Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

algunes reformes, i l'entrada fou habilitada per a magatzem de	grans	i farines. La reforma canvià completament l'aspecte d'aquella casa,
i camps d'oliveres a les altures, i terres, als vessants, destinades al	gra	. La finca era situada enmig d'un paratge solitari de turons baixos,
descansa i el pagès es dóna al repòs mentre a les hortes va formant-se el	gra	, misteriosament. El padrí de Mila estava llest del treball de les terres.
Santa Maria un criat del padrí; arribà amb el carro i portava queviures i	gra	per a la sembra. Per a Mila l'arribada del criat —la nova que dugué—, fou
ordi i queviures. Veig de prop l'església convertida en magatzem de	grans	i queviures. Hi ha sacs, coves, senalles, una bàscula sota les sacres
al marge, voltat de falgueres, vora el feineig de les formigues, que duen	grans	i brins d'herba al cau. El diari parla d'uns quants pobles conquistats
es gira amb un petit sobresalt, deixa caure el cabàs d'on escapen uns	grans	de blat. —Ah! —diu—. Sí que hi és. Ell indica el cabàs,
blat. —Ah! —diu—. Sí que hi és. Ell indica el cabàs, els	grans	. —D'on surt, això? —Ho he de sembrar —explica l'home—. Hi
el cabàs i, sense encendre la cigarreta ni preocupar-se de recollir els	grans	escampats, s'arrossega cap a l'ull de bou que bada una boca quimèrica i
una sina llarga i inclinada, com de cabra, però fina i dolça com un	gra	de raïm. —Li n'envien cada any sis ampolles —explica ella, iniciant la
no abandonen el llençol que les embolica de cap a peus i vigilen el	gra	que cau dintre el solc, només amb un ull negre, perquè l'altre continua
cames i a les cuixes dels indígenes, s'hi eternitzen tota mena de nafres,	grans	i tumors infectats, produïts per l'aspra manyagueria dels cristalls
de la mandra i del desig, com una fulgurant i cristal·lina magrana els	grans	de la qual —plens de fosforescència— es barallen en aquests wharfs
feines se li endevinen una punta de nas esclafat i dos ullets com dos	grans	de pebre. Aquests xinesos són amics de tothom. És possible que en
la primera glopada d'ambient que us entra a la boca us fa l'efecte d'un	gra	de moscatell glaçat. Després vénen, però, les purulències del tròpic a
reformar algun defecte de la societat no ha fet més que afegir el seu	gra	de sorra —o bé tota una pedrera— a l'imposant edifici de l'Estat. La
cases a mig fer, com magranes badades, que deslliuren	granets	de cel envidreït. Els vells recullen més llum que ningú, a les
no t'hi fixes? ¿Que no ho has vist que els homes sempre que poden van al	gra	i que els que són més barres són els que troben el llit més tou?
la pols dels anys. Parles de fe? S'han remogut, lluents aeris	granets	, milions de déus menuts a qui tu vas fingir fe. Ara,
tot salant-se el plat amb el saler conill li va dir, miri, veu? ni un	gra	de sal. Ha passat el dematí fent llacets i ni un gra de sal. I vaig
, miri, veu? ni un gra de sal. Ha passat el dematí fent llacets i ni un	gra	de sal. I vaig sortir a defensar la mare d'en Quimet i vaig dir que sí,
també fa corones artificials. I va dir que feia unes corones amb	granets	, que duraven tota la vida. Feia flors de granets: camèlies, roses, lliris
feia unes corones amb granets, que duraven tota la vida. Feia flors de	granets	: camèlies, roses, lliris blaus, margarides... flors i fulles de granets i
granets: camèlies, roses, lliris blaus, margarides... flors i fulles de	granets	i branquetes cargolades, tot de colors molt delicats. I que el filferro
tot de colors molt delicats. I que el filferro amb què passava els	granets	no es rovellava ni amb les pluges, ni amb l'aire de mort humida del
pel·lícules de totes les coses que passen pel món. Però tot plegat era un	gra	de sorra al mig de la terra. I una nit, amb la Rita a un costat i l'
la cuina i una habitació cega, dipòsit, magatzem, plena de sacs de	gra	i de sacs de patates i d'ampolles. I prou en el passadís. A l'acabament
s'hi entaforaven a la quieta, rosegaven els sacs i es menjaven el	gra	. I això hauria estat poca cosa, que s'haguessin menjat el gra, tot i que
menjaven el gra. I això hauria estat poca cosa, que s'haguessin menjat el	gra	, tot i que escassejava, si no fos que ell o el dependent, quan anaven a
un sac per dur-lo a la botiga, com que el treien arrossegant-lo, tot el	gra	s'escampava per terra i després era molt pesat haver-lo de recollir amb
la japonesa i corria per la botiga. Ficava la mà a dins dels sacs de	gra	. En el de blat de moro més que no pas en els altres perquè era el que
quedava més a prop del menjador. Ficava la mà a dins i treia un grapat de	granets	grocs amb el morret blanc i alçava el braç enlaire i obria la mà i tots
amb el morret blanc i alçava el braç enlaire i obria la mà i tots els	granets	queien com una pluja i en tornava a agafar i després m'olorava la mà i
i la vaig desfullar i les fulles queien giravoltant d'enlaire com els	granets	del blat de moro. I totes les flors eren blaves, de color d'aigua de riu
la roba ja portada deixada a la nit damunt d'una cadira... I l'olor del	gra	i el de les patates i el de la bombona de salfumant... El ganivet tenia
la molla amb parets clares de sègle; i és allà que el	gra	s'esvessa, portals oberts de les eres, eres mortes,
a les dents, la crosta de pa moreno, i al cor un	gra	de forment. 7 Llo Dos polls claven el
de la labor del camp, amb paciència com el qui tria el	gra	de l'infinit, queden allà, damunt de la façana que algun boer
amb una ramessa d'ous pigallats damunt la clòfia. Pigallats amb	grans	de cel, la llum hi fa jocs de lloses. Cada façana al
davant de les copes a mig buidar, de les cartes escampades, i d'algun	granet	estantís de caviar, que havia anat a morir damunt les estovalles, per la
lligaven el cordó umbilical amb una beta d'espardenya i els posaven un	gra	d'all, com encara fan en algunes cases de pagès. Això deu ésser un costum
setze anys Maria Lluïsa posseïa un cabell roig caoba i uns ulls com dos	grans	de raïm glaçats. Va clavar un cop de sabata bastant solemne a les tecles
pinçant-los amb unes ungles vermelles, lluentes i perilloses, brutes de	granets	de sorra. Els agradava sentir en el ventre la transparència del paisatge
i ho era amb la dignitat esquiva i mentidera de les noies que van al	gra	. Havia avortat dues vegades i estava disposada a tornar-hi amb un gran
als altres, de preparar els pares la menjadora dels fills amb els darrers	grans	de l'àpat patern; hi ha un esperit de família, de vegades agressiu, de
la teva vinya vermada no recercaràs:	grans	i espigues deixaràs per la gent desheretada. Temor de Déu
de parpella o d'orella, amb el pretext de constatar l'existència d'un	gra	minúscul o per recollir-li una pestanya caiguda que duu bona sort. Un cop
d'un tauló de pi, o bé de sòcol, la qual cosa permetria de destacar el	gra	i el poliment de la vella fusta. En un cas serà extensió; en l'altre,
seu ésser immutable està definitivament fixat en una matèria llenyosa el	gra	finíssim de la qual permet de traduir-ne tots els aspectes i en un ús al
de què disposa l'escultor, en l'orientació de les fibres, la qualitat del	gra	, en la imperfecció de les eines de què se serveix, en les resistències

Pàgina 1 (de 105)

50 següents