Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com d'un tro des de lluny. Respectuosos, li fan acatament i el	magnifiquen	talment un déu, com en el Cel l'Altíssim; li digueren
tan gran és la concòrdia entre els celestes. A tu primer, oh Pare,	magnifiquen	, Omnipotent, Immortal, Immutable, Infinit, Etern Rei;
que corones amb el teu cercle el matinal somriure, tu	magnifica	'l amb el globus fúlgid mentre es fa clar, gentil hora primera.
de l'ample Cosmos l'ull i l'ànima, més gran que tu confessa'l;	magnifica	'l en el teu curs etern, mentre t'eleves i quan ets al
assaoneu la terra assedegada, pujant o descendint,	magnifiqueu	-lo. Bufeu vosaltres, Vents, dolços o amb fúria, des
així esdevé; les seves lleis, les nostres; quan és	magnificat	, se'ns magnifica. Acabi, doncs, aquesta impia fúria,
esdevé; les seves lleis, les nostres; quan és magnificat, se'ns	magnifica	. Acabi, doncs, aquesta impia fúria, no portis
contra els àngels-gegants. A Tu, aquell dia, et van	magnificar	els teus llamps; en canvi, crear és més gran que destruir.
ha sentit bategar la passió. Quina ànima prop nostre	magnifica	el diàleg dels cors, com un perdó? Ni veu, ni gest; el meu bé
complauria l'auditori, el qual trobaria un gran plaer a sentir com eren	magnificades	les proeses d'uns personatges distants, però que sovint podia tenir més o
draperíes del setial; els marbres més esplèndids i més subtilment tallats	magnifiquen	l'escenari; la més ben cisellada de les armadures cobreix el còs de
amb sos enlluernaments cromàtics, el medi a què apel·la el pintor per a	magnificar	les seves figures i escenaris, dotant-los d'oposicions de reflexos,
/La Ferrería\, d'en Graner, espectacle que l'artista ha volgut	magnificar	amb apoteòsiques fulgurancies. Finalment, un altre dels caràcters
de Burne-Jones i d'altres dels actuals pintors prerrafaelites, tots	magnificats	per la presencia de la natura, evocada, sentida, més aviat que
Posseir la llum, fixar-la i retenir-la en l'espai d'un quadro, decorar i	magnificar	amb ella l'escenari del món exterior, ha estat una aspiració universal
la vida real, delataven l'esperit de l'artista, cada volta més ansiós de	magnificar	les seves escenes amb rares harmoníes de colors, amb contrasts d'ombra i
i estats de l'ésser humà i els aspectes naturals que els embolcallen i	magnifiquen	. La dama florentina, d'en Rusiñol, representant la /Poesía\,
espectacles, i en altres en què el païsatge i els agents atmosfèrics	magnifiquen	el tema de vida humana, com en les composicions a l'aire lliure d'en
d'emoció; i com que, per altra banda, no es presenten excepcionalment	magnificats	per les prestancies suggestives del món exterior, sols deuen llur valua
era la suprema virtut, l'aigua lustral que tot ho renta, la llum que ho	magnifica	tot. I això sense mal pensament darrera la testa, natural i senzillament,
de la poesia catalana. L'amor, la mort, l'altra vida, el paisatge,	magnifiquen	la seva perdurable poesia. Ha influït molt en determinats poetes i
al soli de l'Altíssim. I seves són aquestes paraules: "La meva ànima	magnifica	el Senyor, i el meu esperit ha saltat de goig en Déu, mon Salvador,
es composen el bonificable i el magnificable, el bonificar i el	magnificar	, etc., l'ànima està composta en comú de les seves parts naturals simples,
(Bergson), que va de l'home al "Théos" i altra vegada a l'home,	magnificant	-se així la Raó (món natural) amb els "tocs" sublimadors de la Fe (món
els escriptors, els poetes. A la tribuna esdevenia una figura ennoblida,	magnificada	per la seva paraula combativa, clara, precisa, tallant, vigorosa,
i de l'apòleg intrigant a la causa de la vera Teologia, mentre Belloc	magnificava	els termes filosòfics de la Història tot engrandint la perspectiva de
