×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb indígena |
Freqüència total: 1524 |
CTILC1 |
perquè els primers es manifestaven ofesos: res no entretenia més els | indígenes | d'aquell singular país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se | peca d'ambigu, qui gosaria negar-ho?", perorava la professora | indígena | Aurembiaix Sorabis. I recitava amb una modèlica promptitud la traducció | les esferes", o que impedeix de sentir l'estrepitosa caiguda del riu als | indígenes | del Niàgara, es repeteix i s'instaura en qualsevol de nosaltres davant | que el cortesà, l'home de ciutat, tenia respecte al pagès o respecte a l' | indígena | dels països intonsos, era ridículament absurda. En el XVIII, els | tant, els periòdics ens han informat de casos macabres, perpetrats pels | indígenes | de les selves i dels deserts: actes de canibalisme, violacions, pillatges | nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels | indígenes | contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els mestres d'escola | Deixa l'èmfasi. L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els | indígenes | . Més avant escriuràs el teu cant a València. Cultura | i al comerç de la copra i va fer una gran fortuna tractant els | indígenes | no pas amb un excés de caritat. Entre els pares catòlics i els pastors | aquestes notícies són xofers i són francesos de la colònia i fins algun | indígena | , i ho diuen per donar importància al lloc que visiten, per atorgar-li una | tres cabarets de Papeete funcionen fins a la matinada. Els mariners, els | indígenes | i la societat de la colònia que no mira prim s'engeguen al ball i a la | A Papeete, els xinesos formen una massa de població tan important com els | indígenes | . Potser el nombre és més petit, però es veuen molt més. Totes les | Les senyores franceses de la colònia es tornen boges amb les criades | indígenes | . Al cap de tres dies de tenir-les a casa diuen: "Fiu!" | —ni és fàcil que comencin— els progroms. És per tot això que l' | indígena | detesta el xinès, encara que no pugui prescindir d'anar a caure a les | eficaç, que el xinès —en general— no barreja la seva sang ni amb l' | indígena | ni amb l'europeu, i que la noia xinesa que ha tingut una feblesa amb un | xinès. Però aquí, a les illes despoblades del Pacífic, enmig d'una massa | indígena | que no reacciona ni treballa, el xinès encara hi és imprescindible. A | personal pujà a la goleta, que aviat quedà atapeïda amb el concurs dels | indígenes | que aprofitaven el viatge. Val a dir que per a una excursió de tres | Washington, pare de la pàtria. El francès sap perfectament que l' | indígena | d'aquestes illes obre més els ulls quan veu un paper de banc americà que | al paisatge, l'americà no ha fet altra cosa que substituir l'arquitectura | indígena | pels bungalows pintats de crema, de verd i blau celeste, amb jardinets | carretó a vendre queviures i a fer el negoci, i es posa en contacte amb l' | indígena | per donar-li una mica de vi o algunes monedes a canvi que l'indígena | l'indígena per donar-li una mica de vi o algunes monedes a canvi que l' | indígena | —embrutit pel veïnatge i el poc escrúpol del blanc— li proporcioni | El blanc, moltes vegades, es creu en el dret de jeure amb la primera | indígena | que li cau al nas, i es creu amb el dret de pegar-li. La família de | el districte de Papeari en un verger fantàstic, exacerbant en els | indígenes | aquesta simpatia natural que senten per les flors. I és una delícia | dels més ferms. Quan algun nòrdic camaprim i costejador demana a un | indígena | si vol fer de guia dels seus arriscats alpinismes, l'indígena arronsa les | demana a un indígena si vol fer de guia dels seus arriscats alpinismes, l' | indígena | arronsa les espatlles, somriu i no s'acaba de decidir mai. Jo, que no | l'explotació comercial ha envaït la simple tendresa de l'arquitectura | indígena | fins a destruir-ne els