×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb flamarada |
Freqüència total: 423 |
CTILC1 |
Maria fou nit de congoixa i de plor. En fosquejar s'encengué una alta | flamarada | darrera la "fàbrica" de Borrat. Així anomenaven la gent un antic | havia succeït, per les obertures del carro començaren a alçar-se roges | flamarades | . S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un | russes— esclatava, incendiada. "Semblava —deia— una d'aquelles | flamarades | que es veuen als cromos de guerra". Aquell dia van sentir canonades, | un impuls ferotge de violències l'arrabassava, li muntava al cap com una | flamarada | . De sobte, entre la confusió de la seva ment, li acudí una idea; una | una paperina de neula de color rosa, dintre de la qual, i en forma de | flamarada | , diposita el gelat de la seva invenció. Els xicots que vénen del moll amb | l'entrada de l'Arxiduc a Barcelona, reduïren ben aviat aquella punyent | flamarada | . Però la unitat del moviment havia restat compromesa. Carles d'Àustria | realitats ni mesurar-ne les conseqüències. Llavors som els homes de la | flamarada | i de les actituds extremistes. El nostre sentit d'ironia falla, i sortim | a la pesca amb canya. A mesura que el caliu de l'enyor es transforma en | flamarada | , es fa possible la crítica humiliadora de la rebentada. Rebentar | amb la boca oberta de bat a bat, amb tres llengües de foc com tres | flamarades | . Una caixa de núvia, va dir la senyora, gòtica. Davant de la caixa hi | Batllori? Doncs, aquell minyó era dels més reconsagrats i dels més de la | flamarada | , i ara ha acceptat un càrrec molt important que li ha proporcionat el | sa presa i em crema el foc d'infern de viu en viu! [(Dins una gran | flamarada | , desapareix el Rei. N' Estel abraça en Bernat i avança enlairant la copa | Damunt la serra, el jorn d'estiu que fina batega encara amb | flamarades | d'or; el verd malalt dels ametllers es mor dins una | vora el foc, i veuré alçar-se, a poc poc, les | flamarades | novelles. No passaré la nit llarga consirosa d'estimar, | de la pintura. L'exultació del Renaixement, mirada a distància, fou una | flamarada | , ràpida tant com vigorosa. Encara en el segle XVI, es congrien | enganyava á sí meteixa, donant importancia inmerescuda á las fantásticas | flamaradas | de vida que la mort troba pe'l camí y que no son més que fochs follets | Aquestas paraulas extremaren la confusió del estudiant, una | flamarada | de vergonya abrusá tots sos desitjos impurs. En aquell moment veya de | de sobte, la malalta abaixá l' esguart, l' apoyá en lo del estudiant, una | flamarada | de vida arborá sos ulls grossos, poch há esmortuhits, y ab sorpresa de | trons! Crits, rialles, renills. Explosió d'una eufòria trepidant. Les | flamerades | seguixen sens descans i il·luminen, com a rellampecs, el grup frenètic. | un infern. Un fum asfixiant ho invadia tot, mentres de tot arréu sortian | flamaradas | . Aquell cuarto tenia tot l' aspecte d' un volcà. Horroritsada y volent | s' apaguin las flamas del amor que tot l' encenen y mes aumentarán sas | flamaradas | . Ni 'l mateix temps te forsa tan potenta per apagar las amorosas brasas, | , que no m' espantan. Mes... pel balcó. [(L' obra y 's veu una gran | flamarada | , figurant que crema la casa.)] Julia. ¡Oh! Fuig. | cors, se 'n pujarán al cel. [(Julia se tira ab lo Timbaler sobre las | flamaradas | . Roche puja corrents á dalt del balcó y recula horroritzat. Ton y demés | a muntanya, si cas hom encerta una barraca, calque brotim per calar una | flamarada | , un jaç, un branc reïnós que dóna una miqueta de llum i espanta la | que havia nuat a la barbeta, desapareixia a estones darrera de les altes | flamarades | dels sarments que burxava amb un pal. Era com la dansa del foc, senzilla | de pólvora que una guspira que hi queia bastava per encendre aparatoses | flamarades | acompanyades d'un núvol de fum. Senties a la gola una fortor penetrant i | dir-ne un llibre de bon sentit. El bon sentit menestral comporta la | flamarada | , i el bon sentit d'En Corominas ha assolit el verb literari d'aquesta | i el bon sentit d'En Corominas ha assolit el verb literari d'aquesta | flamarada | d'una Catalunya que, si no volem enganyar-nos, havem d'anomenar ja | la mestressa. Juga tot sol quan li plau, perquè sent dintre seu una gran | flamarada | de vida sobrera. Però si algú prova de fer-lo jugar quan ell no en té | com un insecte lluminós, i totseguit, en els ulls de la Maria brolla una | flamarada | de rancúnia. Res més. La topada sols dura un instant elèctric; després | fosquedats de son recó. Però una bufada de vent de tardor, produhint una | flamarada | en el quinqué, empudegà aquell menjadoret, fumà tot el vidre y arrencà de | una gàbia sense ocell. Però vet aquí que un punt negre va aparèixer en la | flamarada | de llum; que aquest punt s'engrandí com una taca; que aquesta taca es | presa. Per tot arreu el sol resplendia implacable. El port era una potent | flamarada | . A través dels dies calorosos de l'istiu l'idil·li de la Catarina anà | afegint llenya i més llenya amb certa gravetat sacerdotal, fins que la | flamarada | s'aixeca ben alta i arriba a aclarir els primers avets del bosc. Quin | tot seguit, i tot el Consell reculà amb espavent, veient avançar les | flamarades | . Mowgli posà sobre el foc la seva branca fins que s'encengueren els | una mena d'esbufec com de gat enfurestit s'alçà fins a la meva cara una | flamarada | que cuidà cremar-me les celles. Visca, visca! Ja tenim foc. Però, no, | visca! Ja tenim foc. Però, no, no... encara no podíem cantar victòria. La | flamarada | va extingir-se, i no restà sinó una roentor, que, com una munió de | gens de son i conversàvem alegrement, tot contemplant el bandereig de les | flamarades | , la dansa folla de les espurnes, que n'eixien, i les mudances, que sofria | mirada vaga, deguda, més que a l'obsessió d'algun pensament pregon, a la | flamarada | del magnesi. Però ni les caricatures ni els gravats no els aconhorten. Hi | es decantava a declarar-lo "menjador d'homes", el Jurat, pres per una | flamarada | sentimental, va trobar-lo molt menjable i després de dos dies de coure'l | allà on hauria volgut. En Salvat era un poeta eròtic que tenia aquella | flamarada | que tenen de vegades els homes abans de morir. L'he estimat molt. | de la tarda del dia de la seva vida mortal i terrena, que surt de les | flamarades | de la inspiració del "Cant a la mort", que va ser el darrer | espanyol de la florida castellana amb l'estat de pau de la darrera | flamarada | d'aquesta mateixa florida imperial, En Bori diu, en la seva | històricament parlant, que l'Espanya de Carles III, que donava la darrera | flamarada | lluminosa de la florida hegemònica de l'imperi universal de Castella, | de la nostra hegemonia actual. Si a la primera part de la darrera | flamarada | de l'imperi espanyol de Castella, en temps de Ferran VI, tornant al que | tribut guerrejant i cantant, ara, a la segona part d'aquesta darrera | flamarada | de l'Espanya castellana, representada pel regnat de Carles III, veiem | podem dir que la missió castellana pren comiat del món, donant la darrera | flamarada | en el cervell que, fonamentant el mètode típic i rigorós de la ciència | Castella i els pobles castellans donaven llur darrera florida amb la | flamarada | final de llur potència hegemònica que s'extingia, desmaiant-se i | claror n'hi ha prou. Si de dia es vol gojar del paisatge movible de les | flamarades | , com més poca claror millor. La llar és el punt de les reunions familiars | de compromís! Ho torno a dir: aquesta llar closa de tot mal vent, amb la | flamarada | dels secalls encesos en el seu bell mig, és el cor de la casa. Al banc de | i cares arrugades són totes il·luminades i ombrejades per una mateixa | flamarada | . La cambra bona Al fons de l'entrada veureu una ampla porta que dóna a |
|