I arribem a la posta d'aquesta vida altíssima i exemplar,	magnificada	per grans gestes, per una honestetat perfecta, per una constant i savia
dibuixa o desdibuixa arbitràriament; tot ho redueix i despulla o exorna i	magnifica	al seu grat i pobla el món amb la meravella de pigmeus i de gegants de
afroses, tot i essent-ho molt, que les ignomínies d'ara. La història sol	magnificar	-se amb escreix. Si poguéssim saber el pensament de la generació que
subconscient o de reminiscència, però que, precisament són els que els	magnifiquen	d'una forta personalitat i els que humanitzen el discurs amb un segell
casa era de poc preu, Pepí cregué que havia d'ampliar la munificència i	magnificar	l'oferta, oferint-li de més a més tota la terra (diuen) que Rigobert
monarques coronats i autèntics. Heus aquí els savis en ciència màgica,	magnificats	i transfigurats en reis per la imaginació dels pobles cristians. En la
de molt bella lluminària. El Comte en persona presidia el dol i	magnificava	la festa lúgubre. I així amb grans processons, amb moltes oracions, amb
i sants, amb llurs veus, acompanyen la solemne ascensió, presidida i	magnificada	per la presència del bisbe Oliva. Totes les veus es lliguen en una
monarquies efímeres, era un fet prou excepcional per solemnitzar-lo i	magnificar	-lo amb festes grandioses. Les festes varen celebrar-se a Roma; i per
seu en hores de crisi. I, no obstant això, Ramon de Penyafort anima i	magnifica	una bella tradició catalana i mallorquina, perpetuada per una cançó de
ventre). 2n· Segon: La Mare de Déu canta el càntic, dient: (	Magnifica	mon ànima el Senyor). 3ç· Terç: (Maria s'estigué amb Elisabet
de Crist (2 Corintis 8, 23) i a través d'ells es	magnifiqui	"la glòria de la gràcia" de Déu en el món d'avui (cf. Efesis
perquè el que fa en nosaltres és digne d'amor. L'ànima de la Verge Maria	magnifica	el Senyor i el seu esperit exulta de joia en Déu el seu Salvador.
grandesa de Déu per les meravelles que ha obrat en ella: "La meva ànima	magnifica	el Senyor, i el meu esperit exulta en Déu, Salvador meu, perquè ha obrat
amb vigoria i encís aquelles paraules inoblidables. "La meva ànima	magnifica	el Senyor, i el meu esperit celebra el Déu que em salva, perquè ha mirat
recordem que totes les generacions cristianes han tingut místics que han	magnificat	, en Maria, la Verge i la Mare. Amb tota la cautela, deguda a la
privilegiada. La fe cristiana pot oposar-se a aquesta fe natural o	magnificar	-la. Això depèn de l'adequació de la fe concreta a la seva natura
termini no són encara del tot previsibles, ja que es van acumulant i	magnificant	-se al llarg dels diferents graons de la cadena tròfica. De manera que els
la terra amb els ulls de l'esperit i vol saturar-se de l'ambient que la	magnifica	. S'ha efectuat la reconquesta d'un home per la naturalesa i ha finit
alçada i els colors no s'hi imposen. A muntanya, la terra s'excedeix i es	magnifica	. Tot hi són formes i colors i volums, tot agafa grandària. Els arbres hi
transportat a qui sap quins estranys verals. I la muntanya interior es	magnifica	en els fantàstics roquers del Montserrat, meravella de tothom. La gran
Aposta, aquests versos van sense cap esmena. A un cert indret, l'oda,	magnificant	les rondalles, assegurava que eren: de saba maselles i de vigoria,
el pluralisme original que hi havia al si de la ciutat grega—, Atenes	magnifica	el sinoecisme, anomenat també la federació de petits grups autònoms. En
l'acreixement de la cultura i de les arts tècniques, al contrari, n'és,	magnificat	. Els recursos en potència esdevenen acte. La creença popular que

Pàgina 1 (de 5)

50 següents