×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ingenu |
Freqüència total: 1886 |
CTILC1 |
que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits | ingenus | i conciliadors bacavà o bacavès. El titellaire proposa rosalbacavà, que | amb un punt de recança per haver-se esvanit l'antiga innocència, la | ingènua | conducta dels homes davant la inescrutable saviesa de la natura i la | propi cap en el seu indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors | ingenus | i tornava a tenir en les mans la primera noble testa de la dona. "M'ha | els països, sovint tan sols per jactar-te'n davant un públic més o menys | ingenu | , cada cop més reduït i indiferent, et serà impossible d'envanir-te amb | qui sóc de debò, trista conca, fadrina de cara allargassada i dura. L' | ingenu | i lleial nuvi? Un pobre noi, joguina de la política del seu pare. Afirmen | per emocions i passions, sobretot per la presumpció. I em somreia, | ingenu | , amb timidesa, el poderós alàstor, el meu íntim amic, que no per això, | llibres. La figureta era tosca, però ja d'un estil definit, d'una gràcia | ingènua | i peculiar. Una impressió diversa causà la figureta en tots els qui la | de Santa Maria, a qui l'ensenyaren, no pogué menys d'admirar la gràcia | ingènua | amb què havia estat executada, tenint en compte l'edat de l'infant. El | a deu anys; el retrat era, per cert, admirable i traduïa tota la gràcia | ingènua | d'un infant feliç. Penjada a la paret, prop de la calaixera i una mica | se'n digui "amor romàntic", en el vocabulari de les persones | ingènues | . L'adjectiu és doblement justificat: d'una banda, perquè els escriptors | en una aventura distinta, moltes vegades encegadora de la sensibilitat | ingènua | i de l'entusiasme espontani del lector corrent. M'apresso a dir que, tant | bon amic, molt jove i molt agut —vull dir, proveït d'aqueixa curiositat | ingènua | o d'aqueixa ingenuïtat curiosa, que encara permet de descobrir | de la paraula. No crec que hi hagi ningú que sigui orgullós d'una manera | ingènua | o inconscient. La sobrevaloració dels propis mèrits, l'excés d'estima de | plagi-robatori, més que res, impressiona la bona fe dels indoctes i dels | ingenus | . Faré observar, de seguida, que el fenomen literari del plagi només ha | Avui, que ho mirem amb una perspectiva més clara, ens deixa parats la | ingènua | devoció que alguns setcentistes dedicaven als salvatges. Fins i tot | La reacció davant la pornografia, fins i tot en els individus més | ingenus | , també és ambigua: l'excitació mai no és únicament excitació; | roja o una dictadura blanca. En la hipòtesi d'un triomf del poble, és | ingenu | pensar que els comptadíssims burgueses que es baten imposarien la | m'hauria sabut greu que l'haguessin cremada...". L'hereu té una cara | ingènua | , infantil, uns ulls alegres. Parla amb gran elogi dels germans i del | No ha arribat encara cap llibre ni revista. A l'hora del correu espio amb | ingènua | impaciència el camí dels Sis Avets; si no em porten res, gairebé me | follia i de sang. Parlo amb en Carles Riba, que creu —a mi em sembla una | ingènua | esperança— en una virada sobtosa de Mussolini contra Hitler. | feixes verdes, un admirable recer. Quina gent més bona, acollidora i | ingènua | ! Hem vist les vaques, els vedells i els xais (alguns dels xais jeien vora | i oïm missa corpore insepulto. A la calaixera hi havia una | ingènua | Immaculada dins una campana de vidre, voltada de lliris blancs i de fils | del vent del Sud-est. W. Lewis veu el seu país com un gran proletariat | ingenu | , una mica absurd, dirigit per una aristocràcia lúcida i enèrgica. | tanca la carpeta. —No em fareu caure, inspector! És una pregunta ben | ingènua | . Ens referim a individus, naturalment. —Quines cases els han estat | amant exigia a cada moment, trista o feliç, voluntariosa o dòcil, sàvia o | ingènua | , seguint amb fidelitat l'inquietant vaivé de l'esperit de Jeroni. Si | i naturalment una noia de setze anys alta, prima, bruna, extasiada i | ingènua | . Podem suposar que els dos prohoms de la tribu, Campdepadrós i Masramon, | doncs, que pogués ser segons l'humor o l'amor del moment una criatura | ingènua | o una dona gastada i vella. Nerina visqué a ca Bruzádola amb dos o tres | exclamacions brutals d'un sexe poderós, notacions | ingènues | de quadern escolar, notes sobre la marxa dels esdeveniments, | les teníem relligades a casa meva del temps del besavi. I, en els | ingenus | gravats de "Le Magasin Pittoresque", jo hi veia les | han estat hospitalaris, sempre els ha penjat dels llavis aquest somriure | ingenu | i sempre han tingut una certa predilecció a guarnir-se de flors. Llur | que es puguin demanar, tant per satisfer els gustos de l'angleseta | ingènua | que surt del col·legi com del papa-sastres que va a la caça d'una | fantasia de la mort que conreaven els vells maoris, sortia en els nervis | ingenus | d'aquella família de Madame Tu, tan polinèsia, malgrat el vestit de | del grup de les illes de la Societat, és encara la més fresca, la més | ingènua | , la menys malejada si voleu. Des que sóc a Borabora he tingut ocasió de | de pare desconegut, tan simples i tan comprensives, es poden aplicar a la | ingènua | societat de Borabora, composta de grans i petits, que intervenen amb llur | Calia defensar el reducte pel reducte, en un joc que diríem | ingenu | si no hi haguéssim malversat tants entusiasmes, tants diners i tanta | no considerava la comunitat com una agregació d'individus naturalment | ingenus | , sinó com un conjunt de cases, primitivament separades, que s'havien | capaços d'abastar la lluna. Ens fem valer i ens inflem amb un orgull | ingenu | i sa. En aquests instants ens sentim els homes millors del món. Quan la | vers les coses més menudes o impensades: des del localisme | ingenu | de les associacions d'amics de carrers fins al col·lectivisme de trossos | Tot i els seus trenta-cinc anys, Andreu és una barreja d' | ingenu | i de fatxenda empeltat de romàntic. Dóna la sensació de complaure's en | Tota la gent d'aquí són si fa o no fa com nosaltres: més senzills, més | ingenus | . Criden molt, però en el fons... [(Oscar arriba pel fons de l'escena i, | és el gran dissolvent dels costums. Alguns nois de bona família, bruns i | ingenus | com nins grans, aprenen l'anglès i ballen i neden amb les blondes | i del caixonet de les joies. Na Remei és menuda, llesta, amb posat d' | ingènua | . Coneix tot Ciutat. Diuen que no és jove ni ho ha estat mai, però pareix | un brot d'alfabreguera, dóna'm una margarida... "La gràcia | ingènua | que es desprèn d'aqueixa composició", havia escrit al seu dia un crític | una música de flabiols i simbombes, Aina Cohen rompia a declamar en un to | ingenu | , lleuger i optimista, tot fent voltar la filosa: Camperola, camperola, | d'experiència i cultura que havia llegit tants de llibres, i la pageseta | ingènua | , de gipó de sarja i delicada cintura que no sabia res, i a la qual ella, | fet i declarat i sempre he vist que no s'ho creien. | Ingenus | que són. Els poetes, ben cert que som uns mentiders | No és pas del tot natural el ser virtuosa. Júlia. [( | Ingènua | .)] És que no es refereix a les mans?... Pepe | si fos un coixí. —Més enllà hi ha França, oi? —pregunta amb un somriure | ingenu | , que ja no és el somriure d'abans. —Sí, criatura! —I més enllà? | irreflexió de l'home que es sent llançat a una aventura inèdita: Sigfrid | ingenu | , avançant cap a la murada de flames terribles, sense pensar en el camí de | d'ametllons. I ja tenia el llavi tot aombrat de pèl moixí!, els rínxols | ingenus | de la primera Comunió i la malícia als ulls dels desvaris adolescents. |
|