×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb jurat |
Freqüència total: 2601 |
CTILC1 |
la resistència. Hi ha emoció a la ciutat —depressions i entusiasmes. El | Jurat | del "Premi Folguera" l'atorga a Josep Lleonart. Tinc ocasió de conèixer | declara: —Jo responc per ell. —No n'hi ha prou. Caldria una declaració | jurada | . —La faré —diu la noia. —Davant notari —aclareix el de l'ull tapat. | de Cambrils en Vilossa, n'Armengol, en Bertrolà, dos | jurats | i el senyor batlle, que al cel puguin reposar. L'ombra que fa | de la nostra política i de les nostres lletres, car ens sentíem enemics | jurats | de molts aspectes de Barcelona i de Catalunya. De vegades el cant | Carner se n'havia mofat, i no li ho perdonàvem. Nosaltres la hi teníem | jurada | . Jo vaig conèixer Josep Carner un migdia d'hivern a la Rambla. Anava amb | d' imprenta, de raunió y d' associació; vull lo matrimoni civil y lo | jurat | ; y vull, sobre tot, que la forma de gobern siga la que reclaman á una los | al últim ja s' ha dictat. Devant d' aquella tarima, ahont hi había los | jurats | , un gros Sant-Crist s' alsava la clemencia recordant. De prompte apareix | parat. Ni un solt patrici s' oposa als desitjos d' aquet brau, y 'l | jurat | dicta sentencia mentres lo Sant-Crist penjat al altre costat de sala | á desplegar mas forsas [(exaltat)] y probar si l' amor que 'm té | jurada | es cert ó fals, perque tal volta, prompte lo desengany vos venci. | traïdor, ets aquell Àngel que al Cel, per primer cop, la fe | jurada | i la pau va trencar, mai no rompudes fins aleshores, | encara no és fet. Desobeint-me, romp l'home, deslleial, la fe | jurada | , i peca contra el Cel, suprema força. Afectant Déu, i | ¿Pots condemnar amb detracció sacrílega el just decret de Déu, | jurat | i públic, que ordena que al seu Fill, amb ceptre regi | durada oscil·lant entre mitja hora i tres quarts, són passades davant un | jurat | nomenat per la Junta Central Vicentina. Enguany el primer premi | els personatges següents: l'Infant En Pere, virrei; en Ramon Oblites, | jurat | en cap; en Perot de Pertusa, rector; en Guillem d'Espígol, jurat ciutadà, | Oblites, jurat en cap; en Perot de Pertusa, rector; en Guillem d'Espígol, | jurat | ciutadà, i en Guillem Ferrer, pare del sant. La inauguració dels | tard, amb les institucions del batlle i del veguer i amb la creació dels | jurats | de Mallorca i del Gran e General Consell, en el sí del qual, | per grans e de majors homes de Catalunya", exposaven al Rei els | jurats | de Mallorca segles després, per boca de Berenguer Uniç l'any | podia pagar l'esclau rebia 25 fuetades. I el 1481 els | Jurats | i el Síndic presentaren al Governador uns nous capítols sobre la custòdia | qüestió de fidelitat a la monarquia restà ben clara la reconeixença dels | Jurats | d'Alcúdia als de Llucmajor de la respectuosa sumissió amb què els uns i | és abandó, soledat i pobresa. "Per ço, senyors —advertien els | jurats | d'Eivissa als de València— "vostres magnificències fasen ab suma | suport dels imposts. A una sol·licitud de socors del rei Carles II, els | Jurats | li han de respondre que "los bens de aquesta vila son molts de | direm alguna cosa. Donant lloc a l'aparició de l'uniformisme, els | jurats | eren dits ara "regidores" i els veguers passaven a ésser | la menestralia al Grand e General Consell i per a designar els | Jurats | de les distintes ciutats i pobles. Gairebé podríem parlar de la força que | força la vida municipal, reduint-se el joc polític a la designació dels | Jurats | , institució al cap de la qual els cavallers disposaven també de la | , en aquest cas— i el camp. I l'una i l'altra illa tenien també els seus | jurats | i