×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb florescència |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
claretat; o les mates d'hortensies i malves reials, lluint llurs vives | florescencies | en el jardí humil i silenciós, desert de gent i visitat pel sol... i tots | Fontdevila: la noia bosquerola, flor del terrer, rodejada per la broça i | florescencies | de les vegetacions incultes. Cansada de córrer a través de la planuria, | a la ingènua actitud pre-renaixentista, cloent els ulls a l'esplèndida | florescència | filosòfica posterior, cal en canvi, i és forçós, intentar una superació | en la seva forma pura representa en la dinàmica psíquica el que la | florescència | en la dinàmica botànica. I així com la flor és la part més delicada de la | segons ella. La relació nutritiva del fenc d'alfals dallat durant la | florescència | és de ©. La segona, tercera i quarta dallada de la planta, són | una mica més tard. Després, amb prou feines hi ha deu anys de plena | florescència | i els primers senyals de vellesa apareixen cap als trenta-cinc anys. És | un ritme que no para d'accelerar-se. La maduresa és el temps de la plena | florescència | humana, aquell en què l'home realitza la seva tasca d'home. Com que a la | i brillants, però més aigualosos i dessaborits. Així també, a vegades, la | florescència | poètica del poble —terrer eixut, fibrós, macerat— és millor, en certs | però té inenarrables eclosions en son art, en sa literatura i en tota sa | florescència | espiritual. D'aquí ve la mena de fervor panteista de molts dels | les reserves acumulades en tan llarg temps ajuden a explicar l'esponerosa | florescència | de totes aquelles qualitats al moment en què, a la plenitud de la vida, | Elíes! Mallorca conquistada benaventuradament se poblá d'una ascètica | florescencia | d'hábits regulars: la nostra terra se va veure vestida amb un blanch | En l' estudi morfológic de la flor hi ha que considerar: prefloració, | florescencia | , sistema axil y sistema apendicular, Antotaxia, particularitats dels | acónit, del cunillet, salvia) (H). 51. | Florescencia | . Es el temps durant el qual floreix una planta. No 's deu confondre | ó antesis, que es l' acte d' obrirse la flor. Aixis, la | florescencia | de les campanetes se verifica desde 'l Maig á l' Octubre, mentres | té lloc á punta de día. Les principals causes que influeixen en la | florescencia | son la edat y la calor; y les que determinen la floració | á Tenerife, vegé 'ls pressecs quasi completament madurs. Per rahó de la | florescencia | les plantes se anomenen vernals (Anemone vernalis, Adonis | y apétales, articulada en sa base, que 's despren després de la | florescencia | , si les flors son masculines, ó bé de la fructificació si son femenines. | per llarcs pedúnculs enrotllats en hélix, els quals al arrivar la | florescencia | , prolonguen llurs espires fins á la superficie. Les masculines están | la rosa de Noël, notable per les seves flors y la época de sa | florescencia | , y el marxíbul, qual decuit s' ha usat com á purgant y resolutiu. | floravia. Leuzea, qual especie per la forma del capítul y época de | florescencia | s' anomena pinya de San Joan. Lappa, al que s' inclou la | manifestacions de la vida social, en lo conreu de les ciencies, com en la | florescencia | magnífica de les arts y de les lletres; aixís en los productes del | y salviaefolia L· (estepas), que s' trobavan en tota sa | florescencia | ; y no faltant frigolas, maduixers y la curiosa Ophris apifera | del art més noble, més humil y més sant que ha eixit en la terra. Pero la | florescencia | sublim del cant gregorià no's veu isolada en el jardí místich de la | ministre d'Inglaterra. Ja ho veu la jove Mallorca, qui tant abundosa | florescencia | del seu esperit ens ha dut ara. D'aquest esperit no sen pot ofendre la | escoltava la veu agradosa i tendra de la musa popular, esmicolava la | florescencia | rica i verge del vocabulari lulià, sanitosa com el perfum d'un aire de | conreu després de brotar los ceps; 3er·, al verificarse la | florescencia | y al quedar lo rahím completament servat. Aquestos conreus son tots d' | sobre 'l botó primitíu; la segona, poch avans ó després de la | florescencia | , may en aquesta; la tercera, després que hagin florit y 'l fruyt ja | lo succesiu per mesclarse el polen ó polvo, de las anteras al temps de sa | florescencia | . 2. Temps y modo de sembrar y plantar Per sembrar se deu | talls pugan creixer y esténdrerse ab facilitat, á fi de que se efectue la | florescencia | , y fecundació de las flors. Pera coneixer la varietat se posa ó fixa al | li fa mancar á les sagrades atencions de la familia; sino que era una com | florescencia | natural y expontánea d' un ánima ben dotada, una florescencia sempre | era una com florescencia natural y expontánea d' un ánima ben dotada, una | florescencia | sempre gerda y hermosa que tenia ses arrels en un cor pur y sensible, y | femenines dels garrofers rames mascles recentment tallades en estat de | florescència | , tal com d'aleshores ençà es ve fent habitualment al Camp de Tarragona." | com per art d'encantament aquestes plantes de formes singulars amb una | florescència | harmoniosa que va des del blanc passant pel groc cap al salmó i vermell. | enter s'ha endomassat. Sobre sa penya calcinada, sa | florescència | des morat, que sa bromera alborotada orla d'armini | /A Josep Ma· López-Picó\. Remiro estampes de vori vora | florescències | albes. Mentre desllaço enyorances acoloro plomes d'àngel | distints colors, y las tiradas d' embolicats rosers, al ple de sa xamosa | florescencia | . Mes enllá se sentia la fressa, sempre agradosa, de dos rius qu' allí 's | pompa manllevada y magestuositat sosa. L' estelada lluia escassa, com una | florescència | llumínica d' argelaga dins l' inmensitat d' un camp blavís. S' eren | firmament com un remat apocalíptic de monstres ximples qui pasturaven la | florescència | estelar; p' el Llevant apuntava una claroreta esfigalassada de | Estava aconhortada. Tots els del vagó l' escoltaven. Aquell eczemple de | florescència | tardorenca distragué en Jaumet. El marxando tragué una cartera amourada, | Jo voldria tenir temps pera expressar les modalitats séns fi de la | florescencia | d'aqueixes ànimes excepcionals, incompatibles amb el món qui les revolta. | y'ls papellons se desparellen, tímits, y les bolves devenen | florescències | . Dels castanyers en les horribles baumes per les escletxes de | recobriment, per molt difícil que resulti, ja que les restes produeixen | florescències | i taques a la peça. Amb l'ajuda de diferents eines: cisells, llimes, | als morters donat que els rebentarien i els produirien brotades i | florescències | . El guix es pot armar amb teixits vegetals, canyes i filferros | apartar el nen del mugró, que va quedar a la vista, eret com un brot de | florescència | humana. Li Si va romandre amb els llavis entreoberts, contemplant-lo |
|