Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'havia posat a plorar. L'havia presa un sobtat entendriment, una cosa	inexplicable	que esglaià tothom. Però un moment després al costat del seu pare, que
aquell instant d'intensa felicitat, es sentia guanyat per una tristesa	inexplicable	. Al poble, mentrestant, creixien les murmuracions. A casa del vell
en la quotidianitat benigna de Barcelona. La mort, la sang, semblen	inexplicables	, absurds, en la dolçor barcelonina, que un creuria invulnerable a la
a fer res en molt de temps. —Sí —reflexiona ell—, tenen debilitats	inexplicables	. —Se senten massa segurs d'ells mateixos. —Millor —diu la noia—. Potser
ofertes de farratge i de blat. És, per tant, sorprenent, i del tot	inexplicable	, veure el nom d'un dels Campdepadrós, Cavaller de Padrós com també se
i una porta d'entrada amb arc de mig punt, conserven encara la seva	inexplicable	bellesa. És en aquest moment, més ben dit, tres anys més tard, a
la cara llarga i ben feta, però els seus dits creen a l'entorn d'ell un	inexplicable	encís. Ha estat escolà a Montserrat, però ara ve de París, i la seva
canviat. Jeroni pertanyia a aquesta absurda i rara espècie humana que és	inexplicable	pels clars i vells mètodes empírics. Mai no va ser una tabula
quan li deien: Hem vist el teu hereu! Per què, doncs, sentia aquell	inexplicable	malestar quan Cinta callava i llavors descobria la mirada del seu fill;
Cinta acaba plorant desconsoladament i Jeroni sembla treure'n un	inexplicable	plaer. Cinta apel·la a l'autoritat paterna perquè el noi sigui castigat,
però contingut, dissimulador de somriures i de malícies darrera d'un vel	inexplicable	... Camí de Raiatea, la goleta anava bullint i l'illa grandiosa i
d'un galant. Vénen a treure'm de penes. Tu, per la teva part, guardes una	inexplicable	complaença amb la meva mare, que m'empeny, i amb la Júlia, que no es
si t'entossudeixes en quedar-te. Ernestina. [(Amb una	inexplicable	exaltació.)] Desitjo restar sola, Merceneta. Per Déu! Si tu ho
cara d'ell eren com bullides, com xuclades per una mena de febre interior	inexplicable	. Les galtes d'un pàl·lid agrisat i els ulls amb aquell aire tou i mat
dintre el misteri, hauria volgut saber-ho tot, fins els detalls més	inexplicables	; i Dorotea, una mica panteixant d'aquest desig, però fent veure que no li
de cautxú, d'ulls amb destí nebulós, damunt de la vida anònima, vulgar i	inexplicable	. L'amor i la mort de costat com en el preludi de Tristan; un
en la claror, en les músiques, en les mirades de totes, en la malenconia	inexplicable	, en els somnis nocturns, en l'aigua fresca del bany i en el vol de les
ben dit: ignorada. Era la zona dels instints tèrbols i dels mecanismes	inexplicables	de l'ànima, la part borrosa i somniosa de l'home. Cinc segles de
senzill i hermètic. L'infant sent el món amb una plenitud de conexions	inexplicables	: no hi ha, en la seua atenció, diferències ni distància entre les coses,
Excepte quan Déu ens en dóna una explicació. Els qui no la tenen és quasi	inexplicable	que ho puguin aguantar... Deia dies enrera que el joc és una imatge de la
llurs vides i les enforteix i posa al rostre de la persona, una bellesa	inexplicable	, immaterial, com idealitzada, que potser no deu desaparèixer amb la mort,
Y al arribar al devant meu, al veurem salvada, m' abrassá ab efusió	inesplicable	, sense saber lo que li passaba, tenintme llarch rato apretada contra 'l
ploguessen pedras y trossos de ferro. ¡Oh! ¡Quin horror, quin horror mes	inesplicable	!... —¡Deu nos assistexi! —va esclamar la mare, al sentir la explossió. Y
fosques, de parets i sostres imprecisos, on la gent s'apila d'una manera	inexplicable	, condemnada a esperar sense esperança. No li escapa la intenció entre
cap. "On sóc?", es pregunta. Amb gest insegur es toca la cara. Considera	inexplicable	que segui entre els seus fills... De qui era aquella veu? Lluïsa s'acosta
gestos indefensos i estranys que feies mentre dormies. Sentia un plaer	inexplicable	en veure créixer la llum sobre la teva cara i observar els mudaments de
de depressió; la imatge de Lluís recobrava simbòlic prestigi en hores d'	inexplicable	melangia, quan el present massa insípid l'estimulava a rehabilitar hores
que estava sol, voltat d'ombres espesses, i va comprendre aquesta cosa	inexplicable	, que el seu destí era sentir-se sol i voltat d'ombres. "Les teves
mantellina o que furgaven en l'olla on el sopar es coïa, i subtils, quasi	inexplicables	, els que s'operaven en la seva ànima en escoltar el convit de la campana.
té en Josep? Va deixar-la perquè el consolés i tornà a baix presa d'una	inexplicable	melangia. Revifà el foc. Tenia fred. Estava sol. Els "seus" eren a
Era tanta la vostra filial sol·licitud que arribàreu a suposar-me tarat d'	inexplicables	malalties. Quan m'aconsellàveu que em prengués una temporada de vacances,
dit? —Me l'ha tornat, però... —va mirar als seus peus com si li resultés	inexplicable	no veure'l lluir en l'ombra— l'he perdut ara mateix. —T'ajudaré a buscar-
el sentiment d'una infinita angoixa? M'és la teva justícia	inexplicable	. Massa tard, certament, així contesto; llavors
de bon humor, no tant perquè haguéssim begut molt com per causa de la	inexplicable	felicitat que sentíem. No érem sinó dos petits insectes efímers, ben
de sant Francesc, els ocellets n'han perdut memòria. Sols, i per una sort	inexplicable	, les va recordar un senzill pit-roig del terme. Ne va fer tramesa als
a varietat i s'originaren així; mentre que aquestes analogies són del tot	inexplicables	si cada espècie hagués estat creada independentment. Hem vist, també, que
diverses classes àmplies de fets com els següents, que resultarien	inexplicables	des d'un altre punt de vista. Tots els hibridadors saben com és de
si troba al final d'aquest tractat que amplis conjunts de fets, altrament	inexplicables	, poden ésser explicats per la teoria de la descendència, no ha de
de la denudació i del metamorfisme. Actualment, el cas ha de romandre	inexplicable	, i pot ésser argüit veritablement com a argument vàlid contra les
extingides, elles amb elles i amb les formes vivents. I serien totalment	inexplicables	a partir de qualsevol altra opinió. Segons aquesta mateixa teoria, és
potser en cap altre ésser orgànic. D'acord amb això, no trobem cap cas	inexplicable	d'un mateix mamífer que habiti punts del món distants. Cap geòleg no
naturalesa són comuns i, tal com ho veurem després més àmpliament, són	inexplicables	per la teoria de la creació independent. L'opinió de la relació entre les
i presents de les terres temperades de Nord-Amèrica i d'Europa, són	inexplicables	per la teoria de la creació. No podem pas dir que foren creats iguals, en
de desdejuni! Considerant aquest fet, penso que seria una circumstància	inexplicable	que els ocells d'aigua no transportessin les llavors de les plantes
planta, vaig pensar que la seva distribució havia de restar gairebé	inexplicable	; però Audubon afirma que trobà les llavors del gran nenúfar austral
habitants mamífers d'illes amb aital veïnatge amb el continent, relació	inexplicable	en l'opinió dels actes independents de creació. Totes les remarques
i la del Cap de Bona Esperança, és un cas molt més remarcable i	inexplicable	fins avui. Però aquesta afinitat es limita a les plantes, i no dubto que
una illa amb els de la terra ferma més pròxima— resulten, penso, del tot	inexplicables	segons l'opinió ordinària de la creació independent de cada espècie, però
són exactament iguals en un període primerenc de creixement. Com són d'	inexplicables	aquests fets segons el criteri ordinari de creació! Per què el cervell
d'òrgans rudimentaris i llur aborció final no ens presenten dificultats	inexplicables	; tot al contrari, llur presència podria haver estat fins i tot prevista.

Pàgina 1 (de 18)

50 següents