rastres. Difícilment hi trobareu una casa amb | i Tahití us ofereix aquelles estones de calma i de repòs completament | indígena | que més tard trobareu en altres illes. Veieu les cabanes naturals fetes | en la lírica verdor dels arbres i el gris torrat de les cases | indígenes | . En travessar una riera, sota el sol implacable veieu un home amb el tors | fals; el mar de Tahití no té res d'hospitalari. És cert que els | indígenes | són uns pescadors de punta, amb tota mena d'ormeig i especialment amb | amb tota mena d'ormeig i especialment amb l'arpó als dits. Però els | indígenes | , si s'estan al mar, s'hi estan des de la piragua o bé amb aigua fins a | víctima d'aquest esport tan poc amable: a les cames i a les cuixes dels | indígenes | , s'hi eternitzen tota mena de nafres, grans i tumors infectats, produïts | àgils i molt forts de cames, i en general només els utilitzen els marrecs | indígenes | . No es comprèn com la gent de la colònia té descuidats aquests indrets. A | si s'acudeixen, es veu que hi ha cinquanta mil dificultats a superar. Els | indígenes | no es banyen mai al mar; acostumen a fer aquestes pràctiques higièniques | arbres d'aquest país. Com a cosa excel·lent cal citar l'ananàs, que els | indígenes | en diuen painapo i nosaltres en diem pinya d'Amèrica. A | suc i pinyol. I encara trobaríem més espècies, aspres o àcides, que l' | indígena | degluteix, però que a mi em semblen més aviat pròpies dels molars dels | vist alguns casos de fefé, no gaires, generalment tots en persones | indígenes | i ancianes. Entre aquests casos, n'hi ha d'horribles, i només la | precisament el blanc aquell que corre més risc davant la malaltia. És l' | indígena | el qui no té la sang preparada per a contrarestar les influències | de les pneumònies i de la tuberculosi, aquestes malalties ataquen l' | indígena | perquè precisament l'europeu l'ha obligat a posar-se una camisa i unes | desconeixia quan anava amb el cos nu i no li venien amb històries. L' | indígena | és feble amb les malalties contagioses d'Europa. Un xarampió, que a casa | barrejada de Papeete, contemplava la cerimònia. S'ha de confessar que els | indígenes | no sentien cap mena d'emoció, més aviat reien i arronsaven les espatlles. | quatre, tres districtes, hi ha una autoritat francesa i les autoritats | indígenes | ; hi ha uns quants centenars de cases rústiques i unes quantes dotzenes de | molt més pur que el de Tahití, la sang no hi és tan barrejada. Potser l' | indígena | de les illes és una mica més primari, no tan malejat com el de la | encara que el cotxe sigui el camió més rebentat. I, com és natural, l' | indígena | de les illes vol anar al cinema i li ve de gust anar-hi precisament | drama, sense una modificació sensible en la moral i en l'economia dels | indígenes | . Les goletes del moll de Papeete fan a més a més viatges periòdics a les | sense patir gaire i sense embrutar-se els dits. A la resta de la població | indígena | , tant se li'n donava la goleta; oferia el somriure com sempre, i, amb | vet aquí que arribem en un wharf minúscul, voltat de quatre cases | indígenes | i de la plantació de cocoters corresponent. Era Hamití. Ens acostem al | pitiotipapapapà, motumanumau, etc.. Parlat pels | indígenes | , el tahitià fa una certa gràcia; us cauen tres mots a l'orella, d'aquests | Iaorana! de sempre. No hi ha res que faci tanta pena com aquests | indígenes | disfressats per una civilització que no els passa de les dents. Els | de tela plegable va i ve del cutter; menja a vegades a casa d'un | indígena | i en general no es belluga dels volts de l'escola. Jo he llegit els | el moment feliç de vendre la vainilla i han trobat la butxaca dels pobres | indígenes | una mica més grassa que de costum. A Vaitapé hi havia un sol camió. Des | shorts, de camises, de samarretes i de xinesos. El que abans els | indígenes | de Borabora oferien com una cosa natural i fins necessària a llur |
|