Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Mai no ho feia sense advertir abans a la criada —una vella en la qual	fiava	en absolut— que no perdés de vista la noia ni la deixés sortir per a res.
el que em treus ara? De què viuries? —Déu no desempara mai els qui	fien	en Ell. Els ocellets del camp no sembren, ni seguen, ni arrepleguen en
meitat de la partida, i val més arribar a punt que matinar. Paciència i	fia	en el teu oncle. —És que Mila... —Res! Seguí un silenci. —Maleïda l'
lliurat al dimoni, i no hi ha qui compri un sant ni per caritat. Ningú no	fia	en sants ni en promeses de cel: qui més qui menys prefereix anar amb
Tino Costa. Resa a Déu a la nit, que veig que sí, que ho necessites. No et	fiïs	de promeses d'amic ni de juraments de barjaules. Sigues bo, Tino Costa;
haurà raons. Sabeu perfectament bé que cap d'aquests individus no és de	fiar	... Ell s'avança una mica, subjectant novament la noieta pel canell.
feia tres-cents anys, era simplement el seu avi, qui li havia encomanat,	fiant	-se de la seva perícia, la feina de recollir l'herència. Val a dir que
un sonet; em queda més enrampat que un cadàver. He renunciat, doncs, i em	fio	d'una mena de ritme que sento des de dins. No sabria explicar-t'ho. És com
parli en les cartes, o perquè no hi donà massa importància o perquè no es	fiava	del correu, en té i precisament molta, no pel fet en si, sinó per les
a l'altre cantó de Llobregat o no va poder passar el riu o no es va	fiar	dels barcelonins, o no en sabia res. Els conspiradors van tenir molta
una bèstia ferida i acorralada. —I les "indeccions" —deia un altre—.	Fia	-te'n, de les "indeccions"; que Quelo, el de la tia Càndia, se
corrents a Barcelona, i ans d'arribar ja havia agafat la ràbia. Vés-te'n	fiant	, de les "indeccions". —I la Rosa del Forn? Tots ho sabeu. La va
triava per això les hores d'estudi; però, així i tot, no se'n podia pas	fiar	. N'hi podia haver alguns que haguessin fet "safrà", com havia ocorregut
fora, aquests advertiren a l'amic que visqués previngut, que no se'n	fiés	, que Borra no oblidaria fàcilment aquella humiliació imposada davant de
La vida, amb això, se li feia de dia en dia més difícil. El taverner no li	fiava	ja una copa, els amics se n'allunyaven; les seves gràcies no feien ja
cau d'orella sota un sostre de xampany la primera nit d'amor— te n'has de	fiar	. Jo ja no promet: et seré fidel per sempre més; tampoc no vull que tu m'ho
qui parles. Millor serà que calles. No digues res de res. No et	fies	de ningú. Qui sap què et pot passar. La pensió tenia
sorra groguenca que té les aparences de platja inofensiva, però no us en	fieu	i no us arrisqueu a abandonar les espardenyes, perquè els ganivets, els
estan bastant dividides. Alguns us diuen que és millor que no us en	fieu	. A l'hospital de Papeete sovintegen les víctimes de la mossegada del
prendre? Abel. Aquest àngel fa pudor de cremat... Jo no me'n	fiaria	ni mica. Nara. Tan bonic que és! Abel. ¿Em vols
impassibles, enemistar la seva tia amb les Gradolí. Sempre havia	fiat	en aquella herència per aixecar les hipoteques que se la menjaven. I ara,
Ah, sí: deus animar-te... Són rauxes de la vida. Tot passa... Si ens	fiessin	a les botigues, creu que jo recobraria ben aviat la confiança.
