Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava	flames	sense treva. Venia de llinatge conegut, de Tifó i d'Equidna. El pare, un
esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar,	flames	i llum. Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer
una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la	flama	, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua tempestat.
el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les	flames	sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu gest, quedava per
falda de la seva dida. La dida s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les	flames	. La dida féu un gran crit: —Valga'm la Verge Maria!
a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta foguera. Crepitaven les	flames	, i un ample brollador de guspires es desfeia vers les estrelles. La nit
record. Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les	flames	continuaven crepitant, elevant-se cap al cel; les flames ascendien
a la plaça. Les flames continuaven crepitant, elevant-se cap al cel; les	flames	ascendien alegrement en la nit clara; es sentia el cantar dels infants,
l'alegria dels infants, que cantaven encara i giraven a l'entorn de les	flames	ja debilitades. Nogensmenys, Mila ja no les sentia: ara, en la fosca del
que no la deixés sola en aquesta nit càlida, i torbadora, encesa tota de	flames	sota les estrelles, aquesta nit en què la carn semblava desfer-se-li
foren reconstruïdes; es produïren lluites pels carrers; de nit, la	flama	roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren
no menys amor. La noia morí al cap de poc temps; anà consumint-se com una	flama	, i a Tino Costa, fins molt després no se'l veié ja amb cap altra noia.
únicament es sentia l'espetarregar de les teies dels alts cremallers les	flames	dels quals difonien reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. Sant
vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la viva resplendor de les	flames	, adquirien aspectes terrorífics, com si es moguessin en una atmosfera
i les ales albes i els cabells d'or, que brillaven sota el reflex de la	flama	, l'àuria diadema sobre el front pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els
una quimera. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una	flama	viva enmig dels bladars verdejants, i les orenetes giraven per cels més
donada la rapidesa amb què es produí l'incendi i la força amb què les	flames	prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals,
més intens l'horror, dansaven sense parar els reflexos oscil·lants de la	flama	. Tino Costa, plantat davant seu, amb el cap descobert, semblava tornat
es restablí el silenci: només es sentia el lleu espetarrec del ciri, la	flama	del qual oscil·lava i llançava reflexos sobre el rostre deforme del
tots dos, pujaren l'estreta escala. El desig li encenia la carn com en	flames	i el feia tremolar; pujava pessigant-la, mossegant-la. Ella reia amb
mira el cim gairebé dubtant ja de poder-lo abastar. Però el desig, la	flama	que crema en el cor inextingiblement, la convicció que és ja impossible
castanyers s'inflen de mica en mica, color morat lluent, amb una taca de	flama	. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia, mescla de
de sang? Le buste\| survit à la cité... Misteri d'aquesta	flama	tènue de l'esperit, vacil·lant, però duradora, entre una maltempsada
notes feixugues del cucut —escrivia—, del parrupeig dels tudons, de la	flama	de l'arç rosa...". En les seves entrevistes amb la reina Victòria
arqueològic, plena de pintures antigues. Però tot fou víctima de les	flames	. Ell retallà una tela religiosa molt bonica i se l'enrotllà al cos; però
arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel gris-blau, cel de	flama	. Un merlot xiula tímidament als Sis Avets. 20 març. Anem
diríeu una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, immòbil	flama	verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels
molla. Boira. He vist entre l'herbei les orquídies silvestres, lleus	flames	morades. Les flors baixes són tigrades, semblen un minúscul elm obert.
més que mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de	flama	. Les lloses del pati eren ben inundades. 27 setembre.
fred i, a més, em proposo de reposar uns quants dies. Quin color de	flama	la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats color de
reposar uns quants dies. Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una	flama	que s'enfila pels espadats color de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres
vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El tamariu del pati és una	flama	lleugerament més pàl·lida que la fageda. 24 octubre. Dia
d'alguna pinzellada de foc. Els castanyers del Martí són realment	flama	viva. Els pollancs, processons de fantasmes grocs. Vaig al poble a
aquests tres dies! Ja és tota moradenca, només amb alguna esparsa	flama	d'or. Al matí ja hem anat a buscar llenya en el sol tebi. Amb l'exercici
Que era bonic, de la finestra estant, aquell to metàl·lic, darrera la	flama	esbullada del tamariu! Ve en Vicenç Roure i Torent, que creu que abans de
grans cirerers florits són núvols de llum; els pollancres es drecen com	flames	d'un verd auri. Al matí vaig a Vilarmau; a la tarda llegeixo llargament
ja té aquell color acerat, amb pinzellades disperses i escasses de	flama	. Parlo amb el vell de Vilarmau: està serè i tranquil. "No tinc pas por",
destacades de l'artilleria —enllà del Montseny color d'acer i de	flama	en la madura pau del novembre, alegre de cants de gall i de veus
fantasia: tres figures emergeixen, amb vehemència blakeana, com d'unes	flames	o del fullatge d'una jungla tropical. Tota l'escena és emmarcada per unes
sota el seu pes. —On sou? —pregunta. —Aquí. Encendré la llanterna. La	flama	resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa
lentament mentre es miren amb ullades parpellejants per culpa de la	flama	. —Sé que intenten de matar-la —fa aleshores el jutge. —La mare? L'
imaginar els seus bonics ulls negres plens d'una comunicada llum quan les	flames	destruïen la fràgil veritat d'unes paraules. El sacrifici que Carolina
els morts dintre els taüts, col·locats l'un al costat de l'altre, sota la	flama	tremolosa dels ciris. La gent entraven, els miraven i se'n tornaven en
i de ciris, amb les figures dels acompanyants, entre els reflexos de les	flames	, en una atmosfera de temor i d'expectació. El silenci, al carrer, era
les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en	flames	la nit de Sant Josep mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
foscor d'un cine; aquelles mans, les mans que eren, de sobte,	flames	incendiant les teles honestes de l'amor, aquelles
prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de	flames	que olia intensament als matins del Garbí, pujar a
un gran tenor amb un vestit de color vermell i amb un barret de plomes de	flama	pura. Després de sopar —aquí sopem a quarts de set del vespre— he pujat
magnífics. Van a Tahití per viure en silenci i apartats de tothom la	flama	que els devora, perquè, segons, diuen, a la Côte d'Azur la gent
frares, d'un costat, i els camperols, de l'altre. A poc a poc puja la	flama	que encega l'esguard del pagès, i que des del xoc revolucionari de maig

Pàgina 1 (de 91)

50 següents