DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
idò C 744 oc.
ido M 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb idò Freqüència total:  749 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

que anés amb mi. —Aquest se colga amb totes! No voldria que amb tu també. Idò amb mi també, sí senyora, però amb mi fou diferent. I no me'n penedesc.
recorren es cos tot seguit. Paresc, vostè ho deu haver pensat, una pansa. Idò, miri, una pansa és poc, un paner de panses no tenen tantes rues com jo. I
roba de nin no pot tocar es llexiu. Sa pell dets infants s'escalda, sap? Idò, jo agafava sa roba amb ses dues mans i amb quatre dits, així, veu, venga
més complicades, però vostè ja m'entén. Ell diu que és de rentar tant. Idò, jo crec que va ésser es conco en Toni de tant de dir-me que em banyaria
Sí, abans era molt menjadora i estava grassa. No s'ho pensava? Idò, ben grassa, vaig arribar en es setanta i per a mi que tenc els ossos
i satisfet. Barcelona, novembre del 1976. De jove amb ella Idò jo, no és per dir-ho, de jove embellia. Vostè pensarà que no ho pareix,
saber-ho, però estic segura que m'entendrà sense prendre-ho malament. Idò li confés que, as cap d'un parell de setmanes de passar ànsia, sa por me
de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de combregar? Idò, haurem de preparar uns canelobres i una palangana. ¿Què dius? ¿Que
València. —Per res del món jo no faria un paper així —remugà Dona Maria. —Idò jo —digué el noi que fumava abdul·lahs—, si me deixava Ses Colomes ho
em vessin ara... Som morta, no tenc més que es ossos, tocau, tocau... Res. Idò, bé: així i tot no me barat amb ses teves filles. Quedà endormiscada.
El flirt es matisava d'enginy. —Però ¿amb qui està conversant, idò? —És que el que he de dir-li és tan complicat... La senyora es girava;
no m'has de dir això. Sa meva filla... —Supòs que serà com ses altres. —Idò no. Suposes molt mal. —Una cupletista... —Una cantant. Que pot arribar
primera vegada els ulls del mirall per clavar-los en la interlocutora. —Idò mira, alerta amb sa crítica, perquè es bon nom d'una al·lota... La
coronel. També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es guion: idò, que la toquin. No vull es cotxo de primera; es senyors no hi van, però
una mica massa carregat per dalt; i en quant a la teva part de càrrega, i dò! millor que alçar la gropada jo li trobaría un recó a la meva bodega;
l'ermilla. —N'hi duràs —me va dir. —Amén! —Me sembles llest, idó, me sembles apte i ademés me sembles "butifarra". —Què vol dir?
Que estas cansat?... Que no vos caminar?... Camina, i do!, trenta carretades!— I, si ni am les carretades es mou, li demanen,
" si no n'enviés una cuixa a la figura de la bestia. El "quedar bé", i dò, és gallardia; és el formalisme del pagès, la cavallerositat
ulls, d'on se veia Vinaraix, va haver-hi un entendriment de crits, de i dò i de carretades, i l'emoció va esser tan fonda, que va haver-hi
instruments, i un esqueix que en neix a començaments del XX, l'ido, és reabsorbit sense massa complicacions. L'esperanto és creat el
pus "gràci" als ulls de vostè... No sé si m'explico! De totes maneres, idó?, vostè comanda i en paus. Què són trenta "kilométros" per uns caçadors
pregunta somrient l'atlota de la trena blonda—. Ventura no sap que són? Idó, si s'espera una micona els podrà tastar. "Vou"?... Són "aquels"
Caramba! —diu Don Bep, en un rampell de letícia—. ¿Vostè toca es violí? Idó, anem, anem a cerca-ló, que es meu amic Gori ens el deixarà. M'agradarà
hagi fet la muda. Fillets, quina sorpresa! Si serà el mateix d'abans?... —Idò? —fa el Catxurro, en un rampell letífic—. Li he tret totes les noses i
la donaven per perduda al cap d'un munt d'anys de patir de "flato"... —Idó? Tant se valia que s'hagués mort —exclama el vell Meleu, tot encenent la
ha tret el cap i la barba per un badaluc i m'ha dit: —Bon dia tenga. Idó, ja ha vist sortir el sol? Jo no li responc. Més ben dit: no li puc
Ell vol gaudir-ne i copsar llur bellesa en silenci i beatitud. M'entens? —Idò?... Una cosa molt pareguda a la que fem vostè i jo quan eixim a trescar
em vessin ara... Som morta, no tenc més que es ossos, tocau, tocau... Res. Idó bé: així i tot no me barat amb ses teves filles. Quedà endormiscada. Da.
