Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la visera, en el rostre de bronze d'una bellesa varonil. Fou com un	llampec	fugaç; s'estremí tota d'ansietat i de temor, i apressà el pas cap a
Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un	llampec	esquinçà l'espessa massa d'ombres i il·luminà el carrer i els edificis
esclataven amb més freqüència, amb un sord i perllongat redoblament. Els	llampecs	es succeïen sense interrupció i descobrien perfils de negres cúmuls sobre
i el tro retrunyia amb paorós espetegar entre l'incessant fulgurar dels	llampecs	. "Es fa tard —va dir-se— i la tempesta s'acosta. Tal vegada...
del temporal, que batia els carrers furiosament, barrejat amb trons i	llampecs	. I Càndia del Noro aparegué al llindar de la porta, pàl·lida i demacrada
resistir-ho? Què faré?" Una idea folla li travessa el cervell com un	llampec	, i Mila s'estremeix i tremola tota davant la gosadia del seu pensament.
la cambra de sa mare. I, de sobte, una idea li travessà el cervell com un	llampec	: la finestra! L'habitació tenia una finestra, la petita finestra que
d'or i de rosa. A la banda del Pirineu hi ha un cel de plom, creuat de	llampecs	; a ponent, uns cúmulus grisos o magenta, amb fistó de llum viva. Com que
llautons i serrells, cobertes de vidre que produeixen tot de sobtats	llampecs	, ornaments d'argent, inscripcions i inicials. —Fem-ho bé, comencem pel
sortit tots a la porta, i el veiérem encara sobre el camí a la llum dels	llampecs	, gegantí, amb el seu pas apressat, amb la seva cama coixa i com si
seva ment, li acudí una idea; una sospita travessà la seva ànima com un	llampec	. Jaume agafà l'aixada i, pel marge que partia les terres, s'encaminà cap
presents, giraven com amb una muda súplica, com si cerquessin algú, i un	llampec	d'ansietat els animava; després romanien immòbils, apagats, en el rostre
s'incrusta una gran harmonia d'indigo, morat i verd de crom, ratllada per	llampecs	lluminosos d'ocres i taronges i per les serps diamantines de les
Madame Poroi, aquesta vella asexual, gairebé inhumana, us ensenya, com un	llampec	, tot el secret inabordable de les mars del sud, allò que no us ensenyaran
Ja en parlarem, Júlia, ja en parlarem. Rosa. [(Entrant com un	llampec	amb la Merceneta al darrera.)] És cert, filles meves, el que acaba de
com a cuinera? I pujàvem a la moto. Ruuuuuuuuu... ruuuuuuuuuuu... Com	llampecs	. A la nit, mentre em despullava, ja se sabia, avui, com que és diumenge,
els coloms, al terrat, arrencaven a volar, s'aixecaven com una onada de	llampecs	i d'ales i, abans d'anar-se'n a jóc, picaven les baranes i menjaven l'
el bec... o uns quants ocells cridaners que baixaven de les fulles com	llampecs	, es ficaven al toll, s'hi banyaven estarrufats de ploma i barrejaven el
de la segona meitat d'aquest diàleg, anava pressentint una catàstrofe. El	llampec	de pànic inicial, s'havia reproduït en dues o tres paraules de Guillem; a
que dintre la pell dels homes i les dones hi ha de vegades alguna cosa de	llampec	diví, i els déus es confonen amb els monstres. Els déus se'n riuen
—quin desassossec, els ulls mig descloure a cada	llampec	! S'acaba el setembre i s'endola el cel; les pluges
un tren que un sol moment ha d'aturar-se aquí. Com un	llampec	he vist lluir ton bell mirar, oh viatgera
al front. —Negres? —pregunta l'oncle prement la ploma entre els dits, un	llampec	als ulls, que la blavor de les ulleres esborra. En Pere i l'estudiant
Han quedat dues comissions per nomenar. 11 de juny Viatge	llampec	a Saragossa; anada en tren —nou hores de calor terrible— i tornada —no
pas com en un corrent en el qual es pugui immergir, sinó com un seguit de	llampecs	esborradissos dels quals amb prou feines pot entreveure d'on vénen i
llegües. Per damunt de la mar creuarà el cel com un	llampec	, i clavarà les urpes d'Apocalipsi, sobre el teu país.
