DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
iaio M 101 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb iaio Freqüència total:  101 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

ha tornat, i encara no sabem si ve per coses de l'herència o..." "Els iaios liberals, el fill més roig que les flames de l'infern, bon càstig va
o cuatre netets que té, qu'esperen en ansia la bescuitá. U d'ells li diu: —Yayo, ¿será gran el bescuit? El tío Pèp se queda mirantlo i se mosega el bigot.
si ara encara podia fer la viu-viu, ¿com seria al cap de deu anys? Fet un iaio. Plorà perquè no podia aturar el temps en el seu cos i plorà perquè el
no som genteta, Montserrat. Montserrat: Era gran la botiga del iaio? Neus: Una senyora botiga, era. Però a mi no em deixaven
M' el han demanat antes pa portar un roro a este món? A este yayo no se li cau la baba en eixe net. Y en cuant a mon fill, que no se
[(Per el chiquet)] Y éste, que s' ha empeñat en conéixer a son yayo. Paco Y se pot saber qué s' els ha perdut a vostés per esta
llomello de baix y pesigant a una cuinera de casa gran. Si soc yo, ton yayo, Paquito!... [(Pausa)] Y se riu aixina com si fora de mí... Este
que té en brasos)] Ya hu saps, Paquito; asó l' hiu tens que agrair a ton yayo. Pas· [(Que ha eixít un moment antes sinse ser vista per Paco.)]
Pep· Pilar!... [(S' abrasen)] Pas· Y tots a obedir al yayo primer que a ningú. Y así en la casa se fa sa voluntat
el silenciador —protestà el Xino. Però hi ha ardors irrefrenables —el iaio continuà bramant—, com és inevitable la injustícia de la natura. Remigi
i del perill d'una angina de pit la majoria. Darrere nostre només era el iaio, que feia una estona que no sospirava. —No t'ho creuràs, Barrera, però
que s'esperen mútuament. La Mare seu de cara al públic.)] Mare: Iaio, vingui, que el menjar ja és a taula. [(Fa gestos al públic.)]
(Entren la Cristina i la Mare amb els plats.)] Mare [(cridant)]: Iaio! Menjarà un platet de carn? Aquest és més sord... Cristina [(a
—contestava en un murmuri, una mica enutjada. —Vaja. Merda. —O sia que el iaio Costa encara estava en forma i feia escapades com tothom, malgrat el seu
cap. D'homes que tenguessin si fa no fa l'edat de l'Antal. Fadrinets i iaios descartats, vaig dir a la Neus. I la Neus, exhultant davant la nova
senyors que passejaven cans, fonts modernistes amb gent que hi bevia, iaios que jugaven a petanca. Estampes bucòliques ciutadanes. Gitanes pidolant,
sobre la tauleta de nit i, mig per veure quines eren les dèries d'aquell iaio, se'l va guardar a la butxaca i, aquella mateixa nit, el va passar a un
mirava enrere dissimuladament, amagant el nas al mocador d'encaix— que el iaio Dosrius vol que ens posem nerviosos abans de llançar-nos... la carn.
devia esser un d'aquells artefactes abominables de les orquestres de iaios. Una puta merda, vet-ho aquí. Va tornar a fer-se el silenci.
—Deixa'm una copa i no t'angoixes —el vaig consolar. —És per al iaio de la gavardina. Però si teniu pressa la deixe i li'n porte una altra
i em va tornar el canvi amb aquelles odioses monedes de vint duros. El iaio va reclamar a crits la seua copa. —Andiamo presto —l'asserenà
xiquets. El cambrer entrà a la cafeteria empaitat per les protestes del iaio, fregant-se les mans potser per manca de carburant al pap. —Anit se't va
; i en segon lloc, per ella, que surt amb un tio... Hòstia, si és un iaio! Té trenta-cinc anys, i està separat de la dona, sense fills. Al costat
mirava tot embadalit, sense gens ni mica de por per l'altura, i deia: —Iaio, des d'aquesta eminència, lluny de la bellugadissa claustrofòbica de la
el futur, a viure el dia a dia. Els vells ens fem criatures. El meu iaio ja m'ho deia, quan jo tenia sis anys: mira, xiquet, que quan tu seràs com
Això mateix. És veritat o no és veritat que vau escriure una carta a un iaio sonajas que viu a Amèrica, que donava cinc millons
tres patades que facin de mi un cavaller. Qui li va demanar, al iaio, que em convertís en un gentelman? Jo era feliç. Jo era lliure.