nefanda criatura, em garfeix de més viu penediment. Jovita	Fieu	-vos del meu seny: l'hostal en cria. Tot ha finat com cal. La gent ve
Don Jaume, tan alt com era, les seves naus els	fià	i el van dur fins a Mallorca, quan va anar-la a
quan va anar-la a enamorar. Altres reis grans s'hi	fiaven	i també els van ben menar: uns feien cap a Sardenya,
el merlot i tot plegat, no sé pas què hauria passat!... Però no te'n	fiïs	, perquè el dia que et podré arreplegar et baldaré! Vam anar voltant cases
Enriqueta ho vaig explicar a l'adroguer de sota i em va dir que no em	fiés	de ningú. I vaig dir a la senyora Enriqueta que l'adroguer de sota
dir a la senyora Enriqueta que l'adroguer de sota m'havia dit que no em	fiés	de ningú i em va dir que l'adroguer de sota feia novenes perquè
—Però Dorotea!... —Entengui'm, hi ha moltes ocasions; però, ¿qui se'n	fia	d'una persona així, d'un senyoret d'aquests? El que jo els ofereixo s'hi
l'abast de certes coses... Jo al seu germà li vaig fer un favor; em vaig	fiar	d'ell i de dues altres persones que jo tenia per bons amics; el que el
meu germà no troba aquesta persona?... —Naturalment, perquè ningú no se'n	fia	, del seu germà. Ell, molt simpàtic, molta broma, moltes amistats a l'hora
gentil de no carregar-hi els interessos... —Però, és que de vostè puc	fiar	-me'n? Vostè... —Naturalment que vostè seria idiota si es fiava enterament
vostè puc fiar-me'n? Vostè... —Naturalment que vostè seria idiota si es	fiava	enterament de mi; però, per ara, jo crec que pot fiar-se'n... —Com
seria idiota si es fiava enterament de mi; però, per ara, jo crec que pot	fiar	-se'n... —Com vol dir per ara? —Vull dir que el tinc una mica dintre
no varen durar gaire estona, perquè Guillem havia calculat el temps,	fiant	-se en absolut de l'estat de dòcil aclaparament en el qual havia deixat
tant que se'l va aprendre de memòria, però el canonge no se n'acabava de	fiar	i l'apretà encara més pel cantó de la por. La tia Paulina que ja havia
de casa era una nul·litat com a pare i com a tot. No és que ens puguem	fiar	massa en aquest món de la pedagogia, ni de les sanes influències dels
que es feia la Baronessa. Hortènsia tenia fama de bon gust i Conxa es	fiava	del seu criteri. Aleshores Conxa estava atrafegadíssima, i de passada no
va badar una mica. Enlloc de veure que tot plegat era una criaturada, es	fià	massa de les paraules del minyó i ell mateix es deixà anar dintre el vol
—Saben el que passa cada dia a totes les cases de Comarquinal. No te'n	fiïs	. —Laura sent el pes d'aquelles llambregades que les Noies li
fer alguna indicació al senyor Llibori ans que la Ventura, de qui no es	fia	prou, pugui dir-li res de l'esdeveniment d'avui. —Véns a casa? —pregunta
he d'anar-me'n? On em quedaria? —Ara sortirem d'aquí, perquè no em	fio	de la simplicitat de cor d'aquests minyons que passen i repassen per
mallorquí, escarmentat dels aventurers, dels catalans sobretot, no hauria	fiat	ni a sa pròpia mare davallada del cel. En anar a pagar vaig tenir un
ni un moment no vaig tenir la idea de fer un llibre d'aquest viatge. Em	fio	, doncs, absolutament de la memòria a mesura que vaig escrivint. On la
que m'avancés els diners. Només es tractava de quatre francs. No va	fiar	-se de mi. Va demanar-me la papereta d'empenyorament. —Avui mateix et
"Tu ets massa franc, dónes conversa a tothom; has d'aprendre a no	fiar	-te de ningú si vols anar segur pel món." Jo, tot al revés d'ell,
la feuille une goutte de sang\. No sé si la transcric prou bé, em	fio	de la memòria; és una cançó que vaig sentir diverses vegades a França,
pas qui ha tingut la rahó de sa part. Donchs bé, amichs meus, ¿com es que	fieu	á la casualitat lo que podriau fiar á la vostra discreció y al vostre
Donchs bé, amichs meus, ¿com es que fieu á la casualitat lo que podriau	fiar	á la vostra discreció y al vostre enteniment? Anem á veure ¿Perqué sou
[(Deixantlo)] no venint front á front com l' atversari que solts	fía	en sa sort bona ó ingrata. Jo fereixo als valents, als que lluytaren

Pàgina 1 (de 32)

50 següents