×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb iaio |
Freqüència total: 101 |
CTILC1 |
ha tornat, i encara no sabem si ve per coses de l'herència o..." "Els | iaios | liberals, el fill més roig que les flames de l'infern, bon càstig va | o cuatre netets que té, qu'esperen en ansia la bescuitá. U d'ells li diu: — | Yayo | , ¿será gran el bescuit? El tío Pèp se queda mirantlo i se mosega el bigot. | si ara encara podia fer la viu-viu, ¿com seria al cap de deu anys? Fet un | iaio | . Plorà perquè no podia aturar el temps en el seu cos i plorà perquè el | no som genteta, Montserrat. Montserrat: Era gran la botiga del | iaio | ? Neus: Una senyora botiga, era. Però a mi no em deixaven | M' el han demanat antes pa portar un roro a este món? A este | yayo | no se li cau la baba en eixe net. Y en cuant a mon fill, que no se | [(Per el chiquet)] Y éste, que s' ha empeñat en conéixer a son | yayo | . Paco Y se pot saber qué s' els ha perdut a vostés per esta | llomello de baix y pesigant a una cuinera de casa gran. Si soc yo, ton | yayo | , Paquito!... [(Pausa)] Y se riu aixina com si fora de mí... Este | que té en brasos)] Ya hu saps, Paquito; asó l' hiu tens que agrair a ton | yayo | . Pas· [(Que ha eixít un moment antes sinse ser vista per Paco.)] | Pep· Pilar!... [(S' abrasen)] Pas· Y tots a obedir al | yayo | primer que a ningú. Y así en la casa se fa sa voluntat | el silenciador —protestà el Xino. Però hi ha ardors irrefrenables —el | iaio | continuà bramant—, com és inevitable la injustícia de la natura. Remigi | i del perill d'una angina de pit la majoria. Darrere nostre només era el | iaio | , que feia una estona que no sospirava. —No t'ho creuràs, Barrera, però | que s'esperen mútuament. La Mare seu de cara al públic.)] Mare: | Iaio | , vingui, que el menjar ja és a taula. [(Fa gestos al públic.)] | (Entren la Cristina i la Mare amb els plats.)] Mare [(cridant)]: | Iaio | ! Menjarà un platet de carn? Aquest és més sord... Cristina [(a | —contestava en un murmuri, una mica enutjada. —Vaja. Merda. —O sia que el | iaio | Costa encara estava en forma i feia escapades com tothom, malgrat el seu | cap. D'homes que tenguessin si fa no fa l'edat de l'Antal. Fadrinets i | iaios | descartats, vaig dir a la Neus. I la Neus, exhultant davant la nova | senyors que passejaven cans, fonts modernistes amb gent que hi bevia, | iaios | que jugaven a petanca. Estampes bucòliques ciutadanes. Gitanes pidolant, | sobre la tauleta de nit i, mig per veure quines eren les dèries d'aquell | iaio | , se'l va guardar a la butxaca i, aquella mateixa nit, el va passar a un | mirava enrere dissimuladament, amagant el nas al mocador d'encaix— que el | iaio | Dosrius vol que ens posem nerviosos abans de llançar-nos... la carn. | devia esser un d'aquells artefactes abominables de les orquestres de | iaios | . Una puta merda, vet-ho aquí. Va tornar a fer-se el silenci. | —Deixa'm una copa i no t'angoixes —el vaig consolar. —És per al | iaio | de la gavardina. Però si teniu pressa la deixe i li'n porte una altra | i em va tornar el canvi amb aquelles odioses monedes de vint duros. El | iaio | va reclamar a crits la seua copa. —Andiamo presto —l'asserenà | xiquets. El cambrer entrà a la cafeteria empaitat per les protestes del | iaio | , fregant-se les mans potser per manca de carburant al pap. —Anit se't va | ; i en segon lloc, per ella, que surt amb un tio... Hòstia, si és un | iaio | ! Té trenta-cinc anys, i està separat de la dona, sense fills. Al costat | mirava tot embadalit, sense gens ni mica de por per l'altura, i deia: — | Iaio | , des d'aquesta eminència, lluny de la bellugadissa claustrofòbica de la | el futur, a viure el dia a dia. Els vells ens fem criatures. El meu | iaio | ja m'ho