Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de Mila tornà a sonar: —Però, Candaina...! Per Déu, Candaina! No facis	imprudències	! Per Déu, Candaina! En aquell moment, quan la festa era al bo i millor, i
L'home el mira, reprovador: —Heu passat per dalt, doncs? —Sí. —Quina	imprudència	! —No podeu fer res per escatar-les? La cua encara és llarga, en tenen per
ell desarmat, sense pensar en res. Desgraciat! Fou cosa d'un instant, una	imprudència	d'aquella exaltació rabiosa, encesa amb la persecució a través del
més lleus tenen una malícia que no podeu preveure, i un descuit o una	imprudència	, que a Europa són habituals i no causarien cap desastre, aquí són
és una mica delicada —una història vella que no t'interessa.— Qualsevol	imprudència	em podria fer perdre tot el que he guanyat en trenta-vuit segles,
Ai, Senyor... per una poca cosa... Víctor. És que resulta una	imprudència	fer-lo dormir amb la mainadera. I ja que te l'has tret del teu costat per
sàdica humiliació— al diàleg del jove de casa bona que anava a cometre la	imprudència	de deixar-se la medalleta d'or penjada al coll. És per això que Dorotea
sospitar res; adalerat com anava és molt possible que hagués comès alguna	imprudència	; però ningú, absolutament ningú, no va adonar-se'n. L'estat del xofer
Pat estava convençut d'una cosa, i era que si per un cas ell cometés la	imprudència	de portar Maria Lluïsa dins una cambra en la qual hi hagués un llit a
accentuat encara, perquè al marge de la inconsciència i de la vanitosa	imprudència	va apareixent pel món una mena d'amor al risc, però al risc absurd i
dona com d' una máquina; en Lluís, reganyant de dents, li evocava ab l'	imprudencia	dels pochs anys lo recort de sa mare, y mentres s' espantava d' haverho
tot. Només em contenia el pensament del risc que corríem amb la nostra	imprudència	de romandre massa temps allí. Al pis de dalt, un saló amb portes a tots
que ja els feia la figa amb la mà, gairebé darrera el clatell, amb una	imprudència	que va semblar-me rara en un home tan caut com Josep. —Per què fas això?
una filla quan vol salvar al seu pare. Ton. No compréns qu' es	imprudencia	mes que absurda, temeraria? Julia. Encar que fos al infern, allí
me comprometen. Baixo á donarlos un moment de calma, ó sino cometém una	imprudencia	. [(Roche baixa al fosso. Pausa. Després se sent un crit d' aquell, y al
Fóra inútil jurar que no en sé res, que la meva mare ha comès la	imprudència	de portar-me-la i que quan ha entrat l'Elvira estava decidida a
s'ha vestit amb refinament. Si no et vigilés fores capaç de cometre	imprudències	de cadell. Tanques els ulls i et penses que anul·les el passat. Voldries
Li digué el fals Arcàngel, i va infondre perniciós influx en la	imprudència	del seu company: i en crida molts alhora, i d'altres
bo i dolent; aquells a qui repugna d'ajuntar-se, ajuntats per	imprudència	, engendren monstres, o de cos o d'ànima. D'aquests
tot allò adquireix un sentit exacte, coherent i convicte. No cometrem la	imprudència	d'oblidar que "sempre" hi ha hagut —i a tot arreu— rebomboris d'aquesta
o a la dissolució. Ben sovint, els gramàtics i els acadèmics cometen la	imprudència	de convertir la seva tasca de vigilants en punt-d'honor ordenancista, i
Es brandaren i s'aixecaren els corresponents grans exemples sobre la	imprudència	dels pobres i s'aconsellà la santa metzina del quietisme que tot ho
fer resultar xorca tota la tercera part que és la positiva, i si va fer l'	imprudència	de no donar més importància a la primera part del mètode i de començar
de l'obra llulliana com s'ha volgut venir a sostenir i sense cometre l'	imprudència	de negar-lo, nosaltres admetent lo, no solament l'admetem sinó que
designi molt pur i molt recte, potser, malgrat de la seva evident	imprudència	, /qui frisait l'hérésie\ (sic!). Les circumstàncies no
