DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fe F 13464 oc.
fe M 15 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fe Freqüència total:  13479 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble violència,
Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va substituir
en les més íntimes estones de conversa, la en la meva obstinada bona fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els
públic, sense que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els
li despertaven amor. Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor i ajudava els desgraciats tant
a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan tornava fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci d'alegries inèdites arribava fins a ell aquella veu que
què ens encega d'aquesta manera Nostre Senyor? Pietat li tinc a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable, ja està vist, quan així gira el cap a les
cosa pitjor, i era el seu ateisme impenitent, la seva manca absoluta de fe i el seu volterianisme burleta, en el fons innocent i desgraciat, però
de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor aquí a l'espatlla, a fe de Déu. No em trobo gens bé. —¿Ja has pensat si no serà de la humitat
algun més; havien passat en aquell món en el qual una resta de la seva fe d'infant, que es resistia en ell a morir, li feia creure que un dia
Màrius; aquí hi havia les meves angoixes, el meu desassossec, la meva fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense pausa,
encara més ombriu, vell sense anys, sense esperança de res i sense fe? Tot allò que havia dit a Mila, no seria solament un impuls de la seva
En aquest moment en què per primera vegada ha sentit flaquejar la seva fe en ell, Mila comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que
vegada ha sentit flaquejar la seva fe en ell, Mila comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire
comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò que li havia
que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar amb ànim
a suportar amb ànim tranquil la forçada separació mentre cregué de bona fe que la causa residia en el motiu al·legat per ell. Llavors aquesta fe la
fe que la causa residia en el motiu al·legat per ell. Llavors aquesta fe la salvava sempre, i li bastava una paraula d'ell, una simple mirada,
que a la matinada l'havien trobada estesa sobre el llit, com si, amb la fe de la promesa d'ell, hagués quedat adormida en un son tranquil del qual
on devien raure entre la misèria i la vulgaritat, la duresa i la falta de fe del seu temps. ¿Estarien sepultats en qualsevol necessitat oprobiosa,
sols no es resignés, sinó que vibrés de nou amb tota la seva ànima en la fe del seu estimat, que tenia gairebé perduda: amb la fe forta i segura dels
la seva ànima en la fe del seu estimat, que tenia gairebé perduda: amb la fe forta i segura dels primers dies, perquè aleshores Mila veié clara la
per ben emprat, malgrat l'escàndol. Mai no ho hauria cregut de Mila, a fe de Déu. És ben cert: un foll en fa deu. Ni que estés boja, a fe
fe de Déu. És ben cert: un foll en fa deu. Ni que estés boja, a fe de Déu. Déu faci que no el tornem a veure per aquí, perquè si torna...
el trobarà de seguida... Tal vegada... I amb aquesta esperança i aquesta fe, Mila del Santo emprendrà el seu camí. Abans que res, ha de vigilar que
davant els ulls; li ha embolcallat el cor amb claredats, i una força de fe l'empeny cap el seu estimat. Déu li ha donat l'amor i en l'amor Mila
oració a Déu i es posà de nou en camí, amb una ansietat més gran, amb una fe més viva. Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar soledats
seu ànim, perquè pogués llançar-se cega cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no l'abandonava. Llavors
cega cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no l'abandonava. Llavors tot li semblava fàcil,
lluny, que l'està esperant. Ara necessitava alimentar plenament aquesta fe i havia deixat per complet de pensar en Sia i en què Tino Costa pogués
pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el repòs del cim. Aquesta fe l'anima, i és ella la que damunt les seves forces crebantades, sobre el
preocupat, però a la vista de l'alegria d'ella es commogué, la seva fe gairebé el contagiava, i per damunt de la seva preocupació es sentia
la seva pau? Cap al seu amor? Tant se val. Ella se n'anà amb la seva fe, i la seva història, contra el que es pugui pensar, no té res de trista.
allà on l'esperava ell, i per les sendes que ell li assenyalava? La seva fe l'assegurava en el seu camí, i era tan gran la seva fe, que li semblava
La seva fe l'assegurava en el seu camí, i era tan gran la seva fe, que li semblava com si la mort fos un feble mur i ell estigués allí
de Plató i l'/Ars amandi\ d'Ovidi prou que en donen fe amb una espessa magnificència literària. Però no tots els "amors" han
Els "humanistes" no la desemparen ni la rectifiquen, però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul de "dignitat humana", una axiologia
realment? Posa una mica d'incredulitat en el "realment". La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell llegeix una altra mena de papers:
les proximitats del famós accident geològic del Niàgara: ho crec de bona fe. Experiències més modestes en confirmen la possibilitat: les gents que
del proïsme. La idea plagi-robatori, més que res, impressiona la bona fe dels indoctes i dels ingenus. Faré observar, de seguida, que el fenomen
la tragèdia ja no pot durar gaire més. Abans de dinar, els nens, amb gran fe, han resat el "parenostre del tió": .../Ara vénen festes,| festes
però els soldats franquistes ens deien que eren forces d'ells que donaven fe de vida. A última hora ha vingut l'assistent a buscar un matalàs per a
individus que hi ha prop seu. —Firmar? —Naturalment. Es fa sempre. Donen fe que la intervenció ha anat normalment i amb èxit. —Però si encara no s'ha
—Sí, les més joves. També falsifiquem els certificats que donen fe de la intervenció. Ell acaba de cordar-se els pantalons i aleshores tots
família. —Entra —repeteix el xicot—. Com més serem, més riurem. Perquè a fe que això és cosa de riure. Ja ho veuràs... Ho veu de seguida, en treure
No els aparentes i l'aparença és el que val. Ningú no te la demanarà, la fe de naixement. —D'acord. L'home agafa la ploma, va escrivint i parlant: —De
clar, i es devia creure un bon home perquè complia la paraula donada, amb fe de mercader; perquè si no del tot fidel a la seva dona tampoc no havia
prendre candela, s'aniria fonent en ell, a poc a poc i sense remissió una fe que els seus mestres inhàbils o inconscients havien lligat a la fe del
una fe que els seus mestres inhàbils o inconscients havien lligat a la fe del carboner. De sobte, es descobria lliure, miraculosament alliberat
els teus fills, el paisatge on has viscut sempre. Home fidel, home de fe que busques en aquesta Catalunya francesa els mateixos colors, la mateixa

  Pàgina 1 (de 270) 50 següents »