Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I una vella, cloent les	lloances	: —Déu la beneeixi! Té una ànima d'or! Déu la beneeixi! Sinó que després,
manera de bàcul; ja havia elevat amb un breu salmeig la seva pregària en	lloança	del santíssim sagrament. Era com si invoqués la mercè divina del son
d'on eixiren cap a Catalunya. Però que se'm permeti d'afegir una nova	lloança	a la intensa acció de renovació econòmica i de propaganda del treball
de la vigília del tercer nocturn, començarà l'ocell la clarosa	lloança	. Jo, que moro i sé la solitud del mur i el caminant,
es passejava pausadament pel davant del cor de veïns, que cantaven	lloances	com en una tragèdia grega. En realitat era ben disculpable que miss
a passeig. —La Teresa és la seva estampa. Aleshores comença el cor de	lloances	de la cunyada de Laura: tan seriosa, prudent, honesta, econòmica. I Laura
i ben convençuts. De vegades, ens atabala ell mateix amb la pròpia	lloança	, però la sol fer com aquell qui se sent sorprès d'haver estat capaç de
gust del pa. Per acontentar-lo, i perquè s'ho mereixia, li vaig fer grans	lloances	d'aquell foie-gras que l'entusiasmava. —Els francesos són els reis
que haurien fet forçats a fer-los, i no de res volgut? ¿Quina	lloança	llavors podrien rebre, i jo, quin gaudi, si amb Voler
si no existís cap home, manqués d'espectadors; Déu, de	lloances	. Milions d'Esperits van per la Terra no essent-hi
cura cada matí de tu, i al so de càntics i degudes	lloances	cada dia faré més lleu aquesta fèrtil càrrega del teu
i de tramuntana—, la neu que baixa a mig serrat s'il·lumina i diu sa	lloança	. Els xiprers, malmenats per la ventada, inclinen la caputxa a dreta i a
espanten la set. No sé si el vaig convèncer. El cert és que, deixant les	lloances	de l'aigua, l'Andreu féu girar la conversa sobre la beguda que la fa
No trigarà gaire. Acaba d'explicar son ambaixada. Ha fet mil	lloances	de la vostra beutat. Li ha dit que Natura no ha mai format una criatura
calia sols l'elogi dels vencedors, la difamació del caigut i la	lloança	enardida del "status quo". Tanmateix, els agermanats haurien pogut
anys, a propòsit de l'expulsió. Hi ha hagut dicteris esgarrifosos i	lloances	efusives. Per als uns, allò fou un acte de vandalisme religiós, propi de
trobaran, així cal esperar-ho, els nous poetes que cantin les	lloances	dels que, acomplint la profecia sibil·lina, estableixin l'edat d'or, la
just en el punt que, havent traduït a llenguatge foraster les seves	lloances	, volgué traduir-hi també els seus odis. A Joan Torrendell Lloaria, del
de les /Ediciones mínimas\ de Leopoldo Durán. Però més que una	lloança	i una estimació i molt més que un agradament comprensiu, mereixeu vós,
així un amic vol dir coaccionar-lo una mica. I insistir després en la	lloança	i en la transcendent motivació dels seus actes, seria ja desarmar-lo. ¿No
gosaríem replicar als nostres amics que més és de plànyer la por de la	lloança	que la del blasme. Cautelosos amb la censura, podem arribar a ser-ho per
podem arribar a ser-ho per sentit de responsabilitat. La por de la	lloança	és una disminució d'esperit i un estalvi d'administració en fallida. No
No tenim por de lloar perquè estem segurs de poder-nos guanyar la	lloança	. Volem, no comptar-nos i que ens volti una multitud i faci aquesta
Descobrim, però, el mèrit d'aquest bastó que ha resistit impavit la	lloança	dels homes intel·ligents de la mateixa manera, que havia resistit el
de nosaltres mateixos perquè vagi captant l'almoina d'un somriure, d'una	lloança	, entre tots aquells que ens envolten. I el somriure i la lloança ens
d'una lloança, entre tots aquells que ens envolten. I el somriure i la	lloança	ens gratifiquen i ens fan creure —i ací hi ha el perill fatal— que som