roben i peguen. Nen: Eh. Per què em mires tant, iaio? Tinc monos a la cara o què? Home vell: Monos no. Ets
encara som joves, per què hem de ficar-nos en subtileses pròpies de iaios? És ben senzill. Felicitem els nostres amfitrions pel nou pis. Beguem pel
cuixes, ni solament de turmells i encara menys d'anques, ¿em sent? Si el iaio Pòlit passejava per la riba era per meditar: l'exercici li estimulava el
no eren com ara ni de bon tros. Au, doncs, a buscar un gual. I el iaio Pòlit, que, com haurà deduït vostè del discurs del funeral, d'història en
me pareix que no hi havia ni màquines de retratar. »Ara bé, el dia que el iaio Pòlit va comentar-ho al casino, se les va tenir amb un altre soci, un tal
que allò d'Anníbal i el gual no tenia ni cap ni peus. Sulfuradíssim, el iaio va anar-se'n per no sentir-lo i, capficat, va estimbar-se al moll
perquè els historiadors no han piulat. El dia, però, que piulin, el iaio Pòlit ocuparà el lloc que li pertoca entre els grans homes. A la
que un llaüt tortosí estava descarregant aleshores al moll i que el iaio va convertir en padellassos. Un dineral. «Què hi farem! —va resignar-se
com si no hi hagués hagut mai un primer difunt. Calia filar molt prim, el iaio Pòlit havia d'entrar-hi amb bon peu. Vam posar-hi el coll, el cas afectava
sentiment. Mentre un escultor lleidatà enllestia el panteó, vam colgar el iaio provisionalment a terra. Havíem superat amb escreix el repte. »I vet aquí
moral que teníem pel fet d'haver-lo inaugurat amb les despulles del iaio Pòlit. Fèiem i desfèiem, ningú piulava. El 1931, quan la República, el
ni fred ni calor, va arronsar les espatlles i prou. Quant a la mare, els iaios i la tieta, van demostrar un interès força curiós per convèncer-me que
i ens feien de vigilants o ayos —tot era en castellà i els dèiem iaios—, que ens vigilaven fins i tot als lavabos i controlaven el temps que ens
cap càrrec. Albes (en veu baixa): Ara el iaio vol un càrrec. Bonafè (irritat): El cardenal
el desconegut la desitja. —¿Em canvies el lloc? —li xiuxiueja—. És que el iaio aquest s'està fotent calent gràcies a mi. Ell se la creu i s'apressa a
aquestes cançons, proveïts d'uns fanalets que normalment elaboraven els iaios amb la corfa d'un meló d'Alger, prèviament buidat, al qual se li feien
ronda familiar de felicitacions. Es passa per la casa dels padrins, dels iaios, de les ties fadrines, de tots els parents propers i llunyans. La visita,
capritxosa ha decidit que sigui exactament allà. I a mi, com que sóc un iaio que segons ells no hi toca, ni se'm consulta, ni se'm demana l'opinió. M'
Néta: Et dic que no. Nét: I al iaio aquest, l'amiguet que viu amb ell, com li dius? Mama, també?
dóna pel cul al teu pare i s'embruta la polla amb la seva merda, que, tan iaios com són, només ho deuen poder fer després de mirar pel·lis guarres de
i uns quants jutipiris i, com que és jove i bonica, i tu ja ets un iaio, t'ha deixat embadalit. Vaja, que te n'has enconyat!!! Sent vergonya
una agència li ha dit que les caixes d'estalvis són un dels llocs on els iaios es maregen més sovint). En sortir, es va adonar que no hi sentia: havia
googleja i el troba de seguida: —Ah, sí, el conec! És molt de iaios, aquest joc! —riu. La Nes veu a la pantalla, excitada, els familiars Inki,

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »