Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona	fe	del matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble violència,
Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona	fe	. Themis era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va substituir
en les més íntimes estones de conversa, la en la meva obstinada bona	fe	difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els
públic, sense que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de bona	fe	fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els
li despertaven amor. Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una	fe	sincera, assistia a l'església amb fervor i ajudava els desgraciats tant
a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan tornava fatigat i sense	fe	, ¿amb quin anunci d'alegries inèdites arribava fins a ell aquella veu que
què ens encega d'aquesta manera Nostre Senyor? Pietat li tinc a Mila, a	fe	de Déu! —És fill del diable, ja està vist, quan així gira el cap a les
cosa pitjor, i era el seu ateisme impenitent, la seva manca absoluta de	fe	i el seu volterianisme burleta, en el fons innocent i desgraciat, però
de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor aquí a l'espatlla, a	fe	de Déu. No em trobo gens bé. —¿Ja has pensat si no serà de la humitat
algun més; havien passat en aquell món en el qual una resta de la seva	fe	d'infant, que es resistia en ell a morir, li feia creure que un dia
Màrius; aquí hi havia les meves angoixes, el meu desassossec, la meva	fe	perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense pausa,
encara més ombriu, vell sense anys, sense esperança de res i sense	fe	? Tot allò que havia dit a Mila, no seria solament un impuls de la seva
En aquest moment en què per primera vegada ha sentit flaquejar la seva	fe	en ell, Mila comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que
vegada ha sentit flaquejar la seva fe en ell, Mila comprèn que és aquesta	fe	allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire
comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta	fe	és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò que li havia
que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta	fe	allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar amb ànim
a suportar amb ànim tranquil la forçada separació mentre cregué de bona	fe	que la causa residia en el motiu al·legat per ell. Llavors aquesta fe la
fe que la causa residia en el motiu al·legat per ell. Llavors aquesta	fe	la salvava sempre, i li bastava una paraula d'ell, una simple mirada,
que a la matinada l'havien trobada estesa sobre el llit, com si, amb la	fe	de la promesa d'ell, hagués quedat adormida en un son tranquil del qual
on devien raure entre la misèria i la vulgaritat, la duresa i la falta de	fe	del seu temps. ¿Estarien sepultats en qualsevol necessitat oprobiosa,
sols no es resignés, sinó que vibrés de nou amb tota la seva ànima en la	fe	del seu estimat, que tenia gairebé perduda: amb la fe forta i segura dels
la seva ànima en la fe del seu estimat, que tenia gairebé perduda: amb la	fe	forta i segura dels primers dies, perquè aleshores Mila veié clara la
per ben emprat, malgrat l'escàndol. Mai no ho hauria cregut de Mila, a	fe	de Déu. És ben cert: un foll en fa deu. Ni que estés boja, a fe
fe de Déu. És ben cert: un foll en fa deu. Ni que estés boja, a	fe	de Déu. Déu faci que no el tornem a veure per aquí, perquè si torna...
el trobarà de seguida... Tal vegada... I amb aquesta esperança i aquesta	fe	, Mila del Santo emprendrà el seu camí. Abans que res, ha de vigilar que
davant els ulls; li ha embolcallat el cor amb claredats, i una força de	fe	l'empeny cap el seu estimat. Déu li ha donat l'amor i en l'amor Mila
oració a Déu i es posà de nou en camí, amb una ansietat més gran, amb una	fe	més viva. Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar soledats
seu ànim, perquè pogués llançar-se cega cap a la seva esperança, amb la	fe	posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no l'abandonava. Llavors
cega cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta	fe	que, malgrat tot, no l'abandonava. Llavors tot li semblava fàcil,
lluny, que l'està esperant. Ara necessitava alimentar plenament aquesta	fe	i havia deixat per complet de pensar en Sia i en què Tino Costa pogués
pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el repòs del cim. Aquesta	fe	l'anima, i és ella la que damunt les seves forces crebantades, sobre el
preocupat, però a la vista de l'alegria d'ella es commogué, la seva	fe	gairebé el contagiava, i per damunt de la seva preocupació es sentia
la seva pau? Cap al seu amor? Tant se val. Ella se n'anà amb la seva	fe	, i la seva història, contra el que es pugui pensar, no té res de trista.
allà on l'esperava ell, i per les sendes que ell li assenyalava? La seva	fe	l'assegurava en el seu camí, i era tan gran la seva fe, que li semblava
La seva fe l'assegurava en el seu camí, i era tan gran la seva	fe	, que li semblava com si la mort fos un feble mur i ell estigués allí
de Plató i l'Ars amandi d'Ovidi prou que en donen	fe	amb una espessa magnificència literària. Però no tots els "amors" han
Els "humanistes" no la desemparen ni la rectifiquen, però. Hi tenen	fe	, encara. Pensen que hi ha un mòdul de "dignitat humana", una axiologia
realment? Posa una mica d'incredulitat en el "realment". La seva bona	fe	—no en dubto pas— em desconcerta. Ell llegeix una altra mena de papers:
les proximitats del famós accident geològic del Niàgara: ho crec de bona	fe	. Experiències més modestes en confirmen la possibilitat: les gents que
del proïsme. La idea plagi-robatori, més que res, impressiona la bona	fe	dels indoctes i dels ingenus. Faré observar, de seguida, que el fenomen
la tragèdia ja no pot durar gaire més. Abans de dinar, els nens, amb gran	fe	, han resat el "parenostre del tió": ...Ara vénen festes,\| festes
però els soldats franquistes ens deien que eren forces d'ells que donaven	fe	de vida. A última hora ha vingut l'assistent a buscar un matalàs per a
individus que hi ha prop seu. —Firmar? —Naturalment. Es fa sempre. Donen	fe	que la intervenció ha anat normalment i amb èxit. —Però si encara no s'ha
—Sí, les més joves. També falsifiquem els certificats que donen	fe	de la intervenció. Ell acaba de cordar-se els pantalons i aleshores tots
família. —Entra —repeteix el xicot—. Com més serem, més riurem. Perquè a	fe	que això és cosa de riure. Ja ho veuràs... Ho veu de seguida, en treure
No els aparentes i l'aparença és el que val. Ningú no te la demanarà, la	fe	de naixement. —D'acord. L'home agafa la ploma, va escrivint i parlant: —De
clar, i es devia creure un bon home perquè complia la paraula donada, amb	fe	de mercader; perquè si no del tot fidel a la seva dona tampoc no havia
prendre candela, s'aniria fonent en ell, a poc a poc i sense remissió una	fe	que els seus mestres inhàbils o inconscients havien lligat a la fe del
una fe que els seus mestres inhàbils o inconscients havien lligat a la	fe	del carboner. De sobte, es descobria lliure, miraculosament alliberat
els teus fills, el paisatge on has viscut sempre. Home fidel, home de	fe	que busques en aquesta Catalunya francesa els mateixos colors, la mateixa

Pàgina 1 (de 306)

50 següents