Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

març. Més imatges de la neu. Al matí, s'ha acumulat més gruix sobre l'	herbei	que hi ha entre llosa i llosa, i tot plegat sembla la pell d'un enorme
senzill. De tant en tant fa xàfecs. Herba molla. Boira. He vist entre l'	herbei	les orquídies silvestres, lleus flames morades. Les flors baixes són
a cantar a la carena. A les roderes del camí hi ha molta aigua i entre l'	herbei	grapats de calamarsa (ací en diuen "neu rodona"), com les pastilles de
la neu tardana. 28 juny. Al matí, collim moixernons als	herbeis	del Pujolar. A la tarda, pels prats que hi ha vora la font del Vern,
en flor, un banc de pedra al llarg de la paret, amb llarga barba d'	herbei	. Després s'asserena; el cel s'emmiralla en els tolls del camí. Berenem
i damunt el Sot de Cerdans. Passem entre falgueres tropicals, sobre un	herbei	com molsa. En Vinyoli pregunta sovint el nom de les flors, de les herbes
La terra era clivellada i dura; el gebre cobria fulles seques i	herbei	com una cendra, però una cendra guspirejant. He anat a Puig d'Ot i al
Quina gebrada magnífica! Tota la vegetació és blanca: arbres, bardisses,	herbei	. Als brins més delicats hi ha les cristal·litzacions del gebre com unes
el cistell de la berena, penjat en una branca, i s'assegué damunt l'	herbei	. Acabava de seure, quan acudí un altre pagès. Se saludaren. L'altre
mi. És un doll entre cames que em rebutja.	Herbei	, pedram: senyals d'amor dissolts en la vergonya. Oh terra sense
el penyal que assalta la ribera; d'ésser menys que l'	herbei	que cus els raigs de sol en el cor de les ombres;
vós, de la vella soca ixen verdejants rebolls, i neix	herbei	en la roca i hi ha flors dins els rostolls. Per vós s'escampen
d'ell corrents, cap al camí de carro; fuig mentre que Pere s'ajeu sobre l'	herbei	, sanglotant, oblidat d'ell mateix, vençut, acovardit per l'amor. —Déu
cara a les branques, el cap aplanat damunt la terra en pendís, dintre l'	herbei	, els braços en creu. Respiro fort. ¡Que és gustós, aquest aire! És un
en una petita plana verda, ben guarnida d'arbres, tota bonica amb el seu	herbei	suau, tot aclarit de llum. —Asseguem-nos aquí, va dir-me. Quan tindrem
costat de la cabana, triant el més resguardat de l'aire. El sòl era tou d'	herbei	, tan humit, que més aviat semblava mullat. Però tenia de bo, aquell trist
arbre. Jeure, és exacte. Sovint menjàvem així. Era un costeret flonjo d'	herbei	. Enllà, de sota, s'estenia la vall, amb el riu; el cel s'arrodonia
els peixos, i els ocells als ocells. Ja no pasturen l'	herbei	, ans es devoren l'un a l'altre; ja cap respecte temorós per
morî amb la tardor, haurás vist amb quin tremolor á l'	herbei	humit s'arrapava! Ara en el seu cau dels terrers la freda serp
una gran diversitat d'habitants. He vist per exemple que un redol d'	herbei	de tres peus per quatre d'extensió, que ha estat exposat per molts anys,
per les horrors de la llur situació. L'aire era fret i emboirat. Entre l'	herbei	alt i robust que'ls pujava arràn de tormells, les lloses de l'empedrat
Ni un arbre, ni un matoll, ni una romaguera, ni una trista clapa d'	herbei	verdejant interromp la monòtona desolació dels encontorns. Uns caminets
d'un sofre de bóta. I atalaiaven la foscor dels recons, els tous d'	herbei	, el frontispici dels nínxols i la dotzena de creus tortes i mutilades,
espurneig de les boletes roges, en mig de la tràgica desfeta de l'	herbei	mort i l'hòrrida amenaça dels arços punxeguts. Allò cantava tonades
i l'espinguet de les tenores es dilueix en la fronda, s'apaga en els	herbeis	margeners i mor plàcidament. Enyoreu la ressonància engrescadora de les
