Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es deturaren vacil·lants. Però de seguida es produí la reacció: una veu	irada	s'aixecà en el silenci momentani: —Què feu? Per què us pareu? Au! Matem-
les ulleres, examina un estrany filament negrós que després, amb un gest	irat	, projecta contra la paret. Darrera els vidres, unes cares espantades
xipollejant furiosament. —Veniu, ara, si voleu —desafia. El guàrdia,	irat	, li tira la galleda que en caure al seu davant obre un gran ventall que
enrenou i tot de remor de batusses, barrejats amb ais i gemecs i paraules	irades	, incomprensibles. La massa de dones es va girant, pressiona cap a la
vell—. Ja ho dieu, vós! Amb una mica més ho barregeu tot. Amb un gest	irat	, recull uns quants ossos llargs i un crani que s'escapaven cap a l'altra
i, quan es tomba, s'adona que els presents el miren amb una expressió	irada	que tot seguit procuren de dissimular, com si els fes por. A poc a poc se
podrem satisfer-les, avui. Només se n'han desmaiat dues. Ell es redreça,	irat	, perquè acaba de comprendre que es refereixen a alguna cosa més que a
al vestíbul que travessen corrents, els passos silenciats per les veus	irades	que discuteixen encara a la cambra de la dreta, surten a la porta, on les
—s'incorpora i es llança cap a fora, on un moment després se senten veus	irades	que encara ressonen quan torna tot compungit—. El sergent diu que no.
perllonga amb una sèrie de xiscles aguts als quals es barregen veus	irades	i tremoloses i una altra veu humil que sembla implorar. La criadeta surt
degenera en una discussió que l'ordenança acaba amb un ample moviment	irat	que assenyala la sortida. Un altre individu que entrava, sentint-se
els papers de l'altra pilera. Ell s'espolsa amb tot de copets ràpids i	irats	, es treu el cigar de la boca i exclama: —No penso enfilar-me enlloc ni fer
flor dels amants. Un entre tants. Un entre tants,	irat	i tendre, bel·ligerant. Un entre tants. Un entre tants,
em sembla, menjar un fruit vedat sabent que ho és... Adam. [(	Irat	.)] Un dia no em sabré dominar... Quer· Calma't, Adam. Has
per al primer que passa. [(S'aixeca.)] /Xela\. [(	Irada	.)] Per què m'ho dius? /Andreu\ Per fer broma, i perquè vegis
/Xela\ Pateixes, oi? /Andreu\. [(Falsament	irat	.)] Per què m'ho preguntes? /Xela\ Perquè et comprenc.
Fada Una àguila fatídica davalla, ales esteses, contra els vents	irats	i, amb son impetuós vertigen, talla les muntanyes de llum dels nuvolats.
clars tresors. [(Estel d'Or al Rei)] No faceu cas d'aquesta gent	irada	que només l'odi i la venjança sent. Val més restar fidel a sa estimada,
que sent lladrucs perseguidors darrera? Enfora deixa multituds	irades	contra el tort que ha comès, mai perdonat: dir al
perquè ha estat sorpresa en un moment de feblesa. Voldria mostrar-se	irada	, però somriu; anar-se'n, però no es mou. Seu en el mateix indret on
Y sense trobar la resposta, exclamavan de sobte, ab veu ploricosa é	irada	: —¡Y ell, ab aquest cinisme que m' ho escriu! Sembla impossible!... La
rahó; una obstinació instintiva, exaltada per la resistencia, com la del	irat	que 's bat contra un obstacle material, s' havía apoderat de totas
Recorda. Els seus crits d'home geniüt, a la fàbrica; les rèpliques	irades	quan el contradeien, el constant desig d'estar sol. Ara, ni una síl·laba,
d'indignació. No perdona a Josep una pregunta tan sorneguera. Reacciona	irat	. —Superior a la que has tingut tu, no ho dubtis! Josep li adreça una
adreçar una ganyota, sorneguer, sarcàstic... Mònica, el dia de la boda!	Irat	, va tancar l'àlbum. Les coses s'afanyaven a pensar per ell. Observà el
de vergonya..." Josep rebot el tovalló damunt la taula i es posa dret,	irat	, desencaixat. —No vull res, jo, sentiu? Els desafia d'un a un amb la
mentre Déu estava lliurat a la seva obra, no fos que,	irat	per la irruptiva audàcia, dins la Creació establís mixtures
tingut fermesa, jo no hauria faltat, ni tu aleshores." I Adam,	irat	per primer cop, va dir-li: "¿Això és el teu amor; aquest, el
i celeste judici: vells i joves el van foragitar, i amb mans	irades	l'haurien escomès, si, a temps, un núvol, baixant, no
i enfront dels afalacs, costums i ofenses d'un món	irat	; i, no tement llurs blasmes, violències ni escarnis,
de gent que fa literatura en català, pot veure's reproduït en la	irada	protesta que el meu amic Gregori Mir Mayol, envià als diaris ciutadans,
història interpretada segons doctrines prèvies. Per la seva comdemnació	irada	de la Germania (i no sols de les seves violències) el qualificaríem
hi havia sempre un mínim de gràcia que protegia les intemperàncies	irades	de l'ínfima grolleria. Aquesta gràcia ens la conserva el senyor Pin i
esma de cercar-ne d'altre. ¿Qui pot pensar en jocs, quan la sang bull	irada	en les venes? Esperàrem que el sol s'acabés de pondre ajaguts a l'herba,
de nuvolades a regues clares, a regues fosques, com arrugues en el front	irat	d'un destí implacable. Cels que s'esqueixen de sobte com si els
en la foscor. Pel costat nòrdic de l'escollera les ones trencaven	irades	contra les roques; pel sur, els braços del port estrenyien amorosos els
ferit. Adeu l'obediencia, adeu la quietut: lo clam selvatge de la gent	irada	esclata tot d'una com un trò. "Murri, traydor, cobart! Surt aquí, que t'
Harris, i vaig alegrar-me'n, fins que em vaig adonar que no n'estava	irat	: aleshores em va saber greu. Ell aviat va tornar a dormir, i això em va
afegir aquesta quantitat a la que encara té per cobrar. —Insolent! —saltà	irat	dòn Aureli—. Mereixería que no tingués cap pressa per pagar-li! Aquesta
el séu mocador buit. —Si això ja és cosa de tots els istius —saltà amb	irada	amargor la Carme—. Solament que en els passats, encara ens quedava algún
per deseixir-se d'aquelles mans que fortament la subjectaven, exclamà	irada	: —Insolent!... In... solent!... —Sí, sí, mólt insolent —féu en el mateix
bastó! Què m'espera, una altra vegada, pobreta de mi! El noi va cridar,	irat	de no poder fer res per sa mare: —Així mai haguésseu vingut, pare! Al
Ell retreia conceptes abstractes amb ressò etern. I ella replicava amb	irada	vehemència: —Fa riure tot això. Ja t'ho diré ben clar. Punt de meditació
veritat és que no sempre... —Et dic que sí —contestà Mowgli, fent un gest	irat	. —Vosaltres us escapeu, i jo, que sóc l'amo de la Jungla, tinc de passejar
quan les formigues veieren la destrucció de les ambaixadores, fou més	irat	llur enuig. I, arribada la nit, sortiren a miríades de llurs caus, i
pas. —Que no m'engresquen els gats! —cridà el Ratolí en una veu d'esgarip,	irada	. Us engrescarien a vós si fóssiu jo? —Bé, potser no —digué Alícia
carbasseres, o qualsevol cosa per l'estil. Després va sentir-se una veu	irada	: la del Conill. —Patrici! Patrici! On sou?— I després, una veu que
raó. —Bé, doncs —continuà el Gat,— ja veieu que un gos rondina quan està	irat	i mou la cua quan està content. Doncs jo rondino quan estic content i moc
està content. Doncs jo rondino quan estic content i moc la cua quan estic	irat	. Això és que sóc boig. —Jo no en dic rondinar del que feu, sinó fer la
un pou de melassa. —No n'hi ha d'aquesta mena!— començà de dir Alícia molt	irada	, però el Capeller i la Llebre de Març feren: —Xxt, xxt!— i el Liró

Pàgina 1 (de 12)

50 següents