Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inofensiva. I, en efecte: —Vols que et canti una cançó, Mila? És d'un	frare	i una pastora. Espero que t'agradarà. I cantava: Quan l'arbre és verd,
bona. A sota l'arbre hi ha una pastora i un	frare	blanc que l'ensermona. Ella l'interrompia: —Padrí, que m'enfado!...
parcial, simpatia i animositat per cada costat de la pugna. Si veu en el	frare	rebel una esperança purificadora, veu alhora en l'Església romana la
ell hauria preferit dedicar-se a una obra major, en comptes de replicar a	frares	ergotistes, i hauria preferit també callar, en comptes d'agregar-se al
al tracte d'una literatura anacrònica i rude, tractats de monges i	frares	, poemes metafísics, als antípodes de la meva personal manera de sentir el
al·lusió al clos de l'Orde Dominicà: són en tant que catalans, que els	frares	de Sant Domènec reben el mot com un dicteri. I heus ací que en llengua
predestinat a una mena de vocació "nacionalista" implacable. El bon	frare	que escrivia aquelles línies del Lumen Domus adduïdes per
fosca i instintiva. Ara hem de prendre el terme "nacionalisme" —el	frare	hauria dit, en tot cas, "nacionisme"— amb una descarada deliberació
provocat el comentari del Lumen Domus: una disputa de	frares	de diverses nacions, en la qual els nostres paisans destacaren pel fervor
i obliga. Ara bé: és una vocació que no arribem a satisfer. Com els	frares	del Lumen Domus, ens queixem i parlem amb "lo degut
perduda del tot o bé es sentien molt feliços instal·lats a Barcelona. Els	frares	de la Mercè amplien les Torres de Padrós amb una edificació no gens
ni per què, car els arxius conventuals van ser curosament cremats, els	frares	de la Mercè van deixar de ser propietaris i la casa va passar al poder de
no feliç encara uns anys més, per obtenir la propietat rural, que els	frares	de la Mercè havien parcel·lat, però mor abans d'aconseguir-ho i el seu
una de Benedictine, perquè aquest licor, més suau, fabricat pels	frares	, no ofendria tant la pruderie de la colònia. Jo he visitat la
entre llurs mans. Així es va creant un clima de tensió entre els monjos i	frares	, d'un costat, i els camperols, de l'altre. A poc a poc puja la flama
al decret de Nova Planta. Els juristes potser no coneixien l'obra del	frare	menoret gironí; però, en canvi, podien llegir l'aplicació legal dels seus
a qui tempten i exalten tan misteriosament	frare	diabòlic, compte rèprobe, bandit amb concubina!
coses acostuma d'afegir: "Demà escanyaràs un	frare	, aquell que de bon matí sol anâ a la Font del Roure
Era de pedra picada la Venus del meu jardí. b Però un	frare	caputxí que és escultor d'avançada ha ribotejat son
que estava molt enamorat i que si no el volia tancaria el bar i es faria	frare	. I vam anar a sopar al bar d'en Vicenç. La Rita duia un vestit blau cel
l'hivern. A les nits de gran vent s'ou el gemec dels	frares	d'aquell convent negat. Nou segles han passat,
portar-lo al cementiri. Sota d'aquell retrat, descansava en un sitial de	frare	el nét del Marquès de Sitjar, don Tomàs de Lloberola i Serradell.
