×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb horroritzar |
Freqüència total: 241 |
CTILC1 |
centre exacte de la nit, des del teu tron invisible, vora aquell cap que | horroritza | tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els dies de | ho era més. Estava contenta i agraïda, i si pensava en la vida d'allà s' | horroritzava | , i se sentia més ajuntada a ell, més seva. Li semblava que no havia estat | de Collera fou lluïdíssim. La societat de Palma, després d'haver-se | horroritzat | uns moments per les circumstàncies de la seva mort, resolgué córrer un | bona sort. Fins la majordona entrava en la pila dels guanys... El grup s' | horroritza | ; la vídua del notari amenaça el Muntanyola amb el cap del dit mig | cuc de fusta és "net i astut" i que "l'olor de les dejeccions humanes | horroritza | " la llúdria terrestre. (Laguna, pàgs. 177*178.) Els hopi creuen | calúmnia, la injúria, la deslleialtat, la traïció, la hipocresia m'havien | horroritzat | tota ma vida, potser perquè representen un atac moral contra algú. En | , olora la meva sentor de carn fresca. Jo sóc jove, i viva, i això et deu | horroritzar | . També jo et vinc a fer les meves ofrenes mentre la ciutat prega. Aquí | ¿Valia la pena de matar-la? Quan el veig en aquests ulls, el meu crim m' | horroritza | . Erínia Primera. —És que ella et troba odiós. Orestes. | de la Revolució francesa —el regicidi, el Terror—, potser els | horroritzà | . De tota manera, no podien desconèixer el vertader sentit d'aquell | a parlar. Deodat de Severac era d'aquestes idees i el /Faust\ l' | horroritzava | . I jo un dia li deia parlant d'aquestes coses: Severac, home de Déu, com | i de crueltat que sento a dins del meu interior, m'espanta i m' | horroritza | . Crec, demés, que la duresa del poble castellà —Keyserling ha fet | de la Sorbona, o capitana de barco; qualsevol cosa menys pobra. L' | horroritzava | la vida esquifida. Volia ésser rica, i segurament devia ésser-ne, més que | mi. Sabeu el dineral que cal per a mantenir-me correctament? Uf! | Horroritza | pensar-ho. No, senyor; res de marits. El nostre ideal és un be negre, | al comptat. Tot arribarà... Contra la sinistra casa de tracte, que m' | horroritza | sense acabar-me d'ensopir, l'única solució és la fatiga sense objecte. He | no paga la pena de viure. Jo també ho crec. La simple possibilitat m' | horroritza | ." —L'home que té diners i fa negoci —diu Coromina al cafè— és com aquell | a viure? —em demano sovint. Però al mateix temps m'avergonyeix —i m' | horroritza | — de veure que tinc una mica més de vint-i-un anys i que sóc un covard, un | i no podien veure res? Devien saludar la pròpia arribada a terra. La mar | horroritza | tothom i és natural que la gent estigui contenta en arribar a port. Un | estimat, al qual també duia l'ofrena de les seves mans netes de sang. S' | horroritzà | en imaginar-se que hagués estat un homeier, perquè mai més no hauria | senyor Xebo! Pensi que el podrien castigar... Una vella que l'escoltava s' | horroritzà | : —Ho dic i ho penso sempre: quan podré, aprofitaré qualsevol distracció | d'aquell ensopiment. Esguardà al seu entorn amb desesper i la soledat l' | horroritzà | . Instintivament tractà de replegar-se a l'interior cercant l'empar | visió va tenir consciència de la nit en la qual s'era enfonsada i se'n va | horroritzar | . Ella no ho podria ésser mai. Veié la seva vida al costat d'aquell home | de Collera fou lluidíssim. La societat de Palma, després d'haver-se | horroritzat | uns moments per les circunstàncies de la seva mort, resolgué córrer un | la crueltat pagesa és descrita amb voluptat i us | horroritza | amb una bafarada de sang i de sacrilegi. El tema ciutadà ha temptat molt | amb els assassinats. Allò no podia durar més; era una vergonya, i m' | horroritzava | pensar allò que els podia passar a ell i als seus companys. Ell encara se | hi, em fa l'efecte que tots dos ja hem estat l'un de l'altre. Però m' | horroritza | si imagino que verament ho haguéssim estat. Em sembla que