnia. Era l'àngel que abraça i besa o la	fada	sense fetills amb seny de mestressa molt fina.
de mil nou-cents anys però tan oscades com contes de	fades	, amb nans i gegants. Mai no et neguitegis per menjar
i de bursada llevo la testa de qui em fou dea, musa i	fada	. Era de pedra picada la Venus del meu jardí. X
Margarida. Filla del Rei Estel d'Or. Filla del Rei Àguila	Fada	] [Chors de fades i cortesans del Rei i del Comte. Danses de follets i
del Rei Estel d'Or. Filla del Rei Àguila Fada] [Chors de	fades	i cortesans del Rei i del Comte. Danses de follets i vermadores.]
modos medievals. Els violins amb sordina evoquen els sortilegis de les	fades	i de N' Estel d'Or. (2) Les flautes reprenen la primera idea.]
[Teló lent] [Final del Primer Acte] Acte segon Argument. [Unes	fades	que estan a la vora d'una cabana, sobre un camp erm, prop de la mar,
a terra. En davalla En Bernat, que pren comiat de l'àguila i demana a les	fades	si saben res del "Castell d'Iràs i no Tornaràs". Suposa que no deu
d'aquell camp, per les clarícies que l'àguila li ha donat.] [Una de les	fades	li diu que al cap d'una estona vindran a rentar a mar, prop d'aquell
que és la major, i N' Estel d'Or, que és la petita i la reina de les	fades	. Aquella fada diu a En Bernat que quan vengui Na Margalida, s'ha d'amagar
major, i N' Estel d'Or, que és la petita i la reina de les fades. Aquella	fada	diu a En Bernat que quan vengui Na Margalida, s'ha d'amagar darrera unes
canonet d'or i en fa sortir nombrosos follets i petites vermadores. Les	fades	els manen que vagin sembrant vinya, que la facin créixer, que en facin
[En llur dansa, els follets i vermadores segueixen les ordes de les	fades	i arriben a portar un tonell de vi. Acabada la tasca d'encantament, N'
de redimir de les flames infernals el Castell d'Iràs i no Tornaràs. Les	fades	els segueixen, portant el tonell de vi.] Anàlisi musical. [Va precedit
que, acompanyat per piano i triangle, desgrana una variant del chor de	fades	(11) a tres veus, que segueix. La trompeta amb sordina anuncia
anuncia tímidament l'arribada de l'àguila. En Bernat pregunta a les	fades	pel Castell en una nova melodia que representa l'amor (12) i que
l'amor (12) i que exposa l'arpa totalment. En un recitat, una	fada	dóna instruccions a En Bernat, i al mencionar N' Estel d'Or, l'orquestra
un fugitiu dibuix instrumental com a encarnació de l'heroïna. Al dir la	fada	com ho ha de fer per arribar al Castell, clarinet i fagot murmuren el
primer acte (1) i (2), i contestant a N' Estel d'Or les	fades	li diuen que res no en saben (11). Surt En Bernat i en
els dibuixos (5) i (6), acabant acompanyats pel chor de	fades	(11). Reprèn l'orquestra el tema (9) en un fort
segon Escena I [(Camp erm a la vora del mar. Cabana de les	fades	a un costat. A l'altre, unes mates. És de dia. Fada i Chor de fades
. Cabana de les fades a un costat. A l'altre, unes mates. És de dia.	Fada	i Chor de fades).] Chor de fades Oh claredat, que com la
fades a un costat. A l'altre, unes mates. És de dia. Fada i Chor de	fades	).] Chor de fades Oh claredat, que com la pluja arribes a les
els núvols, el camí! [(L'àguila se'n vola. Bernat dirigint-se a les	Fades	:)] Vosaltres, que la llum torba i estremeix el meu esguard, que sobre
mes quan N' Estel d'Or arribi li has d'amagar l'anell. És la reina de les	fades	i te dirà què has de fer. Si no fas el que ella et digui no arribaràs al
Si no fas el que ella et digui no arribaràs al Castell. [(Entren les	Fades	a la cabana. Quan En Bernat veu arribar Na Margalida, s'amaga darrera
troba enlloc).] Escena V [(Estel d'Or dirigint-se a les	fades	, que van sortint).] Oh fades, que amb el vostre afany salvatge,
[(Estel d'Or dirigint-se a les fades, que van sortint).] Oh	fades	, que amb el vostre afany salvatge, envoltau d'artificis el Castell: ¿Per
follets caven la vinya i segueixen en llur ballet totes les ordes de les	Fades	i de N' Estel d'Or; En Bernat els esguarda, ple d'astorament).]
al Castell, per camins distints, perquè no sia sospitada llur amor. Les	Fades	hi porten el tonell de vi.] [Teló lent] [Final del Segon Acte] Acte
Reina, filles i tota la cort d'"El Castell d'Iràs i no Tornaràs". Les	fades	entren i deixen el tonell de vi.] [El Rei, com a premi de la seva valentia
de 10*8 (15). Aquí i allà apareixen reminiscències del cant de	fades	(11) i acaba amb una mutilació del tema de l'amor (12).
Rei, Reina, Margalida, Estel d'Or, dames i cavallers. Entren les	fades	i deixen el tonell de vi. Entra En Bernat i saluda reverentment tota la
marit: paraula fins un mes abans misteriosa com la màgia dels contes de	fades	que il·lustraren la seva infantesa, explicats pel pare: aquell il·lús
en línies regulars de transport aeri hauria estat utopia pura o conte de	fades	. Ningú no fumava tabac ros i, com a màxim, els refinats, egipci,
Quan era un esquitx d'home, jo no creia de cap manera en els contes de	fades	i, tanmateix, tremolava d'emoció, reia, plorava, tot com si hi cregués.
el teu cor la vida ha fet el seu darrer miracle: s'ha tornat un conte de	fades	". Venien, passaven, els dies. Jo fanfarronejava, feia el valent, però
hi havia com a lectura, a la segona part de la cartilla, un conte de	fades	: Un nen havia caigut, deia, en un pou i hi havia trobat una ciutat
els ossos i està ennuvolat: l'estranya cafarnaüm de bruixes, dimonis,	fades	i gent de la terra representada per la iconografia del senyor Ferrer,
fan avui el servei del port, amb un posat de reialesa caiguda. La	Fada	Morgana Reggio de Calàbria és testimoni, sovint, d'un fet meravellós. La
Miratge? Explicació científica? —No!— respon, convençut el calabrès: —la	Fada	Morgana!— És ella, la màgica germana del rei Artús, la mateixa qui un
els dos llavis de la boca de Far. Amb els joglars de Carles d'Anjou la	Fada	Morgana devia arribar a la Calàbria. Filla de les boires de Bretanya, en
bona hora l'esperit amb el món meravellós de la mitologia muntanyenca de	fades	i de goges; ell poblava de misteris oceànics i de cataclismes geològics
al llom d'una balena, per al seu viatge de somni vers l'illa de la	Fada	Morgana. En arribar-hi, al jardí encantat hi havia tarongers curulls de
del pla de Cúber i Almeluig i després de banyar-me amb les	fades	al Gorg Blau, pel pla d'Escorca arribava a l'austeritat de Lluc, on el
que semblarà, però no era, la no-existencia, a les regions d'un país de	fades	—a un palau de fantasía— als estranys dominis del pensament i l'erudició
no hi haveu entrat amb el mateix esperit amb què penetreu els contes de	fades	. I la burocràcia és això: un conte de fades. Amb el mateix misteri i les

Pàgina 1 (de 22)

50 següents