que ella en deia "reconciliar-se", ho resolia a l'Ajuda mateix amb un	frare	qualsevol. La Reforma de Barcelona perjudicà la tia Paulina, perquè
feines coneixia; després la ranera dels agònics i el col·lapse final. El	frare	carmelità que va confortar-lo fins a l'últim moment, tingué una frase:
vídua Xuclà, i en aquell menjador severíssim, tot de color de caputxa de	frare	, amb les taques precises de la vaixella d'argent, Pilar i Hortènsia
el genial florentí, emocionava les persones piadoses —les dones, els	frares	— "que no són sensibles a la veritable harmonia". ¿I què és tot això de
van deixar convèncer —quasi diríem convertir— per la paraula feridora del	frare	, i la conseqüència fou l'esterilitat artística: no pintaren més, o
de Sant Agustí. Un cosí meu s'hi aplicava molt. Tothom deia que els "	frares	" ensenyaven millor que el mestre del poble. Aquest tenia al seu càrrec,
estava de bon humor, sovint es burlava de les coses de l'Església, dels	frares	i dels capellans i, sobretot, de les persones beates, les quals
Jo vaig sentir envers ella una gran pietat que es convertí en amor. Els	frares	de Sant Agustí, on jo anava a classe, considerant pecaminosa la visió
anar-hi totes les vegades que van fer funció malgrat la prohibició dels	frares	, i aquests em van castigar amb l'expulsió del col·legi. Però després em
un ritu. Pel tipus i la carnalitat que tot ell respira em fa pensar en un	frare	de Rabelais. Es veu que està acostumat a menjar vora la carretera. S'hi
Pep. Ets un gat. Xich. ¿Un gat? Pep. Dels	frares	. Xich. Jo 'ls pogués fer competencia: Ells que viuhen tan
als fills de Fransa; si al só del timbal y als cants fúnebres que 'ls	frares	cantan sents malehir á sa filla tot morint, un pobre pare, sa maledicció
—El mecanisme, "el com", el devem al treball pacientíssim d'un	frare	txec. Joan Mendel, Abat de Brun, per bé que en religió es digué "germà
seria llarg contar-ho, embrions, idiotes, eremites,	frares	blancs, frares negres, frares grisos, amb totes llurs
embrions, idiotes, eremites, frares blancs,	frares	negres, frares grisos, amb totes llurs contalles. Aquí ronden
embrions, idiotes, eremites, frares blancs, frares negres,	frares	grisos, amb totes llurs contalles. Aquí ronden tots
em xiuxejà, divertit, a l'orella. S'acotà vers el monjo. —Com te dius,	frare	? —preguntà—. ¿I quin vent et porta, com hi ha Déu? —Em dic
dits es deturaren un instant sobre els pitets erectes: —Però tu no veus,	frare	—digué—, que és Satanàs? És ell en persona, el mateix, idèntic. No en
Mira-li els pits, pare Domètios, rodons, ferms, frescos. És així,	frare	, com té el pit el diable! Un monjo jove va aparèixer al llindar de la
dit als llavis. —No t'ho diré! Demà inaugurem el telefèric. Vindran els	frarots	a donar la benedicció i llavors sentiràs parlar del nou miracle de la
i us diu que altre temps el pare sant Francesc vingué amb els seus	frares	a berenar en aquesta muntanya. Era precisament un dia d'octubre. Els
a berenar en aquesta muntanya. Era precisament un dia d'octubre. Els	frares	d'igual tonsura, acoblats per la mateixa fe, mostraven els dits del peu
negre que donava un color pujat a sa cara envermellida, una cara de	frare	del bon temps dels frares. Les tardes d'estiu, anava tot sovint al seu
color pujat a sa cara envermellida, una cara de frare del bon temps dels	frares	. Les tardes d'estiu, anava tot sovint al seu maset, no gaire distant de
És evident que la majoria ha eixit de terra mercè a la intervenció d'un	frare	o d'una santa dona, però alguns semblen la creació espontània del
que el xiquet que interpreta Sant Vicent sigui rapat segons la moda dels	frares	dominics, la qual cosa ha tingut com a conseqüència la pèrdua de la
la representació. Hi ha "miracles" còmics, en els quals la figura del	frare	asceta i predicador és contraposada a la del germà llec, golafre i
d'aquella pobra ciutat, qui noble esser solia". I mestre Joan Rei,	frare	dominicà, sentenciava des de la trona que "los homens de Mallorca no

Pàgina 1 (de 60)

50 següents