aquesta pau que | en el moment d'ésser-ho. Va ésser després, a l'acte del després, que vaig | horroritzar | -me'n. El fet era acomplert: no podíem aturar-nos aleshores, havíem d'anar | que em sotja darrera els dies que vindran? Ara em dedico a fer càbales. | Horroritzeu | -vos... Planyeu-me. Mireu... Fredament decidit ha allargat el braç, ha | es pregunta si ell seria capaç d'imitar l'heroisme d'aquelles dones. I s' | horroritza | de pensar que es veiés obligat a fer-ho. No per a ell, que abans es | que no havia anat a la casa mortuòria (car l'espectacle de la mort l' | horroritzava | ), però que havia enviat un esplèndid ram de roses blanques i vermelles... | per a convèncer-se del fenomen i, sovint, crisis de desesperació i terror | horroritzaven | la gent, que creia en un anunci de la fi del món. Moltes persones queien | Igualment inútil. Es va proposar un altre futur, fent marxa enrera. S' | horroritzà | , igualment, de la seva pretensió. El problema d'Anna és el problema de | après a considerar lo que són i lo que poden donar de si els humans. ¿S' | horroritzaria | si li digués que em fio més de la bèstia dita inferior que d'un germà | a la d'aquells tres llàtzers. Sense saber-ne clarament la causa, el fet m' | horroritzava | . Semblaven escapats d'un naufragi. Es miraven donya Emília amb una | en sentit general o universal —tot el que és considerat universal m' | horroritza | — ni tan sols de la classe pagesa peninsular. En aquesta península la vida | no és pas que jo defensi el negre. No. El dol permanent i sistemàtic m' | horroritza | . Ara, un punt de gravetat em sembla el més adequat per als països de | segur que em sorprendria la diafanitat de la teva consciència; potser m' | horroritzaria | la terbolesa dels teus sentiments, que de vegades se'm representen com un | com em passava el tren per sobre... Ara, ¿ficar-s'hi ella amb mi? S' | horroritzava | . "I bé", li deia, "ja es tracta d'això, d'horroritzar-se | ? S'horroritzava. "I bé", li deia, "ja es tracta d'això, d' | horroritzar | -se." L'horror! Si jo et digués les delícies de l'horror... Però és allò | anomenem el vici. Hi havia molt més vici que avui, vicis que avui ens | horroritzen | , perquè no es pot pas negar que la virtut ha fet i fa cada dia més | arreu. Tots els pobles l'han vist passar, i tots, en mirar-lo, s'han | horroritzat | . És que porta damunt son front una marca més terrible que la de Caín. En | milers de sacerdots. Odis sacrílegs, perjuris, escàndols..., que | horroritzarien | els mateixos bàrbars. Semblava talment com si l'esperit del mal hagués | que ens ofenen; si ens girem a la literatura d'anècdotes i novel·les, ens | horroritzem | igualment. Caldrà, però, recordar que l'Europa tingué aiximateix el seu | ), cridar-los a penediment, per tal que s'adonin que són morts, i se n' | horroritzin | i vulguin ressuscitar. Si ells, malgrat dels clams del Senyor, fan | de llur desesperadíssima eternitat. Davant d'aquesta consideració si no t' | horroritzes | , si no esmenes seriosament la teva vida, ets més dur que qualsevol roca. | noure les voluptats. Tot això contempla assíduament i, si ets creient, | horroritza | 't. Momentani és el que delecta, etern el que turmenta. 6. Ara, | al problema del mal, pot arribar davant de monstruositats que a tots ens | horroritzen | a plantejar-se el problema d'un ultrapassament d'allò que és humà. Aquell | en particular, de no ésser capaç de dominar els impulsos d'agressió: els | horroritza | el fet d'ésser un perill per a qui estimen. Amor i conflictes en relació | principi, a saber perquè s'expressi la grandor per un nombre real exacte. | Horroritzats | per la repudiació del principi lògic que creuen vital pel pensament, | que et passava per la ment en aquells moments i no t'atrevies a dir-me. T' | horroritzava | la vida de Gauguin. Senties la inutilitat de tant dolor sofert, i | s'escruixeix. La cavallista, un dels personatges principals, fa | horroritzar | les oients en confessar, sense manies, el seu naixement, ocorregut en un |
|