Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i ella, la Marianna, se li ha arrapat al coll, se l'ha besat amb	frenesia	i li ha mullat tota la cara de llàgrimes. A dos quarts de nou ja érem a
i als crits de les mullers, però concorreguts al cap de poc amb veritable	frenesia	. Els balls de disfresses, van ésser seguits durant la Quaresma per
una dansa estranya sobre el pallús del sòl, ensems que rosegava amb	frenesia	la corda que l'estacava a l'anella de l'estable, en tant que, en veure-la
dels malucs que ja no es podia parar, que conduïa inexorablement a la	frenesia	final. "Quin gust!", va mussitar sense sentir amb prou feines les
llavis pintats d'algun color normal: no de ciclamen, per exemple, o de	frenesia	. Podia haver estat una princesa. Era incomprensible que anàs a peu. —Tenc
de casa seva. Els revolucionaris s'organitzaren en aquell lloc i allà la	frenesia	no parava mai, ni de dia ni de nit. La família Folguera hagué de
entorns del remullador tota conversa s'enverina. Amb	frenesia	el batedor tusta el llençol... o la veïna. Dins un poal tot
pota de lleopard, arrabassa el menjar de les mans de Lupa i el devora amb	frenesia	. Ella, en sentir-se tan brutalment desposseïda, exhala un xiscle
serè migdia, i el seu cor ardent glatia amb novella	frenesia	, com un aucell que s'envola per primer cop lluny del niu. I
i perd poc a poc els jocs... Ah! quan eres jovencella! Quina	frenesia	aquella, dels devuit anys als denou! "Treies el vermell de
dolçors de malvasia el pelegrí de la via, apagau sa	frenesia	, que els verds camins per on passa ne romanen tots ardents!
El trigar de Margarida li tornava reverdir amb novella	frenesia	la passada melangia i l'angoixa d'aquell dia.
dúg lo sebrá eczecutar. Rubén. Ah! tèn mès retentíva. ¿A tánta	frenesía	L'ódi vos impellex? ¿Axí es que convenía Tenír entre germáns un semblánt
les egües. Venus mateixa fou qui els infonia aquesta	frenesia	quan les quàdrigues de Pòtnia devoraren els bells membres
el bust de la estimada l' estrenyia sobre son pit mermulant ab folla	frenesia	: —No, no; no será! N' Angelina, eyma-perduda, ab convulsions d' olivera
esmolant. "¡L' hora ha arribat! —deyen cridant ab	frenesia	— fem que la nit sia clar dia sia tot foch;
els vilatans havien d'anomenar per sempre més Madamfransuà. Enmig de la	frenesia	de les primeres actuacions de la nova artista de L'Edèn, els parroquians
ardor, l'esguard encegament, el record efervescència, el contacte	frenesia	i la vida eterna joventut. D'aquestes i de cent mil maneres més havia
d'una la bellesa sublim de l'escena i va començar a treballar amb molta	frenesia	. Va pintar fins molt tard, amb tot el terra i els candelers de la paret
s'adonà que era Antònia Trèmol. I llavors s'aferrà a la seva boca amb	frenesia	, com si volgués xuclar-li totes les dents, l'esclafà contra el terra amb
desfici tal que s'esquinçava i arrabassava la roba i volia rentar-se amb	frenesia	sota la pluja. Si allò hagués durat una mica més Thalita hauria acabat
i després va continuar la festa. Blau pintava ara amb gran	frenesia	, però no el seduïa la riquesa ni la varietat d'escenaris fastuosos de
response") que va elevant paulatinament el to i el ritme fins a la	frenesia	en alguns casos. —És en aquests cants, més que no pas en els profans, on
Neix, en certa manera, com a contraposició a la nerviositat i	frenesia	del bebop. Preconitza una expressió musical dominada per la seguretat,
demens es manifesta no solament en les divagacions, marrades i	frenesies	, sinó també en els fantasmes, imaginacions, exaltacions, i pot derivar
de la funció dels organismes internacionals, que haurien d'abandonar la	frenesia	dels plans d'ajustament estructurals i imposar als Estats mesures d'ordre
Que t'hi acompanyi en Martí, li digueres mirant-la als ulls amb aquella	frenesia	que t'agafava quan et feien la quantra. Marina va pegar mitja volta i no
d'assaltar i abatre els fons intactes de la teva ànima). Hi va haver una	frenesia	que no em semblava haver sentit mai abans del nostre encontre (ara
o negatiu. Una mirada profunda rebuda de l'exterior ens pot produir	frenesia	o alterada excitació. Una imatge visual ens pot fer saltar les llàgrimes
hom busca i accepta aquesta amabilitat. És també una ciutat absent de la	frenesia	dels llums i els sorolls. Buscar el riu i tindre'l com a referent és de