totes passades a impedir el crim horrorós que podía resultar de la seva	imprudencia	temeraria, alhora qu'igualment resolta a no confessarla per vergonya, se
ocorreguda en una torre dels voltants de la capital. Parlava de la	imprudència	d'una minyona; de les vacil·lacions i timideses de Ramon, d'un instant
i m'havia anat penetrant, ensopint-me, enervant-me... L'orgull i la	imprudència	m'havien perdut. Ningú no m'auxiliaria, com no fos la Mare de Déu, que,
que els cocodrils causen, són deguts a l'excés de confiança. Sense	imprudència	per part de l'home, el cocodril no pot maniobrar. L'oblit de la primera
—l'ombra era, com he dit, espessa; al sol, mai no hauria fet semblant	imprudència	.— Més lliure dels meus moviments, vaig travessar de pressa el que restava
la seva còlera i obstinació, no gosava a descobrir-se i esperava una	imprudència	o un defalliment de l'home. Tot el reste de la nit la passaren així, la
que és el séu envejable privilegi. Per sort han passat les èpoques que la	imprudencia	característica dels aprenents d'artistes i literats i altres
doctrinal que se'n seguí era per a l'Església catòlica una mostra de la	imprudència	comesa. De la imprudència, com a mínim. I del pecat. Les autoritats eren
era per a l'Església catòlica una mostra de la imprudència comesa. De la	imprudència	, com a mínim. I del pecat. Les autoritats eren intocables i n'hi havia
qual cosa, atès que duia sempre l'arma carregada, no deixava d'ésser una	imprudència	esfereïdora. Alguns matins, el senyor Marcel·lí, amb l'intent de véncer
adéu tremolors i esvaïments gaudits alhora, lligats per una mateixa	imprudència	! I sobre aquestes desferres, agafa el primer tren, vés-te'n a Girona,
un munt de cendres. Sense cap mena de dubte, el sinistre fou degut a la	imprudència	temerària d'un escorpitaire de Sant Esteve de Llemana, el qual per raons
que, si ens irritem contra els qui intempestivament se'ns acosten, o amb	imprudència	ens sol·liciten, no caiguem en un mal humor per a nosaltres perjudicial i
encoratjador— va veure que el caporal corria cap allí, comprengué la seva	imprudència	i dissimulà tan bé com va saber. El caporal, però, no acabava de
—Maleïts... —començà en Bau. —Oh, calla! —demanà en Medí. —Una	imprudència	ens podria perdre. No pot malparlar-se del tribunal. —Però, digueu... ¿No
el cap vers ella, vivament sorprès. Marianneta es donà compte de la seva	imprudència	i cuità a provar de treure el mal efecte que podien haver causat al baró
—A la sala de cures. El col·loquen en el carret, però la germana comet la	imprudència	de despenjar la guerrera i posar-la també damunt el cotxe, a fi
... El jove respongué: —Sí. Aquí hi ha una mica de corrent d'aire. No fem	imprudències	... La senyoreta passà primer i tots dos es retiraren caminant lentament.
Voga més fort, Martí! —On vols anar? En mar, Conxita, no es poden fer	imprudències	. Creu-me a mi. De vegades, es paguen cares. —I què? Sempre seràs
a seure al teu costat? Jo remaré amb un rem i tu amb l'altre... —No facis	imprudències	! ¿I si el bot es tomba i caiem a l'aigua? Som molt lluny de la platja
; és el que diu: "Qui fa un cove fa un cistell". Crec que seria una	imprudència	no tenir-lo present... El procurador féu una pausa, donà una pipada al
sinó que es trobava en un estat molt a propòsit per cometre qualsevol	imprudència	. Després d'enraonar una bella estona, arribà a persuadir-lo que restés en
s'anava engrescant per moments. —Si em promets que no heu de cometre cap	imprudència	ni anar a llocs de perill, t'hi deixaré anar, a condició, però, de que no
el senyor Josep va dir: —Només ets culpable a mitges. Has comès una gran	imprudència	, gairebé una bestiesa. Si la teva intenció era treure la pedra, a qui,
al costat, a qualsevol banda, menys al davant! Has estat víctima d'una	imprudència	que només per un munt de coincidències gairebé inverossímils, per un

Pàgina 1 (de 9)

50 següents