Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una mica a passeig. Hi ha un embolcall gris de neu al Matagalls. El vent	gèlid	em duu volves fines a la cara. Circula el rumor que ha dimitit Mr. Eden.
i expressió justa. Però, en el fons, és un sentimental, revestit d'un	gèlid	racionalisme. Feia poc que havíem sopat a casa de la meva tia Carme i jo
religiós i moral que sembla irreductible, fins en els temperaments	gèlids	, i arribar a la manca absoluta de pudor o d'escrúpol davant del que
on sols floria el tímid raig de sol d'unes besades.	Gèlid	jardí d'hivern, ànima meva, on ha callat l'ocell de
Laura es reclogué en el seu dolor com dins una balma tenebrosa,	gèlida	, on ningú no podia fer-li companyia, per tal com el dolor era l'única
de Laura, l'atmosfera d'indiferència que acompanyava aquella dona	gèlida	, que seia a taula amb l'esguard absent a la presència del marit i de la
de la seva fúria; els dits enfebrats premen terriblement la balda	gèlida	com si garfissin una carn enemiga, amb la crueltat amb què es clavarien
fer mal a qui pugui sentir-se'n! —replica Teresa, amb el seu somriure	gèlid	. —I no crec que sigui el teu cas, gràcies a Déu. Em refio que tant si
no vingués, jo me l'emportaria, Laura meva! S'inclina i li estreny la mà	gèlida	entre les seves, ardents. Se'n va amb vacil·lacions d'embriac, sense
colpejats per un martelleig atordidor. Compareix Teresa, amb el somriure	gèlid	de la indiferència. —Tornar? —interroga, meravellosament sorpresa. Es
torres enrunades i els pous cegats. Lentament la destrucció progressa: la	gèlida	tramuntana i el xaloc abrusador, una darrera l'altre, somouen les pedres,
com una hurí. En Paparritx l'adora, n'està boig, la somia cada nit en la	gèlida	solitud de la barraca de "La Siberia", però, la mossa, tant o
i estalagmites, el misteri espaventable de les cambres i passadissos, la	gèlida	música dels degotalls i la sinistra immobilitat dels tolls d'aigua negra
té palplantats en les graus de l'Església solitària i rònega. Unes ombres	gèlides	i inquietes passen fregant-me el front i m'aviven els records. Allí,
i dels brucs que enfosqueixen els rostos dels turonells, xiulen amb una	gèlida	cridadissa de serpents enravinats, i les copes de les oliveres fan una
i lluent de la closca, sense llavis, un retall de nas i els ulls amb una	gèlida	inexpressió de calavera. Deu passes a l'entorn del seu confessionari no
refredat, incòmode, i unes esgarrifances de fred em passen per l'esquena	gèlida	. Reculo. Tinc un moment de por. Deu ésser la grip —penso—; si l'és
assegurada. —Què voleu que us digui? —respon Frigola, incommovible,	gèlid	—. No comprenc la necessitat de tenir més maldecaps dels que naturalment
amb la lluentor de les seves nines. Com brillen les estrelles en les nits	gèlides	de l'hivern, polides per les nuvolades que passen per llurs rostres
gairebé fosca; l'altra part tenia una claror blanca i macilenta. Molls i	gèlids	com anàvem, el foc ens semblà una benedicció: l'olor de la reïna de pi
gelat, glacial, tocat per la llum del sol, amb les lluors de les arestes	gèlides	brillants com la geometria d'un diamant destacat sobre la plana de
agradable, combinada amb l'espurneig d'Areturus, tan metàl·lic, llunyà,	gèlid	. El fred —A vostè, li agrada el fred? —A l'aire lliure m'apassiona,
calefacció, un artefacte o altre per a temperar l'aire de la barraca	gèlida	. Per desgràcia, però, la cosa no va així: es produeix un canvi filosòfic,
amb els peus gelats, la bufanda al coll i una gota penjada en el nas	gèlid	? Però què hi farem? La gent prefereix, a resoldre el fred, comprar-se
rigorós hivern. Feia fred. Entràrem a l'església —que era gòtica, fosca i	gèlida	—, ens dirigírem, en petita comitiva, a l'altar d'entrant a l'esquerra.
