×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fanfara |
Freqüència total: 38 |
CTILC1 |
tots, començats en en, in, con), | fanfara | , fanfàrria, gonfanó, anfractuositat. Davant de n, | que alemanys o francesos, ja més neo-romàntics que neoclàssics. Les | fanfares | del metall i de la fusta desfermaven les geomètriques cavalcades numerals | va amb son braç fort; l'aixeca, el baixa, i resta un home mort. [( | Fanfares | : clarins. Entren Comínius i Titus Làrtius: enmig dels dos, Coriolà, | albir servir-la que no manar-la al seu. Comínius Al Capitoli! [( | Fanfares | i trompeteria. Ixen en la formació indicada. Brutus i Sicínius resten.)] | primer Prou parlar d'ell: és un home digne. Ja vénen: apartem-nos. [( | Fanfares | . Entren, precedits de líctors, Comínius el Cònsul, Menènius, Coriolà, | .)] Fi de l'acte segon Acte tercer Escena primera [Roma. Un carrer] [( | Fanfares | . Entren Coriolà, Menènius, Comínius, Titus Làrtius, Senadors i | aixordador instrument, tan grat á les orelles infantils. Derrera la | fanfare | seguían uns 200 hòmens, jovens y vells, pobres y richs, paysans | , a precipitar-se en la pista i a cridar: «Prou!», enmig de la | fanfara | d'una orquestra que a tot s'adapta. Com que no és així, però, una formosa | i la música del segle xx, Stravinsky, Satie, les | fanfares | franceses i alpines i algunes coses del jazz dels anys trenta. A | en diferents tons, i cada cop adquireix més majestat. De sobte una | fanfara | (vent de metall i percussió) sembla descriure una cacera que després d'un | torna a sentir-se modulat a diferents tons i tornen a irrompre les | fanfares | , trompes, trompetes i trombons, cada cop més fortes i obstinades. Les | amb costums nostres o amb costums forans; però amb una | fanfara | tan estranya no he vist marxar mai cavallers o infants, | ampul·losa, els adagios de Mahler. Però cap coral de Bach, cap | fanfara | de Bruckner, per molt que ens puguin transportar, ens ofereixen ni una | veu més vellutada i tendra: la generositat és un pecat mortal. | Fanfara | trista Lentament pensares en el començament de l'amor. | sobtadament a la Convenció, perquè des de fa temps les seves estridents | fanfares | de les execucions no hi troben ressò. Els seus amics jacobins, els seus | els altres homes que l'envolten, en tant que no estan eixordats per les | fanfares | de la victòria ni enlluernats pels èxits, homes alhora intel·ligents i | El cap musicava les vores de la traïció amb golafreria i això produïa una | fanfara | de milers de zumzeigs com si unes vespes petitones amb les ales de gilet | que algú m'hagués llançat damunt per empresonar-me. Per què aquella | fanfara | trista m'ha fet arribar fins a tu, Xim, en un moment? La claror ha | de veritat. En moltes ocasions, la música de l'obertura era clarament una | fanfara | , una música de caràcter militar que podia traduir-se per: "Ep! Que no ho | formar part durant segles dels exèrcits otomans, origen de les populars | fanfares | balcàniques. No ens ha de sorprendre, aleshores, que dominin tots els | de tota la cort. Ell es va presentar dalt d'un preciós cavall blanc entre | fanfares | , amb ministrils, trompetes i tamborins que tocaven alegres melodies. Quan | íntimes al dormitori o les dutxes del seminari, o quan inventava | fanfares | eròtiques on es barrejaven pastorets, santsebastians, frares panxuts i | Adeu vet aquí el teu camí El galls buidats per les | fanfares | I la setena s'extenua Una dona una rosa morta | imaginàries, des dels esquelets de vals amb piano de joguina fins a les | fanfares | suaus, passant per la cançoneta pervertida i la imitació de rock and | «Ja sigui amb duet amb PJ Harvey, amb la seva formació o amb la seva | fanfara | de joguets, heus aquí el compositor més intrigant i subestimat de França, | presència dels seus accents més recognoscibles —els joguets, les petites | fanfares | , els acordions melancòlics—, però també amb elements electrònics que ens | amb motiu del centenari de Salvador Dalí. El tema en qüestió, la | fanfara | O gran Pazos triple, va ser interpretat en directe al | per grans boscos d'avets sempre verds ombrejat, on | fanfares | estranyes, sota uns cels melancòlics, passen, com un sospir de | vibrant d'alegre il·lusió, de tu, clara i joiosa igual que una | fanfara | en el matí espurnejant, una nota queixosa, una nota | Escena buida un moment. Després, tapant el soroll de la batalla, | fanfares | ridículament sumptuoses. Un oficial de Duncan | a la dreta, fa un senyal amb la mà i torna al mig de l'escenari. Se senten | fanfares | . Lady Duncan: Ja arriba. | Lady Duncan: Ja és aquí l'arxiduc! Esclat de | fanfares | . Se senten ovacions. Entra Duncan per la dreta. Paren | senten ovacions. Entra Duncan per la dreta. Paren les | fanfares | . La batalla s'ha acabat. Macbett: Salut, Altesa! | Només hem acomplert el nostre deure, Missenyor. Altre cop les | fanfares | , que, progressivament, van perdent intensitat fins que només són un | la Donzella. Se senten encara una mica més les | fanfares | , uns instants, i hurres. Macbett: Bravo! | (A l'ajudant.) Ens en sabrem defensar. | Fanfares | i música. Aire antic. Una sala al palau de l'arxiduc. Amb alguns | Tots tres: (Alhora.) Jurem exterminar-lo. | Fanfares | . Els tres conjurats desapareixen de pressa per l'esquerra. | em fa por ningú! (Cap a la sala.) No em fa por ningú! Ningú! | Fanfares | . Macol entra pel fons. Macol: |
|