DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
finca F 2747 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb finca Freqüència total:  2747 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

dia, en una d'aquestes correries, se li oferí l'ocasió de comprar una finca en condicions molt avantatjoses. Anà a veure-la sense dilació. Més que la
en condicions molt avantatjoses. Anà a veure-la sense dilació. Més que la finca li agradà la situació, pel seu isolament i per la soledat que
d'oliveres a les altures, i terres, als vessants, destinades al gra. La finca era situada enmig d'un paratge solitari de turons baixos, allunyat de
que infonia tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el petit grup dels seus habitants; els comunicà que era el seu
criats, criades, dides: tot a cor què vols. L'any passat compraren la finca del Menut. Diu que en donaren quatre roves d'or: més de quatre i més de
allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que travessaven la finca, els veieren acostar-se lentament devers allí. —Vénen a veure la vacada:
ja fet. Hi llegava tots els seus béns a sa neboda, fora d'una petita finca que deixava a la seva criada, amb l'obligació per a Mila de conservar la
El tio Borrat —així l'anomenaven— posseïa terres als prats i finques a la muntanya, i amb el vell Candaina eren potser els dos propietaris més
diatribes contra els propietaris, i corria a fer presents als amos de la finca. Així, la caiguda de Bilbao significà un repartiment equitatiu de les
la família; passaren l'avís al nostre poble, ja que, com he dit, la finca estava en aquest terme municipal. Era ja cap al tard quan arribaren els
de l'aigua, que complicava encara les coses. Totes les hortes d'aquella finca agafaven l'aigua de la mateixa regadora. L'aigua era sempre escassa, i,
A Madame Tu, se li pot considerar una fortuna. A Tahití té dues grans finques de cocoters, a Borabora també té molta terra i és la que cull més
a la vida de la comunitat és suficient la producció d'unes quantes bones finques i la percepció dels delmes i censos urbans. Així resten ermes moltes
i tes amb molta de gent. Altre temps sempre tenia convidats a la seva finca de Ses Colomes, però feia anys que l'avarícia s'havia apoderat de Dona
bocí de pa. Jo he conservat curosament (ometé la paraula hipotecades) ses finques de son pare. Si jo heretàs sa tia Obdúlia, empraria gran part de
anava bé. Així es preparava per no cridar massa l'atenció quan llogués la finca. —Tot es tudarà si no s'habita —deia algunes vegades, tristament. Ara
s'havia d'entendre com un disbarat del difunt: no tenint successió, la finca havia de tornar als Bearns com era lògic. El testament de Don Ramon, clar
tristes confidències fetes a Bobby, que el seu pare hagués hipotecat tal finca, o que ell s'hagués vist obligat a empenyorar les joies de la seva dona.
Lloberola, tenia un caràcter merament estomacal. Conservaven en alguna finca la reminiscència d'un senyoriu perdut, del qual no en quedava res més que
per la sornagueria de masovers i administradors; en moltes de les seves finques no hi havien posat mai els peus, ni havien procurat millorar-les.
propis enemics i els que en molts casos acabaven apoderant-se de les finques i treient-los de casa; i si no eren ells, no faltava mai una aranyeta a l'
resultava una misèria. Entre el que havia salvat don Tomàs, li restava la finca de can Lloberola en el terme de Moià, finca que ell no s'hauria venut per
don Tomàs, li restava la finca de can Lloberola en el terme de Moià, finca que ell no s'hauria venut per res, perquè li hauria semblat que li
no deixava de considerar amb orgull el seu nom, el seu escut i la finca, que en deien el castell dels Lloberola, i sempre que podia hi duia a
el despatx, i això que aleshores tot el que feia referència a les finques, a cobrar i pagar, havia quedat reduït a unes pàrvules proporcions. Don
un trosset de les seves memòries. De tant en tant, el masover de l'única finca que li restava, o un trist capellà que de seminarista havia servit els
havia arreconat, aquells senyors que s'acontentaven tallant boscos de les finques durant la guerra, criant canaris i fent exercicis espirituals, van sortir
anava a un poblet de la vora de Perpinyà on els Lloberola tenien una finca. El viatge el feien gairebé tot en diligències monumentals i
que la confessaven, que un homenot l'havia tocada en aquella forma. A la finca de Perpinyà la tia Paulina escoltava la cançó dels grills i de les
era jugar al tresillo i menjar nous tendres que li enviaven de les seves finques. La seva casa estava situada al carrer de Mercaders: un casalot immens,
per tenir invitada una temporadeta la tia Paulina, en les respectives finques. Quan anava a "can Lloberola", Leocàdia s'hi posava malalta de tant bé
del seu món, només pensava en el comunisme i en la venda de cases i de finques per endur-se'n el capital fora d'Espanya. La llei prohibint l'exportació
que la terra donava sense fer pagar res. Can Lloberola havia estat una finca molt important; la millor del terme; però els darrers anys de don Tomàs
i no hi senten. Frederic havia demostrat sempre una gran afició a la finca de can Lloberola; en l'època d'esplendor, eren famoses les caceres de
abans de la mort del seu pare, Frederic, amb les excuses de vigilar la finca, hi començà a passar temporades llargues tot sol, deixant la dona i els
podia aguantar més humiliacions i més favors dels sogres. Li quedava la finca i la companyia d'uns masovers que li havien estat fidels tota la vida,
indiferent; els seus desastres econòmics, la vida absurda que duia a la finca no li feien ni fred ni calor; però aquelles insinuacions de Rosa Trènor
decidí vendre's al preu que fos el poc que li restava de la seva finca i ajupir-se als peus de Maria Carreres. La tornada de Frederic al pis del
per a l'estiu, a la banda de ponent, com qui va en camí de la teva finca, les Moreres, Tomàs. —Dilluns ens n'hi anirem —observa ell. —Llàstima que
una pàgina triada; concretar els detalls del passeig de demà cap a les finques; beure a petits glops una infusió de flors de viola amb cherry, en
per les cosines, refiada en l'ajut superior. Compliren la visita a les finques dels Muntanyola. Laura, reclinada amb èxtasi als coixins del
l'embrancament davant de la Clínica Sacanella fins a dalt, al peu de la finca dels Carreras argenters, va ésser convertit en una línia separada,
la vida al cafè i en tertúlies a cal sabater i tots acaben endeutats, les finques hipotecades i, finalment, pobres. Era aquest un exemple digne d'oferir a
temps al camp que a la classe. No respectàvem clos, ni hort emmuradat, ni finca de ningú. En això de furtar, alguns esdevinguérem tan llestos com el
dia, després de la sesta, l'apotecari feia un passeig de dues hores a una finca que tenia vora el poble. Exceptuant els dies de pluja, mai no vaig veure
vaig amagar darrera uns matolls per veure'l passar quan aniria a la seva finca, sense que ell em veiés. Volia saber si les branques em permetrien
tan bella, verda, sucosa, pròdiga de fruita, on els seus pares tenien una finca. Enyorava les comoditats de la casa pairal. A Marsella àdhuc les dones
Grans xiprers arrenglerats a les vores dels camins o emmarcant les finques formen espessos murs de verdor que et limiten la vista. Ens diuen que
al petit Roine, no lluny del maresme, ell hi té el seu mas, una gran finca, ja la veuré. Diu "mas" igual que nosaltres els catalans. Em sembla que
pis era habitat per una vintena de jornalers italians. Escampades per la finca hi havia altres construccions: la casa del majordom Baroni, la caseta del

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »