Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè els primers es manifestaven ofesos: res no entretenia més els	indígenes	d'aquell singular país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se
peca d'ambigu, qui gosaria negar-ho?", perorava la professora	indígena	Aurembiaix Sorabis. I recitava amb una modèlica promptitud la traducció
les esferes", o que impedeix de sentir l'estrepitosa caiguda del riu als	indígenes	del Niàgara, es repeteix i s'instaura en qualsevol de nosaltres davant
que el cortesà, l'home de ciutat, tenia respecte al pagès o respecte a l'	indígena	dels països intonsos, era ridículament absurda. En el XVIII, els
tant, els periòdics ens han informat de casos macabres, perpetrats pels	indígenes	de les selves i dels deserts: actes de canibalisme, violacions, pillatges
nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels	indígenes	contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els mestres d'escola
Deixa l'èmfasi. L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els	indígenes	. Més avant escriuràs el teu cant a València. Cultura
i al comerç de la copra i va fer una gran fortuna tractant els	indígenes	no pas amb un excés de caritat. Entre els pares catòlics i els pastors
aquestes notícies són xofers i són francesos de la colònia i fins algun	indígena	, i ho diuen per donar importància al lloc que visiten, per atorgar-li una
tres cabarets de Papeete funcionen fins a la matinada. Els mariners, els	indígenes	i la societat de la colònia que no mira prim s'engeguen al ball i a la
A Papeete, els xinesos formen una massa de població tan important com els	indígenes	. Potser el nombre és més petit, però es veuen molt més. Totes les
Les senyores franceses de la colònia es tornen boges amb les criades	indígenes	. Al cap de tres dies de tenir-les a casa diuen: "Fiu!"
—ni és fàcil que comencin— els progroms. És per tot això que l'	indígena	detesta el xinès, encara que no pugui prescindir d'anar a caure a les
eficaç, que el xinès —en general— no barreja la seva sang ni amb l'	indígena	ni amb l'europeu, i que la noia xinesa que ha tingut una feblesa amb un
xinès. Però aquí, a les illes despoblades del Pacífic, enmig d'una massa	indígena	que no reacciona ni treballa, el xinès encara hi és imprescindible. A
personal pujà a la goleta, que aviat quedà atapeïda amb el concurs dels	indígenes	que aprofitaven el viatge. Val a dir que per a una excursió de tres
Washington, pare de la pàtria. El francès sap perfectament que l'	indígena	d'aquestes illes obre més els ulls quan veu un paper de banc americà que
al paisatge, l'americà no ha fet altra cosa que substituir l'arquitectura	indígena	pels bungalows pintats de crema, de verd i blau celeste, amb jardinets
carretó a vendre queviures i a fer el negoci, i es posa en contacte amb l'	indígena	per donar-li una mica de vi o algunes monedes a canvi que l'indígena
l'indígena per donar-li una mica de vi o algunes monedes a canvi que l'	indígena	—embrutit pel veïnatge i el poc escrúpol del blanc— li proporcioni
El blanc, moltes vegades, es creu en el dret de jeure amb la primera	indígena	que li cau al nas, i es creu amb el dret de pegar-li. La família de
el districte de Papeari en un verger fantàstic, exacerbant en els	indígenes	aquesta simpatia natural que senten per les flors. I és una delícia
dels més ferms. Quan algun nòrdic camaprim i costejador demana a un	indígena	si vol fer de guia dels seus arriscats alpinismes, l'indígena arronsa les
demana a un indígena si vol fer de guia dels seus arriscats alpinismes, l'	indígena	arronsa les espatlles, somriu i no s'acaba de decidir mai. Jo, que no
l'explotació comercial ha envaït la simple tendresa de l'arquitectura	indígena	fins a destruir-ne els rastres. Difícilment hi trobareu una casa amb
i Tahití us ofereix aquelles estones de calma i de repòs completament	indígena	que més tard trobareu en altres illes. Veieu les cabanes naturals fetes
en la lírica verdor dels arbres i el gris torrat de les cases	indígenes	. En travessar una riera, sota el sol implacable veieu un home amb el tors
fals; el mar de Tahití no té res d'hospitalari. És cert que els	indígenes	són uns pescadors de punta, amb tota mena d'ormeig i especialment amb
amb tota mena d'ormeig i especialment amb l'arpó als dits. Però els	indígenes	, si s'estan al mar, s'hi estan des de la piragua o bé amb aigua fins a
víctima d'aquest esport tan poc amable: a les cames i a les cuixes dels	indígenes	, s'hi eternitzen tota mena de nafres, grans i tumors infectats, produïts
àgils i molt forts de cames, i en general només els utilitzen els marrecs	indígenes	. No es comprèn com la gent de la colònia té descuidats aquests indrets. A
si s'acudeixen, es veu que hi ha cinquanta mil dificultats a superar. Els	indígenes	no es banyen mai al mar; acostumen a fer aquestes pràctiques higièniques
arbres d'aquest país. Com a cosa excel·lent cal citar l'ananàs, que els	indígenes	en diuen painapo i nosaltres en diem pinya d'Amèrica. A
suc i pinyol. I encara trobaríem més espècies, aspres o àcides, que l'	indígena	degluteix, però que a mi em semblen més aviat pròpies dels molars dels
vist alguns casos de fefé, no gaires, generalment tots en persones	indígenes	i ancianes. Entre aquests casos, n'hi ha d'horribles, i només la
precisament el blanc aquell que corre més risc davant la malaltia. És l'	indígena	el qui no té la sang preparada per a contrarestar les influències
de les pneumònies i de la tuberculosi, aquestes malalties ataquen l'	indígena	perquè precisament l'europeu l'ha obligat a posar-se una camisa i unes
desconeixia quan anava amb el cos nu i no li venien amb històries. L'	indígena	és feble amb les malalties contagioses d'Europa. Un xarampió, que a casa
barrejada de Papeete, contemplava la cerimònia. S'ha de confessar que els	indígenes	no sentien cap mena d'emoció, més aviat reien i arronsaven les espatlles.
quatre, tres districtes, hi ha una autoritat francesa i les autoritats	indígenes	; hi ha uns quants centenars de cases rústiques i unes quantes dotzenes de
molt més pur que el de Tahití, la sang no hi és tan barrejada. Potser l'	indígena	de les illes és una mica més primari, no tan malejat com el de la
encara que el cotxe sigui el camió més rebentat. I, com és natural, l'	indígena	de les illes vol anar al cinema i li ve de gust anar-hi precisament
drama, sense una modificació sensible en la moral i en l'economia dels	indígenes	. Les goletes del moll de Papeete fan a més a més viatges periòdics a les
sense patir gaire i sense embrutar-se els dits. A la resta de la població	indígena	, tant se li'n donava la goleta; oferia el somriure com sempre, i, amb
vet aquí que arribem en un wharf minúscul, voltat de quatre cases	indígenes	i de la plantació de cocoters corresponent. Era Hamití. Ens acostem al
pitiotipapapapà, motumanumau, etc.. Parlat pels	indígenes	, el tahitià fa una certa gràcia; us cauen tres mots a l'orella, d'aquests
Iaorana! de sempre. No hi ha res que faci tanta pena com aquests	indígenes	disfressats per una civilització que no els passa de les dents. Els
de tela plegable va i ve del cutter; menja a vegades a casa d'un	indígena	i en general no es belluga dels volts de l'escola. Jo he llegit els
el moment feliç de vendre la vainilla i han trobat la butxaca dels pobres	indígenes	una mica més grassa que de costum. A Vaitapé hi havia un sol camió. Des
shorts, de camises, de samarretes i de xinesos. El que abans els	indígenes	de Borabora oferien com una cosa natural i fins necessària a llur

Pàgina 1 (de 31)

50 següents