Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'introduir una distinció entre espècie "marcada" —en el sentit que els	lingüistes	donen a aquest terme— i espècie "no marcada". Prohibir certes espècies
Però, què hem de pensar dels factors històrics? De molt de temps ençà els	lingüistes	coneixen el problema i Saussure l'ha resolt amb molta claredat.
hauria prou de citar després de les altres modalitats. Més encara que als	lingüistes	, plantegen un problema als etnòlegs. Per als lingüistes, aquest problema
encara que als lingüistes, plantegen un problema als etnòlegs. Per als	lingüistes	, aquest problema és el de la natura dels noms propis i de llur plaça en
¿Ho podríem fer si calgués seguir l'ensenyament dels lògics i de certs	lingüistes	i admetre que els noms propis són, segons la fórmula de Mill,
a la primera conversa que vaig tenir amb el meu company, excel·lent	lingüista	, Jesús Tuson, vaig tenir la sensació, que ja havia tingut molt
Però cal esperar que la semiologia estigui configurada perquè els	lingüistes	sàpiguen en què consisteixen els signes i quines lleis els regeixen.
té interès per als científics, lògics, filòsofs de la ciència, tecnòlegs,	lingüistes	, psicòlegs, antropòlegs, etc.. També és veritat que aquest és un terreny
réussissent". I per tant, distingint perfectament entre el que els	lingüistes	dirien "la lingua del core" i "la lingua del pane",
con el continente vecino". D'altres més modests, com el	lingüista	Amengual, es refereixen al castellà dient que és l'idioma que
serà en català que escriuran la majoria dels qui fan literatura.	Lingüistes	, folkloristes i musicòlegs, així com altres aficionats als estudis
inmemorial, ha sido tratada con incuria, segons havia afirmat el	lingüista	Amengual, i que el català de les illes no ha desaparecido porque
pragmàtics que ferien riure tant als experts de la Unesco com als nostres	lingüistes	i a qualsevol profà mínimament racional. Josep Maria Llompart s'ha
com a senyera. Acabaré dient que és ben llamentable que els nostres	lingüistes	hagin hagut de recollir en terres de Menorca el refrany: "Mallorca,
com més endins pot arrelar" com recordava el mestre dels nostres	lingüistes	en esmentada ocasió. És la venuda civil sense condicions, la inanició
no ens han de dur al conreu d'una literatura folklòrica per a conhort de	lingüistes	. Cal plantejar i resoldre totes aquestes fites amb sentit de futur. I és
potser donarà prou compte d'aquest fet nou: és sabut que alguns	lingüistes	estableixen entre els dos termes d'una polaritat (singular-plural,
fins al punt que pot fer espectacular (pertinent, dirien els	lingüistes	) un simple contrast de nombres; aquest que ve, per exemple: "Només hi ha
àdhuc el del desinteressat"; tornant encara a l'explicació dels	lingüistes	, es dirà que l'oposició del sentit és més flagrant pel fet que està
del discurs, participa de la vida mateixa del sintagma, de què els	lingüistes	ens diuen que sempre està pròxim a la parla. Deessa de la divisió de les
llavors, el germà i el guia de l'escriptor no serà ja el retòric, sinó el	lingüista	, el que posa al dia no ja les figures del discurs, sinó les categories
d'una novel·la de Juli Verne, L'île mystérieuse. Un	lingüista	escriu: "En cada procés d'elaboració de la informació es pot separar un
l'ALPI: la recomanació que el I Congrés Internacional de	Lingüistes	(la Haia 1928) va adreçar als governs de tots els països, a
recordem, entre altres, en el VI Congrés Internacional de	Lingüistes	(París 1948), per boca de Willem Pée, i en el llibre de Sever
Més fàcil és encara de compendre que modernament tants filòlegs i	lingüistes	estrangers l'hagin estudiat seriosament amb finalitats científiques, però
