DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fanfara F 38 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fanfara Freqüència total:  38 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tots, començats en en, in, con), fanfara, fanfàrria, gonfanó, anfractuositat. Davant de n,
que alemanys o francesos, ja més neo-romàntics que neoclàssics. Les fanfares del metall i de la fusta desfermaven les geomètriques cavalcades numerals
va amb son braç fort; l'aixeca, el baixa, i resta un home mort. [(Fanfares: clarins. Entren Comínius i Titus Làrtius: enmig dels dos, Coriolà,
albir servir-la que no manar-la al seu. Comínius Al Capitoli! [(Fanfares i trompeteria. Ixen en la formació indicada. Brutus i Sicínius resten.)]
primer Prou parlar d'ell: és un home digne. Ja vénen: apartem-nos. [(Fanfares. Entren, precedits de líctors, Comínius el Cònsul, Menènius, Coriolà,
.)] Fi de l'acte segon Acte tercer Escena primera [Roma. Un carrer] [(Fanfares. Entren Coriolà, Menènius, Comínius, Titus Làrtius, Senadors i
aixordador instrument, tan grat á les orelles infantils. Derrera la fanfare seguían uns 200 hòmens, jovens y vells, pobres y richs, paysans
, a precipitar-se en la pista i a cridar: «Prou!», enmig de la fanfara d'una orquestra que a tot s'adapta. Com que no és així, però, una formosa
i la música del segle xx, Stravinsky, Satie, les fanfares franceses i alpines i algunes coses del jazz dels anys trenta. A
en diferents tons, i cada cop adquireix més majestat. De sobte una fanfara (vent de metall i percussió) sembla descriure una cacera que després d'un
torna a sentir-se modulat a diferents tons i tornen a irrompre les fanfares, trompes, trompetes i trombons, cada cop més fortes i obstinades. Les
amb costums nostres o amb costums forans; però amb una fanfara tan estranya no he vist marxar mai cavallers o infants,
ampul·losa, els adagios de Mahler. Però cap coral de Bach, cap fanfara de Bruckner, per molt que ens puguin transportar, ens ofereixen ni una
veu més vellutada i tendra: la generositat és un pecat mortal. Fanfara trista Lentament pensares en el començament de l'amor.
sobtadament a la Convenció, perquè des de fa temps les seves estridents fanfares de les execucions no hi troben ressò. Els seus amics jacobins, els seus
els altres homes que l'envolten, en tant que no estan eixordats per les fanfares de la victòria ni enlluernats pels èxits, homes alhora intel·ligents i
El cap musicava les vores de la traïció amb golafreria i això produïa una fanfara de milers de zumzeigs com si unes vespes petitones amb les ales de gilet
que algú m'hagués llançat damunt per empresonar-me. Per què aquella fanfara trista m'ha fet arribar fins a tu, Xim, en un moment? La claror ha
de veritat. En moltes ocasions, la música de l'obertura era clarament una fanfara, una música de caràcter militar que podia traduir-se per: "Ep! Que no ho
formar part durant segles dels exèrcits otomans, origen de les populars fanfares balcàniques. No ens ha de sorprendre, aleshores, que dominin tots els
de tota la cort. Ell es va presentar dalt d'un preciós cavall blanc entre fanfares, amb ministrils, trompetes i tamborins que tocaven alegres melodies. Quan
íntimes al dormitori o les dutxes del seminari, o quan inventava fanfares eròtiques on es barrejaven pastorets, santsebastians, frares panxuts i
Adeu vet aquí el teu camí El galls buidats per les fanfares I la setena s'extenua Una dona una rosa morta
imaginàries, des dels esquelets de vals amb piano de joguina fins a les fanfares suaus, passant per la cançoneta pervertida i la imitació de rock and
«Ja sigui amb duet amb PJ Harvey, amb la seva formació o amb la seva fanfara de joguets, heus aquí el compositor més intrigant i subestimat de França,
presència dels seus accents més recognoscibles —els joguets, les petites fanfares, els acordions melancòlics—, però també amb elements electrònics que ens
amb motiu del centenari de Salvador Dalí. El tema en qüestió, la fanfara O gran Pazos triple, va ser interpretat en directe al
per grans boscos d'avets sempre verds ombrejat, on fanfares estranyes, sota uns cels melancòlics, passen, com un sospir de
vibrant d'alegre il·lusió, de tu, clara i joiosa igual que una fanfara en el matí espurnejant, una nota queixosa, una nota
Escena buida un moment. Després, tapant el soroll de la batalla, fanfares ridículament sumptuoses. Un oficial de Duncan
a la dreta, fa un senyal amb la mà i torna al mig de l'escenari. Se senten fanfares. Lady Duncan: Ja arriba.
Lady Duncan: Ja és aquí l'arxiduc! Esclat de fanfares. Se senten ovacions. Entra Duncan per la dreta. Paren
senten ovacions. Entra Duncan per la dreta. Paren les fanfares. La batalla s'ha acabat. Macbett: Salut, Altesa!
Només hem acomplert el nostre deure, Missenyor. Altre cop les fanfares, que, progressivament, van perdent intensitat fins que només són un
la Donzella. Se senten encara una mica més les fanfares, uns instants, i hurres. Macbett: Bravo!
(A l'ajudant.) Ens en sabrem defensar. Fanfares i música. Aire antic. Una sala al palau de l'arxiduc. Amb alguns
Tots tres: (Alhora.) Jurem exterminar-lo. Fanfares. Els tres conjurats desapareixen de pressa per l'esquerra.
em fa por ningú! (Cap a la sala.) No em fa por ningú! Ningú! Fanfares. Macol entra pel fons. Macol: