Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

queden assegurades pels hàbits i les gents. La gola és depriment,	infausta	, vergonyosa: un hedonisme mesurat —en la taula i fora de la taula— sempre
i cadascú, seguint distinta via, d'acord amb el desig o tria	infausta	, governall del perplex, mena els seus passos on té
per a evitar a Catalunya i a l'Euskalerria les hores tràgiques de la	infausta	Polònia, hem de treballar els catalans i els bascos —tots, els d'un i
Ultra pressentir la semblança, la nuditat de la granota li recordava una	infausta	mullena, després de la qual la seva mare li havia llevat els calçotets de
sonores que la fortitud dionisíaca ha fet sentir als humans. Però un jorn	infaust	tot canvià. Mentre el Govern espanyol ni tan sols pressentia l'existència
vigilada, la princesa fugí del castell, maleint amb furor el jorn	infaust	que hi posà els peus. De seguida demanà el divorci, que li fou atorgat
el punyia com si fos un mal propi. "Pobra Barcelona —pensava.—	Infausta	ciutat que ets camp obert als criminals." Però la urbs es desvetllava
aferrat de valent al peu de la taula, amb mans i peus, vaig veure com la	infausta	criatura grapejava el seu vas tot joguinosament, l'aixecava, somreia,
I verament era impossible de dissociar la seva presència de totes les	infaustes	cobejances de diner i de senyoria que havien contorbat la meva minyonesa,
ah!, i un parallamps-penell. De fet falla el punt de mira, car Ada —	infausta	joveneta— és de mena baixa i a més ara seu en un pedrís. Si ella muntés a
El cor de Jofre ara bat de cansament i de goig alhora. Però un fet	infaust	ve a pertorbar la seva joia. Un turc malferit que es revolcava per terra
Santa Clara. Rovira, home bregat en aquests afers, a l'assabentar-se de l'	infausta	(¿) nova, em picà l'ullet i amb la seva rialla característica semblant a
Sentia com una trava interior, com un esporuguiment indefinit,	infaust	. Ella, al costat de Carme, no comptava. Tenia els ulls més grossos i
poc temps després fou reconquerit pels cristins. A conseqüència d'aquest	infaust	motiu, el canonge hagué de fugir i amagar-se. Escollí per a retirar-se un
preparant la debachl, ab la que de nosatros es va despedir l'	infaust	sigle dènau; en aquells anys en que la malastruch d' Espanya es dava 'l
ocupaciò en els seus telers. Però esdevinguè l'any 1854, de tan	infausta	memòria, per a la nostra indústria, per l'enfermetat que atacava al cuc
Val a dir que el mes de febrer, dedicat als morts, n'estava farcit de la	infausta	lletra N. Els assenyalats amb una C eren els dies que
amic: Ignor si quan aquest escrit arribi a les teves mans ja sabràs la	infausta	nova: els senyors moriren fa prop de dos mesos, la darrera nit de
Jesús, de massapà, no s'arribaren a menjar en aquells segles	infausts	! En aquest país, aquestes activitats tenen una tradició antiquíssima i
estava més cofoi i joiós el gran rellotger, i sempre que arribava la nova	infausta	de l'esgavellament d'un altre dels seus rellotges el bon mestre pensava
y de Ripoll, que venturosament se salvaren del incèndi y saquètj del	infaust	any 1835, y que trobaren amparo en l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
ellas esferehidoras, que tinguéren lloch en lo citat prat durant aquella	infausta	nit, pero ho suprimím pera no trastornar més á nostres aymats lectors. No
Agost de 1590. En el intermitj d' aquest aconteixement ó succés	infaust	, y l' elecció del seguent Sant Pare, fou quan, com havém insinuat, els P.
pensió i llegat d'Ernestina Meunier— els resorts econòmics per a l'	infausta	sembrada. Aquesta és, senyors del abans Centre Federal, ara centre
visiti. Mon primer impuls és descobrir-li tot lo esdevingut des de l'hora	infausta	que'm vegí víctima de tan incomprensible fenòmen de mixtificació. Mes no,
¿Per qué li havém de fer á la Revolució lo servey de pregonar sas	infaustas	glorias? ¿A títol de qué? ¿De imparcialitat? No; que no hi deu haver
Tota la insistència del destí sembla que torni, i és de témer que alguna	infausta	i no volguda conseqüència caurà damunt nostre. Addicte No ho
rebut contesta al telegrama enviat a Bilbao dos díes abans, trametent l'	infausta	nova. Aquest silenci, qu'era, per ella, un ardit d'egoisme del Ortal,
en esta audiencia. Acabém de passar tribulacions molt amargosas. La	infausta	quimera del subsidi y dels embarchs nos ha llevat horas de repós y 'ns ha
amoretas com tampoch ningú feya cabal dels seus renechs. Una nit, nit	infausta	; tothom dormía en lo serrall; la fosca era mes atapahida que 'l vellut;
l'infern Exitàn la gen incauta Per donarlos mort	infausta	. Bart. Patllari dexem axò; Si no men aniré jo.
Las campanas de la vila. III. Quant una nit, ¡nit	infausta	! Sola apareguè la nina, Sola dessota dels sálzers,
Oh falgueres qui sou totes obertes com un desmai d'	infaust	enamorat! les gotes de rosada son ofertes per decorar
pau del cor y la turgenta espiga! VII ¡Malhaja 'l jorn	infaust	en que la rella fou convertida en arma, y malestruga
un llit á la llevor prolífica! VIII ¡Malhaja l' hora	infausta	en que la ayrosa, la voladora nau d' ardida quilla,
el sol ponent, ben lluny, ja veu com la lluna compareix i una nuvolada	infausta	—així la pintà Altdorfer— ja llampega. En el grandiós tumult de la
no parlava a Eva de sa mare: només sabia que era de viatge. A la tardor	infausta	de 1935 va fer quinze anys i son pare —esgotat per les
i tendres—, rememorava el sentiment de la vila en arribar la notícia	infausta	de la mort a Valladolid de la senyora Adelina de Camps i repetia la
davall la carga, tindrá memória amarga de aquella	infausta	nit. Del burro la desditxa eternament resolta llavòrs
vista del sol. Mès traydora destral rompé la soca Del plansó!	Infausta	sort! Y al llanto amarch que veus axó l' provoca;
que la negavam sols perque, dihènt lo nom d' ella, no 's desfès ma boda	infausta	; y ara que, vosté, sens dupte, ja compendrá que somiava, ara que dels
en algun moment. Potser, encara que sé que aquesta és l'explicació més	infausta	, va morir-se perquè s'arribà a cansar d'esser infeliç i decidí que no
uns mesos de diferència. L'any 1778 fou per a la filosofia especialment	infaust	; Voltaire, poc abans de la seua mort, va escriure el seu poema
per contradir la concurrència, vaig néixer jo, el teu oncle Maurici, d'	infausta	memòria per a alguns. I mossèn Vicenç, que ja era Arxiprest i encara no
inflada: temien que hagués pres mal. Ves a sebre els pensaments gelosos o	infausts	que havien fet! —Sí que em sap greu! —va dir en Blau—. No m'
els nins, que s'afegiren als gemecs de la mare. Des d'aquell dia	infaust	tot canvià a ca seva. De moment, envià a cercar sa mare, a la qual confià
mal tràngol posà Pere Onofre d'un humor terrible. Considerà que un destí	infaust	el menaçava. L'atzar s'encarregava de posar-li tot tipus d'entrebancs
guanys, i els havia invertits sense que ell ho sabés en el nòlit d'aquell	infaust	embarcament. Pere Onofre Martí, Moixina, tot i que es presentà davant els
en la manera de vestir a n'Aina Cap de Trons, que ell recollí aquell dia	infaust	. L'al·lot no es pot avenir d'haver arribat a la fi al lloc que amb tanta
va anunciar que era estacionari l'estat de l'	infaust	cap d'Estat; que aquell matí s'havia alçat i havia

Pàgina 1 (de 3)

50 següents