×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb idò |
Freqüència total: 749 |
CTILC1 |
que anés amb mi. —Aquest se colga amb totes! No voldria que amb tu també. | Idò | amb mi també, sí senyora, però amb mi fou diferent. I no me'n penedesc. | recorren es cos tot seguit. Paresc, vostè ho deu haver pensat, una pansa. | Idò | , miri, una pansa és poc, un paner de panses no tenen tantes rues com jo. I | roba de nin no pot tocar es llexiu. Sa pell dets infants s'escalda, sap? | Idò | , jo agafava sa roba amb ses dues mans i amb quatre dits, així, veu, venga | més complicades, però vostè ja m'entén. Ell diu que és de rentar tant. | Idò | , jo crec que va ésser es conco en Toni de tant de dir-me que em banyaria | Sí, abans era molt menjadora i estava grassa. No s'ho pensava? | Idò | , ben grassa, vaig arribar en es setanta i per a mi que tenc els ossos | i satisfet. Barcelona, novembre del 1976. De jove amb ella | Idò | jo, no és per dir-ho, de jove embellia. Vostè pensarà que no ho pareix, | saber-ho, però estic segura que m'entendrà sense prendre-ho malament. | Idò | li confés que, as cap d'un parell de setmanes de passar ànsia, sa por me | de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de combregar? | Idò | , haurem de preparar uns canelobres i una palangana. ¿Què dius? ¿Que | València. —Per res del món jo no faria un paper així —remugà Dona Maria. — | Idò | jo —digué el noi que fumava abdul·lahs—, si me deixava Ses Colomes ho | em vessin ara... Som morta, no tenc més que es ossos, tocau, tocau... Res. | Idò | , bé: així i tot no me barat amb ses teves filles. Quedà endormiscada. | El flirt es matisava d'enginy. —Però ¿amb qui està conversant, | idò | ? —És que el que he de dir-li és tan complicat... La senyora es girava; | no m'has de dir això. Sa meva filla... —Supòs que serà com ses altres. — | Idò | no. Suposes molt mal. —Una cupletista... —Una cantant. Que pot arribar | primera vegada els ulls del mirall per clavar-los en la interlocutora. — | Idò | mira, alerta amb sa crítica, perquè es bon nom d'una al·lota... La | coronel. També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es guion: | idò | , que la toquin. No vull es cotxo de primera; es senyors no hi van, però | una mica massa carregat per dalt; i en quant a la teva part de càrrega, | i dò | ! millor que alçar la gropada jo li trobaría un recó a la meva bodega; | l'ermilla. —N'hi duràs —me va dir. —Amén! —Me sembles llest, | idó | , me sembles apte i ademés me sembles "butifarra". —Què vol dir? | Que estas cansat?... Que no vos caminar?... Camina, | i do | !, trenta carretades!— I, si ni am les carretades es mou, li demanen, | " si no n'enviés una cuixa a la figura de la bestia. El "quedar bé", | i dò | , és gallardia; és el formalisme del pagès, la cavallerositat | ulls, d'on se veia Vinaraix, va haver-hi un entendriment de crits, de | i dò | i de carretades, i l'emoció va esser tan fonda, que va haver-hi | instruments, i un esqueix que en neix a començaments del XX, l' | ido | , és reabsorbit sense massa complicacions. L'esperanto és creat el | pus "gràci" als ulls de vostè... No sé si m'explico! De totes maneres, | idó | ?, vostè comanda i en paus. Què són trenta "kilométros" per uns caçadors | pregunta somrient l'atlota de la trena blonda—. Ventura no sap que són? | Idó | , si s'espera una micona els podrà tastar. "Vou"?... Són "aquels" | Caramba! —diu Don Bep, en un rampell de letícia—. ¿Vostè toca es violí? | Idó | , anem, anem a cerca-ló, que es meu amic Gori ens el deixarà. M'agradarà | hagi fet la muda. Fillets, quina sorpresa! Si serà el mateix d'abans?... — | Idò | ? —fa el Catxurro, en un rampell letífic—. Li he tret totes les noses i | la donaven per perduda al cap d'un munt d'anys de patir de "flato"... — | Idó | ? Tant se valia que s'hagués mort —exclama el vell Meleu, tot encenent la | ha tret el cap i la barba per un badaluc i m'ha dit: —Bon dia tenga. | Idó | , ja ha vist sortir el sol? Jo no li responc. Més ben dit: no li puc | Ell vol gaudir-ne i copsar llur bellesa en silenci i beatitud. M'entens? — | Idò | ?... Una cosa molt pareguda a la que fem vostè i jo quan eixim a trescar | em vessin ara... Som morta, no tenc més que es ossos, tocau, tocau... Res. | Idó | bé: així i tot no me barat amb ses teves filles. Quedà endormiscada. Da. | També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es guion: | idò | que la toquin. No vull es cotxo de primera, es senyors no hi van, però | la consciència i aleshores don Antoni Maura digué a don Joan Alcover: " | I do | ! N'hi haurà un pessiguet per a cada u". A Sóller visitàrem un poeta | /ll\ que sustitueix en molts de casos la /ll\ catalana. | Idò | en aquests casos usarem la /y\ v. g: senaya, paya, maya, | amb força. En mèl·lara se sent la /è\ mès que les demés vocals. | Idò | la força que donam en aquestes síl·labes se diu accent prosòdic o natural | alcohòlica de 64-65 graus cent. podrieu dificultosament trobar. | Idò | què hem de fer —vos preguntareu, a s'hora d'assaijar ses fórmules | qualcú, davall, manco, pus, | idò | , enfora (= lluny). 50. Un grup de paraules | pràcticament no es troben a cap altre indret de l'illa. Em referiré, | idò | , a aquesta vegetació però, no hem d'oblidar la importància de la que no | En Ton ens menava, i els pescadors amollaven les cordes, | idò | ! Per cert que els autobusos menorquins es mereixerien també un altre | —No pareix que estiguin barallats. —¿Qui diu que estan barallats? — | Idò | , ¿per què no viuen junts? —Això és una altra cosa. —Fan com els cavallers | Titana... —Això és mentida. —¿Mentida? —Mentida i enveges. —¿També, | idò | , serà mentida que el senyor tengui llum tota la nit dins la seva cambra? | i vos aguanteu forts i valents després de haverlo suportat. Sosteniuvos | idò | amb firmesa, cenyits amb la percinta de la veritat, tot cuberts amb la | pervers, te vaig perdonar tot el deute perque m'ho demanares; no era | idò | molt just que tú te compatisses de l'altre criat així com jo me vaig | preparació de coranta dies de dijunis de reculliment i de penitencia. | Idò | bé: el temps de Septuagésima vé a esser una preparació per la Corema, a | se posen an el cós tots corren, pero un totsol se'n dú la joia? Correu, | idò | , de tal manera que sigueu voltros qui la vos ne duguéu. Els atletes | va detectà un 23% de nins de Palma incorrectament vacunats, així | idò | i per actualitzar el calendari de vacunes es va procedir a administrar | es gust d'en Miquel. J. —Padrinet, vos comandau. P. — | Idò | , quant jo era atlotot, sentia contar a mon pare, i jo que heu veia, que | s'umplia de joves i vells, de pobres i senyors. M. —No, | idò | noltros, hi vàrem anar divenres amb sa padrina i hei porien córrer ses | Gori Ros me va pegar una sempenta i me va fer caure. P. —Callau. | Idò | es nostro Pare del cel, té manat a sa nostra mare l'Iglesia que cada any, | a cansarse tots de tant de buidar, tanmeteix no se'n van. J. — | Idò | no deuen porer entrar mai a sa casa de son Pare, aqueis que tenen taques | poca cosa, lo que mira es nostro Pare, ès s'ànima; ¿està neta s'ànima? | idò | , maldement sia un ferrer, un carboner o un femater i tot, té entrada | dia que vàrem rompre sa gerra? P. —¿Vareu rompre sa gerra? | idò | ja hi degué haver recapte. M. —No, padrí, no mos pegá mumare | ser per a mos de sa cussa de Ca'n Gelat que la vàrem rompre. P. — | Idò | , altre temps tots els fills des nostro Pare, Deu, i de sa nostra mare, |
|