També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es guion: idò que la toquin. No vull es cotxo de primera, es senyors no hi van, però
la consciència i aleshores don Antoni Maura digué a don Joan Alcover: "I do! N'hi haurà un pessiguet per a cada u". A Sóller visitàrem un poeta
/ll\ que sustitueix en molts de casos la /ll\ catalana. Idò en aquests casos usarem la /y\ v. g: senaya, paya, maya,
amb força. En mèl·lara se sent la /è\ mès que les demés vocals. Idò la força que donam en aquestes síl·labes se diu accent prosòdic o natural
alcohòlica de 64-65 graus cent. podrieu dificultosament trobar. Idò què hem de fer —vos preguntareu, a s'hora d'assaijar ses fórmules
qualcú, davall, manco, pus, idò, enfora (= lluny). 50. Un grup de paraules
pràcticament no es troben a cap altre indret de l'illa. Em referiré, idò, a aquesta vegetació però, no hem d'oblidar la importància de la que no
En Ton ens menava, i els pescadors amollaven les cordes, idò! Per cert que els autobusos menorquins es mereixerien també un altre
—No pareix que estiguin barallats. —¿Qui diu que estan barallats? —Idò, ¿per què no viuen junts? —Això és una altra cosa. —Fan com els cavallers
Titana... —Això és mentida. —¿Mentida? —Mentida i enveges. —¿També, idò, serà mentida que el senyor tengui llum tota la nit dins la seva cambra?
i vos aguanteu forts i valents després de haverlo suportat. Sosteniuvos idò amb firmesa, cenyits amb la percinta de la veritat, tot cuberts amb la
pervers, te vaig perdonar tot el deute perque m'ho demanares; no era idò molt just que tú te compatisses de l'altre criat així com jo me vaig
preparació de coranta dies de dijunis de reculliment i de penitencia. Idò bé: el temps de Septuagésima vé a esser una preparació per la Corema, a
se posen an el cós tots corren, pero un totsol se'n dú la joia? Correu, idò, de tal manera que sigueu voltros qui la vos ne duguéu. Els atletes
va detectà un 23% de nins de Palma incorrectament vacunats, així idò i per actualitzar el calendari de vacunes es va procedir a administrar
es gust d'en Miquel. J. —Padrinet, vos comandau. P. —Idò, quant jo era atlotot, sentia contar a mon pare, i jo que heu veia, que
s'umplia de joves i vells, de pobres i senyors. M. —No, idò noltros, hi vàrem anar divenres amb sa padrina i hei porien córrer ses
Gori Ros me va pegar una sempenta i me va fer caure. P. —Callau. Idò es nostro Pare del cel, té manat a sa nostra mare l'Iglesia que cada any,
a cansarse tots de tant de buidar, tanmeteix no se'n van. J. —Idò no deuen porer entrar mai a sa casa de son Pare, aqueis que tenen taques
poca cosa, lo que mira es nostro Pare, ès s'ànima; ¿està neta s'ànima? idò, maldement sia un ferrer, un carboner o un femater i tot, té entrada
dia que vàrem rompre sa gerra? P. —¿Vareu rompre sa gerra? idò ja hi degué haver recapte. M. —No, padrí, no mos pegá mumare
ser per a mos de sa cussa de Ca'n Gelat que la vàrem rompre. P. —Idò, altre temps tots els fills des nostro Pare, Deu, i de sa nostra mare,

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »