Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la resistència. Hi ha emoció a la ciutat —depressions i entusiasmes. El	Jurat	del "Premi Folguera" l'atorga a Josep Lleonart. Tinc ocasió de conèixer
declara: —Jo responc per ell. —No n'hi ha prou. Caldria una declaració	jurada	. —La faré —diu la noia. —Davant notari —aclareix el de l'ull tapat.
de Cambrils en Vilossa, n'Armengol, en Bertrolà, dos	jurats	i el senyor batlle, que al cel puguin reposar. L'ombra que fa
de la nostra política i de les nostres lletres, car ens sentíem enemics	jurats	de molts aspectes de Barcelona i de Catalunya. De vegades el cant
Carner se n'havia mofat, i no li ho perdonàvem. Nosaltres la hi teníem	jurada	. Jo vaig conèixer Josep Carner un migdia d'hivern a la Rambla. Anava amb
d' imprenta, de raunió y d' associació; vull lo matrimoni civil y lo	jurat	; y vull, sobre tot, que la forma de gobern siga la que reclaman á una los
al últim ja s' ha dictat. Devant d' aquella tarima, ahont hi había los	jurats	, un gros Sant-Crist s' alsava la clemencia recordant. De prompte apareix
parat. Ni un solt patrici s' oposa als desitjos d' aquet brau, y 'l	jurat	dicta sentencia mentres lo Sant-Crist penjat al altre costat de sala
á desplegar mas forsas [(exaltat)] y probar si l' amor que 'm té	jurada	es cert ó fals, perque tal volta, prompte lo desengany vos venci.
traïdor, ets aquell Àngel que al Cel, per primer cop, la fe	jurada	i la pau va trencar, mai no rompudes fins aleshores,
encara no és fet. Desobeint-me, romp l'home, deslleial, la fe	jurada	, i peca contra el Cel, suprema força. Afectant Déu, i
¿Pots condemnar amb detracció sacrílega el just decret de Déu,	jurat	i públic, que ordena que al seu Fill, amb ceptre regi
durada oscil·lant entre mitja hora i tres quarts, són passades davant un	jurat	nomenat per la Junta Central Vicentina. Enguany el primer premi
els personatges següents: l'Infant En Pere, virrei; en Ramon Oblites,	jurat	en cap; en Perot de Pertusa, rector; en Guillem d'Espígol, jurat ciutadà,
Oblites, jurat en cap; en Perot de Pertusa, rector; en Guillem d'Espígol,	jurat	ciutadà, i en Guillem Ferrer, pare del sant. La inauguració dels
tard, amb les institucions del batlle i del veguer i amb la creació dels	jurats	de Mallorca i del Gran e General Consell, en el sí del qual,
per grans e de majors homes de Catalunya", exposaven al Rei els	jurats	de Mallorca segles després, per boca de Berenguer Uniç l'any
podia pagar l'esclau rebia 25 fuetades. I el 1481 els	Jurats	i el Síndic presentaren al Governador uns nous capítols sobre la custòdia
qüestió de fidelitat a la monarquia restà ben clara la reconeixença dels	Jurats	d'Alcúdia als de Llucmajor de la respectuosa sumissió amb què els uns i
és abandó, soledat i pobresa. "Per ço, senyors —advertien els	jurats	d'Eivissa als de València— "vostres magnificències fasen ab suma
suport dels imposts. A una sol·licitud de socors del rei Carles II, els	Jurats	li han de respondre que "los bens de aquesta vila son molts de
direm alguna cosa. Donant lloc a l'aparició de l'uniformisme, els	jurats	eren dits ara "regidores" i els veguers passaven a ésser
la menestralia al Grand e General Consell i per a designar els	Jurats	de les distintes ciutats i pobles. Gairebé podríem parlar de la força que
força la vida municipal, reduint-se el joc polític a la designació dels	Jurats	, institució al cap de la qual els cavallers disposaven també de la
, en aquest cas— i el camp. I l'una i l'altra illa tenien també els seus	jurats	i compareixien en representació dels seus estadans a les Corts catalanes.
