×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb franquejar |
Freqüència total: 274 |
CTILC1 |
En tot cas, una distància que poques vegades una ofensa arriba a | franquejar | . I més: posat que l'ofensa arribi a afectar-nos, ¿per què l'acceptaríem | tot de nou, com si l'altra dona, sigui quina sigui, hagués pogut | franquejar | la barrera d'homes armats sense fer-se remarcar. Aleshores sacseja la | data i hora exacta d'entrada. Aleshores, amb una salutació impecable, els | franqueja | el pas. El pati és desert i el cotxe avança ràpidament cap al tercer | de Hamití. Algun intrèpid nedador s'ha enfilat a la nostra goleta i ve a | franquejar | -se amb els passatgers. Ara bé: tot aquest manicomi deixat anar és la | més gras i més fora de casa; Teresa més severa. L'orgull no la deixa | franquejar | -se amb la família de Barcelona; les seves cartes a la cosina, cada vegada | cosines! sou cosines! —amb daler de míser que la dona rica i la pobra es | franquegessin | . Laura no podia entendre per què sentia ganes de plorar. Els prometé | enganxada al nas. Entrem en un hotel. Dinem. L'amo està de bon humor, es | franqueja | , ell em serveix el vi, em fa brometa, em recorda la nostra coneixença a | cap aquí. Roch· Y qu' estéu boig? Ton. Deixéu: | Franquejéu | la entrada. Los donéu ordres á tots y 'ls obriu aquesta trapa. | Gabriel, ulls severs, digué aleshores: "¿Per què, Satan, has | franquejat | els límits prescrits al teu delicte, i pertorbaves la | vomitaven les flames ultratjoses, d'ençà que l'Enemic va | franquejar | -les, obertes pel Pecat; i a la Mort deia: "Oh Fill, ¿per què | en comptes de navegar les mars, navegués els segles. Quatre portes la | franquegen | . Porta de Sussa, a llevant; camí de la gent de mar, dels mercaders que | ni cap tendresa. Era només elles amb elles, que els plaïa de tractar-se i | franquejar | -se. Tot just, de bon matí, s'obrien les portes de les esglésies, | pugen els fums al cap, i Déu sap el que maginen. El teu pare mai s'hi ha | franquejat | , amb les obreres de la fàbrica: per això té el majordom... Ell, "bon | escumoses; els xaragalls eren glaçats. Quan amb penes i treballs va | franquejar | Marialles i, tombant la Llipudera, va veure que les barraques ja eren | ara fa bo de recordar aquell dia de marxa llarga, aquell tombar carenes i | franquejar | collades i endinsar-nos en les valls, aquell anar d'Espanya a França | coll amb veritable delit: gairebé sense adonar-nos-en ens trobàrem que el | franquejàvem | i que al cap de poca estona ja hi érem. Malgrat la nostra pressa aparent, | seu fill li fa una llei de respecte que l'encongeix. Amb un estrany s'hi | franquejaria | més que no pas amb ell. Ahir quan tot just havien sopat, en comptes de | —Treu-te la gorra, que pots prendre mal!) En arribar al camp de joc i | franquejar | la petita porta de fusta, un llistó entrecreuat i amb evidents senyals | un instant, sense gaire interès ni simpatia. Són gent ordinària que s'ha | franquejat | amb l'ós, que ha tingut tractes amb la guineu, que esperen enriolar-se | una acció pietosa? L'empenyé devés les amigues, i procurà que elles s'hi | franquegessin | . Innocenci tenia un tipus atractívol. La seva color trencada, el seu | congeniava amorosament amb tots els Sants i Madones locals, i es | franquejava | amb el clergat alt i baix de tota l'arxidiòcesi. En canvi dels Sants de | a plorar de joia. Aquella mateixa nit la porta del número 14 fou | franquejada | triomfalment, i un petó, el primer, segellà la nostra amor. I vet-aquí | les seves dents grogues i tristes. És l'únic home amb el qual la gent es | franqueja | . L'altre dia vaig sentir que un senyor li deia: —¿Vols creure, senyor | meridional: la que, travessant Carcassona, baixava cap al Pirineu, el | franquejava | per sobre Camprodon, i, pel Puig Sacalm i el Matagalls, finia prop de | del gran sobre. I com que, a Anglaterra, els efectes insuficientment | franquejats | són taxats amb el doble