×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb impassible |
Freqüència total: 478 |
CTILC1 |
sorda i cega per als pobres homes, inexorable, sense sentiments i | impassible | , però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en | la destrucció d'una antiga ciutat i va fer que es vessés a dolls, sota l' | impassible | somriure dels déus, la sang de molts innocents. Però no he de contar la | afecció per a nosaltres. Immens en grau extrem, distant, personal, | impassible | , inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si mateix amb un | imatge a ell en una llarga, profunda mirada. El rostre d'ell continuava | impassible | , fred, com cobert amb una careta. El seu primer impuls d'admiració, de | . Dreta allí, prop d'ell, severa, el mirava, el mirava amb els ulls freds, | impassible | , en un rostre que semblava de pedra. La reconegué sobtadament i ho cridà | Vina...", sense mirar-lo. Sileta, mentrestant, continuava allí, | impassible | , amb els ulls posats en ells, sense simpatia ni pietat, com feta de | mare; on som? Tinc por. On anem, mare?" Sileta torna a ésser allí, | impassible | , tranquil·la, desesperant... Ell crida encara: "Mare!" Però ella ja | La diferència és que ara té contínuament davant dels ulls una esfera | impassible | i unes busques incessants, que li ho mesuren —que li ho compten. Els | amb una fredor i una asèpsia enlluernadores, amb una espantosa curiositat | impassible | d'entomòleg. Hi ha una pàgina de Thomas Mann —i per ella cal citar-lo, si | amb lentitud, amb prou feines desplegava els llavis; tenia un rostre | impassible | i sever i una expressió tan dolorosa que mirant-la venien ganes de | Jo no assenyalaria, com ho fan, llocs il·lustres, monuments | impassibles | , les pedres en cos i ànima, els llibres que tragueren de Sant | L'olor polinèsia, que és una barreja de suor i d'oli de coco, es gronxa | impassible | com una mena de balança penjada a la punta del vostre nas, i tot sembla | /Xela\ Sí, d'aquell del mico. [(Maurici, el taverner, és l'home | impassible | i amatent. A força de descompartir-los en les seves batusses exerceix una | ho sabia tot. Ella també havia procurat, sense perdre les aparences | impassibles | , enemistar la seva tia amb les Gradolí. Sempre havia fiat en aquella | de la seva filla que, a perdre vergonya, no l'hauria pogut deixar | impassible | . Maria Lluïsa s'adonà, a la fi, que de tota la seva emancipació i del seu | vies, tu del teu oli confortant m'ungies per seguir | impassible | el meu camí, fins que l'albada véiem resplendir. Tu saps prou | que cremen com tres ciris oferts en holocaust a la divinitat cruel, | impassible | . I la xarxa es nuà, subtil, de tertúlia a tertúlia, de les sagristies al | us ha de castigar. —Les maldats són el que Déu castiga —objecta Teresa, | impassible | com una santa Teresa d'altar. —Vull anar-me'n; no veure-us més; | i ha de complir-ho. —Amb aquest criteri no la voldria mai —rebutja l'home, | impassible | . —M'ha fet tot el mal prometent-me qui sap què de la felicitat. Provem de | casa nostra, —li va dir en Pep. Lo nen no 's mogué poch ni molt. Sempre | impassible | , no feya mes que mirarme. Jo, ab tot y 'ls meus pochs anys, no 'm | ab goig aquellas protestas d' amistat. No mes l' Esparver permaneixia | impasible | y com si estés pensatiu. —Are, —digué al cap d' un rato l' Alfredo,— | , la seva veu. A la mamà, l'anunci de la lectura de la carta l'ha deixada | impassible | . Humbert no gosa interrogar el seu germà. Què li passa? Per què no | uns plecs de la faldilla, s'acusava d'imprevisora i cega. Cosme, | impassible | , deixava passar el temps. Ja no es feia preguntes. De què li servia | i bombolles. Cosme, confessa-ho: no pateixes. Pots mirar enrera i quedar | impassible | . Si quan em trobava al balcó de l'hotel ella hagués passat a baix, no | i que calien molts anys per a donar-li forma, batec propi i estatura. Més | impassibles | , els més joves se'l miraven com si no acabessin