Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Maria fou nit de congoixa i de plor. En fosquejar s'encengué una alta	flamarada	darrera la "fàbrica" de Borrat. Així anomenaven la gent un antic
havia succeït, per les obertures del carro començaren a alçar-se roges	flamarades	. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un
russes— esclatava, incendiada. "Semblava —deia— una d'aquelles	flamarades	que es veuen als cromos de guerra". Aquell dia van sentir canonades,
un impuls ferotge de violències l'arrabassava, li muntava al cap com una	flamarada	. De sobte, entre la confusió de la seva ment, li acudí una idea; una
una paperina de neula de color rosa, dintre de la qual, i en forma de	flamarada	, diposita el gelat de la seva invenció. Els xicots que vénen del moll amb
l'entrada de l'Arxiduc a Barcelona, reduïren ben aviat aquella punyent	flamarada	. Però la unitat del moviment havia restat compromesa. Carles d'Àustria
realitats ni mesurar-ne les conseqüències. Llavors som els homes de la	flamarada	i de les actituds extremistes. El nostre sentit d'ironia falla, i sortim
a la pesca amb canya. A mesura que el caliu de l'enyor es transforma en	flamarada	, es fa possible la crítica humiliadora de la rebentada. Rebentar
amb la boca oberta de bat a bat, amb tres llengües de foc com tres	flamarades	. Una caixa de núvia, va dir la senyora, gòtica. Davant de la caixa hi
Batllori? Doncs, aquell minyó era dels més reconsagrats i dels més de la	flamarada	, i ara ha acceptat un càrrec molt important que li ha proporcionat el
sa presa i em crema el foc d'infern de viu en viu! [(Dins una gran	flamarada	, desapareix el Rei. N' Estel abraça en Bernat i avança enlairant la copa
Damunt la serra, el jorn d'estiu que fina batega encara amb	flamarades	d'or; el verd malalt dels ametllers es mor dins una
vora el foc, i veuré alçar-se, a poc poc, les	flamarades	novelles. No passaré la nit llarga consirosa d'estimar,
de la pintura. L'exultació del Renaixement, mirada a distància, fou una	flamarada	, ràpida tant com vigorosa. Encara en el segle XVI, es congrien
enganyava á sí meteixa, donant importancia inmerescuda á las fantásticas	flamaradas	de vida que la mort troba pe'l camí y que no son més que fochs follets
Aquestas paraulas extremaren la confusió del estudiant, una	flamarada	de vergonya abrusá tots sos desitjos impurs. En aquell moment veya de
de sobte, la malalta abaixá l' esguart, l' apoyá en lo del estudiant, una	flamarada	de vida arborá sos ulls grossos, poch há esmortuhits, y ab sorpresa de
trons! Crits, rialles, renills. Explosió d'una eufòria trepidant. Les	flamerades	seguixen sens descans i il·luminen, com a rellampecs, el grup frenètic.
un infern. Un fum asfixiant ho invadia tot, mentres de tot arréu sortian	flamaradas	. Aquell cuarto tenia tot l' aspecte d' un volcà. Horroritsada y volent
s' apaguin las flamas del amor que tot l' encenen y mes aumentarán sas	flamaradas	. Ni 'l mateix temps te forsa tan potenta per apagar las amorosas brasas,
, que no m' espantan. Mes... pel balcó. [(L' obra y 's veu una gran	flamarada	, figurant que crema la casa.)] Julia. ¡Oh! Fuig.
cors, se 'n pujarán al cel. [(Julia se tira ab lo Timbaler sobre las	flamaradas	. Roche puja corrents á dalt del balcó y recula horroritzat. Ton y demés
a muntanya, si cas hom encerta una barraca, calque brotim per calar una	flamarada	, un jaç, un branc reïnós que dóna una miqueta de llum i espanta la
que havia nuat a la barbeta, desapareixia a estones darrera de les altes	flamarades	dels sarments que burxava amb un pal. Era com la dansa del foc, senzilla
de pólvora que una guspira que hi queia bastava per encendre aparatoses	flamarades	acompanyades d'un núvol de fum. Senties a la gola una fortor penetrant i
dir-ne un llibre de bon sentit. El bon sentit menestral comporta la	flamarada	, i el bon sentit d'En Corominas ha assolit el verb literari d'aquesta
i el bon sentit d'En Corominas ha assolit el verb literari d'aquesta	flamarada	d'una Catalunya que, si no volem enganyar-nos, havem d'anomenar ja
la mestressa. Juga tot sol quan li plau, perquè sent dintre seu una gran	flamarada	de vida sobrera. Però si algú prova de fer-lo jugar quan ell no en té
com un insecte lluminós, i totseguit, en els ulls de la Maria brolla una	flamarada	de rancúnia. Res més. La topada sols dura un instant elèctric; després
fosquedats de son recó. Però una bufada de vent de tardor, produhint una	flamarada	en el quinqué, empudegà aquell menjadoret, fumà tot el vidre y arrencà de
una gàbia sense ocell. Però vet aquí que un punt negre va aparèixer en la	flamarada	de llum; que aquest punt s'engrandí com una taca; que aquesta taca es
presa. Per tot arreu el sol resplendia implacable. El port era una potent	flamarada	. A través dels dies calorosos de l'istiu l'idil·li de la Catarina anà
afegint llenya i més llenya amb certa gravetat sacerdotal, fins que la	flamarada	s'aixeca ben alta i arriba a aclarir els primers avets del bosc. Quin
tot seguit, i tot el Consell reculà amb espavent, veient avançar les	flamarades	. Mowgli posà sobre el foc la seva branca fins que s'encengueren els
una mena d'esbufec com de gat enfurestit s'alçà fins a la meva cara una	flamarada	que cuidà cremar-me les celles. Visca, visca! Ja tenim foc. Però, no,
visca! Ja tenim foc. Però, no, no... encara no podíem cantar victòria. La	flamarada	va extingir-se, i no restà sinó una roentor, que, com una munió de
gens de son i conversàvem alegrement, tot contemplant el bandereig de les	flamarades	, la dansa folla de les espurnes, que n'eixien, i les mudances, que sofria
mirada vaga, deguda, més que a l'obsessió d'algun pensament pregon, a la	flamarada	del magnesi. Però ni les caricatures ni els gravats no els aconhorten. Hi
es decantava a declarar-lo "menjador d'homes", el Jurat, pres per una	flamarada	sentimental, va trobar-lo molt menjable i després de dos dies de coure'l
allà on hauria volgut. En Salvat era un poeta eròtic que tenia aquella	flamarada	que tenen de vegades els homes abans de morir. L'he estimat molt.
de la tarda del dia de la seva vida mortal i terrena, que surt de les	flamarades	de la inspiració del "Cant a la mort", que va ser el darrer
espanyol de la florida castellana amb l'estat de pau de la darrera	flamarada	d'aquesta mateixa florida imperial, En Bori diu, en la seva
històricament parlant, que l'Espanya de Carles III, que donava la darrera	flamarada	lluminosa de la florida hegemònica de l'imperi universal de Castella,
de la nostra hegemonia actual. Si a la primera part de la darrera	flamarada	de l'imperi espanyol de Castella, en temps de Ferran VI, tornant al que
tribut guerrejant i cantant, ara, a la segona part d'aquesta darrera	flamarada	de l'Espanya castellana, representada pel regnat de Carles III, veiem
podem dir que la missió castellana pren comiat del món, donant la darrera	flamarada	en el cervell que, fonamentant el mètode típic i rigorós de la ciència
Castella i els pobles castellans donaven llur darrera florida amb la	flamarada	final de llur potència hegemònica que s'extingia, desmaiant-se i
claror n'hi ha prou. Si de dia es vol gojar del paisatge movible de les	flamarades	, com més poca claror millor. La llar és el punt de les reunions familiars
de compromís! Ho torno a dir: aquesta llar closa de tot mal vent, amb la	flamarada	dels secalls encesos en el seu bell mig, és el cor de la casa. Al banc de
i cares arrugades són totes il·luminades i ombrejades per una mateixa	flamarada	. La cambra bona Al fons de l'entrada veureu una ampla porta que dóna a

Pàgina 1 (de 9)

50 següents