compareixien en representació dels seus estadans a les Corts catalanes. | ius statuendi. En certa manera podem dir que els Justícies i | Jurats | de València —les magistratures de la ciutat— dictaven dret. Els reis | Les pàgines ditiràmbiques de fra Francesc Eiximenis en la dedicatòria als | Jurats | de la capital del Regiment de la Cosa Pública són un eco d'aquella | les conveniències i per a la seguretat de la capital. Tot l'interès dels | Jurats | per instaurar el Fur valencià com a llei única del regne s'adreçava a | subtilment e no sens gran astúcia cordellades", escriuen els | Jurats | de València al Magnànim en 1423, "e no esperets, | de les Germanies els "artistes" arribaran a disposar d'un càrrec de | Jurat | . Cal pensar que la discriminació dictada per Jaume I responia a la | moment Pere el Gran, en 1278, va proveir que, als quatre | Jurats | que fins aleshores administraven la capital, se n'afegissin dos més. | fins aleshores administraven la capital, se n'afegissin dos més. Aquests | Jurats | de nova creació serien elegits entre els "ciutadans" de la "mà | un dels quals seria cavaller, i l'altre, "ciutadà"; als quatre | Jurats | "ciutadans", van unir-se'n dos més, de cavallers; i la funció de | classes desqualificades, induïa al confusionisme social. D'aquí que els | Jurats | —"ciutadans honrats" i nobles— dictessin reglaments severíssims, | havia esdevingut l'amo de la ciutat de València, i dominava els | Jurats | i els feia actuar al seu gust. Càrrecs que sempre havien estat i eren | agermanats. "Los militars e persones magnades", escriuen els | Jurats | de València a l'arquebisbe de Tarragona en 1521, "han fet | de Pere el Gran, que concedia a la "mà menor" dues places de | Jurats | , i alguna altra modificació del mateix tipus. La Germania, en la seva | mena de "cop d'Estat" municipal, els insurgents van designar llurs dos | Jurats | —un pels "artistes", l'altre pels menestrals—, van posar un mercader al | que no dels cavallers, en el terreny teòric si més no: els dos nous | Jurats | en desplaçaven dos dels "ciutadans", però subsistien els dos de la | estrangeres, desmandades, replegadisses", reconeixen els | Jurats | de la revolució, en carta a Carles V. Aquestes "persones forasteres | de antes perder el Reino que la obediencia", escriu als | Jurats | en 1520, i, malgrat això, fa concessions i permet que aquells | en 1520, i, malgrat això, fa concessions i permet que aquells | Jurats | , elegits "contra fur" per la Germania, actuïn "legalment". Dins | els Tretze continuaven essent l'equip propulsor del radicalisme. Els | Jurats | maldaren per introduir una engruna de coherència a l'embull general. Al | ocupant els oficis de la ciutat en proporció superior als nobles —quatre | Jurats | contra dos—: però els cavallers serien, ja, d'aleshores endavant, l'única | de pa—, havien desencadenat els habituals avalots populars contra nobles, | Jurats | i forners. Però l'expulsió dels moriscos destruïa els mateixos fonaments | respecte a la vida civil. A partir del 1633, en efecte, | Jurats | i Justícies són nomenats per sorteig. En 1652, els grans barons, | La ciutat envià una ambaixada al rei per demanar-li que la revoqués. El | Jurat | Lluís Blanquer i el buròcrata que va redactar la sol·licitud, Josep | localista. En la seva dedicatòria del Regiment als | Jurats | de la ciutat escriu aquestes paraules taxatives: "Per totes aquestes | "patriotisme" local havia donat els seus fruits. I aleshores veiem els | Jurats | de València reclamar clarament llur part, "com a tals valencians", en | "català" dels càrrecs més alts de la Corona. En 1419, els | Jurats | s'adrecen a Alfons el Magnànim amb un programa d'organització de |
|