que parlés la meva llengua. I fóra tan gran l'aplaudiment, tan forta la	lloança	, que saltarien muntanyes i fronteres, mars i continents, i arreu on els
el tirador d'ull certer i mà segura. I d'ençà de llavors hi cantaria les	lloances	del Senyor, ben aposentat a la seva dreta i a primer rengle del cor
on tants horrors foren imaginats i decidits, on tota crueltat trobà	lloança	, on fou justificada tota inclemència. A núvols que taparan el cel i la
fa nosa, heu's ací els barons justos i exemplars, dignes de respecte i de	lloança	. Espiar és un mèrit, torturar un honor, assassinar sense perill la més
jeure. I vingué que em veia acostar i no es movia, i escoltava callat les	lloances	que em creia en obligació d'adreçar-li perquè perseverés en el bon canvi
cercat amb llurs discursos o amb llurs escrits altra cosa que la	lloança	: ultra que l'aprovació més segura i la menys equívoca és el canvi de
matèria, o bé els grans homes a llurs historiaires. Munt d'epítets, males	lloances	; els fets són els que lloen i la manera de contar-los. Tot l'enginy d'un
pròpia, és un pedantisme. Un autor cal que rebi amb igual modèstia la	lloança	i la crítica que hom fa de les seves obres. Entre totes les diferents
per un fi més sobirà; demana als homes un èxit més gran i més rar que les	lloances	, i fins que les recompenses, que és fer-los esdevenir millors. Els necis
al seu deure, pel plaer que sent de complir-lo, i es desinteressa de les	lloances	, l'estima i la reconeixença, que li manquen de vegades. Si gosava fer una
Hi hauria una mena de ferocitat a rebutjar indiferentment tota mena de	lloances	; cal ésser sensible a les que ens vénen de les persones com cal, que
li cedeix; la menor serenitat que es palesa en el seu rostre li guanya	lloances	, hom agraeix que no sigui constantment insuportable; és temut, tractat
més, els fruits de la personalitat autòctona, sense comparacions,	lloances	ni blasmes, però amb la severa i forta dignitat que dóna la prova
i Vidal de què "visqué del treball i per al treball". I no són pas	lloances	formalistes: responen a una veritat fonamental. De vegades, les
molts d'ells, ha sabut inventar un altre específich digne de la menor	llohansa	. Però, ¿què volen més de la sòrt els descendents del micer Ventura, si
donantli de sí tot lo que puga darli, ja no sols ab les ditiràmbiques	llohanses	que fan somriure al extrany, sinó posanthi tot l'esfors y voluntat
mitjançant la pregària, amb llur Déu, i en unir-se en himnes de	lloança	, i que són, a més, alegres, diligents, i probablement més lliures de tot
tothom es felicitava, tothom cridava, i tota l'atmòsfera era plena de	lloança	i de joia inexpressable. Em semblà aleshores que m'estimaria més ésser
desapercebut de la gent, i refermava més encara les admiracions i les	lloances	. Jo he de confessar que aquesta simpatia centrífuga d'en Víctor Buxareu
i per haver, i sempre trobaran noves modulacions i noves formes en	lloança	de la llum. Les estrelles aniran apagantse, el cel s'aclarirà les
sempre que practiquem el que Svimburne anomenava el noble plaer de la	lloança	. Juan José Domenchina Podríem agermanar la gravetat moral d'aquest poeta,
batalles, entre de mar e de terra\, no sols és digne de la nostra	lloança	per haver-lo escrit en /el pus bell catalanesch del món\, sinó
a cents dins la terrassa per escoltar llurs propis oradors cantant les	lloances	del Bandar-log, i, sempre que un orador es deturava per pendre
us és impossible de recordar. (El sobrer, ja se sap, és digne de tota	lloança	: així com l'escàpol ha resultat un rodamon, un bohemi, el que us roman

Pàgina 1 (de 28)

50 següents