DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
flama AI 1 oc.
flama F 4508 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb flama Freqüència total:  4509 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

—i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava flames sense treva. Venia de llinatge conegut, de Tifó i d'Equidna. El pare, un
esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar, flames i llum. Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer
una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua tempestat.
el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu gest, quedava per
falda de la seva dida. La dida s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit: —Valga'm la Verge Maria!
a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta foguera. Crepitaven les flames, i un ample brollador de guspires es desfeia vers les estrelles. La nit
record. Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames continuaven crepitant, elevant-se cap al cel; les flames ascendien
a la plaça. Les flames continuaven crepitant, elevant-se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la nit clara; es sentia el cantar dels infants,
l'alegria dels infants, que cantaven encara i giraven a l'entorn de les flames ja debilitades. Nogensmenys, Mila ja no les sentia: ara, en la fosca del
que no la deixés sola en aquesta nit càlida, i torbadora, encesa tota de flames sota les estrelles, aquesta nit en què la carn semblava desfer-se-li
foren reconstruïdes; es produïren lluites pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren
no menys amor. La noia morí al cap de poc temps; anà consumint-se com una flama, i a Tino Costa, fins molt després no se'l veié ja amb cap altra noia.
únicament es sentia l'espetarregar de les teies dels alts cremallers les flames dels quals difonien reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. Sant
vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la viva resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es moguessin en una atmosfera
i les ales albes i els cabells d'or, que brillaven sota el reflex de la flama, l'àuria diadema sobre el front pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els
una quimera. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una flama viva enmig dels bladars verdejants, i les orenetes giraven per cels més
donada la rapidesa amb què es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals,
més intens l'horror, dansaven sense parar els reflexos oscil·lants de la flama. Tino Costa, plantat davant seu, amb el cap descobert, semblava tornat
es restablí el silenci: només es sentia el lleu espetarrec del ciri, la flama del qual oscil·lava i llançava reflexos sobre el rostre deforme del
tots dos, pujaren l'estreta escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; pujava pessigant-la, mossegant-la. Ella reia amb
mira el cim gairebé dubtant ja de poder-lo abastar. Però el desig, la flama que crema en el cor inextingiblement, la convicció que és ja impossible
castanyers s'inflen de mica en mica, color morat lluent, amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia, mescla de
de sang? Le buste| survit à la cité... Misteri d'aquesta flama tènue de l'esperit, vacil·lant, però duradora, entre una maltempsada
notes feixugues del cucut —escrivia—, del parrupeig dels tudons, de la flama de l'arç rosa...". En les seves entrevistes amb la reina Victòria
arqueològic, plena de pintures antigues. Però tot fou víctima de les flames. Ell retallà una tela religiosa molt bonica i se l'enrotllà al cos; però
arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel gris-blau, cel de flama. Un merlot xiula tímidament als Sis Avets. 20 març. Anem
diríeu una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, immòbil flama verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels
molla. Boira. He vist entre l'herbei les orquídies silvestres, lleus flames morades. Les flors baixes són tigrades, semblen un minúscul elm obert.
més que mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de flama. Les lloses del pati eren ben inundades. 27 setembre.
fred i, a més, em proposo de reposar uns quants dies. Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats color de
reposar uns quants dies. Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats color de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres
vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El tamariu del pati és una flama lleugerament més pàl·lida que la fageda. 24 octubre. Dia
d'alguna pinzellada de foc. Els castanyers del Martí són realment flama viva. Els pollancs, processons de fantasmes grocs. Vaig al poble a
aquests tres dies! Ja és tota moradenca, només amb alguna esparsa flama d'or. Al matí ja hem anat a buscar llenya en el sol tebi. Amb l'exercici
Que era bonic, de la finestra estant, aquell to metàl·lic, darrera la flama esbullada del tamariu! Ve en Vicenç Roure i Torent, que creu que abans de
grans cirerers florits són núvols de llum; els pollancres es drecen com flames d'un verd auri. Al matí vaig a Vilarmau; a la tarda llegeixo llargament
ja té aquell color acerat, amb pinzellades disperses i escasses de flama. Parlo amb el vell de Vilarmau: està serè i tranquil. "No tinc pas por",
destacades de l'artilleria —enllà del Montseny color d'acer i de flama en la madura pau del novembre, alegre de cants de gall i de veus
fantasia: tres figures emergeixen, amb vehemència blakeana, com d'unes flames o del fullatge d'una jungla tropical. Tota l'escena és emmarcada per unes
sota el seu pes. —On sou? —pregunta. —Aquí. Encendré la llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa
lentament mentre es miren amb ullades parpellejants per culpa de la flama. —Sé que intenten de matar-la —fa aleshores el jutge. —La mare? L'
imaginar els seus bonics ulls negres plens d'una comunicada llum quan les flames destruïen la fràgil veritat d'unes paraules. El sacrifici que Carolina
els morts dintre els taüts, col·locats l'un al costat de l'altre, sota la flama tremolosa dels ciris. La gent entraven, els miraven i se'n tornaven en
i de ciris, amb les figures dels acompanyants, entre els reflexos de les flames, en una atmosfera de temor i d'expectació. El silenci, al carrer, era
les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en flames la nit de Sant Josep mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
foscor d'un cine; aquelles mans, les mans que eren, de sobte, flames incendiant les teles honestes de l'amor, aquelles
prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que olia intensament als matins del Garbí, pujar a
un gran tenor amb un vestit de color vermell i amb un barret de plomes de flama pura. Després de sopar —aquí sopem a quarts de set del vespre— he pujat
magnífics. Van a Tahití per viure en silenci i apartats de tothom la flama que els devora, perquè, segons, diuen, a la Côte d'Azur la gent
frares, d'un costat, i els camperols, de l'altre. A poc a poc puja la flama que encega l'esguard del pagès, i que des del xoc revolucionari de maig

  Pàgina 1 (de 91) 50 següents »