deia, quan jo tenia sis anys: mira, xiquet, que quan tu seràs com | Això mateix. És veritat o no és veritat que vau escriure una carta a un | iaio | sonajas que viu a Amèrica, que donava cinc millons | tres patades que facin de mi un cavaller. Qui li va demanar, al | iaio | , que em convertís en un gentelman? Jo era feliç. Jo era lliure. | roben i peguen. Nen: Eh. Per què em mires tant, | iaio | ? Tinc monos a la cara o què? Home vell: Monos no. Ets | encara som joves, per què hem de ficar-nos en subtileses pròpies de | iaios | ? És ben senzill. Felicitem els nostres amfitrions pel nou pis. Beguem pel | cuixes, ni solament de turmells i encara menys d'anques, ¿em sent? Si el | iaio | Pòlit passejava per la riba era per meditar: l'exercici li estimulava el | no eren com ara ni de bon tros. Au, doncs, a buscar un gual. I el | iaio | Pòlit, que, com haurà deduït vostè del discurs del funeral, d'història en | me pareix que no hi havia ni màquines de retratar. »Ara bé, el dia que el | iaio | Pòlit va comentar-ho al casino, se les va tenir amb un altre soci, un tal | que allò d'Anníbal i el gual no tenia ni cap ni peus. Sulfuradíssim, el | iaio | va anar-se'n per no sentir-lo i, capficat, va estimbar-se al moll | perquè els historiadors no han piulat. El dia, però, que piulin, el | iaio | Pòlit ocuparà el lloc que li pertoca entre els grans homes. A la | que un llaüt tortosí estava descarregant aleshores al moll i que el | iaio | va convertir en padellassos. Un dineral. «Què hi farem! —va resignar-se | com si no hi hagués hagut mai un primer difunt. Calia filar molt prim, el | iaio | Pòlit havia d'entrar-hi amb bon peu. Vam posar-hi el coll, el cas afectava | sentiment. Mentre un escultor lleidatà enllestia el panteó, vam colgar el | iaio | provisionalment a terra. Havíem superat amb escreix el repte. »I vet aquí | moral que teníem pel fet d'haver-lo inaugurat amb les despulles del | iaio | Pòlit. Fèiem i desfèiem, ningú piulava. El 1931, quan la República, el | ni fred ni calor, va arronsar les espatlles i prou. Quant a la mare, els | iaios | i la tieta, van demostrar un interès força curiós per convèncer-me que | i ens feien de vigilants o ayos —tot era en castellà i els dèiem | iaios | —, que ens vigilaven fins i tot als lavabos i controlaven el temps que ens | cap càrrec. Albes (en veu baixa): Ara el | iaio | vol un càrrec. Bonafè (irritat): El cardenal | el desconegut la desitja. —¿Em canvies el lloc? —li xiuxiueja—. És que el | iaio | aquest s'està fotent calent gràcies a mi. Ell se la creu i s'apressa a | aquestes cançons, proveïts d'uns fanalets que normalment elaboraven els | iaios | amb la corfa d'un meló d'Alger, prèviament buidat, al qual se li feien | ronda familiar de felicitacions. Es passa per la casa dels padrins, dels | iaios | , de les ties fadrines, de tots els parents propers i llunyans. La visita, | capritxosa ha decidit que sigui exactament allà. I a mi, com que sóc un | iaio | que segons ells no hi toca, ni se'm consulta, ni se'm demana l'opinió. M' | Néta: Et dic que no. Nét: I al | iaio | aquest, l'amiguet que viu amb ell, com li dius? Mama, també? | dóna pel cul al teu pare i s'embruta la polla amb la seva merda, que, tan | iaios | com són, només ho deuen poder fer després de mirar pel·lis guarres de | i uns quants jutipiris i, com que és jove i bonica, i tu ja ets un | iaio | , t'ha deixat embadalit. Vaja, que te n'has enconyat!!! Sent vergonya | una agència li ha dit que les caixes d'estalvis són un dels llocs on els | iaios | es maregen més sovint). En sortir, es va adonar que no hi sentia: havia | googleja i el troba de seguida: —Ah, sí, el conec! És molt de | iaios | , aquest joc! —riu. La Nes veu a la pantalla, excitada, els familiars Inki, |
|