DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llar F 5954 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llar Freqüència total:  5954 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. D'ell es va
poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama,
de la seva indiferència, no: a despit de saber que era la llum de la seva llar, la llum que li indicava que sa mare vivia i somniava en ell i
desitjat venir per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava
paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada acabava
Mila i el seu padrí, després de molts esforços per atreure'l a la llar, s'havien per fi resignat, i resignada estava també Munda del Roso a
Munda del Roso veia obrir-se amb aquella unió la perspectiva d'una nova llar, més ampla i alegre, d'una nova vida al costat de la seva filla, del seu
jove a la casa; li parlà, en fi, de la seva il·lusió de constituir una llar i una família i fer una vida ordenada "com mana Déu". No es referí per
de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva esposa i els fills, congregats tots
menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre guarda els seus porcs i
bellíssima, estava profundament enamorat de la seva muller, i tot a la llar del jove matrimoni respirava pau i felicitat. Hi regnava l'abundància.
Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre crepitava a la llar; el rebost estava ben proveït, i ell, assegut prop d'ella, amb la nena
la seva muller aquella nit d'hivern, ja llunyana, per foragitar-la de la llar per sempre. Sinó que ara era ja un ancià, no tenia més que sa filla, i per
que sempre han despertat en mi no sé quins nostàlgics sentiments de llar, quelcom així com un anhel de pureses. S'acostaven les santes festes de
Àgueda es veia ja enmig d'un ambient de festes, en intimitat i calor de llar. Ella s'havia fet els seus comptes: enguany mataria un dels pollastres
agitada, i preocupada ara també per ell. Mantingué viu el foc a la llar; li preparà una infusió i l'ampolla de l'aiguardent. Després s'estigué
havia sentit la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la llar, es cobrí amb un xal damunt de la camisa i s'apressà cap a l'habitació de
Cridaren, però no els contestà ningú. Encengueren una teia a la llar, i precedits per la llum anaren endinsant-se cap al fons. L'habitació de
ho repeteixo, durant segles. Avui, per sort, el panorama canvia. Les llars dels nostres amics adinerats i els aparadors de les botigues del ram
era un pare de família convençut, egrègiament vulgar, que enyora la llar, la senyora i "el fum del país". Les seves aventures i les seves
Un dia, un jove secretari el va sorprendre removent les brases de la llar i murmurant entre ell, a mitja veu: "Somnis... Somnis..." Una de les
el sol. Tocant-lo suaument, abans el desvetllava a la llar, murmurant-li dels camps que encara la llavor no tenen. El
de Brueghel. El poeta voldria penetrar el secret d'aquelles llars holandeses, cenyides de neu, però ...la neu serà trista, encongida,
l'herba. Quan érem a l'hostal —racó amb llibres, carlines i boix grèvol, llar de foc amb tres grossos calderons—, plovia tant, que ni es veia la
no ens hauríem tirat al carrer i ara no ens trobaríem sense família ni llar". 1 setembre. Al matí vaig de Premià a Barcelona. Parlo
Lari. Quina carn de xai més tendra i delicada, cuita al braserar de la llar! Semblava un aplec pastoral, bíblic. Saborós vi negre i ametlles torrades
republicans que els guardaven. Dos dels presoners s'han escalfat a la llar de la masia i han dit que a l'altra banda menjaven bé. Aquesta tarda han
de la mina, dins un núvol de fum que ens feia plorar els ulls (és una llar molt deficient, que a penes s'utilitza). Hi havia, a més dels de casa, les
i un moment després és davant els tres oradors asseguts a l'escó d'una llar apagada, ennegrida i plena de cendres que s'han anat escampant àdhuc pel
un altre banc de fusta adossat a la paret que fa angle recte amb la de la llar i s'hi encamina mandrosament, com amb recança; s'asseu. —De tota manera,
no hi ha res? El tercer orador allarga la mà cap a l'interior de la llar i, d'entre la cendra, en treu una ampolla de vi. S'aixeca a agafar-la
tant en tant en el calessí conduït per en Tai, i s'asseien d'esquena a la llar, de cara a la gran taula de fusta ennegrida pel fum, per les taques de
tants l'hauria usada, si jo no li hagués llençat, sense saber-ho, a la llar de Mestre Frigola. Em seria fàcil recordar cada moment de la nostra
va ser fidel, honesta, sacrificada, infatigable puntal de la llar. Només per aquesta tètrica falta d'imaginació ignorà Jeroni, ignorà els
feblement, submergit en aquell somni de salvació, en les dolceses de la llar i de la companyia dels seus. Es recobrà; alçà l'esguard, però ja no veié
i trobava gust a fer riure la gent amb les vergonyes de la seva llar i a escandalitzar les veïnes parlant-los de les borratxeres del marit.
de sobte, ella, maltractada per la jove madrastra, forastera a la seva llar, acceptà el pretendent; esdevingueren promesos i al cap de poc temps
més que la figura de Càndida, asseguda a la porta, i darrera d'ella la llar buida. La veu de la Muda continuava sonant; però la vella Pigada les
ni els renys, ni els advertiments, ni les amenaces de foragitar-la de la llar, no havien aconseguit res; tampoc els consells dels germans, esverats
la cosa pública i avenir-se amb el príncep; foren lògicament les llars, les cases. Per familiaritzat que es trobés amb la tesi constitucional de
i conservada entre el poble en l'actualitat, de donar al nou vingut a la llar pairal el nom de la casa que perpetuava amb la seva virilitat. Qui no
donat als fadristerns, als germans "cabalers" que han cercat fora de la llar pairal obrir-se un camí a la vida. El comerç i la indústria de Catalunya
americà. Ni això no es sabé fer. L'oligarquia es sentia bé en les seves llars pairals, menjant perdius i truites saboroses i refrescant-se amb begudes
fundat en 1149; Santes Creus, en 1150; Scala Dei. Llars de l'oració i la pietat, fogars de cultura i civilització, i ensems masos
Mentrestant, i encara que sembli mentida, la pau retornava a les nostres llars: botiflers i austracistes s'havien reconciliat en la mateixa oposició al
de tota mena, com els mateixos obrers que retornaven eventualment a la llar d'on eixiren cap a Catalunya. Però que se'm permeti d'afegir una nova
l'Estat no havia donat més sortida a llur misèria que el sacrifici de la llar nadiua i el salt de vida o mort en una ciutat industrial, d'entrada
pati; en una casa, al capdavall, la cuina és el més essencial, llar vol dir això, ja m'enteneu". Passava una setmana, i
Son Magraner, Aina Cohen, la dolcíssima poetessa, destil·la mel vora la llar; en les vetllades hivernenques, la vella casa pairal vibra de les seves
típica, mesclant-hi dos brots d'alfabreguera i deixant-ho coure vora la llar, mentre sonen els boleros i la cuinera canta /Sor Tomaseta\,

  Pàgina 1 (de 120) 50 següents »