camina, hom s'hi mou. Els interiors són indescriptiblement desagradables,	gèlids	, inhabitables; la immobilitat que, d'altra banda, hom hi ha de mantenir
tost et premerà i ja d'ella no en posseiràs més del que uns membres	gèlids	i putrescents ocuparan. Vés, doncs, edifica en aquest no-res coses grans
brunzida potent, evocarà, al qui l'hagi sentit alguna vegada, les albades	gèlides	d'hivern als aiguamolls, quan els grans esbarts d'ànneres hivernants
suau, com són ara els hiverns en aquella regió, sinó de mesos	gèlids	, entre les neus eternes: era l'època glacial. I els homes, que encara no
ombrívol, misteriós i, fins i tot, esquerp. La boira sorgeix en l'aire	gèlid	, tot rissant-se entre la nuesa dels troncs dels arbres; el silenciós
del sol de la tarda. I els estels sortiran aviat i parpellejaran en el	gèlid	cel mentre retornem a la llar. El mimetisme en els animals El terme
de pa. És més el llac d'ells que el nostre —el necessiten més— i una	gèlida	nit d'hivern demana un xic de pastura abans que arribi la foscor. Control
el cos de qui gosa banyar-s'hi; o que apareix en llacs d'alta muntanya,	gèlids	i desemparats, punt d'arrancada de les maltempsades que començaran a
però, sota la lona, com si s'estigués a l'aire lliure. Un doble ambient	gèlid	, per tant: el de la manca d'entusiasme per la representació i
Aquesta vessant dóna al costat del sol ixent i l'alenada del vent és	gèlida	, blanca com una glopada de neu tova. Ens tapem al màxim. Continuem entre
film de paratges es pot copsar altrament que tirant-se dins l'aigua	gèlida	. Hi ha diversos punts des dels quals hom pot accedir a la seua agradosa
i fulles vivents—, el cicle de les ciutats mortes, de monumentalitat	gèlida	i absent, i, sobretot, el cicle, que culminarà els anys quaranta, de les
cent anys que s'han trobat Mammuts sencers, perfectament conservats, a la	gèlida	estepa russa. El Mammut, l'elefant recobert de llana, tenia unes defenses
per a dipositar-hi després, un cop finida la tasca, tota la nostra	gèlida	eixutesa. D'ací que poguem dir de la llegenda les coses més
varietat. Hom podria, però, dividir-los en dos immensos grups: els	gèlids	i els càlids. Entre els primers, que susciten ombra i frescor, hom pot
d'ametller florit que anaven cobrint l'home, les plantes, dins la nit	gèlida	de febrer.
d'un clima temperat quan brilla el sol. En les contrades protegides dels	gèlids	vents del nord, com el Cabrerès o Collsacabra, l'hivern és sa i
gaies vores de la Ribereta, el riu que per Taurinyà porta a la Tet les	gèlides	aigües dels estanys canigonencs de Balatx; i mentrestant devia sostenir
una superba malla de gemmes que fulgura, una defensa	gèlida	, imperativa i dura; la vostra mà és altívola, senyora, en
que a bastament ets bella per la festa o del no-res el	gèlid	averany! Què em fa tenir-te, si no puc amar-te? Què
amb les conques de les mans alternativament buides i plenes d'aigua	gèlida	. Però després ja no ho és tant, com si aquella convivència forçada de
no dintre el si de la dona a punt de donar-se. Estranya, gran i	gèlida	florida corglaçadora, tot i que és lleu aquesta alba
campanes de boira es gronxen en els seus rulls,	gèlides	llums les ronden, com feres amansides, esquelles de llàgrimes
isqueren al carrer per muntar les haques aparellades, un vent de provença	gèlid	bramava ja com un mal esperit en el pinar i arrossegava una nuvolada
encara el front de l'infernal incendi, un glop haurien pres de	gèlid	serení i allí mateix l'amor hauria dit que sí. Sàtira

Pàgina 1 (de 7)

50 següents