i un caminar de coscueta que esfloraven la gotellada diamantina de l'	herbei	, l'albura remorosa d'un vestit planxat alatejant molt a prop, l'efluvi
tot cercant una ruta en l'enteixinat del gram; i en la tofuda grisor dels	herbeis	, garrigues i argelagots, la polvorització exquisida de la pluja, el
i a l'altre l'espessa Jungla baixava sobtadament fins a les prades d'	herbei	i finia allí com si l'haguessin tallada amb una aixada. Per tot el pla
esverat, al començament del barranc, damunt un ràpid pendís cobert d'	herbei	, que es confonia al fons amb la mateixa barrancada. D'aquell cim estant,
il·lumina. O, al coval! que ja el sol ha lliscat part darrera l'	herbei	que respira, i cruixint dins els tendres bambús ja
desava la carabassa i les rebostalles, que havia escampat sobre l'	herbei	, hi reparà entremig una bena de seda amb uns lligams, de la qual tot
per les estranyes criatures del somni de la seva germaneta. El llarg	herbei	remorejava als seus peus mentre el Conill Blanc corria per aquella vora;
no havia de fer sinó obrir-los i tot es canviaria en realitat ensopida: l'	herbei	no remorejaria sinó pel vent que hi passava, l'estanyol no el corrugarien
una dotzena de cabres desitjoses de la molsa d'aquest verger i de l'	herbei	que amb grassosa ufana verdeja el Cementeri. Anava a entrar l'home però
i a les riberes dels rius, ja escanyolits, van a pasturar a aquests	herbeis	novells. El caçador té llavors una de les seves bones hores. És vers el
gairebé sempre reduïda al coll i al cap. La resta està amagada per l'	herbei	. El caçador és vist, per ells, també mig tapat, i reduït a un bust que no
la pista, i encara que ens fou fàcil identificar les seves petges dins l'	herbei	, no vàrem poder trobar ni una gota de sang. La tarda era acabada i venia
la revetlla de Sant Jaume, el Club transformat en un paradís de paper i d'	herbei	. De vint-i-un botó, la seva aparició aquell dia no féu l'efecte que ell
no tenia res d'estrany, car ningú no podia criar-les en els eixerreïts	herbeis	i en els viots infectes dels altres masos. I era un gust per a tothom
una alenada fragant i ardent, com si la fullaraca, les maleses i els	herbeis	anessin a entrar en combustió. L'oca seguia sempre la petja de la trista
produirà. Vedell fer Josep, vedell fer prop la font! Ell, pels	herbeis	, anava vora el mur i l'abrivaren arquers, sageters el
Repassava les imatges cares al bon Horaci: El rierol passaria mullant l'	herbei	del prat. El sol folgaria a la bona hora. Els torrents esbroncarien
a dir-ne dones— busquen, ajupides, no sé què de trist i misteriós, entre l'	herbei	. Van pobrament vestides, amb les tradicionals calces marrons i l'armilla
per tots els membres... estampint-lo a la roca, enxarxant-lo amb l'	herbei	... xuclant-lo amb ses innumerables ventoses, adherint-se-li,
les frondes, on la rosada de la nit es desfeia en boirines i lluïa en l'	herbei	com puntes de diamant. Entretant els ulls d'Innocenci fruïen d'una mena
dins les saques i els cistells. Rodaven damunt la fullaraca i l'	herbei	renadiu unes cebes enormes, uns tomàtecs vermells plens de clivelles i
platejava les fulles dels romaguerons i les estepes, i a cada punta de l'	herbei	hi havia sospès una gota d'aigua. En el canó de l'escopeta del jove
embellida per la boira, per les fulles platejades de rou, pels	herbeis	diamantins, per l'olor de la farigola trepitjada i per les remors
on, àdhuc la remor de les seves passes moria en el fang, en els	herbeis	o en les molses. Arribava a cal Pobric a punta de vespre. S'asseia a
grinyols de la gossada impacient. Partien serres enllà. Els erms i els	herbeis	blanquejaven, el fang dels camins era tan dur com les mateixes pedres.

Pàgina 1 (de 8)

50 següents