×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ganivetada |
Freqüència total: 152 |
CTILC1 |
fina línia de llum verda, separats de les cames invisibles per l'esmolada | ganivetada | de l'aigua. Ell va quedar-se immòbil per no fer soroll, perquè no es | a les cases dubtoses comencen els primers conflictes, cops de puny o | ganivetades | . I de Madrid no arriba cap notícia. El general Duhesme somriu amablement | No he pogut dormir en tota la nit; sempre veia aquell home amb la | ganivetada | al ventre. Ai, quina por! [(Es mou amb molta mandra i deixadesa.)] | de bèsties de cautxú, deixaven en els ulls dels pescadors unes quantes | ganivetades | de luxúria tropical, mentre el canot ratllava la badia escampant una cua | no feia una hora que a les portes del bar havien assassinat un home d'una | ganivetada | . No hi havia hagut baralles ni crits, el crim havia estat comès en el | entraren com a cavalls, surten com a diantres. I en ser al carrer, que té | ganivetades | de sol i d'ombra, criden més que canten aquella antiga tonadeta de la | —ordenà. Vaig acostar la llanterna. El cos magre i colrat s'il·luminà: | ganivetades | profundes, cicatrius de bala, cops de sabre, el seu cos era un colador. | vegades al seu braç els llargs cabells de la desgraciada i, d'una sola | ganivetada | , li va tallar el cap. —Jo em carrego el pecat! —cridà i va llençar el | de fer per arrencar-la. Era, però, una tasca feixuga i Mowgli anà donant | ganivetades | i estirant i rondinant durant tota una hora, mentre els llops s'ho | ésser, aquest esperit malèfic. Cal fer un forat al ventrell amb una | ganivetada | , perquè el mal esperit en surti xiulant, i cal tombar la cara per no | que tires, per fer-ne bastons, vuit o nou homes atacaren l'hipopòtam a | ganivetades | , i començaren d'escorxar-lo furiosament. Aquesta operació no es fa sense | en la pols. —...S'hi tirà quan el peix ja arreplegava el meu pare. D'una | ganivetada | li partí el cor. Així el pogué salvar. —Diu a Ilo-Ilo? I era un tauró? | —Fes funcionar els ferros virils. —No, el tret fa soroll. Una bona | ganivetada | , millor. Escorxat! Reien. L'Esteve s'abrivava. —Calleu! —Callarem, si ens | agafada per las banyes, la testa del bou que l'havian mort y trocejat á | ganivetades | . També hi havía barris que corrian bou ab corda, ó sia aixó que | que produeixen a casa nostra les cartes, originava bronques terribles i | ganivetades | . He vist, com aquell que diu, tot el que ha passat de fort a les cases de | la Ruda que era un establiment d'històries d'amor relaxades i de | ganivetades | . Al Xiringuito de Colom hi anàvem a menjar un plat de bacallà a la | qui eren els qui fingint emparar-lo contra la turba l'havien cosit de | ganivetades | als afores del poble, ell no havia tingut coratge de castigar-los en | quan s'oí un crit embarbussat, com d'algú qui hagués rebut una | ganivetada | al flanc i sense temps de posar-s'hi les mans, ni força per articular | sempre, relacions sexuals entre ells i sovint anaven a cops de puny i a | ganivetades | . Ara ja estan tots moixos i indiferents. La major part ni es masturben de | darrera els vidres, el conductor uniformat de gris, amb cara de | ganivetada | . Era el primer cop que hi pujava. També era la primera vegada que baixava | el tauló apuntalat a l'entrada de la gola i li ratllava la llengua a | ganivetades | . Creus i més creus, dies i més dies. De vegades li donava falconada de | indígenes que toquen la guitarra a la claror de la lluna, aquell anar a | ganivetades | per un tres i no res, i aquelles manoles que s'inflamen a la primera | tret o sentíeu del llit estant els gemecs d'un home que havia rebut una | ganivetada | . Què us calia fer? Cada tres per quatre us hi trobàveu i hauríeu perdut | mesada; any, anyada. bastó, bastonada; fuet, fuetada; ganivet, | ganivetada | ; pedra, pedrada; bany, banyada; ungla, unglada; urpa, urpada; peu, peuada | acabar la compra del mercat, fou atemptat, rebent una greu ferida d'una | ganivetada | traïdora, donada per l'esquena, en plena rambla de les Flors. | el Comte de Santa Coloma, que pagà les seves malifetes morint trinxat a | ganivetades | sota de Montjuïc, l'any 1640, a mans dels segadors. En Sala i En | el vaig trobar mutilat. Li havien esquinçat el pantalon d'una | ganivetada | ... Voldria identificar el covard que ho ha fet i afusellar-lo davant de | et fiques dins les panjades, fas pegar bones | ganivetades | ; quín delit has comés que yo 't veig dins d' este gòt | de caure en mans d'uns tagals una mica díscols, els quals el cosiren a | ganivetades | i se'l menjaren amb arròs. Des d'aquest fet la pobra Lola es convertí en | i, com que el temperament pot més que el cap, la gargamella rep moltes | ganivetades | amb els abusos de l'expressió dramàtica i brillant que han d'emprar | d'una fulla o el vent cridaner i fred que ens talla les galtes a | ganivetades | però que ens fa conèixer quina cosa és tenir un recer a cara sol. La | s'aixequen les cuixes amb la carcanada, se'n desprenen i es dóna una | ganivetada | en el cos, per sota del carpó; s'alça aquesta i es forma amb ella el que | el fetge. "No facis barbaritats, Lucas." Tenia la cara vil com una | ganivetada | . Mostrava les dents. Aclucava les parpelles. Com si fumés. Li he repetit: | amb el sogre, que era un xulàs patoter. Li vaig treure l'estómac a | ganivetades | . I, és clar, em vaig haver d'escapar de pressa... A Caracas vaig fer | li hagués dit tal frase, hauria patit més que si li haguessin donat una | ganivetada | . Era una senyora que rendia un vertader culte a la "gent de fora | tancar-se en una cambra fosca, i allí l'un a l'altre van cusir-se de | ganivetades | . Era tanta l'importancia que en certa epoca, i no pas molt llunyana, | de Sabassona, sortiren dos homes al mitg del camí donant una forta | ganivetada | á la velleta que mor á las pocas horas; lo jove que procurá defensarse | de la festa, ànecs, pollastres, conills i coloms passen a millor vida a | ganivetada | seca, sense contemplacions, i a taula tot és xirinola i parlar gras i | feia estremir com un avís de grop, i semblava una gran | ganivetada | , i els pinyols de les dents com dents de llop. —Obria | per anâ olorant, són abraçades de golafreria i són | ganivetades | de bergant. —Parles de tu amb encongiment de fàstic! | l'amor es ven com l'oli del setrill, i es paga amb perles o amb | ganivetades | o amb l'aiguardent que cap en un roquill. El barri | hi havia qui es venia l'esperit, i qui clavava una | ganivetada | i qui se la clavava al mig del pit. Els que canten | que et fa riure amb els nervis violents, un riure que és una | ganivetada | , que esqueixa els llavis i que escup les dents! —I | prostíbul, aire ressec, clients tractats com família | ganivetada | i renec... Altre restarà dins França: matrimoni sense fills, | amb aquesta fresqueta! Encara que aquí l'aire no et clava tantes | ganivetades | a la pell com a Lleida. Van arribar al pont i, sota d'una de les arcades, | Xin. No puc comprendre per què no s'hi fa a queixalades i a | ganivetades | , per defensar la botiga! Xen. Com? Ni tan sols em queda res per | s'abraonà al damunt d'un burro que passava per la carretera, desfent-lo a | ganivetades | de viu en viu? —Pensava en els que no tenien ni allò. —Ploraves perquè | et cregui o no et cregui: és temps d'obrar! [(Clava una sobtada i llarga | ganivetada | a Jofre, i aquest cau lentament a terra.)] Guisla: Jofre! | Peeter's. El rom els ha inflat com si fossin un bot de pega! Una | ganivetada | els desinflarà. Acabeu les vostres baralles al carrer. [(Peeter's empenta | magrana... Ira i dolor ens han esberlat el cor, d'una | ganivetada | . D'ara endavant, mentre degoti el suc vermell de les |
|