no conegués el recorregut del pensament osage que associa l'àliga amb el	llampec	, el llampec amb el foc, el foc amb el carbó i el carbó amb la terra: l'
el recorregut del pensament osage que associa l'àliga amb el llampec, el	llampec	amb el foc, el foc amb el carbó i el carbó amb la terra: l'àliga és,
els penyals), idèntic a Ka'uila-nuimakeha (el mascle [= cel] del	llampec	violent), etc., si hom no recull, d'antuvi, certes dades pertinents:
oir los accents del amor per tant temps ansiats, sentí en son cor un	llampech	d' extraordinaria joya, á sa llum vejé tot d'una la timba á qu' anava á
de precipitar la catàstrofe final amb la meva inconsciència travessada de	llampecs	de lucidesa. Generalment era en les converses amb aquest deixeble amorós
sap quan tornaria. Sola, el seu home en mar... Oh!, una pensada! Fou un	llampec	. En un instant ho vaig tenir decidit. No aniria al col·legi aquella
semblà pujar de nou a flor d'aigua, i, de cop, a la sobtada claror d'un	llampec	que em va fer parpellejar sense donar-me temps de guardar-me'n, em vaig
i del mal tal com te les han ensenyades a l'escola! De sobte, t'entra un	llampec	a la consciència que te l'aclareix tota i t'esgarrifa. Fins on podria
per primera vegada amb desconfiança. Vaig adonar-me del seu esguard de	llampec	, que s'apagava i s'encenia en un moment. Li vaig trobar un aire mesclat
fins que abaix senti un xiulet. Un caball que 'ls camps traspassa com un	llampech	, jo tindré preparat prop de la casa, y ab pocas horas, podrá tornarsen ab
somnis. És veritat que tenia una aparença més impressionant. [(Trons,	llampecs	. Júpiter adopta una aparença amenaçadora.)] ¿Què me'n dius, ara?
A 26 anys publica el seu primer treball científic, veritable	llampec	que il·lumina tot el món civilitzat. A 29 anys abandona
del seu giny poderós, podrà percebre trons infernals, i, per	llampecs	, que ens vegi negres flames i horrors amb igual ràbia
segona Eva, contemplà com queia del Cel, com un	llampec	, Satan, el Príncep de l'Aire; quan, alçant-se de la tomba,
bruscament, vaig mirar, endarrera, cap a la porta vidrada. Com un	llampec	, travessà el meu esperit una esperança: "Tornaré a veure el meu amic".
cua tota grassa!... Van caure dues o tres gotes, el cel s'enfosquí. Uns	llampecs	blaus sabrejaren la muntanya. Unes nenes, corrents, cobertes amb caputxes
. Ja vinc. Les hores, a les roques, havien passat com hores d'amor, com un	llampec	. Encara sentia damunt meu l'alè ardent del poeta florentí. —Que pensaves
De moment, tu ets com els galls novells que cobreixen les gallines com	llampecs	i després inflen el pap, pugen dalt del femer i criden i escatainen. No
i barrals. L'aigua borbollejava sobre les pedres, de tant en tant els	llampecs	sabrejaven el cel. Zorbàs, sufocat per la passada de la vídua, no aguantà
una fera, imperiosa i planyívola. "Vine, vine —cridava—; la vida és un	llampec	. Vine aviat, vine, vine, afanya't." Jo sabia que era Marà, l'esperit
tens. Ara mateix, mentre em parlaves, ha passat pel meu cervell com un	llampec	, i he vist. —Quins projectes tinc, Zorbàs? —vaig preguntar, rient. —Vols
parà en sec la dolça cançó i es va girar. Les nostres mirades, com dos	llampecs	, es van encreuar; vaig sentir que se'm doblegaven els genolls, com si
el seu peu que em premia pesadament la nuca. Les hores passaren com un	llampec	. Així també passaran les hores i els segles al Paradís. Mitjanit, calma,
de nou en camí. No sabia on anava, l'arcàngel em va guiar: ara en forma de	llampec	, ara com un ocell negre entre els arbres, ara com un caminoi que baixava.

Pàgina 1 (de 19)

50 següents