Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que el fum del tabac pugui ésser, per a una lògica de la sensació, la	intersecció	de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la brasa i la crosta
no l'hagi ja adoptat. El nom del meu gos serà, doncs, el producte de la	intersecció	de tres camps: com a membre d'una classe, com a membre de la subclasse
de l'altra cara paral·lela; aleshores, si hom formés els plans d'	intersecció	entre les diverses esferes d'ambdues cares, resultaria una cara doble de
de manera que s'intersequin àmpliament; i aleshores uneix els punts d'	intersecció	amb superfícies perfectament planes. A més, hauríem de suposar, i això no
dificultat, que després que els prismes hexagonals han estat formats per	intersecció	d'esferes adjacents de la mateixa cara, pot prolongar l'hexagon a
d'excavar i començaren a construir parets planes de cera a les línies d'	intersecció	de les depressions, de manera que cada prisma hexagonal fou construït
situats, fins on l'ull ho pot jutjar, exactament al llarg de plans d'	intersecció	imaginaris entre les depressions en les cares oposades de la làmina de
les depressions, deturant la feina en els plans intermedis o plans d'	intersecció	. Considerant com és de flexible la cera prima, no veig que les abelles
paret matussera de cera en la posició adequada, o sia al llarg del pla d'	intersecció	de dues esferes contigües. Tinc diversos exemplars d'abella que demostren
iguals, i de construir aleshores, o de deixar sense mossegar, els plans d'	intersecció	entre aquestes esferes. Era realment curiós d'observar en casos de
Fins i tot és concebible que un insecte podria establir els plans d'	intersecció	, fixant-se a un punt des del qual comencés la cel·la i movent-se des
elles, i a la construcció i a l'excavació de la cera seguint els plans d'	intersecció	. Les abelles, sens dubte, no saben més bé que tracen llurs esferes a una
d'objectes conceptuals, conceptes i teories. Òbviament, la	intersecció	dels conjunts és buida i la reunió és U. Passem a
no és, per tant, una partició on els conjunts resultants tindrien una	intersecció	buida. No hi ha icones pures, ni índexs, ni símbols purs. Potser més que
com una simple casualitat que es manifesta en el punt d'	intersecció	de processos necessaris. Fóra interessant veure en quina mesura
on per la prolongació de l'altra línia imaginària es trobaria el punt d'	intersecció	. Aqueix instint, doncs, de la mensuració exacta que és fàcil d'observar
no euclidiana. En veritat només puc percebre la línia en el món com la	intersecció	de dues superfícies, i només hi puc percebre la superfície com la cara
dins de l'ànima els mísers paratges d'extramurs, on, com en un lloc d'	intersecció	dubtosa, vénen a donar-se la mà la rusticitat de la campinya i el
Felanitx, després del poblet d'Alqueria Blanca trobeu el de Calonge en la	intersecció	de dues petites carreteres, una de les quals —la de mà dreta— mena a
amb una grassa sensualitat. La plana fa una regolfada maragdina en la	intersecció	de les serres d'Almenara i de Montsec, per un portell de les quals
de Palafrugell s'acaben d'una manera trista. En el precís moment de la	intersecció	de les darreres parets urbanes amb els primers camps de la rodalia es
veig els seus grans ulls negres brillants —amb un puntet vermell a la	intersecció	de les parpelles. Diversos aperitius. La buidor augmenta. Una
d'acció A B, © es tallen en un punt O. Aquest punt d'	intersecció	pot ésser pres com a punt d'aplicació de les susdites forces. Dues forces
Obtindrem en posició aquesta resultant menant pel punt O d'	intersecció	de les línies d'acció de les dues forces dades una paral·lela ©
Determinarem aquesta resultant en posició traçant, pel punt O d'	intersecció	de les línies d'acció de les forces dades, una paral·lela del mateix
els pot ésser aplicat el procediment indicat abans, de cercar el punt d'	intersecció	de les línies d'acció, per a compondre-les. Llavors, amb tot, podrem
la resultant col·lectiva R passarà evidentment per punt d'	intersecció	C de les dues línies d'acció i el segment a c ens la
de la resultant R; per això observem que el punt P d'	intersecció	de M N i E D, línies d'acció de © i de O
per un mateix punt. Aquest punt no és altre que el punt P d'	intersecció	de les línies d'acció M N i E D de © i de
a fins que talli la línia d'acció de la força ©. Pel punt d'	intersecció	A es traça una paral·lela al radi O b. Pel punt
la paral·lela D E a O e. El punt P d'	intersecció	dels costats extrems M A i D E del polígon funicular és
Si allarguem dos costats qualsevol del polígon funicular, llur punt d'	intersecció	ens donarà un punt de la línia d'acció de la resultant de les forces
mitjançant la construcció del polígon funicular corresponent. La	intersecció	de les línies d'acció P A i P E corresponents als radis
respectivament a O a i O b. Per B, punt d'	intersecció	de A B amb ©, tracem B C paral·lela a O
obtinguda és la mateixa en magnitud, direcció i sentit i passa pel punt d'	intersecció	dels dos costats extrems del polígon funicular. Els radis polars i els
d'acció corresponents a les forces de cada triangle passaran pel punt d'	intersecció	dels costats corresponents dels polígons funiculars. Així, les línies
i el polígon funicular corresponent ©. El punt L d'	intersecció	dels costats extrems M A i N E ens determinarà la
el segment b e i la seva posició quedarà determinada per la	intersecció	dels costats del polígon funicular paral·lels als radis polars O
e una recta O e paral·lela a P D. El punt d'	intersecció	O és el pol del polígon funicular ©. Per traçar-lo,
funicular ©. Per traçar-lo, farem passar pel punt A,	intersecció	de M P amb la línia d'acció de ©, una recta A
funicular ha de passar, si el traçat és correcte, pel punt D d'	intersecció	de les línies d'acció de © i de la component D N. Les
el mètode de Culmann. Per això unirem el punt M d'	intersecció	de dues línies d'acció donades, per exemple les A B i C
per exemple les A B i C D, amb el punt N d'	intersecció	de les línies d'acció de E G i R. La recta M N
cas que dues de les línies d'acció siguin paral·leles o que llur punt d'	intersecció	caigui fora dels límits del paper. Llavors ens valdrem (fig. 35
línies d'acció de les quals passin pels punts M i N d'	intersecció	de la línia d'acció M N de © amb les línies d'acció
de la resultant R. Llavors, unint el punt M d'	intersecció	del costat I amb la línia d'acció de © amb el punt
I amb la línia d'acció de © amb el punt N	intersecció	del costat IV amb la línia d'acció de ©, obtindrem la
doncs, el segon costat que demanàvem, i bastarà unir A, punt d'	intersecció	de N C amb la força F, amb M, per a tenir el
paral·lels a les rectes A X i B X. El punt d'	intersecció	© serà el pol demanat. Per a completar el polígon funicular
passant per P Q. Aquests punts seran, doncs, els punts d'	intersecció	dels costats de mateix rang dels polígons funiculars consecutius que es

Pàgina 1 (de 12)

50 següents