de comprendre que | impaciència la reacció de Cosme. El rostre d'ell no es modificava: sever, | impassible | , mirava davant seu com si en cada ocasió la seva tradicional duresa li | hauria tingut de tenir aquell compilador genial dotat de una inteligéncia | impassible | , subtil, lleugera i clara, que són les quatre condicions que ell diu que | cap refugi, cap secret; no es pot dir, doncs, que sigui una escriptura | impassible | ; més aviat és una escriptura innocent. Aquí es tracta d'ultrapassar la | nuades, de galtes ploroses. Però, mentrestant, en aquest cel que sembla | impassible | , pugen i baixen sense repòs els platets de la gran balança, aquella | de fer llevar a la terra el pa de cada dia per a ell i els altres. Sembla | impassible | . Però el llavi li tremola lleument en el caire de la boca, i a estones | a l'encalçada? En aquesta gran pau dels camps solitaris, que esperen | impassibles | l'hora del repòs nocturn, mentre el sol va ponent-se i els grills a la | passar-se de mà en mà la torxa encesa, vigilant que no s'apagui. La vida, | impassible | , despòtica mestressa, reprèn més ufanosa, l'endemà de la batalla, en la | res per verd del que li venia a tret de l'ungla. Però, mentrestant, muda, | impassible | , Nèmesis vetllava esperant l'hora. Així que aquesta ha sonat, ningú no | és l'aigua. La pedra, que té l cor de lo que és, espera l'embit, | impassible | . Les ones van venint d'una a una, i es reboten en els penyals, que se les | en els jorns de la Grècia enyorada—, la mà feixuga del Destí, cabdellant | impassible | la dura troca del temps, que mai no es trenca. Com que els protagonistes | rostre, se li ficà per les pupil·les directament i el noi de Moré resistí | impassible | . Arribaren els dies brúfols i tempestuosos de l'hivernada, tornà el | de preguntar, perquè de rès tinc d'acusar-me! La faç fins aleshores | impassible | del notari prengué un marcat segell d'escepticisme, i digué, posant en | abandonar llur dolç murmuri; la velleta seguia al darrera sempre muda, | impassible | , ajupint-se de vegades per arreplegar alguna pinya que tombava dels | és de regla entre els antílops. Els desgraciats animals veien romandre | impassible | el cap de colla —perquè el ferit ho era— i malgrat l'esglai de | d'antipatia enfront d'aquest pirata de la muntanya. Ell ni us mira. Roman | impassible | com si res hagués d'aprendre de la vostra arquitectura, ni res d'admirar, | el braç entremig, donà unes monedes i se l'endugué amb el cap penjant, | impassible | als cops d'ales i als crits i espeternecs de la captiva, qui mai de la | aquelles interpretacions del paganisme, excelsament belles, però | impassibles | i fredes, vénen a ésser reemplaçades per unes imatges rublertes | d'estar amb les mans creuades? Fumaven en llurs llargues pipes, estoics, | impassibles | , avars de paraules. Passaven en silenci les hores mirant la mar, que | Recordo la cara d'aquest home com si encara la veiés. Tenia una expressió | impassible | , impenetrable, però coratjosa i lleal. Jo hauria volgut que ell em | a l'entorn de llur chef. Aquest chef resistia heroic i | impassible | el vent i la pluja. Aixecà els braços amb un ample gest autoritari, i un | mai no s'havia escapat de llurs destrals. I maldaven de sol a sol, | impassibles | a l'abrusadora violència dels seus raigs, a la bufarada asfixiant de les | procurava de defugir la presència d'ell i, quan no podia, de restar | impassible | , sense parlar-li ni mirar-lo. Però aqueix càstig, lluny d'esmenar el | el cap en el muscle d'ella; que romania callada, en apariència | impassible | . —Heu sentit, Eugènia? Amb una engruna de pietat em podríeu mantenir. | fons de la roureda estant, i a entornar-se'n a casa seva, amb aquell aire | impassible | i desdenyós d'Àguila resplendent. XIX El fet de matar la | Eugènia. I bé, un altre Innocenci, eixit dels fons d'ell mateix, però | impassible | i estoic, en mig de la seva emoció de marit novell, se'l contemplava, |
|