Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats,	herbes	, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i
un ample galop de nobles cavalleries, en plena llibertat, per altes	herbes	de camps humits, a terres planeres que vaig visitar de jove, molt més
el paper. Una nimfa A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'	herba	estesa dins la cova, ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva font i
de respectar. A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent créixer l'	herba	, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una
del Santo ja no es vol casar. "Mila del Santo ha begut el suc de les	herbes	collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que torba el
per avall; pronuncià una oració i li lliurà una bosseta que contenia unes	herbes	miraculoses. Segons ella, Candaina havia de portar penjada al coll la
engolit; que t'haguessis convertit, com el malvat del conte, en un bri d'	herba	, en una mica de pols del camí, perquè tots, en passar, et trepitgessin."
per a ell mateix: "Res: igual que la pols de les eres; semblants a l'	herba	dels prats." I s'eixugà una llàgrima sincera. EPÍLEG Què és allò que
Els nens jugaven sota els avets. Passàvem llargues estones damunt l'	herba	, entre clavells de pastor i campànules blaves. El regust de la mort, la
Quin vent, ahir i aquesta nit! Els avets del parc s'agitaven com una	herba	. Se sentia xiular i gemegar el vent, amb un realisme només comparable al
grises, aclofades entre els sembrats, amb olles blaves d'alfàbrega o d'	herba	de Sant Segimon a la finestra) s'ha celebrat diverses vegades la gran
alegria abrilenca. El sol és tan càlid que ens podem asseure a l'	herba	, sota els avets, com en plena canícula. Anem a buscar llenya i tornem
estables i corrals i quatre pallisses, amb una flaire deliciosa d'	herba	seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl
borrissol daurat. 6 març. Ahir, mentre reposàvem sobre l'	herba	, sota una clariana de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam
sol és tebi. A la tarda anem al Coll de Palomeres. Travessem uns prats d'	herba	menuda, plens d'aigua. Diu que fa mal temps als fronts del Centre: neu,
us pesa al damunt. Quina estranya barreja, ara, de la vida i la mort! L'	herba	verda i tranquil·la, les muntanyes blaves, els núvols de neu, les
de ginebró. Fa una olor deliciosa. He vist dues papallones grogues, i l'	herba	cada dia és més constel·lada de floretes d'or. Els diaris es queixen que
florit, pruneres blanques, presseguerets rosa. Abans, asseguts sobre l'	herba	, no sentíem sinó el vent suau, un flauteig espaiat de tòtil, un refilar
gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'	herba	seca. Diu que la masovera es trobava fa pocs dies en una casa del poble
ha caigut calamarsa, la neu no s'ha fos. A la teulada hi ha uns grups d'	herbes	, de tija llarga i amb un floquet de brins al cim, que semblen minúsculs
era un cadell. Al poble brillava un safareig, una teulada. Algú cremava	herba	en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus febles
possible. 4 abril. Hi ha tot de petites flors grogues a l'	herba	, agrupades en constel·lacions, estels d'or en una nit verda. A mitja
una fina composició primaverenca: un xai negre esbrotonant delicadament l'	herba	, destacant-se contra un cirerer en flor. (Que bonic feien, a la tarda,
un cirerer en flor. (Que bonic feien, a la tarda, dues noies collint	herba	entre els camps grocs, les notes vermelles o blanques del vestit en
merlot refila llargament, però amb un cant molt apagat. Assegut sobre l'	herba	, llegeixo la vida de Rimbaud (per J. M. Carré), la dura, terrible etapa
a Thibaudet. Veig el cucut tres vegades. Orquídies boscanes entre l'	herba	. 27 abril. La muntanya ja és molt verda: els faigs
antigues paraules en el ritu breu, senzill. De tant en tant fa xàfecs.	Herba	molla. Boira. He vist entre l'herbei les orquídies silvestres, lleus
els núvols s'ageganten, són torres, castells enormes. Trobem entre l'	herba	moixernons blancs i humits. El sègol ja és espigat; l'ordi engruixeix la
bedolls tendres. Un gall de seda, una gallina de neu, picotegen entre l'	herba	assolellada. Diu que ahir, a les deu del vespre, el director de
que s'agrupen en constel·lacions, i la blava, menuda, delicada flor d'una	herba	semblant a la menta. Faigs tendres —com núvols verds— entre les alzines.
sembla pell seca de pinyó. Vedelles blanques i negres, bous ocre sobre l'	herba	. El vell de la Casa de Vall ens parla d'un nebot seu que ha tornat del
d'un verd tendre retallats contra núvols blancs; olor de flors, d'	herba	, de terra molla. 22 maig. Avui ha fet un dia blau,
la ginesta, els pensaments morats i blancs inclinen el caparró. Sèiem a l'	herba	de Borderiol quan el sol es ponia. En la calma paradisíaca sentíem el
El sol fort, la calor primarenca, es veu que modifiquen la flaire de l'	herba	. Ara sí que és aquella típica "olor de Viladrau". Les gavarreres són
a l'agost). A la tarda anem al Serrat de Cerdans, enllà d'unes prades d'	herba	grassa, esquitxada de flors, amb uns altíssims pollancres vestits
al Molí i a la Riera Major. Orquídies d'un morat esvaït entre l'	herba	. Fa un sol molt càlid i vénen ganes de banyar-se en aquella aigua
de l'obaga, però no aquella densa simfonia del maig. Olor de flors i d'	herba	humida. 8 juny. Els diaris diuen que el Canarias, després
sègol rosseja tant, que és lleugerament més fosc que les flors de saüc.	Herba	espigada pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels boscos del
ciutat. En tornar, reposo al pati. Passa una noia amb un gran cistell d'	herbes	i grosses margarides; ve una alenada de fonoll. Quan era al poble ha
damunt la terra olorosa de pluja. Després, als sots de La Vila. Prats d'	herba	dallada, olor de fenc, record d'Isaïes: "L'home, com la flor del fenc...
duts als hospitals sense haver-los fet cap cura, amb espigues, terra i	herba	dins les ferides. 25 juny. Itàlia i Alemanya s'han
hom veu "les altes positures" dels avets. Dinem vora la font, sobre l'	herba	. Davant nostre hi ha uns freixes que es vinclen, un turonet ben verd. De
les clapes fosques dels faigs, la pedra nua, el glauc fi de l'	herba	. Quan érem a l'hostal —racó amb llibres, carlines i boix grèvol, llar de
calderons—, plovia tant, que ni es veia la muntanya. A una finestra, l'	herba	de Sant Segimon, ben florida encara, dansava sota la pluja. Al pati,
de Fonsegrive sota l'avet noruec, mentre els infants juguen sobre l'	herba	, entre sol i ombra. Ja no se sent cap cucut. Cada dia nous rostolls,
i mengem maduixes, molt madures i dolces. Quin benestar, sobre l'	herba	! Bevem l'aigua glaçada vora un gran camp de sègol d'or sense segar.
vora la pedrera —cambra de roca rosada, heura, castanyers, avellaners,	herba	flonja—. Tot d'una passa una merla, i xiscla. Nuvolets blancs, rodons.
rodona. Quan entrem a la baga ve una alenada de frescor, una olor d'	herbes	i d'arbres. 22 juliol. Quan, el dia 15, tornava
Avui —dia càlid, amb vent sec i viu, que agitava els til·lers i les	herbes	— he segut al parc, llegint versos anglesos. Berenem a la font de
vent, trons, pluja abundosa. Després el cel blau i olor d'aigua i d'	herbes	. Han tornat l'àvia i la Roser, que eren fora des del dia 23.

Pàgina 1 (de 152)

50 següents