×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb intel·lecte |
Freqüència total: 927 |
CTILC1 |
| Eros Apunta i toca. Amb els ulls no li veieu l'arc, el veieu amb l' | intel·lecte | . Sou platònics, quin remei —i us parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni | | biblioteca que mantenia sempre en fresc al cervell, als prestatges de l' | intel·lecte | i de la memòria, s'allerava a la influència de la calma de l'hora i del | | res, no serveixen per a res. El sentiment és cosa humana, posada entre l' | intel·lecte | —i l'esperit— d'una banda, i de l'altra les passions i els instints del | | qui "els noms propis són marques d'identificació recognoscibles no per l' | intel·lecte | , ans per la sensibilitat" (loc. cit., pàg. 41). Ara, nosaltres | | per a mi una lliçó viva, puixant. No solament ha penetrat el meu | intel·lecte | , sinó que sovint s'ha gravat al meu cor amb signes de sang. | | de la meva vida, en la sensibilitat i la voluntat més que no pas en l' | intel·lecte | . Un pur intel·lectual potser es riurà d'aquestes coses. Un artista, però, | | límpid: són tot cor, són tot cap, tot ulls i orelles, | intel·lecte | i sentits; i, quan ho volen, es desmembren, i forma i color i | | Perquè el lapse de temps ha estat tan gran que ultrapassa del tot l' | intel·lecte | humà. El nombre de mostres de tots els nostres museus no és absolutament | | per la repugnància, típicament hegeliana, envers les distincions de l' | intelecte | i l'explicació causal (el famós Erkläten) i, de l'altra, | | Tota escriptura intel·lectual és, doncs, el primer dels "salts de l' | intel·lecte | ". Així com un llenguatge idealment lliure no podria assenyalar mai la | | estat per a Joan Crexells ni un principi ni una fi. El treball del seu | intel·lecte | poderós s'esforçava a capir i sistematitzar ço que hi ha de permanent a | | però, té, molt menys d'aparença que les seves components; en la màxima, l' | intel·lecte | percep en primera instància substàncies plenes, no el flux progressiu del | | però en una regió més profunda de nosaltres mateixos, més enllà de l' | intel·lecte | , o si més no, en el seu perfil, neixen preguntes i ens desborden. Veieu | | i home de càlcul, sense suar d'un modo excessiu ni haver-me malmès l' | intel·lecte | ; havia sapigut arrodonir-me. Tenia quaranta dos anys i es pot dir que | | sense que els calgui fer-ho passar per uns mecanismes com els del nostre | intel·lecte | . Només interessa l'home, perquè només l'home es troba en la situació | | que acaben així per anar lligades amb el funcionar mateix del nostre | intel·lecte | . I també resulta que no tenir-ne un de propi, que sigui ben bé nostre, pot | | de la nostra percepció només funciona a través dels mecanismes del nostre | intel·lecte | — a uns termes captables i comprensibles per la raó. El camí per a | | aplicables totes aquestes possibilitats dels nostres sentits i del nostre | intel·lecte | és la realitat perceptible en la qual existim, la del món perceptible, i | | en tant que quedarien excloses del camp d'acció del nostre | intel·lecte | i, per tant, de les nostres percepcions. I aleshores no ens seria | | podríem esmentar la vella afirmació realista que tot allò que hi ha en l' | intel·lecte | —i en la imaginació, és clar— ha passat pels sentits i, per tant, ha | | les coses successivament, perque les coneixèm per medi de nostre | intel·lecte | . Però, aquest coneixement, no és directe. I per això, no podèm | | pel nostre jo, amb la idea de lo successiu, que ve d'aquest | intel·lecte | nostre. Si volèm entrar en el veritable coneixement de les coses, debèm | | és nostre jo, el que deu arribar a una auto-conciencia, nó | intel·lecte | , orgue intermediari. La idea de lo etern, doncs, no ha de | | Aixís ens posarèm en el camí, de que la nostra voluntat es redressi. L' | intel·lecte | vol que visquèm, mecànicament, perque ell és quelcòm de mecànic. Per això | | és quelcòm de mecànic. Per això hem de seguir a l'instint, encara que l' | intel·lecte | , amb sa pobre llum, vulga fer-nos veure que anèm equivocats. Acceptèm tot | | relativa felicitat, ho demostra la filosofía estòica. Es a dir: que l' | intel·lecte | , la raó, jamai ens resoldrà cap problema de la vida. Que, per altra | | realitzades sinó per aquells que tenen una facultat especial, amb un | intel·lecte | naturalment dotat per a realitzar-les. Per tant, tota explicació que | | saber que vivim; segona: per traure-nos de davant el sofisma que entela l' | intel·lecte | . Si poguessim somniar! Bah! Ni cal intentar-ho. I és que de bo de veres | | desitgen oïr per cobrir les passions nodridores adés i ara del cor i de l' | intel·lecte | . VI El perdre el temps —No comparteixo aquestes opinions que per | | lo que entenguèm per Veritat, doncs ella es formada, no pel mecanisme del | intel·lecte | , sinó, amb el mecanisme del intel·lecte, i per tot lo que integra | | es formada, no pel mecanisme del intel·lecte, sinó, amb el mecanisme del | intel·lecte | , i per tot lo que integra l'individu. Es el nostre cór, la nostra | | modalitats d'ofici, sempre que el pinzell obeeixi a les direccions de l' | intel·lecte | i als impulsos del sentiment. Aquí veureu soques d'arbre en què la pasta | | Un gran sentiment d'expectació, una profunda curiositat dels sentits i l' | intel·lecte | , m'atreien, ara fa quatre anys, vers les pintures prerrafaelites que | | Decoració per als ulls de la gent, sí. Però ¿lliçó educadora per a l' | intel·lecte | de les multituts? Una pintura com aquella, tota reflexiva, tota | | la idea de la seva superioritat comença a clarejar a l'horitzó del seu | intel·lecte | , i ben prompte s'engrandirà, s'engruixirà, i esclatarà, com un meteor. Jo | | descobrir la seva complexitat, no la podia sentir. Ni el caràcter, ni l' | intellecte | , ni l'educació li permetien. I amb tot, era bona mare, car de mares | | d'alguns segles el seu únic pa espiritual i ajudava a la formació del seu | intel·lecte | per mitjà de l'escrit, constituint, al costat de la literatura oral | | meditació importa l'aplicació de les dues facultats de l'esperit: | intel·lecte | i voluntat. La consideració piadosa sense mocions afectives, seria un | | potser massa i tot, si el primat de la meditació ascètica pertany a l' | intel·lecte | o a la voluntat. I entre els apassionaments de la controvèrsia hom ha | | relacions entre aquests dos principis d'activitat espiritual, que són l' | intel·lecte | i la voluntat, i ficar-nos en una controvèrsia que l'agudesa dels antics | | topar amb una incompatibilitat més radical, provinent dels motius que l' | intel·lecte | presenta a la voluntat per tal de fer-li odiosa o amable una cosa. Es | | malgrat la multiplicitat de medis cognoscitius que usava el seu | intel·lecte | humà. Concretem l'argumentació, per fer-la més assequible a tothom. Posem | | de la veritat, que s'imposa a tota consciència intel·lectiva. L' | intel·lecte | , per la seva mateixa condició essencial, es deu a la veritat, que és | | amb el seu contrari, que és l'error. Quan ella es presenta com a certa, l' | intel·lecte | és incapaç de rebutjar-la sincerament. Què hi fa, doncs, que l'ànima de | | d'una eterna joventut) i d'una saviesa que es plegaven als sentits, a l' | intel·lecte | i a la vida com la llum i l'aire damunt les coses. Fou (diu Bataillon amb | | il·luminar, il·lusió, il·lustre, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, | intel·lecte | , intel·ligència, interpel·lar, libèl·lula, lil·liputenc, mal·leable, | | Ascens i descens de l' | intel·lecte | Llibre de l'il·luminat doctor Ramon Llull Distinció IV que | | rams, les fulles, les flors i el fruit; i, per raó d'aquesta visió, l' | intel·lecte | indica a l'afat que digui: que de la vegetativa procedeixen aquests | | com de la flama procedeixen lluir i escalfar. Però, es meravella d'això l' | intel·lecte | i demana per quina causa la vegetativa té aquests actes. I llavors baixa | | i entenent. Per aquests vuit graons exteriors a la vegetativa, baixa l' | intel·lecte | als dos primers graons que pertanyen a l'essència de la vegetativa, i des |
|