ius statuendi. En certa manera podem dir que els Justícies i	Jurats	de València —les magistratures de la ciutat— dictaven dret. Els reis
Les pàgines ditiràmbiques de fra Francesc Eiximenis en la dedicatòria als	Jurats	de la capital del Regiment de la Cosa Pública són un eco d'aquella
les conveniències i per a la seguretat de la capital. Tot l'interès dels	Jurats	per instaurar el Fur valencià com a llei única del regne s'adreçava a
subtilment e no sens gran astúcia cordellades", escriuen els	Jurats	de València al Magnànim en 1423, "e no esperets,
de les Germanies els "artistes" arribaran a disposar d'un càrrec de	Jurat	. Cal pensar que la discriminació dictada per Jaume I responia a la
moment Pere el Gran, en 1278, va proveir que, als quatre	Jurats	que fins aleshores administraven la capital, se n'afegissin dos més.
fins aleshores administraven la capital, se n'afegissin dos més. Aquests	Jurats	de nova creació serien elegits entre els "ciutadans" de la "mà
un dels quals seria cavaller, i l'altre, "ciutadà"; als quatre	Jurats	"ciutadans", van unir-se'n dos més, de cavallers; i la funció de
classes desqualificades, induïa al confusionisme social. D'aquí que els	Jurats	—"ciutadans honrats" i nobles— dictessin reglaments severíssims,
havia esdevingut l'amo de la ciutat de València, i dominava els	Jurats	i els feia actuar al seu gust. Càrrecs que sempre havien estat i eren
agermanats. "Los militars e persones magnades", escriuen els	Jurats	de València a l'arquebisbe de Tarragona en 1521, "han fet
de Pere el Gran, que concedia a la "mà menor" dues places de	Jurats	, i alguna altra modificació del mateix tipus. La Germania, en la seva
mena de "cop d'Estat" municipal, els insurgents van designar llurs dos	Jurats	—un pels "artistes", l'altre pels menestrals—, van posar un mercader al
que no dels cavallers, en el terreny teòric si més no: els dos nous	Jurats	en desplaçaven dos dels "ciutadans", però subsistien els dos de la
estrangeres, desmandades, replegadisses", reconeixen els	Jurats	de la revolució, en carta a Carles V. Aquestes "persones forasteres
de antes perder el Reino que la obediencia", escriu als	Jurats	en 1520, i, malgrat això, fa concessions i permet que aquells
en 1520, i, malgrat això, fa concessions i permet que aquells	Jurats	, elegits "contra fur" per la Germania, actuïn "legalment". Dins
els Tretze continuaven essent l'equip propulsor del radicalisme. Els	Jurats	maldaren per introduir una engruna de coherència a l'embull general. Al
ocupant els oficis de la ciutat en proporció superior als nobles —quatre	Jurats	contra dos—: però els cavallers serien, ja, d'aleshores endavant, l'única
de pa—, havien desencadenat els habituals avalots populars contra nobles,	Jurats	i forners. Però l'expulsió dels moriscos destruïa els mateixos fonaments
respecte a la vida civil. A partir del 1633, en efecte,	Jurats	i Justícies són nomenats per sorteig. En 1652, els grans barons,
La ciutat envià una ambaixada al rei per demanar-li que la revoqués. El	Jurat	Lluís Blanquer i el buròcrata que va redactar la sol·licitud, Josep
localista. En la seva dedicatòria del Regiment als	Jurats	de la ciutat escriu aquestes paraules taxatives: "Per totes aquestes
"patriotisme" local havia donat els seus fruits. I aleshores veiem els	Jurats	de València reclamar clarament llur part, "com a tals valencians", en
"català" dels càrrecs més alts de la Corona. En 1419, els	Jurats	s'adrecen a Alfons el Magnànim amb un programa d'organització de

Pàgina 1 (de 53)

50 següents