per prestigiosos representants de la medecina. Nosaltres, com a mers	lingüistes	, no ens sentim amb autoritat ni competència per pendre-hi cartes. I si,
unitats de la descomposició gramatical, no han d'interessar gran cosa al	lingüista	, i menys encara a l'ortofonista en l'actuació pràctica. Els fonemes, en
lletres representen les de l'expressió escrita. El foneticista, com el	lingüista	, escriu O. Jespersen, i nosaltres diem també l'ortofonista, no pot
dites manifestacions tenen, però, un cert interès per a l'observador i el	lingüista	, per ço com és, precisament dintre aquest primer període, on podem ja
unificadors molt diversos, tots els altres grups —confessionals o	lingüistes	— van enriquint-se de nous drets, cada dia més definits. La unitat moral
aspectes que són estretament lligats amb els problemes lingüístics. Els	lingüistes	afirmen el fet de la llengua com a unitat. Una llengua és un tot solidari
encara que en l'adult amb tota la seva riquesa de vida. Per això els	lingüistes	afirmen la solidaritat dels sistemes lingüístics: un sistema de llengua o
però no en el sol, sinó en l'individu parlant. Pot passar que al	lingüista	en molts de casos resulti extremament difícil i potser també pràcticament
tots els fonemes de la llengua parlada. Axò són detalls per als	lingüistes	; ò, tot lo més, coses d'interès per als qu'estudien fonètica. La
que no pas aquestes n'ha donades moltes la filologia moderna. Un	lingüista	difícilment hi caurà, avesat, per l'estudi del dinamisme de les llengües
que havía escrit la seva obra en llengua valenciana, el més subtil	lingüista	no sab trobar-hi diferencia essencial amb la llengua d'En Llull i la d'En
en un petit camp limitat i parcial i es creuen antropòlegs, historiadors,	lingüistes	, filòsofs, etc.. Nogensmenys, i fins i tot en les seves excrecències,
defensors; i no ho han estat més perquè, desgraciadament, no han tingut	lingüistes	que, d'una manera metòdica, sistematisada, pedagògica, els anaren
valencians, els escriptors especialment, però han d'estar vigilades pels	lingüistes	per aquell do, per aquella clarividència, per aquella intuïció i virtut
i virtut creadores, impulsadores, reconstructores dels idiomes que els	lingüistes	posseïxen. Que hom deixe fer a aquests homes preparats per a dir i per a
isomorfismes; per als altres, com al llarg de generacions successives de	lingüistes	, l'estructuralisme s'ha distanciat, sobretot, de les recerques
referir-nos en aquestes estructures de llenguatge tal com les entenen els	lingüistes	, recordem que tota una escola epistemològica, el positivisme lògic,
sospesar amb cura donat el nombre d'autors que, fins i tot sense ésser	lingüistes	, han tret de les influències saussurianes la idea que les estructures són
caracteritza Chomsky l'impel·leix a defensar una opinió inesperada en un	lingüista	contemporani i que relliga les "idees innates" de Descartes a
del qual han d'anar acompanyades de tota mena de precaucions. Fins un	lingüista	soviètic com Shaumjan, en un centre de cultura on, fa uns quants anys, el
qüestió, direm que la filosofia que alguns científics, biòlegs, genètics,	lingüistes	, etc., estan intentant de fabricar avui entorn de "la informació", és
si bé el corrent continuà després, amb matisos diversos, i encara avui un	lingüista	-filòsof com Chomsky es declara obertament un defensor de les idees
de lingüística general, publicat el 1916. Aquest	lingüista	, oposant-se a l'enfocament habitualment "genètic" de la llengua, es
el qui descriu un quadre d'aquesta "desaparició" que els altres	lingüistes	oblidaven: si és cert que els patois poden desaparèixer "per
de les llengües minoritàries? Val la pena de reproduir les paraules d'un	lingüista	hindú, Pande, sobre la qüestió: "Cal recordar que les llengües no viuen

Pàgina 1 (de 17)

50 següents