del que manca, vaig arribar a pagar set penics i | arribar el moment de les confidències. Feia estona que llur conversa | franquejava | un ambient d'intimitat. Semblava que tots dos retardaven l'instant perquè | eren coneguts de temps —dels temps de gresca als envelats—, però no es | franquejaven | resoltament; ella sabia que era casat... i no volia donar-li veles, | descontent, encara que les quotes de soci i el retrat del carnet que li | franquejà | el pas li costessin quaranta vegades el que costa a un particular | que la forma del seu nas sempre seria un obstacle per a arribar a | franquejar | -s'hi i a considerar-lo un veritable amic. Fos com fos, es sentí | es disposava, ben segur d'haver-los domesticat a força de no témer-los, a | franquejar | -s'hi i a perdonar-los els greuges que n'havia rebut. I, mateix que els | per l'Arxipèlag de Parry. L'amic X, de Cardona, ha aconseguit | franquejar | -se una mica amb Hess. La veritat és que l'amic X compta entre | i a la primavera, durant la qual només les cartes vegetals d'amor es | franquegen | . És a dir: amb el pas de l'any, la puntualitat minva a simple vista. I | a la municipalització no hi ha més que un pas." "Per què no el podem | franquejar | ? —diuen els socialistes.— La comunitat no més hi pot guanyar." Els | sense moure's de vora de la porta per no ser sentit dels altres. Es | franquejava | amb ell perquè tenia sentit comú i no era egoista—. ¿No deia de venir-hi, | per fer-li entendre que era una mitja cosina escadussera, que sols podia | franquejar | -se amb el servei i que s'havia introduït a la casa amb l'excusa de | amb vostè! Deu fer-ho el nom i no sé què més, que m'ha obligat a | franquejar | -me. Li asseguro que feia anys que no n'havia parlat amb ningú. —D'ençà de | poble. "Nós desitjaríem vivament", diu Lleó XIII, "que vostra virtut | franquegés | els murs de vostres cel·les i s'estengués terres enllà per al bé comú. La | de l'estasi intestinal crònica, les bactèries intestinals poden | franquejar | la mucosa alterada, passar al torrent circulatori arribant fins al fetge, | a obrir fàcil camí a l'entrada i sortida dels budells; quan ja el budell | franquejava | fàcilment aquest camí vaig entretenir-me a separar detingudament les | la permeabilitat per mitjà del mandrí. En el moment en què ha estat | franquejat | tot el lligament, flueix el líquid. Sicard recomana comprimir les | inversa de la quarta potència de la circumferència de l'orifici que ha de | franquejar | . En el segon cas, l'ascenció es veu travada per la flexió del cos de | cervell, acusen també la presència de l'entranya: elles són fosques per a | franquejar | amb dificultat els llindars de la consciència o restar confinades als | ens hi bellugàvem com uns reis, havent pres la precaució de no | franquejar | -nos massa amb els altres estadants, fora dels positivament rústics, que | mon antich y'l modern, hi ha una capa de ruines y cendres impossible de | franquejar | . Aquesta dramaturgia significa la darrera etapa del Teatre Catalá | merament formal, però era indispensable, com el segell de correu que ara | franqueja | —externament, però necessària— tots els escrits, fins els de censura o | silenci etern del món subterrani. Moment decisiu, límit entre dos mons. | Franquejant | -lo, l'espeleòleg llença una última mirada cap a la llum i la vida, mentre | l'existència d'un estrat impermeable que l'erosió de l'aigua no ha pogut | franquejar | ). És interessant d'anotar que, cap als -190 m, en altres temps | es demanarà si els moderns "homes-peixos" han aconseguit alguna vegada | franquejar | un sifó. Respondrem que sí. L'any 1948, el tinent de navili Jean | flotabilitat. Però en una caverna, en el curs d'un riu submergit, en | franquejar | un sifó, un accident, per petit que sigui, pot resultar fatal. Cal que el | (Amiot-Dumont, París, 1954). El dia fatal, Lombard | franquejà | els dos sifons, cosa que se sap per la longitud de corda amollada. |
|